ELS MOUSSAKIS

Quan vaig iniciar aquest bloc (o blog, vaja) tampoc vaig marcar-me cap manera en concret d'anar fent i vaig anar penjant petites ressenyes de les darreres pelis que havia vist: contra la desmemòria cues de pansa... o penjeu-ho a internet. Per què dic això, doncs perquè és una bona forma de tindre a mà el link a la fitxa d'aquell actor què t'agrada, el cartell de la pel.lícula, etc. Més que penjar grans divagacions, grans temes... prefereixo escriure a raig: pim, pam.

I després del cinema -espero aviat decidir-me a parlar d'Alex de la Iglesia, un dels meus dires preferits- va venir la música per casualitat. Avui publico el post de cloenda del cicle de músiques del món Diversons: finalitza la trilogia! Aquest matí ennuvolat han actuat Los Moussakis, grup què va nèxer a Barcelona l'any 2003 després d'haver-se cruspit una moussaca (ho pilleu?). El formen músics provinents de diversos països de l'àrea dels Balcans, tot i que avui ha cantat amb ells un parell de peces l'israeliana Tula (quin nom més cubà!). Branislav Grbic, violinista nascut a Belgrad, és qui encapçala aquest grup que ja te un primer CD al mercat. Defineixen la seva música com a música balcànica, jo penso que van una mica més enllà i què potser no caldria encorsetar-los amb aquesta etiqueta tan genèrica.

2 de desembre de 2006. Rambla Nova. Tarragona. Actuació a la Rambla Nova de Tarragona. Programa Diversons de la Fundació "La Caixa".
Foto: http://cucadellum.blogspot.com/

ECHA PAKÁ

Avui he escoltat el quintet "Echa Paká" amb la seva música cubana: una proposta que juga en terreny abonat, com a mínim en el meu cas. Potser el que més m'ha cridat l'atenció ha estat el desajust entre l'engrescada veu del cantant i les esmorteïda veu del públic: Realment el Carib no és aquesta Mediterrània globalitzada.

Yuniel Jiménez, que en clau d'humor ha dit que es considera un parla-autor, és el cantant d'aquesta formació nascuda fa un parell d'anys. Yuniel ha mostrat la seva habilitat amb el tres tocant-lo tenint-lo gairebé al clatell. L'acompanyen Ihosvanni Conyedo, Daniel Moren, Adri Heredia i una percussionista de qui desconec el nom.

Penso què aquest cicle matinal està prou bé, tant per l'hora com pels dos grups que fins ara he escoltat: és un encert. Com a crítica només dir que, més enllà del nom de la formació gairebé no hi ha informació sobre els components, el grup, etc. De debó que aquewsta darrera és una d'aquelles coses que t'ajuda a gaudir millor del concert estricte.

26 de novembre de 2006. Actuació a la Rambla Nova de Tarragona. Programa Diversons de la Fundació "La Caixa".

Foto: http://cucadellum.blogspot.com/

OCTAVIO SANA & MIXTURA NEGRA

La dolçor empalega, embafa... però en el punt just senzillament endolceix, entendreix i ens ajuda a viure. Si avui parlo de sucre -doncs- és en el sentit de dolçor amiga, acollidora, alegre i tendra, ja que dissabte passat -de sobte- vaig tenir l'oportunitat de conèixer l'Octavio Sana i la seva troupe.

El grup barceloní "Octavio Sana i la seva Mixtura Negra" m'atansà al regust de la Guinea Bissau d'Octavio i em transmeté bones i assolejades vibracions al ritme de la força de les seves arrels africanes: de l'Àfrica digna que alça la veu al ritme de musiques com les del grup de Sana.

18 de novembre de 2006. Actuació a la Rambla Nova de Tarragona. Programa Diversons de la Fundació "La Caixa".