Si en el post anterior us parlava de l'espectacle protagonitzat per Blai Mateu, el fill de Tortell Poltrona, ara us faig cinc cèntims de "Taoub", del Groupe Acrobatique de Tanger, obra que vaig poder veure al Teatre Bartrina de Reus aquest cap de setmana.De vegades diem que el món és un mocador i ens l'imaginem ple de mocs... Doncs no! Treieu-vos aquestya idea del cap! Els dotze acròbates de la companyida de circ de Tànger despleguen un mocador de colors, de trempera, d'alegria... un mocador que connecta allò més ancestral -l'acrobàcia del nord d'Àfrica- amb allò més actual, com pot ser la imatge de vídeo. La música, els ritmes, les expressions, els salts el vestuari -de fet els vestuaris antics i moderns-... ens transmeten una manera de fer que va aconseguir captar l'atenció del públic assitent.
So voleu saber millor del què us parlo us enllaço aquí i aquí uns vídeos de l'espectacle. Tot i amb això vaig marxar del Trapezi amb un punt d'enyor del circ més tradicional: el que es fa sota una carpa, amb pallassos i arriscats números, cada cop més arriscats números...
Taoub, Aurélien Bory, és una molt bona oportunitat per copsar com -a l'igual que l'obra Ï- a França la paraula circ s'escriu en majúscules, a diferència de casa nostra on això no passa i encara menys amb el circ més tradicional.
Fotografies extretes de Scènes de cirque, a qui agraeixo la gentilesa.



Penso que el circ no s'ha de vincular a un problema d'ordre públic, ni a ordenances cíviques, sinó al més alt exponent de la cultura; de la cultura que aconsegueix connectar-nos amb la màgia, que aconsegueix arrencar un somrriure a un nen d'un país en guerra, que aconsegueix -diguem-ho fort- que siguem una mica més persones, que siguem una mica més lliures, que siguem una mica més feliços... En moments com aquest personalment em dol que -sigui per culpa de tècnic o de polítics, o de tots plegats- les nostres institucions no estiguin a l'alçada de les circumstàncies. Rebre la visita d'un circ com el que dirigeix en Tortell Poltrona és un luxe, una sort que no sempre som capaços d'aprofitar, us ho dic de debò.


