ELS COMPTES D'ENRIC DURAN

Ara que ha arribat el final de mes i perillosament s'acosta el happening nadalenc amb la corresponent "cuesta de enero"... he pensat que aquest vídeo del meu super-heroi particular, l'Enric Duran, és força il.lustratiu.

JOAN SAURA, DE DEBÒ

No acabo d'entendre com els polítics capitanejats per Joan Saura diuen una cosa i n'ordenen fer una altra... És curiós aquesta manera d'entendre la vida. Parlo amb llavis melosos però envio els mossos a estomacar gent d'esquerres, de debò. L'Aznar com a mínim és més coherent i de pas, divertit.

COLOM

La Vanguardia, acompanyant un article de la Rosa Maria Bosch, publica una enquesta interessant. Era Cristòfor Colom català? Cada cop més estudiosos abonen la tesi de la catalanitat de Colom.

La història ens ha arribat tergiversada, i en Jordi Bilbeny ens ho explica. Jo algun dia d'aques n'hauré de parlar... però avui millor que parlin les enquestes.

A LA MERDA EL SENAT DE TARRAGONA!

He agafat un títol força barroer, infantil i descarat per a aquest post. Des d'avui, amb una mica de retard, els polítics que ens governen han decidit que Tarragona ha de tenir un Senat a la romana. Però resulta que el poble un cop més no ha pogut decidir ni qui en forma part ni si és una eina vàlida. Des de l'Ajuntament engeguen a la merda la democràcia participativa, doncs jo -simbòlicament- engego a la merda aquesta història senatorial. Disculpeu-me per la franquesa.

N'estic tip d'amiguisme, enxufisme, de que no es tingui per res la gent jove, ni la gent treballadora que no deu favors a ningú. Com a mostra un botó: Les joventuts dels partits polítis que governen, JSC i JERC ben poca cosa han pogut fer de cara a posar gent jove al "Senat". Joves i no tant joves, tots i totes tenim dret a ser "senadors", però és clar no tothom és fashion, ni te algun favaor a cobrar.

Només he escolat -per ràdio- a un jove partit polític discrepar d'aquesta història senatorial, a la CUP. Els partits de dins de l'Ajuntament ni piu, només faltaria, i ICV com que ja ha pogut col.locar amb càrrec a l'antic cap de llista doncs ni piu.

ROGER MAS & PAULINA RUBIO

Us proposo un petit experiment... escolteu aquests vídeos. La cançó original de la Paulina Rubio i la versió catalana del Roger Mas... Més enllà dels mitjans, dels cossos... quina acabeu tararejant millor?

JOAN CARRERA

El traspàs el bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera, aplana més les coses als elements de l'escola nacionalcatòlica de la jerarquia episcopal espanyola de cara a facilitar l'encaixde l'Església catalana a una realitat força allunyada del tarannà català i catòlic de base: la caspa de Rouco i els seus acòlits.

I mentrestant la Conferència episcopal Espanyola continua l'atac a la democràcia a través de la Cope anant contra la llengua, cultura i nació catalanes i també exaltant el període franquista des de la rialla fàcil a propòsit de la darrera garçonada.

Voleu dir que si Jesús avui es fes home o dona escolatria la COPE?

RIGAUADA 2017

Els dies passen i Mario Rigau no ha plegat, continuant al front de Tarragona 2017. El que hauría de ser una candidatura engrescadora, oberta a la ciutadania es converteix en una mena d'enxufaderu i repartidor de cromos.

Quedi clar que no poseeixo la veritat absoluta i que això és una opinió, només faltaria. Però com que jo no tinc cap subvenció de l'Ajuntament de Tarragona, ni formo part de l'elitista "Club Tarraco 2017", doncs puc opinar lliurement.

Una cosa m'ha cridat poderosament l'atenció: La inexistència de cap dona en aquest selecte "Club Tarraco 2017".

Imatge extreta del blog "Les meves veritats".

CAIXA FÒRUM A TARRAGONA

Posats a parlar de "La Caixa" m'estimo més escollir una il.lustració que m'agradi que no la típica i tòpica estrella mironiana blava...

Dit això comentar-vos que avui m'he decepcionat una mica. De tots és sabut que l'obra social de "La Caixa" supera les activitats organitzades per la pròpia Àrea de Cultura de l'Ajuntament, si de qualiat parlem. I la veritat que el monstre financer català dediqui les morralles dels seus beneficis a temes cultiurals i socials ho trobo fantàstic.

Donc bé... l'altre dia vaig llegir no se a on que a Tarragona hi hauría un "Caixa Fòrum"... I vaig pensar que era precisament això: fantàstic. Poder beneficiar-nos de les activitats del centre cultural i del nou Caixa Fòrum...

Avui, però m'ha quedat clar que tot plegat sembla que és un canvi de rètol doncs uns treballadors estaven penjant el rètol de "Caixa Forum" a l'edifici del carrer Colom, fins fa poc anomenat Centre Social i Cultural de "La Caixa".

Bé, ells sabran que fan amb els nostres diners.

PASSEJANT PER L'ORINOCO

Aquest tema d'Eithne Patricia Ní Bhraonáin, més coneguda com a Enya, és tot un clàssic... un hit... una petita joia que de tant en tant paga la pena revisitar.

Fa uns anys vaig fer-me un tip d'escoltar-lo... i encara m'agrada! Passejar per l'Orinoco és una bona forma de cloure/encetar la setmana, no?

EL CORRELLENGUA A TARRAGONA

El Correllengua arriba a Tarragona.

Aneu als actes clicant aquí i -és clar- anant-hi :-)

SEGURETAT

No seré jo qui abogui per la necessitat de no tenir policía: Cal ser realistes, no hi estem preparats i tot plegat es convertiria en la llei del més fort. Ens cals eguretat, ens cal poder caminar tranquils pel carrer, per les places... i poder gaudir, viure, o malviure amb uns mínims garantits a nivell de seguretat. Sense robatoris, ni silenciosos, ni legals, ni de cap tipus.

Ara bé... els Mossos del Saura actualment dediquen moltes hores a la repressió de manifestacions i semblen més interessats en actuar com a policía política què a perseguir lladregots i assassins. Tant de bo això canviï i es puguin convertir en una policía que serveixi el poble, i no els poderosos.

I mentrestant l’autoriutzadora de la manifestació neonazi de l’altre dia és clara. Teresa Pallarés ens adverteix de què malgrat l’arribada dels Mossos del Saura “seguiran treballant 1.146 agents de la Guàrdia Civil i 385 efectius de la policia espanyola” a el que aquesta gent anomena província de Tarragona.

ENCARANT LA SETMANA TOT ESCOLTANT RELK

Mai és mal moment per parlar-vos d'il·lusió, d'unes negres tempestes que ens refrescaran la cara, la terra, la vida... Mai és mal moment per deixar enrrera la indignació, el menyspreu... per deixar-lo enrrera, però sense oblidar-lo.

Potser per això vull compartir amb tots valtrus aquesta vídeo projecció del 2006 amb la música d'un dels millors grups del panorama català actual -al meu modest entendre, és clar-.

Parlo de Relk, i us els recomano. Descobriu-los, descobrim-nos!

PERSONES ESTRANYES

Aquests són els participants més puntuals a la manifestació organitzada pels nanos de Vicente Vallés (a la foto). Finalment se n'hi van aplegar una norantena... procedents de tot Espanya doncs la història era d'àmbit estatal. Penjo la foto doncs contrasta amb les fotos que avui he vist a la premsa, que mostren els exemplars més militants, estèticament parlant.

Els mitjans de comunicació no han seguit de forma massa parcial la història, fixant-se en detalls i no comptabilitzant bé els assistents, en favor dels espanyolistes i en contra dels tarragonins que es van manifestar per denunciar aquest tipus de grupuscles formats per perxones un xic estranyes: els neonazis.

Les suflames incediàries finalment se les va endur el vent... cap al mar.

DOMINI PÚBLIC?

Faré un post més complertet sobre el tema dels nazis a Tarragona. Mentrestant m'assalta un dubte... La manifestació neonazi va ser autoritzada per Teresa Pallarès, la subdelegada del govern espanyol. I l'Ajuntament de Tarragona sembla que s'hi va oposar: Begoña Floria trencant el gel, Carles Castillo potser amb més fermesa i l'alcalde de forma més institucional.

Aquesta oposició de l'ajuntament xoca amb un tema.

Si bé la subdelegació autoritza 'acte neonazi depèn de l'ajuntament donar permisos per ocupació de la via pública a nivell d'instal·lació d'entarimats i punts de venda ambulant.

Doncs bé... Per quin motiu la guàrdia urbana no ha impedit que una furgoneta dels neonazis estacionés en plena Rambla Nova...?

Per quin motiu la guàrdia urbana no ha impedit la paradeta on entre d'altres joies posaven a la venda llibres negadors de l'holocaust...?

Per quin motiu la guàrdia urbana no ha impedit el muntatge d'un entarimat?

Se m'escapa!

OCUPACIÓ POLICIAL DE LA RAMBLA NOVA

Tarragona, matí de diumenge. 12 d'octubre, "dia de la raza". Plou. El permís de la subdelegada perquè elements nazis campin per la ciutat ja fa notar les primeres coseqüències.

L'espai públic resta ocupat per les forces policials.

Amb qui penseu que se sentiran més a gust aquests policíes, amb els feixistes de l'Espanya eterna o amb els ciutadans de Tarragona?

Jo ho tinc clar... hauríen de defensar-nos dels neonazis. Ho faran? Cauran a la seva trampa de presentar-se com llops amb pell de xai? En parlem?

EL REPTE

L'Òscar Ramírez em proposa un repte... donar resposta a tres preguntes. M'ha anat bé donar-li resposta doncs després d'uns dies de força inactivitat blocaire he penjat un grapat de posts força carregadets... i espereu demà! I retrobar una mica de calma cibernètica és sempre important...

1. Agafa el llibre més proper que tinguis, obre la pàgina 18 i transcriu la quarta línia.

"(...) los nervios de los tres hombres. Al parecer, Wilson tuvo (...)".

Llibre: Atrapados en el hielo

Autora: Caroline Alexander.
Editorial: Geoplaneta.

L'acabo de comprar aquesta tarda. L'edició de butxaca ve amb el núm. d'octubre de la Lonely Planet.

2.-Explicar l’últim que he vist a la tv:

He vist un tros del telenotícies pel 3/24. Feia dies que no el guaitava i avui em feia gràcia conèixer els detalls de del "coñazo" del Rajoy, però vaja... és tant correcte el tractament de la notícia, que no te gaire chicha.

3.- Quins projectes tens entre mans?

Ultimant detalls per l'edició d'un llibre. Revisant el text, vaja.

4.-Quin material t’agradaria provar?

Demà mateix al migdia m'agradaria tastar els "percebes" que prepara sa mare d'una bona amiga asturiana... A Astúries, clar! Però posats a escollir indrets més propers, doncs un soparet en bona companyía a la "Quinta forca".

També m'agadaria tenir a la ma, assaborint-ne la textura, un grapat de terra procedent de la Lluna.

I què més... Uf! Tantes coses! Un gelat a la plaça de l'Ajuntament de Tolosa de Llenguadoc i un altre a l'establiment Pinguino, a Luca.

Passo aquest repte, aquest meme a Cèlia, Metis i Silver. Tres dones de nissaga ben blocaire!

LES CLAVEGUERES SOBREEIXIRAN MERDA

Les dues persones de la foto són la Carme i en Guillem... mai hauríen d'haver fet aquest parlament a la plaça de bous de València, doncs mai haguéssin hagut d'apunyalar al cor el seu fill, en Guillem Agulló.

Aquest diumenge desfilarà de la plaça Imperial Tàrraco a la Font del Centenari una marxa neonazi encapçalada per Vicente Vallés, persona qui ha defensat l'assassí de Guillem Agulló al diari El Punt.

L'assassí, Pedro Cuevas, només va complir quatre anys de presó i probablement desfili per Tarragona doncs el personatge és una de les figures del grupuscle neonazi.

Diumenge la vergonya serà present a Tarragona.

Diumenge les clavegueres sobreeixiran merda.

Ho he dit en algun comentari... de què carai ens serveix aquest estat de dret si per molts estatutes, no som capaços de decidir ni qui es manifesta a casa nostra i hem de combregar amb la decissió de Teresa Pallarés, qui no ha fet res per impedir la manifestació neonazi.

Nosaltres no som d'eixe món!

XAFAR, AIXAFAR

Aquests dies he estat xafardejant a inetrnet pàgines relacionades amb els organitadors de la manifestació feixista autoritzada per Teresa Pallarès.

He llegit i vist coses molt estranyes en un estat de dret:

Participació de xiquets molt petits en cerimònies i rituals neonazis.

Exaltació de la violència.

Odi.

I fixeu-vos que la ideologia en si no l'entro a valorar, però el que valoro com a molt negatiu és què Teresa Pallarès autoritzi aquest grupuscle a desfilar per Tarragona, què permeti a l'assassí de Guillem Agulló fer apologia de la violència impunement a partir de la defensa que d'ell ha fet al diari El Punt el líder d'aquest grupuscle, un reparador d'ascensors tarragoní.

JUGAR AMB FOC

Merike, a propòsit de la manifestació feixista autoritzada per Teresa Pallarés, m'envia un seguit de vídeos sobre matances que hi ha hagut a Finlàndia, el seu bell país.

La violència s'imposa... individus armats amb destrals irromplen al Carrefour mentre els segurates, tant avessats a imposar-se als adolescents que roben un CD, es fan fonedissos.

I amb l'aval de Teresa Pallarès aquest diumenge la situació serà surrealista a Tarragona, personatges sorgit d'una altra època, defensors d'assassins excecrables passejaran per Tarragona al ritme del nacionalsocialisme més tronat. Però són ells els qui tenen por, doncs en declaracions a El Punt, a banda de defensar l'assassí de Guillen Agulló, diuen que no tene seu a Tarragona, quan de tothom és sabut què si, que si que n'hi tenen. De què s'amaguen?

RUDOLF HESS A TARRAGONA

Quin comentari voleu que faci? Les fotografies corresponen a l'homenatge al nazi Rudolf Hess que el grupuscle feixista va organitzar en la seva seu a Tarragona, que sembla ser és en una nau industrial. A l'acte hi van venir neonazis d'Alemanya, país que ha prohibit els homenatges a Rudolf Hess. A Tarragona, en canvi, aquesta gent sembla que tinguin carta blanca per part de la subdelegació del govern. Aquesta és la crònica, la seva crònica:

El pasado 18 de Agosto nos dimos cita una vez más, en la sede de Alianza Nacional de Tarragona, alrededor de unos 40 camaradas reunidos de diversas partes de España como Barcelona, la Comunidad Valenciana y cómo no, de nuestra propia provincia. Destacar también la presencia de unos camaradas alemanes venidos desde la ciudad de Dresde, todo ello para rendir homenaje a Rudolf Hess en el 20 aniversario de su asesinato en la prisión de Spandau.

El acto comenzó con la entrada en el local, de un grupo de 9 personas marchando en formación de dos, con antorchas, con banderas y cerrando la formación, iba un joven camarada, portando un ramo de flores que depositó frente a un cuadro de Rudolf Hess que presidía el acto y junto a otro ramo de flores a modo de bandera, todo con un acompañamiento musical excelente para la ocasión, al llegar junto al altar en el que estaba la imagen de Rudolf Hess la formación se dividió en 2 grupos de cuatro personas, custodiando dicha imagen las 2 personas de las antorchas seguidas de las 6 restantes con las banderas.

El acto continuó con la introducción al mismo por parte de E.V, explicando los motivos por el cual se celebraba y repasando el resto de actos que había entre otros lugares, explicando más concretamente el de Alemania el cual lleva 2 años sin poder realizarse, a su vez también hizo un repaso a actos en años anteriores, cedió el turno a Vicente Vallés que realizó un emotivo repaso a la vida de Rudolf Hess divido en tres etapas; su vida en su juventud, su vida durante las guerras y la última, su estancia en prisión, a la conclusión de este breve, pero completo, repaso a su vida, el mismo Vicente Vallés pidió a todos los presentes un solemne minuto de silencio por el alma de nuestro camarada fallecido hace ya 20 años.

Prosiguió el acto con unas reflexiones dirigidas hacia todos los presentes por parte de E.V., haciendo de nuevo un llamamiento a la unidad y a la constancia en la lucha que son tan necesarias en nuestro país en particular y en el resto de Europa en general, también tuvo unas palabras en alemán como muestra de gratitud a los camaradas llegados de Dresde y como no al homenajeado Rudolf Hess.

Para terminar, de nuevo Vicente Vallés concluyó la parte del acto que se tenía programada que fuese hablada, con unas palabras de agradecimiento a todos los presentes que se molestaron en acudir a conmemorar el 20 aniversario de un mártir por la lucha de las naciones libres, después de estas palabras, el acto concluyó con unas magnificas imágenes en DVD de marchas realizadas en años anteriores en diversos puntos de Alemania, donde el acto lleva prohibiéndose 2 años por los gobiernos democráticos.

ENS NECESSITEM

He rebut un comentari en el post anterior i tinc el deure moral de divulgar-lo, de parlar-vos, amb el cor a la ma! Aquest proper diumenge l'AVE anirà plenet plenet... amb bitllet gratuït arribaran un grup de neonazis des de Madrid a pregonar el seu nacionalsocialisme (si, amb totes les lletres) per la ciutat de Tarragona. Ideològicament, aquestes persones són les que van matar el meu germà Carlos i aquest diumenge camparan, arraulits i escortats per la seva policia per la ciutat. En un estat on es prohibeixen els partits polítics que els convé, el ribot censurador no actua per igaul contra els seus, contra els que neguen l'holocaust, aboguen pel racisme i defensen l'Espanya més tronada, la guardiana d'Europa (hahahahah) del nacionalcatolicisme franquista.

La Tarragona més digna, més humana, més tendra els inundarà i com monstres de la nit aniran a bordar al fons del mar, que deia en Paco Ibáñez. A Galopar, amics! A Galopar, amigues!


Us convido a visitar el blog que parla de tot plegat i a fer-vos ressò de tot això.

LA DONA DEL COTXE NEGRE

Aquesta foto, extreta del blog Bodega Cultural, h'ha fet pensar una cosa...

Sempre he sentit ha dir que qui de jove no és d'esquerres està una mica fora de lloc i qui d egran no és de dretes està boig... Bé els adjectius potser no són els exactes, però la idea si.

Doncs això, la dona de la foto, joveneta ella, m'ha fet pensar en què les ganes de treballar per un futur una mica millor que el present no tenen edat.

I que consti que reconec que això de les etiquetes de vegades, per no dir sempre, no fa el producte: Cal anar a la persona i al comportament pràctic, que no teòric.

I parlant d'intencions i de futur... a veure si postejo una kica més sovint!

QUIM SÀNCHEZ

Els dies passen i el record de vegades s'escola, soterrat per l'oblit o per la intenció. O qui sap, molts cops no arribem ni a recordar doncs no l'hem estat capaços de conèixer doncs la realitat és senzillament amagada, emmascardada...

Sempre he pensat què un poble, un país, es manté viu pel voluntarisme; potser no de tots els seus habitants, però si d'un grup que no perd la consciència i què són capaços de donar-ho tot sense rebre res a canvi. D'un grup que no deixa de ser poble, d'estar-hi immers tot atiant-lo (el poble).

Potser per això m'ha vingut al cap recordar en Quim Sànchez, fer visible el record ni què sigui en aquest blog tarragoní, perdut en un univers de blogs i blocs.