dijous, de novembre 30, 2006

LA REACCIÓ PORTUÀRIA

Definir què és cultura no és fàcil. De fet un cop vaig estar dos dies en una trobada al Priorat amb d'altres persones vingudes de diversos indrets per intentar buscar una definició consensuada i Déu n'hi do els matissos que van arribar a sortir. En tot cas, després del super-post anterior, on J.J. White parla del que ha succeït amb cinc de les seves peces tacades amb mostassa, restes d'ou i petjades, penso que alguns dels gestors culturals hauríen de mostarr una mica més de respecte, tant pels artistes, com per l'art i la cultura en general. Penso que al Port s'hi fan bones exposicions. Aviat tindrem l'oportunitat de visitar-hi la mediàtica nina Barbie.

Ara bé, el què he llegit avui al diari Més Tarragona, en boca del Coordinador del Centre d'Estudis Marítims del Port, m'ha sobtat. Afirma què les obres de J.J. White estaven protegides per "catenàries" i no te constància de quan es van produïr els actes vandàlics, per acabar-ho d'adobar despatxant-se a nivell personal contra l'artista amb aquestes paraules (textuals): "Triarem artistes més estables en matèria personal" i què l'artista te un "clar interès d'indemnitzar". Com a consumidor de cultura i tarragoní hem pregunto quins criteris s'utilitzen per esbrinar si una persona és estable a nivell personal. El president de l'Autoritat Portuària va parlar molt bé de l'exposició i ara resulta que l'artista no és "estable a nivell personal".


Penso que des d'una institució pública hauríen de mirar una mica quines declaracions es fan i en tot cas vetllar pel respecte cap a les obres d'art exposades i els seus creadors. En una visita al Guggenheim de Bilbao vaig ser testimoni del dispositiu muntat per tal de treure un xiclet que algú havía enganxat en una escultura de fusta: fotògrafs documentant la malifeta, un restaurador amb unes pinzes treient el xiclet amb cura, etc... Nosaltres -però- no som d'eixe món, aquí s'acusa a l'artista i avall que fa baixada.

Imatges extretes de la pàgina web oficial del Port de Tarragona.

dimarts, de novembre 28, 2006

ATAC INSTITUCIONAL A L'OBRA DE J.J. WHITE

No fa pas massa ha tancat l'exposició Tsunami, organitzada per l'Autoritat Portuària de Tarragona. El president del Port de Tarragona, Josep Anton Burgasé, coneixedor de l'obra de J.J. White va felicitar públicament els responsables d'haver portat aquesta exposició a Tarragona. I paradoxalment les obres exposades van ser maltractades durant la party institucional del dia de la Hispanidad: Si! A Tarragona encara es festejen animalades d'aquest tipus. Jo vaig poder-ne gaudir, no de la party, sinó de l'exposició, i per això m'he decidit a donar veu a una història... real, en la versió original de l'autor de l'obra. Tot un luxe!

A las ocho de la tarde del pasado 11 de octubre tuvo lugar en el Tinglado nº 1 del Moll de Costa (Port de Tarragona) el acto de inauguración de mi exposición de pintura titulado Tsunami. Una buena oportunidad para darme a conocer en la ciudad que, ya hace más de diez años, me acogió y donde resido.

El mismo día del acto se me comunica que, debidamente autorizados por El Port, la Guardia Civil realizará durante la celebración del Día de la Hispanidad un pequeño pica-pica dentro del tinglado donde se exponían mis obras. Sin otra opción que confiar en la seriedad que hasta entonces me transferían el Jefe de Departamento de Proyección Exterior del Puerto de Tarragona, el Sr. José Luis Navarro y su equipo, mis obras quedaron allí expuestas siguiendo con el programa.

Dejo a la imaginación del lector lo que allí aconteció durante el “pica-pica” simplemente enumerando lo que cualquier visitante de la exposición encontró al día siguiente: etiquetas de los títulos de las obras arrancadas, escritos en las paredes, rayadas por instrumentos con “cierto” parecido a un tenedor, pisadas de pies adultos en los cuadros, nuevos retoques artísticos en las obras de carboncillo… A un servidor lo avisaron unos amigos que se encontraban en aquel momento visitando la exposición, pues ésta, abrió sus puertas en tales condiciones. Sólo quiero añadir que el El Port pintó de nuevo la sala tras un intento muy poco acertado por los pintores de la Guardia Civil exponiendo las obras a nuevos daños.

No contentos con un solo pica-pica a los pocos días El Port autoriza a la UGT a realizar un meeting en el mismo lugar. Soy avisado, de nuevo, por terceras personas. Sillas a medio metro de las obras, pancartas sobre los cuadros… todo ello en perfecta armonía con las obras alojadas, según el Port.

Un grave fallo? Posible aceptación. Dos? Irresponsabilidad. Tres? Incompetencia. A los pocos días me entero de que no soy el primer afortunado en saborear las “compatibilidades artístico-sociales” que realiza El Port. Hace un tiempo, durante una exposición de piezas únicas de porcelana de la Cartuja de Sevilla se llegó a realizar incluso una cena con gran número de comensales.

Esto les puede dar una ligera idea del nivel de responsabilidad del Departamento de Proyección Exterior del Port de Tarragona y del valor que demuestran hacia las obras que en el Tinglado exponen. En mi caso, no procedieron al cierre de la sala y a la valoración inmediata de los daños por un perito especializado en arte. Las obras se mantuvieron allí expuestas con los daños durante todo un mes. Éstas representan el fruto de más de un año de trabajo, verlas en este estado ante el público supone un daño irreparable. Las obras no se pueden “arreglar” como un coche, cualquier retoque supone una modificación debido a la técnica empleada, que representa un momento único en el tiempo, un momento que viene y se va, sin posibilidad de repetición.

Este concepto está fuera del alcance de la sensibilidad del Sr. Navarro, en cuyas manos está la decisión de cómo solventar el problema. Su respuesta fue la siguiente: “…afortunadamente hemos podido contactar con algunos restauradores de obras de arte y después de observar los mencionados desperfectos, nos han comunicado que los mismos son susceptibles de rehabilitación. Así pues hemos de felicitarnos por haber podido encontrar una solución que permita la restitución total de la obra sin menoscabo de la misma… con el tiempo necesario y la tranquilidad que requiere una obra de arte, se procederá a la definitiva restauración de la misma.”

Entonces, ¿quién mejor que uno mismo para intentar reparar su obra? Pero, al vivir en una sociedad de libre mercado me han dejado claro que la persona que repare las obras será el que económicamente más les convenga, sin tener en cuenta conceptos como el estado anterior y original de la obra o particularidades de mi técnica. Ante la discrepancia de criterio y, porqué no, económica, rechazo su particular concepto de indemnización.

“… el estudiante le pregunta al maestro de caligrafia: - ¿cómo puedes pedir tanto por una obra que te cuesta treinta segundos en realizar?. El maestro responde: - No me ha costado treinta segundos, sino cuarenta años y treinta segundos.”

Un aviso para futuros artistas que tengan su “oportunidad” en el Tinglado nº1, contraten un seguro privado por su obra durante los días de celebración de la exposición, para El Port lo que exponen no tienen valor, por eso no les importa dañarlo.
Exposició Tsunami. Jeffrey James White. Tinglado 1 del Moll de Costa de Tarragona.

diumenge, de novembre 26, 2006

EL BLOC DEL VEÍ DE DALT

Malerudeveure't és el nom del bloc del veí de dalt. Un bloc amb un excel.lent veïnat i amb l'anar fent de l'experiència de la vida, de la vida a Barcelona, què no és poc! Desideratums, morralles, panegírics i altres galindàines sobre el món màgic (i tràgic) de la literatura, l'erotisme i l'actualitat més prosaica i lúdica amb una visió(cons)tructiva, irreverent i desimbolta.
El veí de dalt va penjar el primer post l'onze de setembre d'enguany i jo el vaig conèixer a l'octubre. No recordo com hi vaig fet cap, però sovint hi vaig anar tornat. Hem dóna un regust de l'anar fent, sense pressa i sense pausa, de les converses ben travades -a la fresca sota el cel estelat- i amb pinzellades d'erudició d'aquelles que alleugereixen la motxilla del nostre viatge vital.

dissabte, de novembre 25, 2006

ECHA PAKÁ

Avui he escoltat el quintet "Echa Paká" amb la seva música cubana: una proposta que juga en terreny abonat, com a mínim en el meu cas. Potser el que més m'ha cridat l'atenció ha estat el desajust entre l'engrescada veu del cantant i les esmorteïda veu del públic: Realment el Carib no és aquesta Mediterrània globalitzada.
Yuniel Jiménez, que en clau d'humor ha dit que es considera un parla-autor, és el cantant d'aquesta formació nascuda fa un parell d'anys. Yuniel ha mostrat la seva habilitat amb el tres tocant-lo tenint-lo gairebé al clatell. L'acompanyen Ihosvanni Conyedo, Daniel Moren, Adri Heredia i una percussionista de qui desconec el nom.
Penso què aquest cicle matinal està prou bé, tant per l'hora com pels dos grups que fins ara he escoltat: és un encert. Com a crítica només dir que, més enllà del nom de la formació gairebé no hi ha informació sobre els components, el grup, etc. De debó que aquewsta darrera és una d'aquelles coses que t'ajuda a gaudir millor del concert estricte.
26 de novembre de 2006. Actuació a la Rambla Nova de Tarragona. Programa Diversons de la Fundació "La Caixa".

dimarts, de novembre 21, 2006

ÉS MÉS FÀCIL PER UN CAMELL...

Il est plus facile pour un chameau... (2003) és una pel.lícula 100% Valeria Bruni-Tedeschi, doncs n'és la directora i principal protagonista. La genial actriu, germana de Carla Bruni, interpreta aquí el paper d'una dona, Federica, que degut a la seva riquesa no pot portar una vida adulta normal, d'aquí el títol bíblic de la pel.lícula. La dificultat per tal d'encarar la seva vida adulta fa que Federica trobi refugi en la imaginació i la religió, però això no serà impediment per als desajustos existents tant amb la seva parella, com amb la família o amb el retrobat amant. La pel.lícula te alguns trets autobiogràfics doncs Valeria procedeix d'una rica família torinesa. Chiara Mastroianni (Bianca), Jean-Hugues Anglade (Pierre) i Denis Podalydès (Philippe), entre d'altres completen les interpretacions principals d'aquesta pel.lícula francesa que respira aires italians. Valoració: 9

1.- Valeria Bruni-Tedeschi.
2.-Valeria Bruni-Tedeschi i Chiara Mastroianni.
3.- Denis Podalydès i Valeria Bruni-Tedeschi.
Fotografies gentilesa de New Yorker Films.

diumenge, de novembre 19, 2006

OCTAVIO SANA & MIXTURA NEGRA

La dolçor empalega, embafa... però en el punt just senzillament endolceix, entendreix i ens ajuda a viure. Si avui parlo de sucre -doncs- és en el sentit de dolçor amiga, acollidora, alegre i tendra, ja que dissabte passat -de sobte- vaig tenir l'oportunitat de conèixer l'Octavio Sana i la seva troupe.

El grup barceloní "Octavio Sana i la seva Mixtura Negra" m'atansà al regust de la Guinea Bissau d'Octavio i em transmeté bones i assolejades vibracions al ritme de la força de les seves arrels africanes: de l'Àfrica digna que alça la veu al ritme de musiques com les del grup de Sana.

18 de novembre de 2006. Actuació a la Rambla Nova de Tarragona. Programa Diversons de la Fundació "La Caixa".

dimecres, de novembre 15, 2006

VOLVER: EL DIÀLEG INTERGENERACIONAL

El Pedro Almodóvar de Volver (2006), -per un fugisser instant- vaig imaginar-lo un pelet més gore. Déu n'hi do quan els porus del rotlle de paper de cuina s'impregnen del vermell de la sang... però com us deia, per un moment vaig imaginar-me l'equip de rodatge menjant amb devoció llonses i medudets del cadàver de Paco a l'improvitzat restaurant de Raimunda. Penélope Cruz (Raimunda), Carmen Maura (Irene), Lola Dueñas (Sole), Blanca Portillo (Agustina), Yohana Cobo (Paula), Chus Lampreave (Tía Paula) i Antonio de la Torre (Paco) són les i el principals protagonistes en aquesta història intergeneracional què posa el dit a la nafra des -de la lluminositat- a un món on els secrets de família i la violència contra la dona són una constant. Valoració: 7
Penélope Cruz i Johana Cobo. Imatges gentilesa de © Paola Ardizzoni i Emilio Pereda

dilluns, de novembre 13, 2006

TONDO ROTONDO: JA HE ESCOLLIT FOTO PEL BLOC!
Acabo d'escollir aquesta foto pel meu perfil. Com veieu aquest racó s'està coent poquet a poquet, però amb ganes de que de tant en tant hi trobeu un espai per venir a fer-hi un cafè (figurat, és clar).
M'ha agradat el seu posat, la seva expressió. És Joan Miró, un personatge a qui quan jo era un marrec vaig poder veure un cop. Però per a mi, i més enllà de la seva dilatada obra, del seu estil, Joan Miró és un català universal amb les arrels ben clavades a la terra, Joan Miró és un garrofer que mai morirà i que sempre ens donarà aixopluc i garrofes des de la seva senzillesa.

dimarts, de novembre 07, 2006

EL LABERINTO DEL FAUNO: SUBSTRAT MÀGIC I DOSIS DE REALITAT

El laberinto del fauno (2006), de Guillermo del Toro i amb la participació destacada de Sergi López (Vidal), Maribel Verdú (Mercedes), Juana Baquero (Ofelia), Ariadna Gil (Carmen) i Doug Jones (faune).

Pel meu gust una pel.lícula impecable i que es mulla, penetra en la terra humida del nord de la península Ibèrica i no només hi troba éssers màgics, móns mitològics... sinó que hi troba el terror en estat pur, encarnat aquí per un Vidal d'idees pretèrites i inamobibles.

De ben segur Pan's Labyrinth contribuirà a donar a conèixer un món cru i alhora entranyable a partir d'aquesta història dins de la història. Interessant ara que el revisionisme està tant predicat. Valoració: 8

diumenge, de novembre 05, 2006

MANUALE D'AMORE: REAL COM LA VIDA MATEIXA

Manuale d'amore (I, 2005), excel.lent compendi de vida a partir de de la idea de Vincenzo Cerami. Amb històries d'amor i desamor: enamorament, crisi, traïció i abandó. Dirigida per Giovanni Veronese, amb la participació entre d'altres del fill de Mario Verdone, Carlo Verdone (Goffredo), Luciana Littizzetto (Ornella), Silvio Muccino (Tommaso), Sergio Rubini (Marco), Margherita Buy (Barbara) i Jasmine Trinca (Giulia).

He passat una molt bona estona, molt tendre. Aquesta comèdia arriba, i la trobo prou propera, quotidiana. A més la música de Paolo Buonvino ens va acompanyant donant una pàtina de delicadesa al film, que a Itàlia ha estat un gran èxit de taquilla. Valoració: 9


1.- Silvio Muccino & Jasmine Trinca
2.- Jasmine Trinca
3.- Carlo Verdone
Fotos gentilesa de Luigi E Aurelio De Laurentiis
OBABA: DEIXANT LA CIUTAT ENRRERE

Obaba (2004), amb guió i direcció de Montxo Armendáriz està basada en Obabakoak (1988), de Joseba Irazu Garmendia (Bernardo Atxaga). Pel que fa al repartiment cal destacar Bárbara Lennie (Lurdes), Pilar López de Ayala (mestra), Juan Diego Botto (Miguel), Peter Lohmeyer (Enginyer) i Mercedes (sic) Sampietro (mare de Miguel). Lourdes protagonitza un solitari viatge iniciàtic que li permet endinsar-se en territoris i paratges desconeguts i passar a formar part d'aquest paisatge. Amb falixos sobre el passat que ens ajuden a entendre el present, el qual -però- mai podem copsar plenament i que a la mítica Obaba està format per persones que viuen aferrades al passat (o no). Lurdes, intentant posar concvert en el trencaclosques obabià, esdevindrà portadora de nova saba per a aquesta població del nord de la península ibèrica.

Valoració: 7

divendres, de novembre 03, 2006

HARD CANDY: SENSE SUCRE ÉS MÉS PUNYENT

Hard Candy (EUA, 2005) és una pel.lícula d'aquelles que ha captat la meva atenció. Dirigida per David Slade, escrita per Brian Nelson i filmada en 18 dies. Els principals protagonistes són Patrick Wilson i l'enigmàtica Ellen Page.

El cartell resumeix perfectament l'argument del film, i ens fa pensar en el conte de la caputxeta i el llop. En un xat Hayley Stark (noia de 14 anys) i Jeff Kohlver (fotògraf de 32) entren en contacte. La "innocent" Hayley, el droga i l'acusa de pedòfil, en un impactant thriller psicològic que avança in crescendo i sense aturador cap a un final certament resolutiu.

Valoració: 8

ESCRIU-ME AVIAT



WRITE ME @ CONTACT @
Propostes, declaracions, comentaris o senzillament dir hola ...

Vols posar publicitat al Connexions?
Un banner?
Un link?
Vols que parli de tu?
Banner 6 mesos + 1 post = 600 €
Banner 1 any + 2 posts = 1000 €
1 post = 60 €

Parlem-ne. Escriu-me a: garrofer@gmail.com

DRETS DE REPRODUCCIÓ

Aquest blog està sota una llicència de Creative Commons, que podeu consultar aquí.

Pel que fa a les fotografies, textos i d'altres obres de Tondo Rotondo procedents d'aquest blog, sou lliures de copiar, distribuir, comunicar públicament l'obra i fer-ne obres derivades.

Amb les condicions següents:
1.- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l'obra, per exemple d'aquesta forma:


Web: Photo by Tondo Rotondo in
Connexions.
Imprès i altres: By Tondo Rotondo in Connexions [from Tarragona].


2.- Ús no comercial.

Ni que sigui a posteriori, sou pregats d'enviar un e-mail informant de què heu utilitzat el material a garrofer@gmail.com, per curiositat


FINALITATS COMERCIALS:

Per a utilitzar les fotografies, textos i d'altres obres de Tondo Rotondo amb finalitats comercials heu d'escriure prèviament un e-mail per tal de que us siguin cedits els drets de reproducció, si l'obra és de Tondo Rotondo.

Com funciona? Per exemple, si voleu utilitzar una fotografia de Tondo Rotondo en algún producte comercial, heu de comunicar-ho prèviament a garrofer@gmail.com indicant quina o quines fotografies us interessen i de quin producte es tracta. Els drets de reproducció poden cedir-se a raó de 30 euros per fotografia i, a partir de 5 fotografies: 20 euros unitat. Possibilitat de pagament en espècies a proposta de comprador.

En el cas de fotografies que generin dret d'imatge aquest -si s'escau- s'haurà de negociar amb el corresponet propietari.

Les fotografies se us faran arribar en format digital sense lletres incorporades via Photoshop.




Quan reutilitzeu o distribuïu l'obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l'obra.

Alguna d'aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d'autor.