PLAÇA DE TOROS DE TARRAGONA: EN REFORMES

Aquesta és una fotografia actual de l'interior de la plaça de braus de Tarragona. A aquest tema ja n'he parlat algun cop, com podeu comprovar aquí (i no us perdeu el vídeo si no l'heu vist!). Reprodueixo la fotografia amb cert pesimisme doncs sóc conscient de què l'estan reformant no per tal de què la ciutadania en pugui gaudir sinó per tal que hi puguin continuar fent-s'hi "corridas de toros", en definitiva estem davant d'una reforma, no d'un canví d'ús de l'espai. Si voleu conèixer el cost d'aquestes obres cliqueu aquí.

Fotografia de Tondo Rotondo

LES LLISTES MUNICIPALS TARRAGONINES I EBRENQUES

En aquest post us adjunto un link al llistat de totes les candidatures què es presenten a les properes municipals a la "demarcació de Tarragona". És una informació interessant per a qui vulgui conèixer amb pèls i senyals l'arquitectura electoral de les comarques de l'Ebre i Tarragona. Aquí doncs podeu consultar la informació.

No vull cloure aquest post sense donar la meva opinió: sóc partidari de les llistes obertes i considero aquest sistema electoral encarcarat i dissenyat sempre a favor dels grans partits polítics. He dit. No n'estic segur, però potser m'animo a fer un post amb la llista oberta que m'agradaria... tot i què em fa una mica de mandra... Ah! Sabíeu que si et presentes a unes eleccions i treballes en una empresa pública pots demanar quinze dies de festa?

Imatge de J. Kalvellido extreta del blog "cretino".

VISITAR LA TABACALERA DE TARRAGONA

Durant dos caps de setmana, l'Ajuntament de Tarragona ha decidit obrir al públic les instal.lacions de la Tabacalera. Aquest edifici emblemàtic -seu de l'antiga fàbrica de tabacs- ha estat adquirit per a l'Ajuntament i sembla ser que serà destinat a acollir el Museu Nacional Arqueològic. És una bona notícia.

Aquest cap de setmana recomano visitar aquestes instal.lacions i fer-se amb la col.lecció de postals que l'Ajuntament regala agrupades en un magnífic estoig, tot plegat una bona pensada i edició.

El què ja no està tant bé és la presa de pèl que ha estat el màrqueting d'aquetes jornades de portes obertes: resulta que l'Ajuntament havia especulat en senyalitzar un petit recorregut per dins l'edifici però finalment s'ha tirat enrrere i per estupefacció dels visitants (vegeu foto que vaig fer) només és pot accedir als jardins, que d'altra bnada es veuen des del carrer. Ah! I els accessos des del carrer fatal, per la inexistència de voreres dignes i la quantitat de cotxes que aparquen de forma salvatge.

Va cridar-me l'atenció el que semblava tot un reguitzell de restes de metralla i vaig imaginar-me els fets: gent ametrallant l'alal esquerra de la façana, vidres esmicolats i gent amagant-se per dins. Tot plegat és imaginació, però ben bé podría haver estat realitat, les guerres ja ho tenen això.

Us animo doncs a visitar la Tabacalera, un espai de 44.000 metres quadrats en teoria propietat dels tarragonins i tarragonines des del 31 de març però a la pràctica tancat i barrat, com sempre i amb l'excepció del jardí. De fet és una zona on tot està tancat, com la Necròpolis, des de fa una tretzena d'anys: quina vergonya.

Fotos de Tondo Rotondo. Drets de reproducció.

CAMELLS FORA

He decidit posar aquest petit banner amb el lema "camells fora" per un motiu, no perquè tingui res en contra d'aquest savi animal, sinó perquè no tinc cap simpatia pels traficants de drogues, doncs les drogodependències afectes a milers i milers de persones i hipotequen cada cop més el progrés del país. Us apunteu a posar-lo uan temporadeta al vostre blog?

INTERVENCIÓ A "CALDO ALS APARADORS"

Aquests dies, si passeu carrer Major de Tarragona podeu veure l'exposició dels artistes de Caldo de Cultivo amb el títol de Caldo als aparadors. La majoria d'aparadors d'aquest cèntric i antic carrer de la Part Alta de Tarragona apareixen guarnits amb diverses obres dels qui han fet possible el segon lliurament del magazine Caldo de Cultivo, una publicació de qualitat què us recomano vivament.

Doncs bé, jo hi participo amb un collage què he volgut integrar plenament a l'aparador del supermercat Pròxim, casa Prats. El collage te el seu centre el el text què ja us vaig presentar i que publico íntegre a la revista caldodecultivo mgz, també ens mostra una fotografia de ketchup tot evocant les taques de ketchup i mostassa que membres del cos armat anomenat guàrdia civil van llençar contra els quadres de l'artista J.J. White durant el dia de la "Hispanidad".

L'aparador només pot visitar-se en horari comercial, doncs després resta engolit per la persiana metàl.lica. Des d'aquí vull donar les gràcies als propietaris del supermercat i als organitzadors de Caldo als aparadors, als propietaris d'alimentació Prats, a Pere Tarter i a Unai Reglero.

ELS FILMS DE TONDO ROTONDO

A la columna de la dreta de vegades hi amago alguna sorpreseta per a aquells que tingueu una estona per anar amunt i avall i xafardejar el Connexions. Aquest petit film a lo bolliwood l'hi vaig posar fa unes setmanes, i per si no l'havíeu vist doncs aquí us deixo l'enllaç, tot animant-vos a realitzar algún petit treball fílmic...

Foto d'Upperstall.

TERRA LLIURE

Diada de Sant Jordi, què per als que llegiu aquest post des de llocs llunyans significa molt per als catalans, doncs és el dia del llibre, dels enamorats i de la lluita per la llengua catalana... i sobretot és un dia laborable en el qual tothom qui pot surt al carrer a comprar i mirar llibres i roses, tot revivint una bella llegenda d'amor amb un drac, un cavaller, una princesa... i una rosa.

Doncs he volgut escollir aquest dia per tal de parlar-vos del darrer documental que he vist, i què us recomanao vivament. La revista Sàpiens l'inclou en el número de la revista d'aquest mes d'abril. Es tracta de Terra Lliure. Punt final, què amb una durada de 70 minuts ha dirigit i escrit David Bassa i realitzat Sergi Guix i Sergi Sala. El documental, que va ser emès el dia de la República (14 d'abril) pel Canal 33, està editat en format DVD per Batabal i Zeba produccions.

Sense entrar a valorar l'elecció de les persones entrevistades, penso que és del tot recomanable per tal de fer un apropament a l'organització armada catalana, i com a crítica diria que ha deixat de banda el paper jugat per Catalunya Lliure i les diferents organitzacions que la conformaren, les quals sempre es van mantenir fidels als seus principis.

No és l'únic reportatge sobre Terra Lliure, però si el més ambiciós i complert. Ho dic doncs existeix un altre reportatge "Terra Lliure 1975-1995" (25 minuts) que la setmana passada es va presentanr a la Universitat Rovira i Virgili en un acte del SEPC i en una aula plena de gom a gom amb persones dretes al corredor. És un documental fet per un grup d'estudiants de Cicles Formatius de Grau Superior de la branca Audiovisual en el seu treball de final d'estudis.

Terra Lliure penso que va jugar un paper important tot demostrant que la transició política del franquisme a aquesta democràcia maquillada actual va ser una cortina de fum i fent possible l'expanssió de l'esquerra independentista. És interessant doncs que sigui objecte d'estudi i investigació.

TARRAGONA 2016: L'OFICIAL

Quan hi ha una campanya electoral normalment els polítics que ens govenen (sigui on sigui) aprofiten els recursos institucionals per a mostrar l'obra feta, apuntar nos projectes, inaugurar, mirar-se el melic i cridar les seves virtuts als quatre vents.

Quan l'Ajuntament de Tarragona va divulgar la seva nova imatge corporativa jo només vaig llegir una crítica, feta per Jordi Martí i què podeu trobat al seu blog. I vaig veure com tots, tots els partits de l'Ajuntament tancaven files a favor d'aquesta imatge, de la mateixa manera que al seu dia van tancar files a favor de la candidatura Tarragona 2016 a capital europea de la cultura, aquest cop explicitada amb una encaixada de mans.

Després, la imatge corporativa, ha protagonitzat una gran polèmica doncs pressumptament estem davant d'un plagi pel qual l'Ajuntament pagat uns 50.000 euros a l'empresa Pierre Comunica, que ha amenaçat de denunciar a tothom que digui que el seu logotip és un plagi, en concret de la imatge del municipi espanyol de San Sebastián de los Reyes.

L'arquitectura comunicativa institucional prèvia a les eleccions municipals entrarà en una segona fase i a partir del dia 23 d'abril s'encetarà una gran campanya publicitària al voltant de la candidatura Tarragona 2016.

En tot cas l'oposició fa un trist paper doncs vota que si a la imatge corporativa i després la critica, vota que si a la candidatura Tarragona 2016 i en algns casos es mostra escepticisme en petit comitè. És allò de: qui es belluga no surt a la foto, que volem ser normals!!

Els amants de la cultura podran recollir el regalet d'Adecco, que distribuirà per Sant Jordi, mil exemplars d’un punt del llibre amb la inscripció i logotip de la candidatura tarragonina.

Dedico aquest post a Cèsar Llamborda & Pere Tarter, creadors del mediàtic blog Tarragona 2016.

BALÍSTICA A TARRAGONA

Avui, 20 d'abril finalitza el 23è Congrès Internacional de Balística, han estat cinc dies en què tot un seguit de sinistres personatges s'han reunit al Palau de Congressos de Tarragona (ciutat governada per CiU i PP, no ho oblidem) per parlar de com matar millor, amb més eficàcia, amb més disseny.

Si visualitzeu -per citar un exemple- l'escena del tret dintre del cotxe a Pulp Fiction tindreu un exemple de la utilitat de les bales, però lo fotut és que d'exemples reals n'hi ha milers a diari, sense ficció que valgui. El Patronat Municipal de Turisme també ha col.laborat amb aquest congrés, facilitant que els qui maneguen els fils de tants i tants assassins en potència puguin xalar i gaudir de Tarragona.

Des d'aquí -i amb amor- vull felicitar públicament la gent de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, que han sabut salvar la dignitat de Tarragona oposant-se a aquest congrès de balística. Mentre els polítics professionals continuen a la lluna de València.

Imatges extreta de Souflife i Ciao.

SKATBOY: PRECIOSES ESPURNES D'ART URBÀ

De fet la ciutat és una sala d'exposicions brutal, transgressora i ben propera... A més amb un afegit els serveis de neteja, seguint les ordres de la normativa "cívica" (1) de l'Ajuntament de Tarragona es dediquen a anar esborrant els millors graffitis. En aquest sentit cal valorar el temps que triguen en esborrar un graffiti doncs normalment tenen bon ull i esborren els millors, els més crítics... els més dignes.

Exposar als museus i espais públics de la ciutat no és gens fàcil si no tens padrins, i què a sobre s'editi un catàleg encara és més complicat. Des d'aquesta òptica veig molt bé que la ciutat es converteixi en una sala d'exposicions, en un museu en el qual s'hi mostren de forma efímera centenars de petites mostres d'art de carrer. Aquesta va aparèixer en un indret que no molestava a ningú, doncs és el bloc de formigó que de forma provisional apuntala les obres de l'edifici de l'INSS. Tot i amb això va ser esborrada de forma arbitrària.

Ja us he parlat dels graffitis signats per Skatboy, doncs aquest em suggereix un punt a partir del qual el seu art va inundant la ciutat, trencant -amb flaixos- la gris monotonia a cada instant.

(1) Si algú te curiositat en l'Ordenança general de convivència ciutadana i ús dels espais públics i articles que resten vigents de les ordenances de policia i bon govern, de neteja pública i de medi ambient (que aquest és el seu nom complert), se la pot descarregar en PDF clicant aquí.

CITIZEN MARY: DES DE LISBOA

De vegades hi ha frases que es perden per dins dels e-mails, o per dins dels comentaris. Avui he pensat de recuperar-ne un parell i compartir-les amb tots vosaltres en la seva versió original i convidar-vos a conèixer la seva autora, aquí les teniu:

"Todos nos cruzamos, o mundo é pequenino e nosso, estamos sentados à mesma mesa de partilha, falamos um esperanto de emoções e comove-nos encontrar ligações afectivas e causas comuns"

"É bom que façamos uma Babel positiva entre todos nós, com a dignidade que todas as línguas e culturas merecem"

Citizen Mary

Maria -més coneguda com a Citizen Mary- escriu el seu blog des de Lisboa, des de que el vaig conèixer que vaig enllaçar-lo al Connexions per tal de no perdre'n el fil... La Maria és una persona d'aquelles que adora la comunicació i d'altra banda te molt bon sentit de l'humor i l'esperança posada en un món millor, en una humanitat que avança... i a més a més escriu bé...

Pel que fa a internet Citizen Mary és d'aquelles persones que pensa que ens dóna humanitat i ens acosta si tenim voluntat de conèixer el món, d'altres cultues, d'altres lluites.

He pensat que pagava la pena compartir amb vosaltres aquesta petia joia de la blogosfera, atlàntica per més senyes, que va crear-se el febres del 2005. Espero què us agradi!

BUFAR EN CALDO GELAT

Tarragona ja no és una bassa d’oli on a tranques i barranques s’hi desenvolupa la cultura i el coneixement. En un brou de cultiu certament acollidor, on les coses han anant in crescendo en la mateixa mesura en que els aliens a qui s’enfrontava la tinent Ripley anaven millorant a cada lliurament de la quadrilogia nord-americana... Però tot procés necessita d’un aprenentatge i de vegades de generacions: quatre, diuen els entesos. D’aquesta Tarragona que era una “bassa” (sargento Blázquez dixit) encara en tenim mostres palpables, contundents. I per a mostra un... Tsunami!

A les darreries del 2006 el Tinglado núm. 1 del Moll de Costa va acollir l’exposició Tsunami, del tarragoní Jeffrey James White, organitzada pel Centre d’Estudis Marítims i d’Activitats del Port de Tarragona (CEMAPT), organisme que va rebre la pública felicitació de Josep Anton Burgasé amb unes paraules dramàticament premonitòries dels excessos barroers de l’Espanya més cañí: “Felicito al CEMAPT per haver portat aquesta exposició a Tarragona, i espero que el públic, aquest públic que ve al Moll de Costa atret per la gran oferta cultural existent, valori positivament aquesta mostra”. La casualitat va voler que la força del tsunami s’hi materialitzes -entre d’altres- en forma de mostassa i d’ou dur que un públic entusiasta de la cultura més transgressora va llençar contra les obres de J.J. White, però... anem a pams. Aquest atac a l’obra de J.J. White va produir-se durant la party institucional del dia de la Hispanidad que cada any organitza la Guàrdia Civil al Port: Si! A Tarragona encara es festegen animalades d'aquest tipus. I dic animalades a consciència doncs els assistents van arrencar etiquetes dels títols dels quadres, van fer rudimentaris graffitis a les parets i van atacar amb forquilles alguna obra, a banda de deixar abundoses petjades a sobre dels quadres i desdibuixar el carbonet d’altres. L’ou dur i la mostassa que va estampar als quadres doncs, és pura anècdota. Només hagués faltat que haguessin contractat els serveis de l’Home Stamping per acabar-ho d’arrodonir... però van preferir intervenir ells lliurement. Fins aquí l’ull de l’huracà, però el millor va arribar després: sublim, realment immillorable, digne d’una de les pàgines del Tarragona 2016 de Cèsar Llamborda i Pere Tarter.

(...)

Aquest post és un fragment de l'article publicat a la revista caldodecultivo mgz, on el podreu llegir senceret. En breu us aniré informant de més cosetes sobre les inciatives d'aquest magazine experimental d'art i pensament lliure. Fotografia de Tribe.

ESTÀ TOT FATAL

Qui no ha pensat això una i altra vegada... anant amunt i avall o des de casa mateix... Està tot fatal!

La meva pregunta és si d'aquí a a tres o quatre generacions algú coneixerà aquesta terra... amb tant totxo i totxana (en sentit literal i figurat).

Acabo de descobrir aquesta iniciativa i penso que pinta prou bé... què us sembla?

QUINES COSES PENSEU QUÈ ESTAN FATAL?

DEU VEGADES MIL = 10.000

Aquest blog ha arribat a les 10.000 visites des de que va nèixer, un no gaire llunyà 3 de novembre de 2006. M'agradaria poder-ho compartir amb tots vosaltres i és per això que us vull fer un petit regal: us convido a baixar-vos el llibre Derecho de ¿autor? El debate de hoy de Lilian Álvarez Navarrete, publicat per la cubana Editorial Ciencias Sociales.

Ara que en nom dels drets d'autor ens volen fer combregar amb rodes de molí, paga la pena fer-li un cop d'ull a aquest llibre. En la mateixa web hi podreu trobar d'altres publicacions gratuïtes. O sigui que, qui vulgui la pot investigar.

Gràcies a tots per les vostres visites, pels vostres comentaris, per les vostres propostes i col.laboracions... Aquí va el llibre, és el tercer de la pàgina...

I si voleu algun vídeo, doncs feu un cop d'ull per aquí. Qui hi busqui vídeos comercials millor que busqui pels canals habituals ;-)

PER UN AEROPORT INTERCONTINENTAL

De ben segur que algun cop us deu haver passat, què per a poder agafar un avió heu hagut de fer cap a la capital espanyola, amb la pèrdua de temps i diners que comporta.

És per això que he decidit afegir-me a aquesta campanya, malgrat no sóc massa partidari dels grans macro-aeroports penso que hi ha un greuge comparatiu en detriment de l'aeroport d'El Prat.