CARLOS LATUFF: UN PUNT DE VISTA GENIAL

Vull compartir amb vosaltres aquesta il.lustració de Carlos Latuff, que he extret del blog de l'amiga Joice i que fa referència a l'accident d'aviació recentment ocorregut al Brasil.

Aquests efectes del neoliberalisme també els estem tastant per aquestes velles terres europees de la mediterrània occidental... Que és sinó l'apagada elèctrica de Barcelona, què és sinó el caos ferroviari, què és sinó l'augment del tipus d'interès per a les hipoteques, què és sinó la vergonya de l'AVE.... Què és sinó...

Dedico aquest post a Carlos Latuff, amb força per continuar dibuixant! Us recomano una visita al seu blog!

LA VARETA MÀGICA DE TARRAGONA

Aquests dies els ciutadans de Tarragona estem rebent a la nostra bústia el darrer liurament de la revista del cor local especialitzada en lluiment del "palmito" de polítics i acòlits, i de retruc a informar el pobre poble: Parlo del Tarragona Municipal, en el qual el nou alcalde segueix la línia de l'antic i surt retartat a tort i a dret. Com sobre gustos no hi ha res escrit us parlaré d'una cosa que m'ha cridat l'atenció: El lliurament de les vares de comandament als tinents d'alcalde.

Curiosament els regidors d'ERC, acompanyats del del PSC Xavier Tarrés són esl que m'han semblat que agafen la vareta amb més força, en plan Smigol quan aconseguia el cobejat anell de poder. És una impressió, però jutjeu-ho vosaltres mateixos en aquestes fotos extretes del butlletí municipal.

Pot deduir-se de com entomen i es fan seva la vareta de marres la intensitat amb que tenen previst aferrar-se al poder?

Fotos extretes de Tarragona Municipal, publicació que podeu veure online aquí. Si aneu a la pàg. 6 podreu jutjar com agafen la vareta els tinents d'alcalde.

LA VERGONYA, PRESENT A MIAMI BEACH

Parlo del nucli de Miami Platja, al Baix Camp. I vergonya és el que penso que provoca que sense que pugui parlar-se de tradició de cap mena l'Ajuntament de Mont-roig inclogui dintre del programa d'actes de les Festes de Sant Jaume dues jornades de les avui anomenades "vaquetes", però que el personal acostuma a anomenar "vaquillas".

L'Ajuntament permet l'assistència de menors d'edat, en una plaça de braus improvitzada i que no compleix la normativa legal. L'únic requisit és que els menors de 14 anys han d'anar acompanyats d'un adult. Us imagineu... un nen de dos o tres anys pot participar en l'"espectacle" sense cap problema.

Penso que estem davant d'una imposició per part d'un sector taurí del nucli de Miami que sense fonament de cap mena ha aconseguit que l'Ajuntament de Mont-roig integri de forma impune aquesta tortura dins d'una festa major.
Imatge extreta de Libera.

TOT ÉS POSSIBLE

En Miquel Martí i Pol, en un bell cant d'optimisme vital va dir allò de què "Tot està per fer i tot és possible"... aquest vers m'ha vingut al cap en conèixer el blog de l'Òscar Ramírez, un "jove" de la quinta del 71 amb una dilatada experiència com a professional del món de la comunicació.

Avui vull presentar-vos el seu blog doncs el considero una excel.lent troballa tant pels continguts com per la treballada columna de la dreta, que ens ofereix uns eguit d'inmillorables links relacionats especialment amb la seva passió: la comunicació i... és clar: la ràdio.

La Tarragosfera està creixent amb força, amb mostres de tots colors, amb actualitzacions de tota mena i amb qualitat dependent del gust de cada lector. Posats a parlar de gustos, dir-vos que aquest blog que esteu llegint li agrada a l'Òscar Ramírez doncs comenta que hi comparteix "moltes opinions i perquè és un espai fet amb valentia per alguns temes que s'hi tracten".

M'ha agradat molt això de la valentia, no se si m'ho mereixo, però...

PENSANT EN ELS THINKING BLOGGERS

Aquesta és la imatge que la Joana ha escollit per referir-se al Connexions [from Tarragona], o sigui a aquest blog que teniu davant dels ulls... I ho ha fet amb unes paraules ben trobades que podeu llegir també al seu darrer post, amb el títol Thinking bloggers, la iniciativa nascuda de la mà del turc Ilker Yoldas. Aquestes són doncs les lletres de la Joana des del Llum de dona, blog que -fent memòria- vaig conèixer cap a l'època de la super infermera, poc més o menys:

El bloc em transmet el color de la pell.

Els colors del món. Un bloc que traspassa fronteres. Amb posts curts però densos i incisos. Paraules sinceres i punyents.Un bloc que està a l'aguait de l'avui, l'ahir i el demà. Solidari i reivindicatiu. Una referència per estar ben informats. Un saber fer, un arribar allà on es toca la fibra...Només hem de llegir els comentaris que arriben d'arreu. Un bloc obert. Una mà amiga!

I és que la Joana ha pensat vestir d'etiqueta aquest blog amb la nominació Thinking bloggers, i a més fer-ho en companyia de dos blogs amics que segueixo habitualment, el de la Violette Moulin i La garrofa de Mont-roig, de l'amic Mon: dues petites joies catosfèriques.

Mentre comparteixo amb valtrus tot això vaig pensant en els meus candidats... I no me n'oblido que encara he de nominar els blogs a Blog Activista... Són dies de posts i memes: Se'm gira feina! Salut!

UN PARELL DE MEMES

Això dels memes ja ho te que arriben quan arriben, i tu estàs com estàs... de vegades amb més coses al cap, o amb més espai disponible. I ho dic doncs sóc conscient de què no he contestat tots els memes que he anat rebent... Avui però intentaré redreçar aquest fet matant "dos pajaros de un tiro", en primer lloc el meme que m'envia Bego Floria des del seu blog, que tot cal dir-ho és un dels blogs clàssics de Tarragona, amb solera, ara que s'està posant de moda la tarragosfera.

Les respostes són aquestes, però hi ha moltes i molt bones opcions que també hauria d'anomenar, que consti!

-Recomana’m un bloc en català: Llum de dona, escrit per la Joana. Per la seva tendresa vivificant, que no empalaga i perquè m'agrada, que carai!

-Recomana’m un bloc en un altre idioma: Citizen Mary, "Blog activista", com jo.
-Recomana’m un post d’especial interès: Aquest post de Batecs del temps, escrit per Iruna: senzillament corprenedor.
-Recomana’m un web: Red de redes en defensa de la humanidad. Capítulo cubano, amb interessant material de descàrrega gratuïta.
-Recomana’m una eina d’Internet: Copyspace, eina gràcies a la qual vaig poder descobrir un clònic del meu blog, però amb una capçalera diferent...
-Recomana’m un vídeo: Desde Beirut. Imprescindible!
-Recomana’m un àudio: Vtuner, doncs facilita l'escolta de centenars d'emissores de ràdio.

El meme de Robertinhos consisteix en escollir una cançó per cada un dels blogs que tinguem linkats, però ell mateix m'eximeix d'aquest deure, fent-ne una lectura generosa n'escolliré un reduït nombre:

Waipueduca [Joan & Carolina] - Katà (Miquel Gil) Escolta'n un fragment gratis!
Violette Moulin - Ets de por (Quimi Portet)
Todo resplandece [Roxi] - Cinema paradiso (Ennio Morricone)
The Magí's piece on the net [Magí] - Stella Splendens (Jordi Savall) Tarragona 2016 [Cèsar Llamborda & Pere Tarter] - Amparito Roca (L'Alegria d'Amposta)
Sóc la Candela - Atari A (Glissando)
Saló dels penjats [diversos] - Crossroads (Tracy Chapman)
Prendre la paraula [Jordi Martí Font] - Trets al cor (Obrint pas)
Mon elixir [Sara] - Quan no tocàvem de peus a terra (Elèctrica Dharma)
Malerudeveure't [El veí de dalt] - Una estona de cel (Els Pets)
Bodega cultural [O moço da Bodega] - El derecho de vivir en paz (Victor Jara)
Així ho penso [Josep Maria] - El seguidor de arcoiris (Sílvio Rodríguez)

Ufff... "dos pajaros de un tiro"... Si o siiiiiiiiiiiiiiii !!!!

Passo aquest meme a qui vulgui seguir-ne el fil... i pot escollir o el de la Bego o el del Robertinhos. El que us plagui: avui barra lliure amics de la blogosfera. Si algú s'anima aviseu, d'acord?

Clica si t'ha agradat:

Que no saps què és un meme? Doncs guaita aquest link.

MÉS SOBRE EL JUEVES

Aprofito per reproduïr l'article del cantant Titot, extret d'Això Toca, sobre el tema de la censura:

El Jueves? Egin!!! Egunkaria!!!

Doncs jo no ho trobo tant bèstia, francament. No sé de què ens estranyem. Que comptavem que hi havia llibertat d'expressió?

Avui el jutge Juan del Olmo ha ordenat el segrest del número actual de la revista satírica El Jueves. M'ha vingut al cap com la nebulosa del record d'un altre segrest: el de la revista El Papus, l'any 75 o 76. Jo era molt petit i no recordo el motiu però sí que recordo que uns mesos després la redacció d'El Papus va patir un atemptat amb bomba de l'extrema-dreta. Haurem d'estar al cas els pròxims mesos, l'estat espanyol per si de cas ha tornat a habilitar els fatxes.Però el que m'ha vingut al cap amb força més claretat ha estat els tancaments (no per un dia, sinó a perpetuitat) dels diaris Egin i Egunkaria, amb el pretext que la seva línia editorial sintonitzava amb HB. I es clar, contra el dimoni, tot s'hi val.Dic això perquè crec desorbitat l'escandol que s'ha generat arran del segrest d'El Jueves. Ja se sap que en els estats poc o gens democràtics passen aquestes coses. I la democràcia espanyola és de tant baixa qualitat que no pot arribar a ser anomenada així.

ANEM A EUROVISIÓ

Per molt passat de rosca que estigui el festival d'Eurovisió penso que hi hem d'estar representats i crec que caldria reactivar la candidatura de Josmar com a representant català a aquest festival tant "freak".

CENSURA CONTRA LA REVISTA "EL JUEVES"

Vivim en un estat que se suposa de dret i on la llibertat d'expressió no sempre és garantida. Com sabeu la revista satírica El Jueves ha etsat segrestada dels quioscs per ordre de l'Audiència Nacional doncs aquests polititzats jutges han vist un delicte contra la corona espanyola. Curiosament he intentat accedir a la seva web i no he pogut fer-ho, no se si es tracta d'un problema puntual o no, però és ben curiós.

Si voleu veure la imatge censurada per l'Audiència Nacional Espanyola cliqueu aquí o aquí. Jo la volia penjar al blog però no ho he fet doncs estaria una miqueta atemorit de que puguin clausurar-lo i fer-me pagar uns milers d'euros que no tinc.

Foto extreta del blog Sare antifaxista.

EL VÍDEO DE LA SAGRADA FAMILIA

Cal felicitar la gent de SOS Sagrada Família, de l'AVE pel Litoral i la resta de moviments ciutadans doncs amb pocs mitjans estan aconseguint fer front als polítics professioanls del PSO i ICV que estan entestats en fer passar el túnel del Tren de Gran Velocitat per sota de mig Barcelona, pel risc existent i l'estrès urbanístic que generarà. I especialment risc per a l'emblemàtic temple expiatori de l'arquitecte de Riudoms Antoni Gaudí: la Sagrada Família.

Com a mostra de solidaritat i carinyo amb el poble de Barcelona, penjo aquest vídeo.

L'HOME I L'ÓS

Ja ho diuen que els anuncis són lo millor de la televisió... Què us suggereix aquest vídeo?

SALVEM LA SAGRADA FAMÍLIA

El temple expiatori de la Sagrada Família és l'obra cabdal de l'arquietcte de Riudoms Antoni Gaudí, joia de l'arquitectura catalana i un gran actiu dins del turisme del nostre país. Però des de Madrid s'estan entusiasmat, amb els escolanets catalans de torn, a fer passar un túnel tocant diverses obres cabdals del modernisme català. Dintre de l'estat espanyol, mentre Madrid cada cop més s'especialitza en el tema negocis a Barcelona li han encolomat el paper de ciutat turística, però amb túnel. És a dir, amb l'amenaça de que els reclams més improtants que existeixen a nivell arquitectònic de cara al turisme estan en risc de patir esquerdes i esfondrament, com en el cas de Carmel.

De forma modesta, m'uneixo al clam contrari a fer passar el tren d'alta velocitat per sota la Sagrada Família i d'altres edificis modernistes.

Foto extreta de votant.

ESCLAT '07

Doncs avui us vull presetar una pàgina en la que podeu escoltar gratis tot un seguit de música i cançons concerteres de grups joves que participen el el concurs Esclat.

Destacar que totes les peces són de lliure accés doncs estan sota una llicència Creative Commons i també que els estils són molt variats, sovint contundents: o sigui que no us espanteu a la primera de canvi si sentiu un terrabastall impressionant i proveu, tot remenant. Qui avisa no és traïdor ;-) Jo en tot cas he votat per Grollers de sa Factoria, que els he trobat frscos i divertits, escolteu-los a sota de tot.

COMPARTIR LECTURA

Doncs mireu, després d'uns dies de calma blocaire he pensat una cosa: Com us comentava en un post anterior em fa una mica de mandra escriure posts sobre els darrers llibres que he llegit.

Per compensar-ho vull compartir un fragment del llibre que tot just acabo de començar. Estambul. Ciudad y recuerdos, d'Orhan Pamuk.

"Hay autores, como Conrad, Nabokov o Naipaul, que han conseguido escribir con éxito cambiando de lengua, de nación, de cultura, de país, de continente e incluso de civilización. Y sé que, de la misma forma que su identidad creativa ha ganado fuerza con el destierro o la emigración, lo que a mi me ha determinado ha sido permanecer ligado aa misma casa, a la misma calle, al mismo paisaje, a la misma ciudad. Esa dependencia de Estambul significa que el destino de la ciudad era el mío porque es ella quien ha formado mi carácter."

El llibre m'està agradant, però com que me l'han deixat no el puc anar subrratllant, o sigui que no us estranyi que li dediqui algun post més. I si algú més s'hi anima podem llegir-lo junts, doncs jo tot just l'acabo d'encetar. I si no, doncs més amunt us deixo la captivadora cita.

Post dedicat a Metis.

La cita està treta de: Orhan Pamuk. Estambul. Ciudad y recuerdos. Literatura Mondadori. Barcelona, 2006. Pàg. 16.
Fotografia extreta d'IGADI.

DIVERTIMENTO BLOCAIRE

Quatre requisits:

1.- No hi ha escapatòria: És obligatori.

2.- No podeu dur armes: Sigueu hippies.

3.- No hi ha problemes d'idioma: Teniu el do de llengues.

4.- No hi haurà fotos, ni públic xafarot.

A partir d'aquí la pregunta:

Amb quin d'aquests 3 polítics dedicaríeu 2 hores hores de la vostra vida compartint una cervessa (amb o sense alcohol), uns calamars a la romana i unes patates braves?

A.- Lech Kaczynski. President de Polònia.

B.- George Walker Bush. President dels Estats Units d'Amèrica.

C.- Vladimir Vladimirovich Putin. Presiden de Rússia.

Jo ja ho tinc decidit. Sabeu qui?

Fotografies: Kaczynski: Radek Pietruszka/European Pressphoto Agency in NY Times. W. Bush: In Lara & Putin: In Kremlin.

UFO FLY: O COM NO AGAFAR L'AVIÓ

Ara que volar amb avió està a l'ordre del dia i milions de turistes es mouen amunt i avall sense aturador, i de vegades sense saber massa on van, paga la pena parlar novament d'una nova mostra d'incidències en aquest cada cop menys glamourós món.

L'agència United Fly Organization, UFO, -curiós nom- sembla ser que va tancar les seves oficines a Barcelona, però tres dels seus abnegats treballadors van continuar venent bitllets, per la qual cosa el negoci va ser rodó: cash 100%, fly 0%.

El més curiós és que en el moment de penjar aquest post l'empresa encara no ofereix cap informació sobre aquesta estafa a la seva web i Barcelona i apareix com a orígen i destinació de vols. Un cop més els estafats s'han d'espavilar i -si s'escau- perdre les imaginades vacances.

Imatge extreta de Progressives.

JOAN SAURA I L'INCENDI DE MONT-ROIG

El conseller Saura s'ha personat a Mont-roig -i ha fet bé-: un incendi d'aquestes dimensions depassa clarament l'àmbit local. Vull, però fer notar un parell de coses sobre aquesta visita en la que Saura ha afirmat la seva sospita que l'incendi ha estat provocat.

1.- El Conseller d'Interior ha fet una roda de premsa des del mateix club de golf, quan penso que el lloc adient és l'Ajuntament del poble afectat, acompanyat per l'alcalde, que és la màxima autoritat del municipi. En aquest cas en Fran Morancho, qui casualment te el suport del partit del conseller Saura.

2.- Dels continguts de la roda de premsa no he percebut un nul interès per les pèrdues ecològiques i paisatgístiques.

Ara que les 3.000 persones desallotjades ja han pogut tornar a casa ens cal estar amatents a les investigacions que avui dijous començaran per esbrinar l'orígen de l'incendi.

Des d'aquí llenço la proposta de que els beneficis de d'edició d'enguany del festival Les Nits de Bonmont vagin a parar a repoblar la zona cremada amb vegetació autòctona i potenciar la recuperació del paisatge.

Dedico aquest post a totes les persones que han participat en les tasques d'extinció i als veïns de Mont-roig, que han mostrat la seva extraordinària solidaritat amb els afectats. Fotografia extreta de La Garrofa de Mont-roig, el blog de l'amic Mon, qui juntament amb Talaia 43300 estan fent un seguiment molt digne de la notícia.

SOCARRATS

Tocant al Club de Golf de Bonmont s'ha iniciat un espectacular i tràgic incendi, que ha saltat a la primera plana de l'actualitat doncs mig miler de persones han hagut de ser desallotjades i -d'altra banda- s'ha tallat la circulació del corredor mediterrani que connecta Barcelona amb València. L'incendi -tal i com posteja l'amic Talaia 43300- s'ha produït al voltant de les dues del migdia i està incidit greument a sobre del territori, de la terra... obrint pressumptament el pas a l'especulació.

No és el primer incendi que arrassa el terme de Mont-roig -poble sobradament conegut entre la comunitat blocaire gràcies a l'excel.lent treball de Món a La Garrofa de Mont-roig-. Ja fa una colla d'anys un incendi de grans dimensions va cremar amplis sectors del territori on anys després s'hi va instal.lar el club de golf.

Evidentment jo aquí no vull assenyalar culpables, ni establir paral.lelismes. El que vull és que a posteriori hi hagi un impecable i transparent control sobre les zones que ara estan sent devastades pel foc per tal de que de forma escrupulosa es replanti amb vegetació autòctona i no s'obri el camí a les empreses constructores modificant el Poum, etc, etc.

Fotografies extretes de Talaia 43300 i Telenotícies.

BLOCSFERA CRISTIANA, EN XARXA

Doncs avui també us vull parlar de blogs, en aquest cas no d'un de concret sinó de l'anomenada "Blocsfera cristiana", allotjada en la pàgina web de la revista Foc Nou. Sobre "Blocsfera cristiana" dir-vos que aplega blogs de persones cristianes de diferent edat i condició i que d'alguna manera actua sota l'efecte taca d'oli dintre de la xarxa: anant donant testimoni i engrandint-se.

Penso que en aquest món globalitzat, on cada cop més es vol arraconar el sentiment religiós a l'àmbit més estrictament privat és molt encertat l'haver pensat en agrupar els blogs cristians catalans. Bé -alguns blogs- doncs en principi no van afegir-hi el Connexions doncs, com comentava en Jordi Listierri el proppassat mes de març "d'entrada els continguts no semblen gaire especialitzats en els continguts de la blocsfera cristiana. De tota manera, estem pensant en crear un subapartat de blocs personal de persones cristianes encara que no parlin de temes estrictament religiosos on potser s'hi podria incorporar."

En tot cas desitjar molt bona feina, i convidar-vos a visitar-la i anar ensumant les olors d'un critianisme que de ben segur us sorprendrà pels nombrosos exemples de compromís, de tendresa i de solidaritat.

UN ALTRE BOTONET

Aquest és el darrer botonet -o banner- que he afegit a la banda dreta del meu blog. Clicant-lo accediu a la pàgina de Topcatalà, espai en el qual s'hi ofereixen diferents categories de webs i blogs catalans llistats a partir dels vots obtinguts.

Si us sembla bé de tant en tant puc dedicar algun post a donar-vos a conèixer alguns dels elements que integro en el meu blog i que -si voleu- podeu utilitzar.

Per als qui tingueu blog penso què es tracta d'una eina senzilla però que pot ajudar a donar-vos a conèixer. Us hi heu de registrar i seguidament copiar i enganxar el codi d'html corresponent al botó que més us agradi. Voleu provar-ho?

EL CINQUÈ PODER?

Una de les professions més paradoxals és la de periodista: estimats, odiats... i si convé assassinats, ignorats o empresonats. A casa nostra l'empresonament més recent que recordo és el de Xavier Vinader en un cas flagrant de llibertat d'expressió, tot i que si parlem de fotoperidistes no fa pas massa els mossos en van atonyinar un que fotografiava una protesta al Construmat. De totes maneres hi ha formes més subtils de manegar el cotarro, des d'una perspectiva més que res empresarial: l'acomidadament o senzillament l'anar retardant-se i retardant-se en pagar.

Aquest dilluns m'havia plantejat no penjar cap post en solidaritat amb un grapat de periodistes tarragnins que estan pasant per un mal moment. Sembla que quelcom s'ha mogut i que les coses s'estan solucionant. En tot cas, i davant del dubte no penjaré cap post aquest dilluns doncs m'agradaria que ningú tingués problemes a la feina en el sentit de que no li paguin la nòmina, doncs d'això se'n diu presa de pèl, i és el que els hi ha estat passant a una colla de peridistes tarragonins durants un cert temps.

Un bon inicici de setmana a tothom!

Imatge estreta d'Així ho penso.