diumenge, d’octubre 31, 2010

UN NOU FORMAT (i 5 anyets)

Rodant pel Twitter, Facebookejant, bloguejant... i rentant-li una mica la cara a aquest blog, a aquesta cuca de llum què espurneja a Taragona des d'un ja llunyà 2006, amb aquell primer post sobre Hard Candy. I és què aquest mes de novembre el Connexions compleix 5 anyets, i tant jovenet...

I tantes i tantes hores, i tantes i tantes mans i caps, i tantes i tantes il·lusions i esperances compartides... per guanyar, per viure i estimar.

Gràcies per ser-hi, amics i amigues blocaires, a vosaltres us dediquem aquest nou format del vostre Connexions [From Tarragona]. Un nou format que caldrà millorar... no creieu?

Ens anem trobant, pel blog, pel Facebook i pel Twitter... i vinga: què el futur és ara.

dissabte, d’octubre 30, 2010

EL LIPDUB


Aquest vídeo no el veureu massa per la tele... i és que ens amaguen tantes coses!!!

dimarts, d’octubre 26, 2010

SOBRE EL LIDERATGE

Compartim aquesta reflexió d'Antoni Gomis:

Els catalans fa tres segles que no hem exercit cap mena de comandament polític ni militar. A casa nostra les cireres sempre les ha remenat el colonitzador.De vegades, com ara, han delegat alguna funció a tall d'òpera bufa, perque els titelles-col·laboracionistes nostrats hi puguin participar. Tot depèn de si espanya, comparant-la amb un ramat de bens, és aconduïda per un marrà o per un marranís. El marrà és el mascle no capat que mena el ramat. El marranís és el mascle castrat que, en ser més fort i violent que el marrà, el desbanca a trompades i es fa l'amo. Com que espanya encara està per civilitzar - domesticar - no entén la figura del pastor, i això l'incapacita per l'exercici de la democràcia. Ja els hi podeu anar fent pedagogia ja! De fet ells tenen un vocable idoni per a batejar als seus pretesos "pedagogs": "jilipollas".

Però nosaltres els catalans, el poble més civilitzat del món - l'any 1027 ja vam fer l'Assemblea de Pau e Treva -, després dels 300 anys d'inactivitat política i militar hem perdut el sentit directiu. No oblidem que la política és el cafè-cafè de la direcció humana. I és per això que som un poble molt difícil i molt mediatitzat. Ens costa molt discernir i acceptar un líder de la nostra corda i, consequentment, sempre ens acaben dirigint forasters i botiflers. De fet el 3er punt de l'esclau de
qualsevol època ja ho defineix molt bé: "negar que entre els seus puguin sorgir personalitats innovadores i alliberadores". Ens va costar Déu i ajuda i 25 anys de lluita ferma i dreturera acceptar a Francesc Macià. Ens costarà molt acceptar i coadjuvar a Joan Laporta? Si badem gaire ja no hi serem a temps. Què més ha de fer perquè ens deixem de punyetes i de falsos purismes? Que no ho veieu que tret de quatre desorientats i algun rebentador empedreït, tots els enemics d'En Laporta també ho són de Catalunya?

La força cabdal del lideratge rau en la concentració i potenciació de l'energia col·lectiva d'un grup humà, projectada i dirigida cap a l'objectiu model a través d'una persona. Quan no hi ha lideratge l'energia es dispersa i s'allunya de l'objectiu model. Això l'enemic ho sap molt bé, per això ataca a Joan Laporta. Als catalans no ens en calen de raons i d'arguments per a trencar amb espanya. El que ens falta és arrenglerar-nos com un sol home al costat del president de Solidaritat Catalana per la Independència.

Antoni Gomis
21 d'octubre del 2010

divendres, d’octubre 22, 2010

LIPDUB A VIC

El major lipdub s'està preparant a Vic aquest cap de setmana. Per aquí baix un de petitet que roda per internet...

dilluns, d’octubre 18, 2010

EL NOM DEL PORC

Malgrat el boicot per activa i per passiva dels polítics professionals, malgrat el silenci mediàtic aclaparant i malgrat la manda de pressupost... Un grapat de valents decidits han posat els polítics a lloc.

De res serveix que convergents, erquis i laportes es passegin fardant amunt i avall pels col·legis electorals.

Tarragona Decideix ha aconseguit arribar a uns quants milers de tarragonins què des d'ara ja formen part de la història dels Països Catalans més dignes.

Més endavant caldrà dir el nom del porc, a tants i tants polítics espanyolistes i botiflers què han mogut cel i terra per anorrear aquesta iniciativa. Avui però toca felicitar tantes i tantes persones dignes.

divendres, d’octubre 15, 2010

DIUMENGE 17, GUANYEM EL FUTUR













Aquest blog dóna suport a la consulta sobiranista de Tarragona Decideix, i us recomana anar a votar si. Siiiiiiiii !!!!

Col·legis Electorals

Podeu clicar per obtenir més informació.

BLOG ACTION DAY 2010

Enguany el Blog Action Day se centra en reclamar el dret universal a gaudir d'aigua neta, d'aigua per a tothom.

Paradoxalment a casa nostra les principals empreses proveïdores d'aigua, les que subministren ciutats com Barcelona, Tarragona o València estan en mans privades, estan en mans dels qui fan l'accés a l'aigua un negoci altament lucratiu.

L'aigua és un bé públic íntimament vinculat al medi ambient, ja que si el malmetem la seva qualitat decau, fins a tal pnt què els gestors neoliberals instal·lats a les Genialitats de dalt i de baix frisen per poder encanonar l'aigua de l'Ebre per portar-la a les ciutats de Barcelona i Valècia tot assecant per sempre més el Delta de l'Ebre.

Blog Action Day, endavant amb la iniciativa!

Blog Action Day 2010: Water from Blog Action Day on Vimeo.

divendres, d’octubre 08, 2010

ELS PETS


Sort què de tant en tant ens dónen una mica de pinso, als ciutadans. Abans li deien pa i circ.

I mal que mal, com a mínim Els Pets estan força bé.

Per això avui divendres a les nou juntament amb Txala ens deleitaran amb un concert a la tarragonina Plaça de la Font. Serà un concert bo, malgrat darrere amagui una rossellada, que seria quelcom molt similar a una mallolada.

dimarts, d’octubre 05, 2010

DIGUEU-LI A JOHN MALKOVICH

Ara resulta què malgrat el fracàs de la candidatura Tarragona 2016 no ofereixen a la seva web la gran notícia del mes: que han fracassat i que no han passat ni el primer sedàs. El què si què encara cueja és el blog homònim, dels amics Llamborda i Tarter, fet amb ganes i amb voluntarisme (una salutació amics!).

I és què muntar una candidatura d'aquest tipus sense tenir en consideració la gent és lleig. Mireu sinó els "famosos" que hi dónen suport... la majoria han cobrat -en un altre concepte- ja que han estat contractats o bé als festivals d'estiu o bé treballen per a institucions vinculades a Tarragona.

la candidatura 2016 incloia del projecte de viatges en vaixell per als enxufats de la cultureta psoercvergent. I a sobre l'alcalde Ballesteros, en el que alguns hi havíem posat certa simpatia, ara va i diu què allò projectat es farà igualment...!

Algú li dirà a John Malkovich que la candidatura a que va donar suport ha fracassat?

dilluns, d’octubre 04, 2010

LA PAU



John Lennon deia allò tant vigent de què cal donar una oportunitat a la pau.

Des de l'estat espanyol les actituds són totes, totes totes per tancar portes a la pau, per tancar portes a una sol·lució pacífica al conflicte què enfronta el poble basc amb l'estat espanyol.

Donem-li una oportunitat, a la pau!

diumenge, d’octubre 03, 2010

AMB JORDI FERRÉ

Si cliqueu a sobre podreu llegir l'escrit que ens ha enviat Jordi Ferré, persona lluitadora que ha estat a l'ull de l'huracà municipal, ja que han utilitzat contra ell la guàrdia urbana com a policía política al servei dels qui ens governen: PSC i ERC, el bipartit tarragoní.

Jordi Ferré ha denunciat la tematització de la nostra part Alta, del Cas Antic de Tarragona... el quals embla què es vulgui convertir en una mena de Port Aventura. Podem estar d'acord, en contra, podem passar de tot, estimar-nos o enfadar-nos... però és vital que des de l'Ajuntament de Tarragona no es perseguixi ningú per les seves idees, i avui el PSC i ERC ho estan fent amb diverses persones, utilitzant la Guàrdia urbana per a tasques que no li són pròpies. Els urbanos han de treballar pel poble, no contra la gent.

dissabte, d’octubre 02, 2010

RÀBIA I ORGULL

Hem rebut aquesta carta de Gonçal Bravo,Coordinador General del sindicat COS, i la volem compartir. La COS és una petita espurna de dignitat i fermesa, és doncs un petit orgull fer-me ressò de la seva feina, de la feina que fan pel nostre futur. Som-hi:

Carta oberta a la militància de la COS, del conjunt de l’Esquerra Independentista i a totes les persones treballadores dignes i lluitadores que ahir donaren molt, moltíssim, durant la jornada de Vaga General del 29S arreu de les nostres comarques al sud de l’Albera.

Benvolgudes amigues i amics...

Abans de dir res, de tot cor, us vull donar les gràcies a totes i tots pels grans esforços i sacrificis que heu fet, per tota la feina feta, i per la dignitat que hem mostrat aquests dies i sobre tot ahir. De tot cor us dic que no puc estar més orgullós i emocionat per militar i compartir la lluita amb vosaltres. Ahir vam demostrar del que som capaços, del que podem fer, i del que podem arribar a ser i fer...

El 29 de setembre, no vam fer res més que començar, però anem pel bon camí.

Ara mateix cal valorar molt bé tot el que hem fet. Veure què hem fet bé, què hem fet millor, i en què hem errat. Hem de fer crítica i autocrítica, aprofitar bé tota la feina feta, regar bé totes les llavors plantades i començar a recollir ja els seus fruits... Perquè la patronal i els negociadors del sindicalisme institucionals ja no van a perdre més el temps, i ja estan pactant el maquillatge de la contrareforma laboral, de les retallades salarials i de les pensions, etc.

Moltes gràcies per tot... i sobretot, abans de res, vull enviar una abraçada molt gran, i tot el meu suport, solidaritat i estima a totes les companyes i companys, que independentment de la sigla, estiguéreu lluitant ahir als piquets, als actes i mobilitzacions, i per això, per defensar la dignitat de totes i tots, com a persones, com a classe i com a poble, patíreu detencions, agressions i brutalitats policials i dels esquirols, etc.

Cal recordar molt especialment a les dotzenes de companyes i companys que continuen a les seues garjoles, a la companya atropellada a Mercabarna, a tots els companys i companyes ferits en les càrregues policials... i molt especialment vull enviar una fortíssima abraçada al company Aquil·les, d'Alacant, a l'Enric d’Orriols (fill del company ToniT, i germà menut del també company AlfonsT, detingut sense motius al piquet dels estudiants a València), a tots els companys i a les companyes detingudes i/o apallissades (especial record i abraçada pels companys Àlex de Castelló de Rugat, i Àlex de Carcaixent, als quals els hi van obrir el cap, a l'igual que a un company del Col·lectiu Somnis de Montcada, al qual quasi li arrenquen una orella, o la companya Ester a la qual li trencaren un braç)

I especialment, vull recordar i enviar-li una fortíssima abraçada al company i amic Raület, d'Alaquàs, al que en una espenta policial, el van tombar brutalment de la seua bici, trencant-li la clavícula. Al Raület li espera una llarga i fotuda recuperació.

Per contra, tot el meu odi, menyspreu i ràbia cap als cossos repressius que tal i com vaig poder patir a València, atacaren amb una brutalitat que feia anys no havíem vist per ací. Eixa “gent” que amb els ulls injectats en sang i hiperventilant molts d’ells, carregaren sense distincions sobre persones que estaven realitzant una marxa pacífica.

La meua ràbia també, contra els “dirigents i responsables” de CCOO i UGT, que en més d’una ocasió, i en diversos indrets del país, li marcaren el terreny, i les nostres posicions, per rebre les “visites” dels cossos repressius... tal i com va passar pel migdia i la vesprada a València.

Al migdia, la marxa del bloc unitari pel C/ Colom, format per companyes i companys de la COS, del SEPC i de les organitzacions de l’Esquerra Independentista, xavals i xavales dels joves d'EUPV, gent de les assemblees d'estudiants, i un grup prou nodrit de CCOO darrere del bloc, fou frenada en sec brutalment per un operatiu de la policia nacional espanyola a les 12h45.

A eixa mateixa hora, els responsables del comitè de vaga de CCOO i UGT parlamentaven amb els responsables de l’operatiu, on precisament no hi passava ningú... per tal de donar la millor imatge possible de “normalitat democràtica”.

Quan va acabar la “negociació”, i amb la feina feta... ho deixaren tot en mans dels “amics de la porra”, i en eixe instant un segon cordó policial ens va rodejar, separant-nos dels bloc de gent de base de CCOO.. En eixe instant s’iniciava la brutal càrrega. Fou terrible, sincerament, feia molts anys que no veia una càrrega policial a València com la d'ahir al migdia.

La segona prova de la conveniència i col·laboració dels responsables del comitè de vaga de CCOO i UGT amb els operatius repressius, la tinguérem per la vesprada, quan moments abans d'organitzar el bloc unitari de l’esquerra independentista, uns companys van portar una pancarta de pals, on es denunciava la brutal actuació policial del matí... En el moment en què fou desplegada, es produí un intent de càrrega policial per provar de retirar-la, així com amenaces directes per part de policies secretes als companys que la portaven... Mentre això es produïa, els “responsables” de CCOO i UGT parlaven amb els responsables de l'operatiu policial, senyalant els nostres companys i companyes...

Per sort, al final no va passar res greu, i tot i la confusió i descoordinació inicial, quan vam arrancar ens n'adonàrem que al nostre bloc hi havien centenars de persones, més de 1500, que s'hi veien dotzenes d'estelades, que molta gent que venia a veure la manifestació, i molta gent gran, s'emocionava en escoltar les dolçaines i veure les estelades...

Realment, ara mateix estic fet una merda, no tinc veu, i em fa mal tot el cos... però estic súper content de la feina d'ahir... la majoria estàvem emocionats de veure la riuada de gent, la germanor amb totes les treballadores i els treballadors, el suport rebut de gent de base de CCOO i UGT... les mostres constants de solidaritat entre totes i tots, les mostres de combativitat i les ganes de seguir lluitar... I també vull destacar sincerament, l'ajuda que ens brindaren les companyes i companys de la CGT de València, en deixar passar el nostre bloc primer que el seu, per cobrir-nos les esquenes, i evitar possibles represàlies contra els companys que portaven la pancarta denunciant la repressió policial... una mostra de solidaritat de classe que no té preu, i que contrasta notablement amb el menyspreu gairebé constant que hem rebut per part dels sindicats “grans”, “oficials” i de “classe”... (ja ni paga la pena anomenar-los)

Allò gran, no són els sindicats... allò gran, molt gran, és la classe treballadora, és el Poble Treballador dels Països Catalans... i de tot cor, des d’ahir i més que mai, n’estic absolutament i incondicionalment orgullós de ser membre del nostre poble i classe treballadora, membre de la COS i de l’Esquerra Independentista.

Benvolgudes companyes i companys, amics i amigues, moltíssimes gràcies per tota la feina feta arreu del país, i per poder compartir la lluita amb vosaltres, a Elx, Alacant, Mutxamel, Sant Joan d’Alacant, Benissa, Alcoi, Gandia, Carcaixent, València, Alboraia, Sagunt, Xest, Paterna, Burjassot, Vila-real, Castelló de la Plana, Vinaròs, Amposta, Tortosa, Reus, Tarragona, Vilafranca del Penedès, Capellades, Vilanova i la Geltrú, Manresa, Berga, Gironella, Vic, Viladecans, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sitges, Barcelona, Vilassar de Dalt, Pineda de Mar, Cardedeu, Cerdanyola, Sant Cugat, Terrassa, Sabadell, Girona, Arbúcies, Figueres, Salt, Olot, Lleida, Palma...

Ara el 29S ja ha passat... ens queden els i les ferides i represaliats... ara més que mai hem de estar al seu costat com una pinya, i al mateix temps, no deixar que aquesta trempera, que totes les mostres de dignitat i sacrifici reals pel bé de totes i tots, no queden en no res... A partir d’ara, hem de continuar piquetejant els nostres barris, polígons i localitats. Hem de continuar organitzant noves assemblees, seccions sindicals, estructures de solidaritat, caixes de resistència, etc. Hem de continuar preparant i organitzant noves mobilitzacions, marxes contra l’atur i la precarietat, denúncies i piquets contra els acomiadaments, i l’esclavatge legal de les ETT.

I cal fer la feina d’organitzar a totes les companyes i companys de les bases de CCOO i UGT, que encara tenen ganes de lluitar, per tal que abandonen als traïdors dels seus dirigents i s’organitzen per l’alliberament de la nostra classe i de la nostra terra.

El 29S ha estat el km 0 de la llarga marxa per la nostra llibertat, avancem fins recuperar-la completa, i perquè ja no ens la puguen tornar a arrabassar mai més.

Una fortíssima abraçada i a seguir lluitant!!

Gonçal Bravo. Coordinador General de la COS

COORDINADORA OBRERA SINDICAL – COS

Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacionals dels Països Catalans

BLOG ACTION DAY


Arriba el Blog Action Day 2010... enguany dedicat a l'aigua. Esteu a punt?

Un any més el Connexions [From Tarragona] participarà en aquesta iniciativa com a blog andorrà, a falta de poder-ho fer com a blog català.

Aquí teniu la llista de participants
. Us animeu?

divendres, d’octubre 01, 2010

ATONYINAR EL POBLE








Durant la jornada de vaga general als Països Catalans sota domini espanyol centenars de persones identificades, agredides i lesionades (inclús hospitalitzades) i 71 persones detingudes, aquestes contundents dades les aporta Alerta Solidària. Ni el Cuní ni el Francino en parlaran, però existeixen, la repressió cada cop és més punyent.

Al Principat Joan Saura, antic eurocomunista i hippiepijo reciclat al neoliberalisme ha enviat la seva policía, a atonyinar, filmar i molestar centenars i centenars de persones que dónen el millor d'elles mateixes pel nostre futur.

Informeu-vos de tot plegat aquí