ZAFIRO TOURS: ADÉU AL SOMNI, ADÉU A LES VACANCES

Zafiro Tours és una agència de viatges que es defineix a si mateixa com a "lider nacional en franquicias". Desconec el tema -no us vull enganyar- però el que si que conec és que a Tarragona aquesta empresa pot haver comés una estafa i -en tot cas- és la líder local en mal rollo i manca d'atenció al client.

Els fets són els següents: Imagineu-vos que heu estat estalviant (i amb el preu de l'euro avui dia i els sous que corren això ja és una proesa) i heu aconseguit un raconet per tal de materialitzar un dels vostres somnis: veure en directe un partit de bàsquet de la NBA i retrobar-vos amb uns amics a la ciutat de Chicago, la tercera en importància dels Estats Units d'Amèrica.

Imagineu-vos també que l'agència de viatges amb quei heu confiat us ha venut (i per tant cobrat) uns bitllets d'avió que han resultat inexistents.

Això és el que els hi ha passat a dos tarragonins que avui dissabte havien de viatjar a Chicago per tal de trobar-se amb uns amics americans i poder anar a un partit de la NBA dels Chicago Bulls, fent així realitat un dels seus somnis pel qual portaven estalviant des de feia mesos i que -d'alguna manera- s'havia materialitzat en aquest preuat parell de tickets per poder veure en directe els Chicago Bulls.

A la darrera foto la parella -amb les maletes- mostrant la factura.

Zafiro Tours els va confirmar el seu vol el dia abans, però a l'aeroport d'El Prat la parella va assabentar-se de què l'agència Zafiro Tours no els havia comprat els bitllets d'avió, i que el suposat bitllet electrònic era un miratge, una fantasia: malgrat haver-lo pagat trinco trinco.

Ha estat del tot impossible contactar amb els professionals de Zafiro Tours doncs malgrat el cartell penjat a la porta informa de que l'oficina roman oberta, aquesta està tancada. Però no he volgut esperar per tal de penjar aquest post doncs penso que un fet similar ens pot passar a tots. Només imaginar-me que em podría passa a mi em poso dels nervis...

Imatges:

Andrés Nocioni (Chicago Bulls): NBAE/Getty Images

Logo NBA: Chicago Bulls Team Logo - ©Photofile
Zafiro Tours: Tondo Rotondo

LA TARRAGONA ENTRANYABLE

La ciutat de Tarragona encara te indrets singulars on les persones no s'extranyen amb facilitat entre elles, i alguns d'aquests llocs els trobem al casc antic de la ciutat, a la Part Alta.

De vegades les remodelacions dels espais urbans que pertanyen al poble sembla que es facin pensant amb els peus, però no: es fan per tal de facilitar que no hi hagi vida al carrer, en el sentit de que aquesta estigui plenament regulada per ordenances mal anomenades cíviques i si convé filmada amb vídeocàmera.

Potser per això m'entusiasma el blog Tarragona 2016, perquè de conya de conya va posant els punts sobre les is en molts petits punts que en conjunt són de vital importància per a una ciutat viva, amb vida al carrer. Penso que no és casual el blog Tarragona 2016 sigui amb diferència el primer blog tarragoní, tant per nombre de visites (36.000 en cinc mesos de vida!) com pel nombre dels comentaris, la major part dels quals procedeixen de persones que tasten per primer cop el que hom ha anomenat blogosfera.

La foto amb que acompanyo aquest post la vaig fet un diumenge al matí. Què us suggereix?

LISTA DE ESPERA: UN SOMNI COMPARTIT

Quan vaig iniciar aquest blog, mentre anava investigant les entranyes de la bèstia: com linkar, pujar fotos... mentre anava barallant-me amb l'html... vaig penjar uns posts sobre les pel.lícules que anava veient. Vaig pensar que -a banda de poder-ho compartir- seria una bona manera de prendre'n nota. Hard Candy: sense sucre és més punyent va ser el meu primer post, i a aquest n'hi van seguir d'altres amb una mateixa temàtica: el cinema, que poc a poc han anat compartint espais amb els més divesos temes, amb les més diverses propostes. En el moment de redactar el post que esteu llegint veig que hi han hagut 9.252 visites: el primer sorprès he estat jo mateix doncs quan vaig iniciar aquest blog no m'esperava ni tantes visites ni de procedència tant dispersa pel món: gràcies a tots i totes per fer-ho possible.

Avui vull recuperar una mica això i parlar-vos de la darrera pel.lícula que he vist, Lista de Espera (2000), del director Juan Carlos Tabío, i on entre d'altres hi treballen els actors Vladimir Cruz (Emilio), Thaimi Alvariño (Jacqueline), Jorge Perugorría (Rolando, el ceg), Saturnino García (Avelino), Alina Rodriguez (Regla) i Antonio Valero (Antonio). Val a dir que he passat una molt bona estona acompanyat dels singulars personatges d'aquesta terminal d'autobusos cubana en la qual un seguit de passatgers esperen infructuosament l'omnibus que els ha de menar al destí, malgrat tots passen de llarg. Finalment entre aquests passatgers frustrats es va teixin una història carregada de tendresa, de bon humor i sobre tot d'humanitat, amb tot el que això comporta. Realment penso que Lista de Espera és una molt bona opció a partir de la qual relaxar-se durant 105 minuts tot repensant sense gaire esforç la societat i la persona humana en clau d'humor. La pel.lícula està basada en el relat homònim d'Arturo Arango.

Fotografies estretes d'Outnow pertanyents a: © Eigentum des jeweiligen Studios / Vertriebes, a qui agraeixo la seva gentilesa.

1.- Emilio (Vladimir Cruz) i Thaimi Alvariño (Jacqueline), en un tendre fotograma del film...
2.- Cartell.
3 i 4.- Alguns dels entranyables personatges de l'estació de l'omnibus, amb Jorge Perugorría com a ceg.

LA LLIBRETA BLAVA

Núria Pòrtulas és una gironina acusada de terrorisme per tenir uns apunts en una llibreta blava.

Arriba un moment en què les preses de partit dels qui ens governen són del tot misterioses i estranyes...

Tenim el que ens mereixem? No ho sé...

Cliqueu el vídeo.

SLOW FOOD TARRAGONÍ

Mentre visionava el vídeo gastronòmic de Violette Moulin que trobareu per aquí sota, estava pensant en la importància de poder assaborir una vianda feta amb calma, a foc lent vaja... I és per això que de seguida vaig pensar en un entranyable indret tarragoní conegut arreu pels seus entrepans: El Bar Boada. Allí el temps esdevé art, es detura. Per a mi és un indret molt especial: un indret que forma part de l'ànima de la ciutat de Tarragona i on la globalització no hi entrarà mai. Malgrat fa temps que no m'hi deturo per a cruspir-me un entrepà m'agrada la seva filosofia slow food. A més enguany aquest establiment -lluny de la competitivitat i el consumisme- ha ampliat l'horari d'estiu a tot l'hivern: curiós. Maragdes i perles, carxofes i naps, paisatge amb anxova, nineta bonica... la vida no és curta, ens han enganyat.

Us estimeu més el fast food o l'slow food?

Vídeo de Violette Moulin. Text en cursiva del final del post extret del darrer treball de Quimi Portet.

POSA'T EL NAS!

Món, el creador de la garrofa de Mont-roig, ens proposa una necessària campanya blocaire de solidaritat amb el Circ Cric, que tant m'agrada. Consisteix en penjar un nas de pallasso al vostre blog per tal de recolzar el circ de Tortell Poltrona i la senyoreta Titat, que acaba d'acomplir vint-i-cinc anys de circ itinerant, amunt i avall. Però quin és el tema? Un aniversari? No!!!

Resulta que el circ ha hagut de suspendre la seva gira precisament en terres del Camp de Tarragona degut a un via-crucis burocràtico-surrealista fruit del civisme d'alguns ajuntaments que no acaben d'entendre què el circ és cultura. El més paradoxal és que un d'aquests ajuntaments hagi estat el de Reus, amb una potent àrea de cultura i implicat en iniciatives com el festival de circ Trapezi o el festival de mim i teatre gestual COS, entre d'altres. A més 30 persones s'han quedat sense contrcate doncs no hi ha gira.

Penso que el circ no s'ha de vincular a un problema d'ordre públic, ni a ordenances cíviques, sinó al més alt exponent de la cultura; de la cultura que aconsegueix connectar-nos amb la màgia, que aconsegueix arrencar un somrriure a un nen d'un país en guerra, que aconsegueix -diguem-ho fort- que siguem una mica més persones, que siguem una mica més lliures, que siguem una mica més feliços... En moments com aquest personalment em dol que -sigui per culpa de tècnic o de polítics, o de tots plegats- les nostres institucions no estiguin a l'alçada de les circumstàncies. Rebre la visita d'un circ com el que dirigeix en Tortell Poltrona és un luxe, una sort que no sempre som capaços d'aprofitar, us ho dic de debò.

Mentre, la Generalitat de Catalunya està "disposada a estudiar mesures per ajudar el circ", sense concretar a la pràctica gairebé res, centenars de ciutadans no hauran pogut gaudir de l'espectacle més gran del món, de la mà del premi nacional de circ 2005, curiosament recollit a Tarragona, ciutat on enguany els cartells del Circ Cric han estat tapats i l'Ajuntament tarragoní -tan cívic ell- ha prohibit instal.lar la publicitat del Circ Cric.

Com diu en Tortell: Salut, sort i circ!

NÀSTIC: LA BUFANDA MÉS GRAN DEL MÓN

L'empresa cervesera catalana Damm i el club Gimnàstic -més conegut com a Nàstic- han desplegat en plena Rambla Nova de Tarragona la que ha esdevingut "bufanda més gran del món". Per als lectors i lectores de països llunyans dir-vos que el Nàstic és el club de futbol de Tarragona per antonomàsia i què actualment va el segon per la cua de la Liga de Futbol Profesional espanyol. L'objectiu principal de la moguda de la mega-bufanda s'ha aconseguit: estar a primer plà a nivell mediàtic. De totes maneres la bufanda no ha arribat fins a la plaça Imperial Tàrraco, quedant encaixonada en les coques que van de la Font del Centenari al Balcó del Mediterrani, fet que li dóna una imatge més espectacular.

Avui, al voltant d'aquesta bufanda roja s'han disparat milers i milers de fotografies: des de mòbils i càmeres fotogràfiques de tot tipus. Penso que a nivell fotogràfic l'esdeveniment només es pot comparar a les festes de Santa Tecla o al recordat mes de desembre de 2001, quan Tarragona va aparèixer emblanquinada per la neu. Efectivament: he dit bufanda roja i no grana doncs tot sembla indicar que el referir-se al Nàstic com a club grana és una invenció franquista en el sentit d'evitar referències al club com a "club rojo", fet que algú podría inerpretar com a sospitós d'esquerranisme. Encara avui els qui manen al Nàstic prohibeixen l'entrada de senyeres independentistes catalanes: Curiós.

Tornant a la bufanda dir que la campanya publicitària m'ha agradat doncs ha estat molt propera i gens agressiva, especialment pel grup de joves en bicicletes repartint publicitat, la qual cosa ha estat una molt bona pensada dels creatius de comunicació.

Destacar l'enceratada idea de muntar una barra lliure de cervesa i d'altres productes del grup Damm al Balcó del Meditarrani, atesa per destacats penyistes nastiquerus, i que ha fet les delícies dels propietaris de terrasses de la zona.

Els 58 quilòmetres de bufanda passaran ja a formar part del llibre Ginness dels rècords, curiosament patrocinat per una altra marca cervesera.

Un altre tema serà el posterior repartiment de la bufanda trossejada en quaranta mil unitats. Aquí pesno que hi haurà problemes doncs el repartiment està anunciat a partir del 26 de març a la botiga del Nàstic del Nou Estadi, lloc de difícil accés en transport públic i que d'altra banda actuarà com a fré per a què el gruix de la ciutadania decideixi desplaçar-s'hi. Evidentment les 40.000 bufandes s'exahuriran ben aviat -això sí- com marca el guió.

No vull clore aquest post sense felicitar els organitzadors per aquesta participativa iniciativa, que ha estat en boca de milers de tarragonins.

Fotografies de Tondo Rotondo.

ELS MINUTS I ELS DIES

Independentment del producte anunciat, tinc ganes de compartir amb vosaltres aquest anunci comercial, doncs penso que d'alguna manera injecta quelcom al cervell. Evidentment com en molts anuncis el contingut no te res a veure amb el producte, només faltaria.

Hi ha empreses que et paguen uns calerons si dediques un post a un dels seus productes i el comentes, de vegades et paguen amb el producte en qüestió... Penso que és bona idea sempre i quan tot quedi reflexat al post. Tot i amb això, no cal que us digui que aquest post no és cap exemple de pay per post, d'acord?

Què en penseu del valor del temps? Que en penseu d'aquest anunci?

Dedico aquest post a Iruna.

TONDO ROTONDO AL SISTEMA DE MUVUCA NA INTERNET

El Connexions acaba d'entrar a formar part del Sistema de Muvuca na Internet, digueu-li SIVUCA. Vaig conèixer aquest projecte gràcies al blog de l'amic Carlinhos Medeiros, de Bodega Cultural, del qual ja us n'he parlat en alguna ocasió. SIVUCA és un hotel de cinc estrelles en el qual ens hi aplegem tota una sèrie de reres avis que defensem la llibertat a internet i al món.
Doncs bé, només ho volia compartir amb tots vosaltres, per donar-vos a conèixer aquest projecte blocaire nascut al Brasil, i del qual com a persona de parla catalana, em sento molt orgullós de pertànyer, des de Tarragona. Us animo a que vosaltres mateixos us hi submergiu, animant-vos a conèixer tota una colla de blocaires ben interessants i ben compromesos amb la realitat que ens toca viure. I us convido -modestament- a participar-hi.

TONDO ROTONDO & SIVUCA

8 ANYS SENSE OSWALDO GUAYASAMÍN

Malgrat ser equatorià, jo vaig conèixer l'obra d'Oswaldo Guayasamín gràcies a la difussió que es fa de la mateixa a Cuba. Guayasamín, de qui el dia 10 de març es compleixen 8 anys del seu traspàs, és un personatge fortament compromés amb la humanitat, com ho demostra la seva obra, que ha sabut captar plenament les expressions més humanes de la persona: la tendresa, la por, la ràbia...

Per als qui no el conegueu potser us sonaran els seus murals a l'aeroport de Madrid-Barajas, lloc on sovint ens toca anar a petar si volem creuar l'Atlàntic, i que són equiparables als de Joan Miró a l'aeroport d'El Prat. El seu nom va sonar força no fa pas massa quan la Fundación Guayasamín va organitar un sentit homenatge pel vuitantè aniversari de Fidel, el "comandante en jefe", qui cultivà forts vincles d'amistat amb Oswaldo. De fet a l'Havana vaig tenir l'oportunitat de visitar la seva casa-museu i d'adquirir un gravat signat i numerat per l'artista, que a diari m'interpel.la en en meu anar i venir.

Guayasamín, qui creà La Capilla del Hombre, reposa sota un arbre que plantà ell mateix i que els visitants de La Capilla del Hobre coneixen com l'arbre de la vida. Però, com digué el català Federico Mayor Zaragoza "La luz de su obra permanecerá siempre y Oswaldo no volverá... porque no se ha ido. En cada trazo de su obra genial se ha quedado, al tiempo que él un dia aciego, se volvió invisible".

Us deixo amb aquestes lletres del mateix Guayasamín: "Mi pintura es para herir, para arañar y golperar en el corazón de la gente.Para mostrar lo que el Hombre hace contra el Hombre".

Imatge extreta de: www.lecasse.com/exposiciones/guayasamin/
1.- TERNURA Óleo sobre tela -135 x 100 cm.Col. Fundación Guayasamín. Quito (Ecuador) 1989.

OLGA MARTÍNEZ: ES MEREIX UNA ABRAÇADA!!

Reprodueixo la notícia del Diari de Tarragona escrita pel periodista Carles Gosàlbez.


TARRAGONA

Se abraza a un chopo para evitar su tala

Olga, una joven que reside junto al Camp de Mart, donde a diario pasea con su perro, se aferró a un árbol para impedir su desaparición, como ha sucedido con otros del parque-->por carles gosálbez

La improvisada acción de protesta de Olga Martínez cogió por sorpresa al responsable de Agrotarraco, Anton Medico, empresa contratada por el Ayuntamiento para reparar el estanque y renovar los jardines del Camp de Mart, como informó el Diari en su edición del 6 de febrero.

Sin dejar de agarrarse a un chopo que según Medico no será talado, y a escasos metros de troncos ya cortados esparcidos por la tierra, Olga comentó: «Leí en el Diari que invertirían dinero para arreglar el parque, pero están cortando árboles que no están enfermos, como me han dicho».

Olga lanzó una proclama a favor de la conservación de los espacios naturales de Tarragona, con lágrimas deslizándose por sus mejillas y los ojos rojizos. «Este es el Año del Árbol y mientras que en muchas ciudades los plantan, en Tarragona los cortan: no lo he podido evitar».

La joven, que no dejó de atender las explicaciones de Anton Medico, comentó «entiendo que talen los que están enfermos, porque pueden caer sobre las personas, pero no aquellos que están bien». Insistió en que «éste, al que me abrazo, no está enfermo». El representante de Agrotarraco medió para informarle que el chopo protagonista de la protesta es uno de los pocos árboles que no serán talados, de entre los que se encuentran en la esquina del parque flanqueada por las avenidas Catalunya y Maria Cristina.

Diari de Tarragona, 28 de febrer de 2007