EN CONSTRUCCIÓ

Un nou espai es posa en marxa al Camp de Mart. Mentre assitim engrescats i encuriosits al debat que genera el tema dels pilons pintats a lo Amsterdam al carrer del Comte, amb suport institucional la gent de Caldodecultivo ha instal·lat uns containers al Camp de Mart. Són coses a cel·lebrar, projectes engrescadors, però que m'obren un interrogant i és la barrera que diferencia allò institucionalitzat d'allò realment rupturista, subversiu. La qualitat -per exemple- de molts graffitis fets amb el suport de l'Ajuntament perd precisament valor per això, per no ser gens rupturistes en fer-se seu l'espai de la ciutat. Sort qe de vegades encara apareixen plantilles en llocs estratègics de la ciutat que ens alegren la vista i que no són inaugurades per cap polític.

Però anem al que deiem... Künstainer és definit pels seus creadors com "Un arriesgado experimento que pretende situar a Tarragona dentro de la etapa cultural actual, donde ya aparecen valores estéticos o comportamientos artísticos que en otro momento fueron subversivos." (les negretes són meves).

Vull felicitar els pares del projecte i desitjar-lo que vagi construïnt-se amb èxit!

SKATBOY: SINCE 1993

És agradable veure com la ciutat es transforma malgrat les nostres pròpies rutines, malgrat les nostrs dèries. Darrerament Skatboy ha anat deixant el seu rastre per diverses senyals de trànsit i cartelleres tarragonines. Aquest cop les plantilles, les enganxines artesanals, les marques amb retoladors o els murals han deixat pas a un original sistema que podeu veure a la fotografia. Les tipiques bosses que ens podem trobar en l'embalatge de qualsevol producte o caixa estan situades als llocs més inevrsemblants i contenen un full procedent d'una empresa però segellat amb les lletres utilitzades per un Skatboy que ens recorda els seus orígens del 1993, amb aquells adhesius carabasses pintats a retolador amb un traç senzill però cridaner.

Una bella mostra d'art de carrer, o de street art, com li volgueu dir.

Foto: Tondo Rotondo.

SÍ A LA MÚSICA AL CARRER

En el post que us enllaço ja us vaig parlar sobre la meva visió al voltant de la música al carrer. En una ciutat com Tarragona penso què és del tot desmesurat que l'autoritat municipal es dediqui a foragitar persones que ens fan la vida una mica més alegre amb la seva música i el seu bon humor, i que ho fan sense estridència, sense molestar a ningú. Personalment trobo més molest l'elevat soroll nocturn del trànsit que segueix a l'inevitable concurs de focs d'artifici amb que l'ajuntament ens obsequia cada any, o els maquinerus conduint amb la música a tot drap... Però és més senzill aplicar la normativa de "civisme" a una persona afable, pacífica i la veu i música de la qual ni se sentia a pocs metres del banc on seia.

Les fotografies mostren com la Guàrdia Urbana de Tarragona, seguint ordres de l'Ajuntament, convida a que l'home plegui la seva guitarra i foti el camp del centre de la ciutat. Aquí penso jo que els incívics són els qui han aprovat aquesta normativa, i que ara pugnen per governar la ciutat i per obtenir els nostres vots.

Si algú te curiositat en l'Ordenança general de convivència ciutadana i ús dels espais públics i articles que resten vigents de les ordenances de policia i bon govern, de neteja pública i de medi ambient (que aquest és el seu nom complert), se la pot descarregar en PDF clicant aquí. El problema radica en saber de què serveix aquesta ordenaça en la pràctica, doncs guaitant la web Tarragona 2016 no veig molt de civisme a la ciutat.

SKATBOY: PRECIOSES ESPURNES D'ART URBÀ

De fet la ciutat és una sala d'exposicions brutal, transgressora i ben propera... A més amb un afegit els serveis de neteja, seguint les ordres de la normativa "cívica" (1) de l'Ajuntament de Tarragona es dediquen a anar esborrant els millors graffitis. En aquest sentit cal valorar el temps que triguen en esborrar un graffiti doncs normalment tenen bon ull i esborren els millors, els més crítics... els més dignes.

Exposar als museus i espais públics de la ciutat no és gens fàcil si no tens padrins, i què a sobre s'editi un catàleg encara és més complicat. Des d'aquesta òptica veig molt bé que la ciutat es converteixi en una sala d'exposicions, en un museu en el qual s'hi mostren de forma efímera centenars de petites mostres d'art de carrer. Aquesta va aparèixer en un indret que no molestava a ningú, doncs és el bloc de formigó que de forma provisional apuntala les obres de l'edifici de l'INSS. Tot i amb això va ser esborrada de forma arbitrària.

Ja us he parlat dels graffitis signats per Skatboy, doncs aquest em suggereix un punt a partir del qual el seu art va inundant la ciutat, trencant -amb flaixos- la gris monotonia a cada instant.

(1) Si algú te curiositat en l'Ordenança general de convivència ciutadana i ús dels espais públics i articles que resten vigents de les ordenances de policia i bon govern, de neteja pública i de medi ambient (que aquest és el seu nom complert), se la pot descarregar en PDF clicant aquí.

SKATBOY I LES GENIALS PLANTILLES DE TARRAGONA

Dintre del món del street art de Tarragona cal destacar les genials plantilles amb que ens obsequia Skatboy. En un sa exercici de masoquisme els serveis de neteja les eborren ràpidament, i dic masoquisme doncs es fan mal a ells mateixos en no poder gaudir de l'art quotidià de Skatboy i en canvi amnistien d'altres mostres de graffitis ben grises, ben prescindibles.

L'Skatboy originari va començar enganxant per tota la ciutat adhesius manufacturats artesanalment amb un retolador, alguns dels quals encara resisteixen el pas dels anys. Després han vingut murals i excel.lents plantilles. Avui us presento la més recent, senzillament perquè m'agrada!

Què us suggereix?

EN DEFENSA DE LA MÚSICA AL CARRER

Segons l' Ordenança general de convivència ciutadana de l'Ajuntament de Tarragona aquest bon home és un incívic(*) doncs està cantant al carrer sense l'autorització pertinent. Segons el meu parer aquest senyor ens alegra una miqueta la vida amb la seva música i amb les seves cançons.

Segons l'ordenaça municipal, en el seu article 127, "la prestació de serveis no requerits, sense autorització ni llicència, a canvi d'un preu o donatiu" estan prohibits a Tarragona. Aquest dur article equipara vilment les "interpretacions musicals i artístiques" a la neteja de vidres de vehicles, per citar un exemple.

Humilment, amb aquest post, vull sortir en defensa dels artistes i músics anònims que -sense estridències pertorbadores- ens fan el nostre transitar per la ciutat una mica més alegre i distés.

(*) I s'exposa a una sanció de 30 a 300 euros.

Si algú te curiositat en l'Ordenança general de convivència ciutadana i ús dels espais públics i articles que resten vigents de les ordenances de policia i bon govern, de neteja pública i de medi ambient (que aquest és el seu nom complert), se la pot descarregar en PDF clicant aquí. El problema radica en saber de què serveix aquesta ordenaça en la pràctica, doncs guaitant la web Tarragona 2016 no veig molt de civisme a la ciutat.

REBAIXES

Sempre m'ha apassionat el món dels graffitis, i si aquests tenen contingut, doncs millor.

Aquest divertit ninot ha aparegut a diversos indrets de Tarragona coincidint amb la voràgine consumista nadalenca, però ben bé es pot aplicar a les rebaixes, no creieu?

Photo by Tondo Rotondo (CC)

L'INVASOR DE L'ESPAI

Space Invader, qui es considera a ell mateix un "virus urbà", és el pseudònim d'un anònim parisenc que -sense fer soroll- està envaint diferents ciutats del món amb les seves petites obres figuratives dels jocs arcade de primera generació, i en especial del clàssic Space Invaders, popular joc de vídeo creat per Toshihiro Nishikado l'any 1978 i també conegut amb el genèric "marcianitus" en el qual crancs i calamars alienígenes duen a terme una inexorable invasió.

La idea de Space Invader és senzillament envair ciutats arreu del món amb els Invaders inspirats principalment en els quatre personatges d'aquest ja clàssic joc de vídeo. La invasió s'està duent a terme en solitari, però també han sortit alguns seguidors espontanis. Així malgrat Space Invader ha actuat en 35 ciutats moltes d'altres ja han començat a patir el simpàtic atac dels invasors, que lluny del tradicional esprai es materialitzen amb uns materials ben singulars: tesel.les de colors -del tipus rajoleta de piscina per entendren's- que formen un personatge d'arcade què és posteriorment encimentat a diferents indrets d'una ciutat.

Barcelona, és pel moment l´única ciutat catalana que ha entomat un atac de l'invasor de l'espai, mostrem aquí un parell de fotografies, del Palau de la Música Catalana i del MACBA, aquesta darrera -feta per Xavi- mostra un cívic (sic) operari assassinant un dels Space Invaders.

Realment estem davant d'una exposició global d'obres d'art. Per a qui tingui el mono i en vulgui una de pròpia la pot adquirir -numerada- pel mòdic preu de 75 euros la unitat.

Fotos de Barcelona extretes de: http://www.space-invaders.com/