Carrer de Josep Maria Yago

No se si el podrem atrapar, suposo que quan ens arribi l'hora si. I és que no crec que els seus ulls s'hagin acostumat a la foscor ja que ara deuen ser llum. Persones d'aquelles que fan avançar el món i que ara encara hi són, d'una altra manera… en les persones que les van conèixer, amb les persnes que va estimar, lluitar, saludar i (també) batallar. 

Vagi aquesta entrada, d'un blog que ha anat a menys, per compartir el meu desitg de que Tarragona tingui un carrer amb el nom de Josep Maria Yago. Tenim dèficit de carrers que festegin i anomenin els nostres lluitadors contemporanis. Les causes de Lluís Maria Xirinacs o Guillem Agulló no se n'han sortit (temps al temps). Tenim els polítics que votem i segurament ens mereixem. Potser per això cal fer-ho possible. 

El Josep Maria va somiar una avinguda Carlo Giuliani per a l'actual via de l'Imperi Romà. Jo somio un carrer Josep Maria Yago per a l'actual carrer de la Pau del protectorat, un nom que ens trasllada a tufs predemocràtics, com els que s'albiren cada cop més a ponent.

Mi hermano Fidel

"Mi hermano Fidel" (Santiago Álvarez, 1977) és un documental avui històric, filmat per atzar coincidint amb el rodatge de "La guerra necesaria". "Mi hermano Fidel" narra la trobada entre Fidel Castro i Salustiano Leyva. Leyva ara té 92 anys, però en tenia 11 quan José Martí va desembarcar a Playita de Cajobabo el dia 11 d'abril de 1895. Els Leyva vivien en una casa al costat de la platja, d'aquí la trobada. En el reportatge Salustiano, que té problemes de visió i ni pot llegir les lletres, no reconeix la persona que l'entrevista. No serà fins al final del reportatge que Fidel es presentarà com a tal a Salustiano, per a la seva sorpresa.

Quan dorm, Salustiano recorda els seus somnis, però el seu record de la trobada amb José Martí no és de somni, és real. Un reportatge històric, vaja, que cal contextualitzar en l'any 1977.

Cuba va guanyar la seva independència, allí es va dissenyar la nostra senyera estelada. Ara ens toca a nosaltres ser independents, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Candice Swanepoel

Mentre els polítics que ens governen carreguen els avions de bombes per tal d'embarcar-se en una nova guerra per l'ànsia del petroli, Candice Swanepoel apareix així en una foto del catàleg de llenceria Victoria's Secret.

Fixeu-vos bé en la foto, se n'han anat del timbal amb el photoshop. Tant què la fotografia mateixa no quadra de cap manera.

MARIA LAPIEDRA

L'independentisme arriba cada cop a segments més elevats de la població... això suposa què els llenguatges també es diversifiquen... i si no que li preguntin a aquesta xica.

És Maria Lapiedra, actriu porno que va votar Sí a la independència al referèndum de Mollerussa i què ara s'ha deixat retratar lleugera de roba al més pur estil ianqui envoltada dels nostres símbols patris.

Una forma més de lluita?

JESÚS MONCADA

En Pere, del blog Provisionals, ens proposa retrobar-nos amb en Jesús moncada, un homenot ferm amb una obra ben trabada que cal tenir present.

Avui fa cinc anys que va morir, i avui vull recordar que si el nostre fos un país normal, en les monedes, en els segells... caldria que hi aparegués el nostre Jesús de pedra picada, el nostre Moncada d'històries entranyables.

Imatge extreta del blog Tens un racó dalt del món.

L'OLEGUER

L'Oleguer, jugador de futbol i català conscient de ser-ho.

SAMARANCH SE'N VA

Juan Antonio Samaranch sembla que està en estat greu. Amb gairebé 90 anys aquest home ha estat un equilibrista del poder i un bell exemple de què la transició no ha estat tal transició.

Cal respectar la seva malaltia, però cal llegir també aquesta inetressant web on el personatge queda retratat.

ARTUR BLADÉ

Artur Bladé i Desumvila és un d'aquells personatges que, d'haver nascut en un indret diferent, d'haver nascut més enllà de Benissanet, de ben segur seria més conegut arreu del país.

D'un tarannà amarat de dignitat ens ha llegat una obra que tenim a l'abast mitjançant l'edició de les obres complertes què Cossetània se n'encarrega d'editar.

I ara, a més arriba la segona beca d'estudi al voltant de la seva obra i figura, organitzada per un seguit d'institucions i entitats ebrenques.

SALVADOR ESPRIU

La pell de brau de la que parlava Salvador Espriu exclou, com gairebé sempre, la nostra terra, potser ja va sent hora de tocar el dos... Bé aquí va un programa sobre Salvador Espriu, en els 25 anys de la seva mort. M'ha agradat escoltar-lo.

HAMINATU HAIDAR

Tot el meu relçament a aquesta militant saharaui, i tota la meva vergona cap als polítics espanyols i marroquins que durant dècades només saben marejar la perdiu perquè el poble saharauí continuí de genolls.

Vergonya, cavallers, vergonya !

SAMARANCH, AGENT DEL KGB?

Un ex alt càrrec dels serveis secrets soviètics, Vladimir Popov, acaba de publicar aRússia El ajedrez de la KGB, un llibre on assegura que l'expresident del ComitèOlímpic Internacional (COI), Juan Antonio Samaranch, va ser un agent secret del KGB.Segons Popov, Samaranch va ser interceptat a la frontera russa amb joies i quadresque pretenia treure del país mentre era ambaixador espanyol a Rússia (1977 -1980).

Davant l'escàndol que podria originar el coneixement del cas, l'autor del llibreassegura que Samaranch va acceptar treballar amb el KGB a canvi que no es coneguésl'incident. Juan Antonio Samaranch va ser escollit president del COI el 1980, una possibilitatque, segons Popov, no hauria pogut aconseguir sense l'ajut de Rússia per acumular poder.

Aquest post és reproducció de la notícia acabada d'aparèixer a El Debat. Podeu firmar contra la continuada presidència "honorífica" del COI que ostenta Samaranch a http://www.democracyanddignityinsport.cat/.

ENSOFRATS

L'Hugo Chavez passarà a la història per moltes coses positives a nivell polític, però també per ser força carallot a nivell personal. I és que no estem acostumats a tanta espontaneïtat, en aquest fosc món de la política europea impregnada de suborns, prevendes, endolls, comissions i màfies. L'Hugo les diu clares on calgui... I per això són molts els qui el critiquen. Més enllà d'ell hi ha la revolució que comença a transformar Veneçuela, no sense dificultats aquesta gent fan realitat els somnis d'un demà millor per a tothom i és que ara... amb sofre o sense "Venezuela es de todos".

BERLUSCONIADES

La barreja de fotos i música és impagable... com a mínim el Berlusconi és més fester que els seus amics Bush i Aznar.

TENDRESA VALENTA

El dramaturg Alfonso Sastre ens parla pausadament d'aquesta idea renovada de l'utòpic que no és la lluita per quelcom que és impossible, sinó per quelcom que, éssent just està impossibilitat pels interessos del gran capital.

Alfonso Sastre va ser el company de la catalana Eva Forest, aquesta gran lluitadora, editora, escriptora... que va traspassar. Aquesta és la seva web.

I aquesta és la web de la coalició recentment creada, d'Iniciativa Internacionalista, i que és encapçalada per Sastre a nivell estatal i per Josep Garganté, qui es va donar a conèixer al gran públic per ser una de les eprsones que van encapçalar la lluita dels autobuseros de Barcelona per poder tenir dos dies de festa setmanals.

BON VIATGE, AMIC

Bon viatge, estimat amic Mario!!

Foto extreta de l'especial Mario Benedetti de Clarín.

UNA DE GIULIO ANDREOTTI

El comentarista "Un altre anònim" ens fa arribar aquesta frase -ben actual, per cert- del polític i mafiós italià Giulio Andreotti:

“Governar, no consisteix en resoldre problemes, sinó, en fer callar a qui ens els plantegen".

Bona!

FINS SEMPRE, BARTOLOZZI

Avui diumenga ha mort l'artista Rafael Bartolozzi, qui també va exercir la seva vessant de polític com a alcalde de Vespella de Gaià.

D'ell recordarem el seu dinamisme, la seva personalitat i el seu llegat: l'art trencador però arrelat al territori.

Descansi en pau!

OBAMA

Posats a triar m'agrada més l'Obama què el seu competidor amb nom que recorda unes papates fregides, en Mc Cain. Però vaja, sense massa entusiasme doncs no penso què la victòria d'Obama faci canviar gaires coses... en tot cas pot donar una mica més d'oxígen al gegant nordamericà en època de "vaques flaques". No seré jo qui faci un anàlisis sobre el tema, per això existeixen especialistes, però a hores d'ara, a les portes dels resultats vull apostar -desmotivat- per Obama des de la certesa de què en tot cas només aplicarà una mica de maquillatge, com ha fet en zapatero. De fet qui mana: els Obames i els Zapateros o les Shells, les Caixes i els Mc Donalds Douglas de torn?

M'aconformaria, i seria una mica més feliç a nivell mental, si Obama aixequés l'embargament contra Cuba i retirés l'exèrcit nordamerià del tants i tants llocs. Vist que no es preveu una invasió ianqui a terres catalanes per alliberar-nos de segons qui... Vinga doncs, Obama.

QUIM SÀNCHEZ

Els dies passen i el record de vegades s'escola, soterrat per l'oblit o per la intenció. O qui sap, molts cops no arribem ni a recordar doncs no l'hem estat capaços de conèixer doncs la realitat és senzillament amagada, emmascardada...

Sempre he pensat què un poble, un país, es manté viu pel voluntarisme; potser no de tots els seus habitants, però si d'un grup que no perd la consciència i què són capaços de donar-ho tot sense rebre res a canvi. D'un grup que no deixa de ser poble, d'estar-hi immers tot atiant-lo (el poble).

Potser per això m'ha vingut al cap recordar en Quim Sànchez, fer visible el record ni què sigui en aquest blog tarragoní, perdut en un univers de blogs i blocs.

SEBASTIÀ SALELLAS

Hi ha posts que es fan esperar, d'altres que surten a raig. I hi ha persones a qui no coneixes però a qui estimes... i quan se'n van quelcom d'elles queda. No ja dins teu sinó en el poble, en el poble al qual pertanyen.

L'única causa que es perd és la que s'abandona... i potser per això no definiré en Sebastià Salellas com a defensor -advocat defensor- de causes perdudes. No!

En Sebastià Salellas va ser una d'aquelles persones imprescindibles, imprescindibles per la fermesa, la tenacitat i la professionalistat... Però sobretot imprescindibles per obrir escletxes de llum on només hi havia fems, repressió, mala baba i poder... abús de poder.

Sebastià, gràcies per fer valdre l'esperança enmig de la nit fosca!

Vídeo del Sebastià Salellas. Imatge extreta d'aquí.