Xiulant, sense violència i tenint les coses clares: Palestina viurà, recuperant la llibertat.
Sabies què actualment existeixen més d'onze mil presos polítics a les presons d'Israel?
[cucadellum.blogspot.com] [Flaixos d'una cuca de llum què espurneja a Tarragona]
Xiulant, sense violència i tenint les coses clares: Palestina viurà, recuperant la llibertat.
Sabies què actualment existeixen més d'onze mil presos polítics a les presons d'Israel?
"Tarracajorrani", una curiosa paraula va envair amb potència la Rambla Nova de Tarragona dies abans de Sant Jordi... un dels dies en què aquest indret és literalment assaltat pel poble, de fet enguany la Guàrdia Urbana s'hi passejava a cavall per poder controlar millor el cotarro.
De fet per al llençament de l'exòtica parauleta s'han emprat alguns mètodes no permesos per la normativa de civisme de l'Ajuntament: pintades, pancartes, etc. I és bo i positiu que des d'aquesta candidatura s'opti per aquests mètodes de carrer, com bo seria què els moviments socials no siguin sancionats o bastonejats per fer-ho. O tots moros o tots cristians.
N'anirem parlant d'aquesta candidatura tarragonina, en tot cas en aquest post vull posar el crit al cel per un tema, que podeu entendre visualitzant el vídeo promocional:
La "J" de "Tarracajorrani" (Tarragona, candidatura als Jocs del Mediterrani) que s'utilitza en la cançó promocional (Endance Group. Nuestra pasión, tu diversión) és cantada en la seva fonètica espanyola, i no catalana ([χ] so de la jota castellana: José i no el so [ʒ] de la jota catalana: Boja). Tota una incongruència per a una candidatura potenciada per dos partits polítics: PSC i ERC que s'autodefineixen com a catalanistes.
I continuarem analitzant coses... de gratis, sense ser assessors de ningú :-)
I ja que parlem d'esport... us presento el vídeo de l'urbano karateka, que fa uns mesos va fer-se mediàtic gràcies al Youtube. Participarà aquest urbano als jocs mediterranis? Ho farà defensant el més alt valor, l'amor? O potser defensant la pau?
Algunes cançons porten records... d'èpoques passades, de regens junt al mar. Cançons de les què potser mai ni n'havia vist el vídeo...
Aquesta no estaria dins del meu TOP TEN particular, però m'ha fet pensar en velles trapelleries per Salou, qualsevol nit d'estiu...
Mentres començo a conèixer l'acollidor blog del Rafa Jiménez me n'adono de què no puc deixar de postejar i compartir aquest vídeo. i em n'adono de què amb petites accions com aquesta anem divulgant la idea, creant vincles i amb tranquil·litat canviant una miqueta el món... que tot està per fer i tot és possible, que deia Martí i Pol. Sí: Tot està per fer i tot és possible. I tant!
Enllaç d'Error 104
Em venia de gust escoltar aquesta cançó... l'he buscada i aquí la teniu... també per tots i totes valtrus.
JA SURT EL SOL
Ja surt el sol, ja surt el sol,i penso quina sort.Vida meva, què lentament que passael temps quan s'espera.Vida meva,ha estat un llarg i trist hivern.Ja surt el sol, ja surt el sol,i penso quina sort.Vida meva,semblava que la llum ja no tornaria.Vida meva,però el meu somriure ha iluminat.Ja surt el sol,ja surt el sol,i penso quina sort.Sol, sol, sol, surt el sol.Vida meva,semblava que la llum mai més brillaria.Vida meva,però lentament el gel ja es fon.Ja surt el sol, ja surt el sol,i penso quina sort.
Gràcies Laie, per aquesta darrera versió...