Ara bé, el què he llegit avui al diari Més Tarragona, en boca del Coordinador del Centre d'Estudis Marítims del Port, m'ha sobtat. Afirma què les obres de J.J. White estaven protegides per "catenàries" i no te constància de quan es van produïr els actes vandàlics, per acabar-ho d'adobar despatxant-se a nivell personal contra l'artista amb aquestes paraules (textuals): "Triarem artistes més estables en matèria personal" i què l'artista te un "clar interès d'indemnitzar". Com a consumidor de cultura i tarragoní hem pregunto quins criteris s'utilitzen per esbrinar si una persona és estable a nivell personal. El president de l'Autoritat Portuària va parlar molt bé de l'exposició i ara resulta que l'artista no és "estable a nivell personal".
[cucadellum.blogspot.com] [Flaixos d'una cuca de llum què espurneja a Tarragona]
dijous, de novembre 30, 2006
LA REACCIÓ PORTUÀRIA
Ara bé, el què he llegit avui al diari Més Tarragona, en boca del Coordinador del Centre d'Estudis Marítims del Port, m'ha sobtat. Afirma què les obres de J.J. White estaven protegides per "catenàries" i no te constància de quan es van produïr els actes vandàlics, per acabar-ho d'adobar despatxant-se a nivell personal contra l'artista amb aquestes paraules (textuals): "Triarem artistes més estables en matèria personal" i què l'artista te un "clar interès d'indemnitzar". Com a consumidor de cultura i tarragoní hem pregunto quins criteris s'utilitzen per esbrinar si una persona és estable a nivell personal. El president de l'Autoritat Portuària va parlar molt bé de l'exposició i ara resulta que l'artista no és "estable a nivell personal".
dimarts, de novembre 28, 2006
ATAC INSTITUCIONAL A L'OBRA DE J.J. WHITE
El mismo día del acto se me comunica que, debidamente autorizados por El Port, la Guardia Civil realizará durante la celebración del Día de la Hispanidad un pequeño pica-pica dentro del tinglado donde se exponían mis obras. Sin otra opción que confiar en la seriedad que hasta entonces me transferían el Jefe de Departamento de Proyección Exterior del Puerto de Tarragona, el Sr. José Luis Navarro y su equipo, mis obras quedaron allí expuestas siguiendo con el programa.
Dejo a la imaginación del lector lo que allí aconteció durante el “pica-pica” simplemente enumerando lo que cualquier visitante de la exposición encontró al día siguiente: etiquetas de los títulos de las obras arrancadas, escritos en las paredes, rayadas por instrumentos con “cierto” parecido a un tenedor, pisadas de pies adultos en los cuadros, nuevos retoques artísticos en las obras de carboncillo… A un servidor lo avisaron unos amigos que se encontraban en aquel momento visitando la exposición, pues ésta, abrió sus puertas en tales condiciones. Sólo quiero añadir que el El Port pintó de nuevo la sala tras un intento muy poco acertado por los pintores de la Guardia Civil exponiendo las obras a nuevos daños.
No contentos con un solo pica-pica a los pocos días El Port autoriza a la UGT a realizar un meeting en el mismo lugar. Soy avisado, de nuevo, por terceras personas. Sillas a medio metro de las obras, pancartas sobre los cuadros… todo ello en perfecta armonía con las obras alojadas, según el Port.
Un grave fallo? Posible aceptación. Dos? Irresponsabilidad. Tres? Incompetencia. A los pocos días me entero de que no soy el primer afortunado en saborear las “compatibilidades artístico-sociales” que realiza El Port. Hace un tiempo, durante una exposición de piezas únicas de porcelana de la Cartuja de Sevilla se llegó a realizar incluso una cena con gran número de comensales.
Esto les puede dar una ligera idea del nivel de responsabilidad del Departamento de Proyección Exterior del Port de Tarragona y del valor que demuestran hacia las obras que en el Tinglado exponen. En mi caso, no procedieron al cierre de la sala y a la valoración inmediata de los daños por un perito especializado en arte. Las obras se mantuvieron allí expuestas con los daños durante todo un mes. Éstas representan el fruto de más de un año de trabajo, verlas en este estado ante el público supone un daño irreparable. Las obras no se pueden “arreglar” como un coche, cualquier retoque supone una modificación debido a la técnica empleada, que representa un momento único en el tiempo, un momento que viene y se va, sin posibilidad de repetición.
Este concepto está fuera del alcance de la sensibilidad del Sr. Navarro, en cuyas manos está la decisión de cómo solventar el problema. Su respuesta fue la siguiente: “…afortunadamente hemos podido contactar con algunos restauradores de obras de arte y después de observar los mencionados desperfectos, nos han comunicado que los mismos son susceptibles de rehabilitación. Así pues hemos de felicitarnos por haber podido encontrar una solución que permita la restitución total de la obra sin menoscabo de la misma… con el tiempo necesario y la tranquilidad que requiere una obra de arte, se procederá a la definitiva restauración de la misma.”
Entonces, ¿quién mejor que uno mismo para intentar reparar su obra? Pero, al vivir en una sociedad de libre mercado me han dejado claro que la persona que repare las obras será el que económicamente más les convenga, sin tener en cuenta conceptos como el estado anterior y original de la obra o particularidades de mi técnica. Ante la discrepancia de criterio y, porqué no, económica, rechazo su particular concepto de indemnización.
“… el estudiante le pregunta al maestro de caligrafia: - ¿cómo puedes pedir tanto por una obra que te cuesta treinta segundos en realizar?. El maestro responde: - No me ha costado treinta segundos, sino cuarenta años y treinta segundos.”
Un aviso para futuros artistas que tengan su “oportunidad” en el Tinglado nº1, contraten un seguro privado por su obra durante los días de celebración de la exposición, para El Port lo que exponen no tienen valor, por eso no les importa dañarlo.
diumenge, de novembre 26, 2006
EL BLOC DEL VEÍ DE DALT
dissabte, de novembre 25, 2006
ECHA PAKÁ
dimarts, de novembre 21, 2006
Fotografies gentilesa de New Yorker Films.
diumenge, de novembre 19, 2006
OCTAVIO SANA & MIXTURA NEGRA
dimecres, de novembre 15, 2006
VOLVER: EL DIÀLEG INTERGENERACIONAL
dilluns, de novembre 13, 2006
dimarts, de novembre 07, 2006
El laberinto del fauno (2006), de Guillermo del Toro i amb la participació destacada de Sergi López (Vidal), Maribel Verdú (Mercedes), Juana Baquero (Ofelia), Ariadna Gil (Carmen) i Doug Jones (faune).
Pel meu gust una pel.lícula impecable i que es mulla, penetra en la terra humida del nord de la península Ibèrica i no només hi troba éssers màgics, móns mitològics... sinó que hi troba el terror en estat pur, encarnat aquí per un Vidal d'idees pretèrites i inamobibles.
De ben segur Pan's Labyrinth contribuirà a donar a conèixer un món cru i alhora entranyable a partir d'aquesta història dins de la història. Interessant ara que el revisionisme està tant predicat. Valoració: 8
diumenge, de novembre 05, 2006
Manuale d'amore (I, 2005), excel.lent compendi de vida a partir de de la idea de Vincenzo Cerami. Amb històries d'amor i desamor: enamorament, crisi, traïció i abandó. Dirigida per Giovanni Veronese, amb la participació entre d'altres del fill de Mario Verdone, Carlo Verdone (Goffredo), Luciana Littizzetto (Ornella), Silvio Muccino (Tommaso), Sergio Rubini (Marco), Margherita Buy (Barbara) i Jasmine Trinca (Giulia).
He passat una molt bona estona, molt tendre. Aquesta comèdia arriba, i la trobo prou propera, quotidiana. A més la música de Paolo Buonvino ens va acompanyant donant una pàtina de delicadesa al film, que a Itàlia ha estat un gran èxit de taquilla. Valoració: 9
Obaba (2004), amb guió i direcció de Montxo Armendáriz està basada en Obabakoak (1988), de Joseba Irazu Garmendia (Bernardo Atxaga). Pel que fa al repartiment cal destacar Bárbara Lennie (Lurdes), Pilar López de Ayala (mestra), Juan Diego Botto (Miguel), Peter Lohmeyer (Enginyer) i Mercedes (sic) Sampietro (mare de Miguel). Lourdes protagonitza un solitari viatge iniciàtic que li permet endinsar-se en territoris i paratges desconeguts i passar a formar part d'aquest paisatge. Amb falixos sobre el passat que ens ajuden a entendre el present, el qual -però- mai podem copsar plenament i que a la mítica Obaba està format per persones que viuen aferrades al passat (o no). Lurdes, intentant posar concvert en el trencaclosques obabià, esdevindrà portadora de nova saba per a aquesta població del nord de la península ibèrica.
Valoració: 7
divendres, de novembre 03, 2006
Hard Candy (EUA, 2005) és una pel.lícula d'aquelles que ha captat la meva atenció. Dirigida per David Slade, escrita per Brian Nelson i filmada en 18 dies. Els principals protagonistes són Patrick Wilson i l'enigmàtica Ellen Page.
El cartell resumeix perfectament l'argument del film, i ens fa pensar en el conte de la caputxeta i el llop. En un xat Hayley Stark (noia de 14 anys) i Jeff Kohlver (fotògraf de 32) entren en contacte. La "innocent" Hayley, el droga i l'acusa de pedòfil, en un impactant thriller psicològic que avança in crescendo i sense aturador cap a un final certament resolutiu.
Valoració: 8
DRETS DE REPRODUCCIÓ
Pel que fa a les fotografies, textos i d'altres obres de Tondo Rotondo procedents d'aquest blog, sou lliures de copiar, distribuir, comunicar públicament l'obra i fer-ne obres derivades.
Amb les condicions següents:
1.- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l'obra, per exemple d'aquesta forma:
Web: Photo by Tondo Rotondo in Connexions.
Imprès i altres: By Tondo Rotondo in Connexions [from Tarragona].
2.- Ús no comercial.
Ni que sigui a posteriori, sou pregats d'enviar un e-mail informant de què heu utilitzat el material a garrofer@gmail.com, per curiositat
FINALITATS COMERCIALS:
Per a utilitzar les fotografies, textos i d'altres obres de Tondo Rotondo amb finalitats comercials heu d'escriure prèviament un e-mail per tal de que us siguin cedits els drets de reproducció, si l'obra és de Tondo Rotondo.
Com funciona? Per exemple, si voleu utilitzar una fotografia de Tondo Rotondo en algún producte comercial, heu de comunicar-ho prèviament a garrofer@gmail.com indicant quina o quines fotografies us interessen i de quin producte es tracta. Els drets de reproducció poden cedir-se a raó de 30 euros per fotografia i, a partir de 5 fotografies: 20 euros unitat. Possibilitat de pagament en espècies a proposta de comprador.
En el cas de fotografies que generin dret d'imatge aquest -si s'escau- s'haurà de negociar amb el corresponet propietari.
Les fotografies se us faran arribar en format digital sense lletres incorporades via Photoshop.
Quan reutilitzeu o distribuïu l'obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l'obra.
Alguna d'aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d'autor.