EL NOU TELEFONET

El llançament del nou producte de la Casa Apple anomenat Iphone ha encisat de tal manera el Telenotícies de Televisió de Catalunya que més que un espai informatiu semblava un espai qualsevol de "Teletienda". Tres quarts del mateix succeeix amb la tornada de les Spice Girls.

En un món mercantilitzat com el nostre és sabut que els programes informatius són grans plataformes per vendre coses. Qui te la sort d'accedir a uns segons de televisió incideix sobre milers de persones, i els publicitaris ho tenen clar. No dubto que aquest nou telèfon -que sembla que ens hagi de solucionar la vida- sigui una notícia, però d'aquí a convertir l'espai de notícies dels canals televisius públics TV3 i 324 en una descarada plataforma publicitària... doncs hi ha un pas. Ni que sigui amb l'excusa de la gent que fa uns dies de cua per tal de poder obtenir el preuat telefonet.

I qui diu que aquesta gent que fa dies de cua -i que són notícia mundial- no perceben un salari de mans de la casa Apple, o no reben a canvi el telefonet de marres?

Fotografia extreta d'Iphone.

UNA NOMINACIÓ AMB ÀNIMA

El Connexions -que tot just està apunt d'arribar a les vint mil visites- ha estat nominat des del Brasil com a "Blog Activista", una iniciativa fresca i constructiva sorgida de Bodega Cultural. Aquest fet em dóna l'oportunitat de pensar a quins blogs puc convidar a lluir aquest distintiu. Teniu alguna idea?

El Connexions és un blog polièdric, i toca molts temes els qual sovint poden estar connectats -d'aquí el seu nom-. Molts dels posts publocats toquen temes què fan referència a la solidaritat o a qüestions candents de l'actualitat, per la qual cosa penso que si, que en certa manera és també un blog amb el segell d'activista, a més de molts altres segells.

MÉS DIGNITAT

Fa tres anys que el diari gratuït Més Tarragona ens acompanya des de mil-i-un punts de distribució. Avui, però, vull dedicar quatre ratlles a parlar-vos de per quin motiu aquest dilluns no penjaré cap post.

Serà la meva senzilla i particular forma de solidaritzar-me amb els periodistes que treballen en aquest mitjà, que no cobren el salari quan toca. El post "Els periodistes no són gratuïts", del Saló dels Penjats, ens parla de la vaga que faran dilluns els periodistes d'aquest diari, d'altra banda en aquest blog hi trobareu més informació relacionada.

Jo en tot cas, no postejaré dilluns en solidaritat. Algú s'hi apunta?

Fotografia extreta de Salvatblog, corresponent a una redacció antiga de Més Tarragona.

ENTRE POSTS I LLIBRES

Sóc una persona amiga de la lletra impresa, i sovint sento el plaer de poder assaborir les tipografies, els textos en suport paper, al plaer d'olorar i de poder tocar les diferents textures ressegint -si hi ha sort- els solcs produits per les impremtes tradicionals. A això s'hi ha d'afegir un problema -i ara no us parlaré ni de tintes oxidades, ni de pergamins, ni papers antics-; aquest problema és el de la manca d'espai i de temps.

El ritme de vida que portem -o que porto- fa que de vegades costi poder trobar un moment de calma, allunyat d'allò que en castellà hom anomena "mundanal ruido". Jo mateix em descobreixo sobtadament llegint menys llibres que fa uns anys, quan per desplaçar-me sovint viatjava amb els soferts trens regionals, gràcies als retards dels quals podia llegir molt i molt, en el vagó però també en aquest "no lloc" que són les estacions.

I, paradoxalment, potser per aquesta manca de temps poc a poc vaig anar endinsant-me pel món blocaire, per la blogosfera: i va captivar-me especialment l'horitzontalitat i el dinamisme, però també que et permet aprofitar el temps d'una forma molt especial: en un flaix penjes un post i mentrestant picotejes d'aquí, llegeixes d'allà i vas fent. En ganxan-te en aquesta trenyina virtual de la vida què són els blogs.

I per quin motiu escric això... doncs no ho sé ben bé, però en part perquè m'han fet pensar uns llibres que tinc a tocar de l'ordinador. Es tracta dels quatre darrers llibres que he llegit i sobre els quals vull fer un post -o quatre posts- però -ai!- em costa posar-m'hi... Quines coses, no?

Fotografia extreta d'El Bibliómano.

LA BONA CRUELTAT

La bona crueltat no te la necessitat d'exercir-se més que una sola vegada per a aconseguir la seguretat pública.

La mala crueltat, en canvi, va augmentant poc a poc amb el temps en comptes de disminuir.

De vegades llegint et trobes amb paraules que et fan aturar-te i pensar... i aquestes de més amunt, extretes d'El Príncep, de Maquiavel (1469-1527), ho han aconseguit. Penso que poden ben bé aplicar-se a molts àmbits de la nostra societat, en la qual pocs governants s'esforcen a la pràctica en ser bons servidors públics.

Hi ha però una crueltat bona? És un mal menor?

Imatge extreta de Wikipedia. Retrat original de Santi di Tito.

SEGREST EXPRESS

El passat dia 17, a Barcelona, els Mossos d'Esquadra van segrestar uns centenars de persones que participaven en una manifestació, vulnerant d'aquesta manera el propi dret de manifestació. Les persones que es volien manifestar van estar acordonades des de les 20h. fins a les 22:30h. sota l'amenaça de ser agredides i colpejades per part de la policía autonòmica catalana, a les ordres del conseller més progre, Joan Saura.

Curiosament les persones segrestades volien manifestar-se a favor del dret de manifestació, i ara presentaran una querella col.lectiva per segrest policial. En tot cas, la fotografia que he escollit per a il.lustrar el post no està protagonitzada per un Mosso d'Esquadra, sinó per un segrestador xinès, però tot te les seves concomitàncies, salvant les infinites distàncies. En tot cas en aquesta instantània m'ha cridat poderosament l'atenció l'actitud dels vianants.

Vegeu fotos aquí i aquí llegiu info aquí. Imatge extreta de: China Daily.

AZNAR REPARTEIX RECEPTES

L'Aznar aixeca passions a Ciutat de Mèxic, indret on els està venent les seves particulars receptes de democràcia i on milers de persones van participar en una manifestació per a declarar-lo "persona non grata". No seré jo qui en aquest post comenci a adjectivar la figura de l'expresident espanyol, però realment és curiós que l'home no és gaire estimat per un ampli segment de l'opinió pública internacional.

Em pregunto si l'expresident espanyol va visitar l'influent Centre Català de Ciutat de Mèxic per aprofitar i parlar una mica de català en la intimitat... O directament emprà el mexicà i abandonà els localismes mesetaris?

Foto: Diari Granma.

TORTURA S'ESCRIU AMB "Ç"

Mentre Barcelona es manifesta en contra de les curses de braus, la Diputació de Tarragona continua endavant amb les obres de cobriment de la plaça de toros de Tarragona per poder d'aquesta manera acollir millor el poc públic que s'interessa per aquest tipus d'espectacles.

Actualment l'Ajuntament de Tarragona, que és qui autoritza les curses, ha deixat d'estar governat per CiU i PP i ara manen PSC i ERC... Hi haurà algun canvi? O continuaran matant toros públicament -això si- amb una "Ç" com a símbol de la plaça de toros? En campanya l'ara nou alcalde ja va tirar pilotes fora com a reposta a una pregunta que li vaig formular...

Fotos: Telenotícies i Diputació de Tarragona.

VIA DEL CAMPO, DE FABRIZIO DE ANDRÉ

Vegeu la lletra a sota.

Via del Campo c'è una graziosa / gli occhi grandi color di foglia / tutta notte sta sulla soglia /vende a tutti la stessa rosa.

Via del Campo c'è una bambina / con le labbra color rugiada / gli occhi grigi come la strada / nascon fiori dove cammina.

Via del Campo c'è una puttana / gli occhi grandi color di foglia / se di amarla ti vien la voglia / basta prenderla per la mano

e ti sembra di andar lontano / lei ti guarda con un sorriso / non credevi che il paradiso / fosse solo lì al primo piano.

Via del Campo ci va un illuso / a pregarla di maritare / a vederla salir le scale / fino a quando il balcone ha chiuso.

Ama e ridi se amor risponde / piangi forte se non ti sente / dai diamanti non nasce niente / dal letame nascono i fior / dai diamanti non nasce niente / dal letame nascono i fior.

Text extret de Via del Campo. Vídeo: Direcció i muntatge de Lorenzo Santori.

PER UN PETÓ MAI DONAT

Aquests versos de l'enyorat Fabrizio De André m'han fet pensar en les bogeries que fem durant la "fase d'enamorament", si és que es pot anomenar així... Malgrat ell parla d'abandonament en aquesta lletra.

I serà la primera que trobis pel carrer,
que tu cobriràs d'or
per un petó mai donat,
per un amor nou.


E sarà la prima che incontri per strada,
che tu coprirai d'oro
per un bacio mai dato,
per un amore nuovo.
Fabrizio De André
Fragment de "La canzone dell'amore perduto" de Fabrizio De André.
Foto extreta de: Llum de dona, meravellos blog que us recomano vivament.

WOODY ALLEN A BARCELONA

A Taragona existeix una oficina per fer de la ciutat un plató cinematogràfic, però a Barcelona ja molts anys que s'està treballant en aquest sentit. I són moltes les pel.lícules, documentals i anuncis televisius que s'hi filmen. Ara el gran Woody Allen està instal.lat a Barcelona, ciutat que ja ha visitat diverses vegades i on hi ha actuat amb la seva banda.

El fet de que Woody Allen hag montat ja la seva oficina a Barcelona (a la torre Agbar) i estigui buscant localitzacions per a la seva pel.lícula és notícia. De totes maneres penso que tampoc cal perseguir el personatge a nivell mediàtic. Avui ha dinat aquí, i entrevista al cambrer. Ha comprat uns pantalons, i panoràmica de la botiga... La seva dona prenia el sol al Parc Güell... Al final fins-i-tot en Montilla haurà d'anar a fer un cafè amb Allen per a poder sortir a la tele en plan informal.

Una flor no fa estiu, i jo no tinc gaire clar que aquest seguiment mediàtic al treball d'Allen no pugui girar-se en contra i que l'home acabi fart de Barcelona.

És positiva aquesta persecució mediàtica a Woody Allen?

Foto: Wikipedia.

FRANCESCO JODICE & THE SECRET TRACES

Francesco Jodice exposa a Tarragona el seu projecte "Secret Traces 1997-2007", en el qual ens mostra a través de la fotografia imatges quotidianes de diverses ciutats, com ara Nàpols, Nova York o Tarragona. Jodice es dedicar a seguir sense ser vist uan persona durant un trajecte determinat, i ho ha fet amb un centendar de persones. Alguns d'aquests seguiments incògnits es mostren en pantalla gran al Tinglado 2 del Port de Tarragona. En concret, i pel que fa a Tarragona, l'arquitecte napolità exposa una siccessióde fotografies digitals que ens mostren el seguiment que va fer a una estudiant de la Universitat Rovira i Virgili, des de l'avinguda d'Estanislau Figueres fins a l'antic Simago, sense que la noia sembli perecebre el seguiment. Francesco Jodice no va tenir cap impediment -a diferència del blogger Llamborda- per anar fent fotografies pels carrers de Tarragona, al contrari: ha rebut l'encoratjador suport del Port, l'Ajuntament, la Generalitat i la Diputació. A Cèsar Llamborda va estar-lo seguint un militar; però el militar no devia dur càmera sinó mala baba, com podeu veure a la foto.

L'exposició -de la qual no hi havia cap catàleg a disposició dels visitants- us la recomano tant per la temàtica com perquè ens permet endinar-nos per la quotidianetat de diferents ciutats a partir de l'ull de Jodice.

Imagineu-vos l'escena: un dia qualsevol, en una ciutat de qualsevol continent... espereu davant d'un portal i quan surt alguna anònima persona us dediqueu a anar-la seguint tot retratant-la constantment. Curiosa manera de fer-se seva una de les milers i milers d'històries que sorgeixen -en qualsevol moment- dels carrers de qualsevol ciutat! Cal felicitar doncs Francesco Jodice pel treball.

Tinglado 2 del Port de Taragona. Del 8 d ejuny al 31 d'agost.

Fotografies de Tondo Rotondo.

VILAWEBTV : UN ENLLAÇ INTERESSANT

Si no coneixeu aquesta web us la recomano doncs hi ha un seguit de vídeos informatius prou interessants i ben editats. Per a les persones que accediu des d'altres països crec que us pot interessar per tal de sentir una mica com sona la llengua catalana i conèixer una mica la realitat d'aquest racó mediterrani.

Personalment cada cop més m'informo a la carta: una mica d'aquí, una mica d'allà; i entre ràdio, algun diari, els vostres blogs i algun vídeo que miro per la xarxa cada cop miro menys la televisió. I realment VilawebTV és una bona font d'informació.

MAC : EL CARTELLISME DE MACARI GÓMEZ

Ara feia dies que no us parlava de cap exposició, que no us comentava cap llibre o cap concert... Paradoxalment la tasca del centre cultural de la Fundació Caixa Tarragona a la nostra ciutat no pot equiparar-se amb la vitalitat i qualitat del de "La Caixa". A més tinc constància de què Fundació Caixa Tarragona va intervenir -tot censurant- en la magnífica exposició que va dur-se a terme sobre el carlisme, obligant a presentar un carlisme -certament- ancorat en la història però passant de puntetes pel carlisme actual o per l'actitud del carlisme més esquerranós durant la transició. I per aconseguir-ho van censurar el catàleg de l'exposició.

En tot cas avui vull recomanar-vos la visita a tota una petita joia: L'exposició de cartells de l'artista reusenc Macari Gómez, o Mac, qui amb una dilatada trajectòria ha il.lustrat centenars de cartells cinematogràfics durant anys i panys, del 1955 al 1980. Pesno que és de justícia divulgar els cartells de Macari Gómez, que -no ho oblidem- es mereix també ser present als diversos museus d'art contemporani existents al país.

Fotos: Tondo Rotondo. Més info sobre l'exposició aquí.

SUBSEUS CULTURALS? TARRAGONA 2016?

És ben curiós... 44 municipis principatins volen ser subseu de la candidatura de Tarragona a capital europea de la cultura de l'any 2016. Poblacions com Torrelavit, Vilabella, Mont-roig del Camp, Brunyola, Valls, El Papiol o Badalona frisen per ser subseu d'una cosa que ningú sap exactament què és. Però que, això si, no para de rebre adhesions, euros i suports d'empreses tant nostrades com Port Aventura, Addeco o Repsol YPF.

Personalment aquest tipus de projectes opacs, organitzats d'esquenes a la gent i als que tothom ha de donar suport a ulls clucs sense poder-hi participar em recorden massa al Fòrrum de les Cultures. Tant de bo m'equivoqui.

En tot cas us convido a tots, i especialment a Mon i Talaia 43300 a investigar una mica tot això de la subseu.

Foto extreta de Ojovago.

CARTELLS

L'aparador d'una farmàcia de la ciutat de Tarragona.

Què us sembla la combinació?

Foto: Tondo Rotondo.

PER MEDELEINE McCANN !

Us recomano vivament fer un cop d'ull a aquestes webs i memoritzar les fotos. Hem de trobar a la Madeleine, des d'aquí el meu més sincer suport a la seva família.

La solidaritat és la tendresa dels pobles!
Fotos extretes de Missing Madeleine.

LA "JEPERSUIGE 3": UN HAPPENIG MILITAR AMB MALA BABA

Acción Captación/Información - UMIC 2 JEPERSUIGE 3 , o sigui reclutar incauts per a l'exèrcit espanyol. El que li ha passat al blogger Cèsar Llamborda ens pot passar a tots. Ha fet una foto pel seu blog, Tarragona 2016, i a partir d'aquí l'individu que veieu amb el diari a la ma se li ha tirat a sobre acusant-lo de terrorista. El blocaire s'ha identificat i ha dit que la foto era pel blog però a ulls del militar ha continuat sent un terrorista doncs segons ens explica Cèsar Llamborda al seu blog l'ha estat seguint pel carrer durant una bona estona.

Més enllà de parlar sobre si és idoni que aquesta gent instal.li el seu xiringuito a casa nostra penso que el més greu és que està en joc l'ús del carrer per part de la població. Com a persones penso que hem de ser lliures per caminar per la nostra ciutat -amunt i avall- i si ens ve de gust doncs poder fer fotografies, parlar o meravellar-se si convé. Ni militars ni normatives falsament cíviques ens han d'impedir caminar tranquil.lament pels carrers de la nostra ciutat.

Foto de Cèsar Llamborda extreta de Tarragona 2016.

TARRAGONA 2016: EL BLOG CÍVIC.

Tarragona 2016 -com molts de vosaltres coneixeu- és per a mi el blog tarragoní més original, doncs els seus irònics i enginyosos posts són un exercici de compromís cívic amb la ciutat des del bon rollo. I ja en porten 378, de posts penjats a la xarxa des de que el passat 29 d'octubre van iniciar el blog.

Ara, aquest original invent de Cèsar Llamborda i Pere Tarter arriba a la màgica xifra de 50.000 visites, la qual cosa significa que s'ha convertit en tot un espai de referència per a moltes altres persones que busquen conèixer amb més detall la ciutat de Tarragona.

Feliciteu-los, s'ho mereixen!

Dedico aquest post a tota la gent que fa possible el Tarragona 2016 i especialment als seus creadors, en Cèsar Llamborda i Pere Tarter.

QUÈ EN FEM DEL BANC D'ESPANYA?

Durant la darrera campanya electoral un partit polític va proposar destinar l'edifici del Banc d'Espanya com a mesquita.

Per les persones que no sigueu de Tarragona comentar-vos que aquest edifici està situat al centre de Tarragona i actualment no s'utilitza doncs des de l'arribada de l'euro aquest tipus d'edificis van perdre utilitat per a l'administració central.

Tarragona penso que pateix un dèficit d'equipaments culturals públics especialment al centre de la ciutat. Proveu sinó d'anar una tarda d'agost a consultar un llibre en una biblioteca...

Que s'hi podria instal.lar en aquest edifici... Una delegació del club Vicenç Ferrer? Un centre d'art? Una biblioteca? Un centre cívic? Una sinagoga? Micropisos de 30 metres?

Foto: Tondo Rotondo.

SKATBOY: SINCE 1993

És agradable veure com la ciutat es transforma malgrat les nostres pròpies rutines, malgrat les nostrs dèries. Darrerament Skatboy ha anat deixant el seu rastre per diverses senyals de trànsit i cartelleres tarragonines. Aquest cop les plantilles, les enganxines artesanals, les marques amb retoladors o els murals han deixat pas a un original sistema que podeu veure a la fotografia. Les tipiques bosses que ens podem trobar en l'embalatge de qualsevol producte o caixa estan situades als llocs més inevrsemblants i contenen un full procedent d'una empresa però segellat amb les lletres utilitzades per un Skatboy que ens recorda els seus orígens del 1993, amb aquells adhesius carabasses pintats a retolador amb un traç senzill però cridaner.

Una bella mostra d'art de carrer, o de street art, com li volgueu dir.

Foto: Tondo Rotondo.

SANT VICENÇ FERRER: EL CLUB

Una de les coses que sempre m'han cridat l'atenció, és la denominació d'aquest club de carretera que de dia sembla un inofensiu restaurant per a camioners. Al capvespre, quan s'encenen les desenes de llums d'estridents coloraines, tot canvia.

Durant un temps el club en qüestió -situat prop de La Canonja, a la carretera de Tarragona a València- va mantenir el nom de "San Vicente Ferrer", actualment el nom és "Vicenç Ferrer", a seques i sense el "sant".

I és que de vegades el nom no fa la cosa...

Imatges: web de l'Ajuntament de València i Tondo Rotondo.

MESQUITA IRAQUIANA

Aquest és el diàleg que proposa en Doubleyou Bush a nivell religiós. Si teniu uns estoneta us recomano aquest link a una cançoneta sobre en Doubleyou.