42è JOC LITERARI & EL LLIT DE L'ADROGUER

Uns de les coses que més m'agrada del món dels blogs és poder anar amunt i avall, coneixent persones, històries i personatges... Una d'aquestes històries són els jocs literaris que organitza en Jesús M. Tibau. Ha arribat -doncs- el 42è joc literari en homenatge a Mercè Rodoreda, en motiu del centenari d'aquesta autora.

Som una seixantena els blogs que col·laborem en aquesta iniciativa, entre els quals s'han repartit fragments de textos inventats per l'organitzador del joc, i uns altres que pertanyen a La plaça del Diamant. Qui vulgui participar haurà de descobrir una quantitat determinada de fragments. Podreu trobar les instruccions al seu blog, el dia 6 de febrer, buscant la referència al 42è joc literari.

Animeu-vos a participar, també hi ha premis, com ara lots de llibres o diccionaris.

Aquest és el fragment que em correspon, d'aquí el títol del post d'avui:

11.El llit de l’adroguer era un llit de dues persones i més endavant em va explicar que havia estat el llit dels seus pares i que aquell llit, per ell, era l’olor de la seva família.

30è JOC LITERARI DE JESÚS M. TIBAU

Ja fa 30 setmanes que el bloc Tens un racó dalt del món proposa jocs literaris cada dimecres, amb regals mensuals inclosos que sorteja entre tots els participants, i per a celebrar-ho ha organitzat un joc especial amb la col·laboració d'una bona colla de blocs.

L'objecte d'aquest 30è joc literari consisteix en trobar diversos fragments del llibre Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders, repartits per tots els blocs col·laboradors. El text que li correspon al Connexions [from Tarragona] és el següent:

"Com m’agradaria trobar-te entre els relleus del teu nu."

Si voleu participar, trobareu les instruccions a Tens un racó dalt del món, a partir del 14 de novembre al matí, al post del seu bloc titulat 30è joc literari.

Fotografia de Jesús M. Tibau.

ANEM A "PPEREJIL"

Amb quin d'aquests "sujetus" anireu a passar un cap de setmana a l'illot marroquí de "Perejil"?

1.- Aznar, "hablo catalán en la intimidad".

2.- Acebes, "ha sido ETA".

3.- Zaplana "me metí en politica para forrarme".

4.- Rajoy "son como hilillos de plastilina que suben".

Evidentment la tornada l'hauria de fer -el "sujetu"- en pastera però en direcció cap a les profunditats.

NOU SALVAPANTALLES DE CATEGORIA

Coincidint amb tot el tema de la fira de Frankfurt, la gent del Domini.cat ha posar en marxa una iniciativa que ja he posat en pràctica i vull compartir amb tots valtrus.

Es tracta d'un estalvi de pantalla -d'un salva pantalles, vaja- molt treballat que combina tres fragments de foto d'escriptors amb la corresponent citació. Proveu-lo si us ve de gust i a veure què us sembla, s'instal.la molt ràpid des d'aquí.

El més interessant és que també sortegen diferents llibres signats per l'autor. Voleu provar sort? Si a algú li toca ho pot compartir fent-ne un post.

És molt xulo... atreviu-vos!

La foto és d'Andreu Carranza, escriptor d'Ascó que també surt al salva pantalles. Extreta de Frankfurt 2007.

CONSELL UNDERWEAR

Fa dies que us parlo de rollitos ben durs i de tant en tant paga la pena tornar al dia a dia.

Aquesta fotografia la vaig fer en una merceria tarragonina, i de fet alguns d'aquests estampats no m'acaben de fer el pes, però... i n'hi ha alguns -de calçotes- que m'agraden.

Quins fan més per mi?

Els de ratlles , els carabasses, els verds?

Digueu, digueu... I que consti que no n'hi ha d'atigrats. Ufff....

A QUI VOLEU VEURE PER AQUÍ ?

Tinc una proposta a fer-vos.

He pensat en cedir un espai al Connexions a alguna persona del món blocaire en la forma d'un post puntual.

És a dir podria escriure un post, escollir una foto si vol i un servidor el penja aquí mateix durant un dia.

Cultrals, activistes, esportius, tarragonins, gastronòmics, polítics, personals, poètics... són tants els blogs d'aquest inabastable univers comunicatiu...

Podeu proposar qui voldríeu veure aquí penjant una entrada... Què us sembla aquest nou divertimento blocaire?

DIVERTIMENTO BLOCAIRE

Seré breu:


Quina impressió us transmet aquest home, aquesta fotografia?

Be clik, my friend

DIVERTIMENTO BLOCAIRE

Quatre requisits:

1.- No hi ha escapatòria: És obligatori.

2.- No podeu dur armes: Sigueu hippies.

3.- No hi ha problemes d'idioma: Teniu el do de llengues.

4.- No hi haurà fotos, ni públic xafarot.

A partir d'aquí la pregunta:

Amb quin d'aquests 3 polítics dedicaríeu 2 hores hores de la vostra vida compartint una cervessa (amb o sense alcohol), uns calamars a la romana i unes patates braves?

A.- Lech Kaczynski. President de Polònia.

B.- George Walker Bush. President dels Estats Units d'Amèrica.

C.- Vladimir Vladimirovich Putin. Presiden de Rússia.

Jo ja ho tinc decidit. Sabeu qui?

Fotografies: Kaczynski: Radek Pietruszka/European Pressphoto Agency in NY Times. W. Bush: In Lara & Putin: In Kremlin.

CADÀVERS EXQUISITS

Us proposo un petit divertimento... es tracta de continuar aquesta història. A veure a quin port arriba... Us animeu?

Els ulls cansats, la boca seca i l'estòmac enganyat per un bon grapat de galetes i dos gots d'aigua, l'esmorzar d'un matí de desembre, d'un matí diferent.

Assegut, mig deixat anar en el vagó de l'antiga primera classe del Catalunya Exprès de les 08:08... després d'haver-me endinsat gairebé d'esma per la boira que separa el poble de l'estació.

Dedico aquest post a Roxi. Foto extreta de Superwillyfoc.

BLOGS I BLOGERS CURIOSOS DE MENA

Human Trash [Txus Garcia] ha estat qui primer va ubicar el divertimento blocaire que us vaig proposar, i del qual he donat la solució "oficialment" en el post anterior. Us vaig prometre que dedicaria un post a qui hagi encertat aquest petit joc, doncs aquí va. I a més ampliat amb quatre comentaris sobre els participants.

Human Trash ens connecta amb l'art més transgressor, amb la plipoesia, amb la rebel.lia què intentat incidir sobre les plàcides ments acomodades en idees fixes. A més ho fa des de Tarragona: m'ha agradat que sigui precisament una persona de la meva ciutat -a qui no conec-, un blog tarragoní el que hagi encertat que la fotografia corresponia a l'edifici de l'editorial Montaner i Simón.

Si resseguiu el blog Human Trash podreu copsar moltes mostres de poesia, d'art i d'accions culturals que -com les organitzades pel col.lectiu La Pell del Llavi- es duen a terme a Tarragona. Com a petita mostra us copio i enganxo un fragment de post extret d'aquest transgressor blog: "Cremes públiques de llibres -per què han de ser fatxes i funcionaris de duanes els qui monopolitzin aquesta arma? Novel·les sobre nens posseïts pel diable; la llista de llibres més venuts del New York Times; pamflets feministes contra la pornografia; llibres de text (especialment Ciències Socials, Civisme, Salut); piles de El Tiempo, El Mundo i altres diaris de supermercat; retalls seleccionats d'editorials cristianes; unes quantes novel·les rosa -atmosfera festiva, ampolles de vi i porros que es passen en una clara tarda de tardor. "

A banda d'Human Trash, Tia Cookie's també va encertar l'enclau... Aquesta blocaire te cura d'un blog personal variat i amb sensibilitat amanida amb un fi sentit de l'humor front al dia a dia que podem ubicar en "algun lloc d'Antigua i Barbuda". Tia Cookies s'autodefineix amb aquestes paraules: "Morena y mediterránea, mujer, es decir, casi siempre desaventajada. Feliz, no siempre, contrariada, madre, cabreada a ratos, declarante de hacienda, pagadora de multas y coopropietaria de una hipoteca con mi banco. Cansada de tanta ñoñería blandurria, de esa manía de lo políticamente correcto que nos convierte en estúpidos preparados para aceptar. "

Robertinhos i Mon doncs han encertat l'autor! Només animar al El Mostro, Maria, Carlinhos Medeiros a què puguin conèixer la nostra terra no ja a través del blogs catalans sinó en directe, copsant les olors i la gent. Animar a juarma a que la seva ironia no deixi mai d'estar present en els seus dibuixos, a Sir William Temple desitjar-li sort amb els ferrocarrils inpuntuals de la Renfe. A la Joana dir-li que no serà tant i que cap problema en acompanyar-la, i que de fet també ho pot fer acompanyada del El veí de dalt o del company sivuqueiro Daniel Mercado el comentari del qual m'ha arribat al cor... "Si no es per tu, no m'hauria adonat dels detalls d'aquest edifici, ahir vaig anar a veure-ho, i es certamente bonic". Una abraçada a euria, El veí de dalt i a Robertinhos.

Espero més endavant tornar amb un divertimento diferent. Llàstima que no tingui cap empresa patrocinadors que cedeixi un detall als encertants. Vaja a les encertants, que totes han estat dones...

Les dues fotografies han estat extretes del blog d'Human trash i las resta corresponen a avatars de diferents blocaires amics citats en aquest post.

L' EDIFICI DE L'ANTIGA EDITORIAL MONTANER SIMÓN

Lluís Domènech i Montaner (1850-1925) és l'arquitecte què dissenyà l'edifici de l'antiga Editorial Montaner i Simón (1881-1885), actualment seu de la Fundació Antoni Tàpies.

Pels qui som de fora de Barcelona i utilitzem el ferrocarril ho tenim molt senzill per a arribar a aquest edifici baixant al passeig de Gràcia i anant a peu fins el carrer d'Aragó 255 (en aquest link hi trobareu els detalls de com arribar-hi).

Personalment el trobo un edifici que sovint passa desapercebut però què sap captar l'atenció de vianants i sobretot turistes i viatgers. A mi el què més em crida l'atenció és la forma en com l'arquitecte va emprar els maons, combinant-los amb elements de ferro i donant un aire certament oriental a l'obra. També m'agrada l'ornamentació, molt lligada a la funcionalitat de l'edifici, i en la qual hi podem observar busts de Dante, Cervantes i Shakespeare, així com els noms de Malte Brun, La Fuente i Secchi. La simbologia fa clares referències a la llibertat, i ve rematada per símbols de la indústria i per l'au fènix coronada per un estel de cinc puntes, símbol de la Renaixença i del nacionalisme català què evoca la recuperació de la sobirania nacional.

Un capítol a banda mereix l'escultura Núvol i cadira (1990), d'Antoni Tàpies, que corona l'edifici tot respectant-ne la seva identitat i alhora posant-lo en solfa amb els edificis del costat, de més alçada. L'escultura representa un núvol amb les seves diferents testures sobre el qual hi ha una cadira.

Properament dedicaré un post als blocaires que han endevinat el divertimento que us vaig proposar ahir, en tot cas dir que han estat Human Trash [Txus Garcia] i Tia Cookie's. Aniré investigant els seus blogs -doncs no els coneixia- i us en parlo, d'acord? També felicitar a Robertinhos i Mon doncs han encertat l'autor i animar a la Joana a passejar per Barcelona... i tot arreu. Gràcies a tots i totes!

Imatge extreta de filosofia.org. Fotografia de Tondo Rotondo.

DIVERTIMENTO BLOCAIRE

Avui us proposo un divertimento, un petit joc...

Aquesta fotografia correspon a un detall d'un cèntric edifici emblemàtic de Barcelona. Vaig fer-la aquest 30 d'abril.

Us proposo què dispareu, a veure qui és la primera persona què l'encerta.

Prometo dedicar un post al blog de la persona que l'encerti, així com a l'edifici modernista en qüestió.

I tinc una curiositat: l'encertarà una persona de Barcelona o algú de fora... potser algú de Portugal, de Brasil... Qui sap?

Fotografia de Tondo Rotondo.

NÀSTIC: LA BUFANDA MÉS GRAN DEL MÓN

L'empresa cervesera catalana Damm i el club Gimnàstic -més conegut com a Nàstic- han desplegat en plena Rambla Nova de Tarragona la que ha esdevingut "bufanda més gran del món". Per als lectors i lectores de països llunyans dir-vos que el Nàstic és el club de futbol de Tarragona per antonomàsia i què actualment va el segon per la cua de la Liga de Futbol Profesional espanyol. L'objectiu principal de la moguda de la mega-bufanda s'ha aconseguit: estar a primer plà a nivell mediàtic. De totes maneres la bufanda no ha arribat fins a la plaça Imperial Tàrraco, quedant encaixonada en les coques que van de la Font del Centenari al Balcó del Mediterrani, fet que li dóna una imatge més espectacular.

Avui, al voltant d'aquesta bufanda roja s'han disparat milers i milers de fotografies: des de mòbils i càmeres fotogràfiques de tot tipus. Penso que a nivell fotogràfic l'esdeveniment només es pot comparar a les festes de Santa Tecla o al recordat mes de desembre de 2001, quan Tarragona va aparèixer emblanquinada per la neu. Efectivament: he dit bufanda roja i no grana doncs tot sembla indicar que el referir-se al Nàstic com a club grana és una invenció franquista en el sentit d'evitar referències al club com a "club rojo", fet que algú podría inerpretar com a sospitós d'esquerranisme. Encara avui els qui manen al Nàstic prohibeixen l'entrada de senyeres independentistes catalanes: Curiós.

Tornant a la bufanda dir que la campanya publicitària m'ha agradat doncs ha estat molt propera i gens agressiva, especialment pel grup de joves en bicicletes repartint publicitat, la qual cosa ha estat una molt bona pensada dels creatius de comunicació.

Destacar l'enceratada idea de muntar una barra lliure de cervesa i d'altres productes del grup Damm al Balcó del Meditarrani, atesa per destacats penyistes nastiquerus, i que ha fet les delícies dels propietaris de terrasses de la zona.

Els 58 quilòmetres de bufanda passaran ja a formar part del llibre Ginness dels rècords, curiosament patrocinat per una altra marca cervesera.

Un altre tema serà el posterior repartiment de la bufanda trossejada en quaranta mil unitats. Aquí pesno que hi haurà problemes doncs el repartiment està anunciat a partir del 26 de març a la botiga del Nàstic del Nou Estadi, lloc de difícil accés en transport públic i que d'altra banda actuarà com a fré per a què el gruix de la ciutadania decideixi desplaçar-s'hi. Evidentment les 40.000 bufandes s'exahuriran ben aviat -això sí- com marca el guió.

No vull clore aquest post sense felicitar els organitzadors per aquesta participativa iniciativa, que ha estat en boca de milers de tarragonins.

Fotografies de Tondo Rotondo.