BERLUSCONIADES

La barreja de fotos i música és impagable... com a mínim el Berlusconi és més fester que els seus amics Bush i Aznar.

OCCITÀNIA

Avui vull dedicar aquest post als nostres veïns del nord! Als nostres germans occitans! I és que la veritat... m'interessa més Occitània què Espanya!

PLATJA MADRILENYA?

És curiós, acabo de provar una cosa amb el Google... he buscat "Tarragona" al Google Imatges... i m'ha sortit una foto de l'amfiteatre, amb aquestes paraules:

"Tarragona, la llamada playa de Madrid".

Curiós! Per això serveix el TGV?

LA RAGE

La Rage, de Keny Arkana... un bon element aquesta xiqueta.

SALVEM LA PLATJA LLARGA

Avui no puc penjar cap altre post!

Avui toca enllaçar-vos amb la web de la Plataforma Salvem la Platja Llarga.

I convidar-vos a participar en els actes d'aquest matí, ja que en qualsevol moment les màquines poden entrar i començar a encimentar la Platja Llarga.

QUATRE ESTELS

Tots morim una mica... quan ens cremen la terra i moren els herois.

Quatre estels ens esguarden des del cel... Tot l'agraïment per a ells!

RISC ELÈCTRIC

I la culpa l'atribueixen als pagesos... quan la majoria d'incendis són provocats per les companyies elèctriques que es neguen a soterrar les seves línies d'alta tensió. Aquests vídeos estan una mica descontextualitzats, però són molt visuals.

Aquesta, d'una torre d'alta tensió de Connecticut (EUA), no està gens malament...

Em continuo preguntant, mentre us recomano llegir el comentari de la Marta (Reflexions Humanes) al post de més avall, per quins sets sous i sota quia moralitat prohibeixen als pagesos segar i es tapen els ulls davant el desgavell de les elèctriques, qua acaba de causar un mort i un gran incendi.

BALTASARADES

No fa gaire la Genialité de Catalunya va prohibir als pagesos segar el blat al migdia per tal de prevenir incendis.

Enguany l'incendi més gran, i amb una víctima mortal, l'ha provocat el filam elèctric.

Ordenarà tallar el conseller Baltasar l'electricitat al migdia per prevenir incendis?

I l'aigua? Utilitzar aigua per tal d'apagar focs... és sostenible? (Això és broma, no us penseu que ho dic seriosament!).

A voltes els nostres polítics se n'obliden de què més enllà de Barcelona hi ha vida, i vida intel·ligent... de què els pobles són el teixit del país, on més es parla català i on menys serveis públics hi ha.

Cal deixar-se d'històries i donar suport als nostres pagesos, ja que si no s'acabarà aviat tot... els paisatges restaran erms i les fruites i hortalisses ens arribaran en trens, vaixells o camions de lluny, lluny enllà.

INTERNACIONAL

Un parell de notícies internacionals m'han entristit, i m'han revoltat alhora.

Colòmbia acollirà un grapat de noves bases militars dels Estats Units. L'Obama reforça el paper del país governat pel mafiós Uribe en el renovat pati de darrere, assassinant a sang i fetge: tal i com va reconèixer l'ONU.

Natàlia Estemírova , periodista d'investigació que ha destapat la cara més cruenta de la "demòcrata" Rússia contra el poble Txtetxè, ha estat assassinada. No ha estat la primera ni serà la darrera persona assassinada a Rússia a causa de la llibertat d'expressió, a causa d'exercir el periodisme. I és què Rússia, com Colòmbia són dictadures disfressades de democràcia.

LA PLATJA LLARGA, PEL POBLE

Els esquirols catàven allò de què "una cosa ens uneix ara, de Salses a Guardamar: Formigó, sorra i ciment, una cinta vora el mar".

Aquesta cinta vora el mar avui ja és un cordó, un cordó del qual difícilment ens en podrem deslliurar i que poquet a poquet va escanyany el territori.

La Platja Llarga de Tarragona se n'ha escapat una miqueta de tot plegat, i encara mostra indrets de zona verge, sense formigó, amb plantes autòctones... És un enton molt simbòlic per a la història de Catalunya ja que en aquesta platja hi va sojornat Jaume I i els seus homes a l'aribada de la conquesta de Mallorca. En concret en una mena de "cova" que -aquesta- està prou feta malbé, ja que està dins d'una zona privada, o això crec.

Bé... Aquest dissabte 25 de juliol es viurà la VI cadena humana. I és que la història de les persones que ens entestem contra la planificació de l'anterior i de l'acrual equip de govern a l'entorn de la Platja Llarga és dilatada.

La Platja LLarga pel Poble, no pels negociants de la política i el formigó.

Guanyarem, si. El ciment i l'especulació se n'aniran a campistraus... també! Si entre tots i totes ens ho treballem posant-hi simbòlics granets de sorra, mai millor dit.

Busqueu més informació aquí.

ELS INFANTS PERDUTS

Kenny Arkana és força, és tendresa... per això, avui que tant la necessitem, us recomano amarar-vos de la seva música... la del seu lloc web m'agrada, la d'aquest vídeo em fa pensar.

BACKGROUND

Ara que la presidenta de la comunitat autònoma de Madrid afirma que Madrid és bilingüe (castellà i anglès) ve de gust compartir aquests dos vídeos. Que cada persona tregui les seves conclusions... el primer vídeo és sobre el català, el segon sobre el basc... artimanyes, enginys i potinades per carregar-se aquestes dues llengües... Amb d'altres, gairebé ho ha aconseguit. Però no amb naltrus...
`
´M'ha donat la idea per fer aquest post un cop d'ull al blog de Jordi Martí "Prendre la paraula".

PLUJA FINA

Pluja fina, finíssima. I mentres plovisqueja ens foten els diners cap a Madrid, amb estatus o sense, amb tripartit, bipartit o monopartit... que tant se val.

Dretes, esquerres... en el fons tots apuntalen aquest cafè "para todos"... Cafè amb pastes i per a tots ells, no per a tots naltrus.

Amb estatuts o sense, les autonomietes amb capital a Barcelona-Mallorca i València continuarem sent els cornuts del Regne: O sigui, continuarem sent cornuts i pagant el beure. Potser per això m'han vingut aganes d'escolatr aquesta imprescindible cançó de l'Ovidi, interpretada aquí per un altre valencià, en Feliu Ventura. I és què ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer!

CARTA DE ROBIN HOOD

Avui he rebut carta de Robin Hood, un dels comentaristes d'aquest blog a qui feia dies havia perdut la pista... I vull compartir-la amb valtros:

Hola Tondo, en el teu comentari de data 10 de novembre de 2008, escrivies vers el nomenament del síndic de Tarragona, nomenament que com els dels senadors, s’ha tret el Ballesteros de la butxaca, ja que ni jo, ni que sàpiga ningú, crec que hagi votat que volem un personatge així a la nostra ciutat, ja n’hi ha un a Catalunya i un altre a Espanya, això vol dir que ja en sobra un. Deies, que al Josep Francesc Ferrer Val, l’hi agrada sortir a les fotos i les taules ben parades, i és veritat, però, "SI QUE FLIRTEJA AMB LA POLITICA PELS DINERS", també l’hi agraden els euros, i avui al Diari de Tarragona, surt una noticia en la que diu que l’ajuntament l’hi donarà un sou, el síndic diu que ho troba be, i ja s’ha destapat l’olla, ja està, tots contents i enganyats, el Ballesteros ja ha col·locat un altre "amigatxo", i a pagar els de sempre, arbitris més alts, multes a dojo i mama que es ple. VERGONYÓS!!!!!!!!

Si, Robin Hood! Ara s'ha paralitzat el procés ja que en Joan Aregio va queixar-se dient que ningú els havia avisat sobre això, què no hi estan en contra però que volen consensuar-ho. Probablement en el proper plenari es votarà el tema per unanimitat i el nou síndica cobrarà 800 eurets per cada reunió plenària. Tenint en consideració que duren menys de dues hores està molt bé. No li podríen posar un sou de 1000 o 2000 euros al més, fer-li complir un horari i llestos?

Gràcies Robin Hood!

EL VOT JUANTXI

Una cosa m'allunya del programa electoral del polític reusenc Ariel Santamaria, el del lloc de naixement d'Antoni Gaudí. Per la resta, penso que és una persona que desperta força bon rollo, i sobretot posa nerviosos els polítics institucionals, que li neguen el pa i l'aigua. L'alcalde de Reus li ha prohibit fer casaments civils, entrar al consell d'administració d'Innova i a més s'ha empescat una història per impedir que cap televisió pugui filmar imatges de l'Ariel al plenari: els enyal únic de televisió, segons el qual les imatges dels plenaris ja les grava l'Ajuntament i les passa a les teles que les vulguin. Vaja, una mena de boicot i censura vestits de democràcia d'aquesta que fa fàstic.

ADJECTIUS

En aquesta bandera no m'hi havia fixat mai... és la de Guinea Equatorial.

I perquè en parlo? Doncs perquè és molt curiós què per als qui ens governen i els seus mitjans de comunicació segons quins països són dictadures, i segons quins altres no. Segons quins països són règims i segons quins altres no. Segons quins països són democràcies i segons quins altres no!

I ves per on els països més totalitaris nprmalment mai són adjectivitzats com a dictadires: Aràbia Saudita, Guinea Equatorial, Marroc... són països amics (d'ells) i per tant mai podrans er ni dictadures ni règims... seran democràcies o en tot cas no tindran cap adjectiu.

I mentrestant a Tarragona es retiren medalles al Franco, un dels seus ministres, Manuel Fraga, viatja amb Moratinos a Guinea Equatorial. El país governat no per un dictador, sinó per un amic.

TV3, LA SEVA

Més amunt, ficció... més avall: realitat. TV3 és cada cop més regional.
Penso que cada persona pot parlar com bonament li plagui, però que els mitjans de comunicicació, i més si són públics espais com les notícies s'han de desenvolupar segons marca la normativa lingüística. Quin exemple dóna Tv3, la seva?

POLÍTICS CAMALEÒNICS

No tot encara està vist... el joc dels despropòsits d'aquesta mena de democràcia berlusconiana que estem vivint és majúscul.

Me n'assabento de què en el proper plenari municipal finalment es retirarà la medalla d'or que el consistori va atorgar a Fracisco Franco.

I en el mateix plenari es regalaran uns terrenys propietat del municipi (o sigui, dels tarragonins) a la Policia Nacional Española.

Aquest és l'independentisme d'ERC?

Aquest és el catalanisme del PSC?

Tot ha canviat per a que tot continuï igual, va dir algú... igual o pitjor, afegeixo.

LLUM DE BLOG

De vegades, quan sento parlar de Girona, penso en la Joana... i el mateix em passa amb d'altres pobles i ciutats, que les relaciono amb els i les blocaires amb qui d'una manera o d'una altra hi he anat mentenint visites i contacte durant aquests anyets que portem realitzant el Connexions [From Tarragona]; un blog que d'altra banda del que ja no m'en sento tant orgullós ja què darrerament postejo massa sobre política. És una forma de treure cap a fora inquietuds, però a la llarga és també una forma d'empudegar el blog... Hi vaig donant voltes, no us penseu.

I d'altra banda bloguejo molt poc darrerament, poquet poquet... coses de la vida? Qui sap! Però ben endins, ben endins hi sou un grapat de blocaires a qui admiro, i la Joana n'és una. i per a mi és un plaer sentir-la a propet, ni que sigui de tant en tant. Em connecta a allò que va portar-me a iniciar aquesta aventura blocaire, potser inconscientment. Llum de dona, llum de blog !

L'INCENDI MONTILLESC

No us he parlat mai del Blog del Vilalta. La veritat és que darrerament no bloguejo a la velocitat i amb la intensitat de fa un parell d'anyets, però de tant en tant m'agrada assaborir això què algú ha anomenat la catosfera, o millor dit... la blogosfera en general. I com el Vilalta a més fa anar el llibre de cares doncs li agafo el seu darrer apunt i la seva darrera foto, la d'un inquietant incendi montillesc... Llegiu, llegiu... i linkeu, linkeu.

Un incendi crema el terme d'Oliola mentre, al centre de la foto, tocant la carretera, davant la columna de fum, uns operaris s'afanyen en instal·lar una carpa per a que el president Montilla pugui inaugurar sense que li toqui el sol a la closca, aquest diumenge, el rec d'un tros de trumfos

POST D'ANIVERSARI

Avui vull dedicar aquest post a una persona d'aquelles que sense saber-ho he anat coneixent poc a poc, amb visites més o menys habituals, més o menys esporàdiques al seu blog, als seus blogs. Avui fa anys i vull felicitar-la i enviar-li una abraçadota ben forta, especialemnt en uns moments en què no ho està passant -diguem-ne- de la millor manera possible. Ja ho té això el cor!

Les ferides de les espases es curen més o menys ràpidament, però les del cor triguen una miqueta més a cicatritzar (és el procés de dol)... però cicatritzen. I potser és llavors quan pots valorar el pes de la teva decissió, d'una llibertat que costa al principi però que poquet a poquet et va revitalitzant per dins.

Les meves salutacions i endavant, ara potser amb el vent de cara, i ben aviat amb el vent a les esquenes per continuar avançant.

Imatge: Eïvissa, d'Àfrica Fontanals. Podeu visitar la seva web aquí.

BOLONYA, AMB B

Divertit gag sobre l'actuació dels Mossos de Joan Saura, a les ordres del conseller Huguet. ICV i ERC fan el mateix que els grisos del Franco, en aquests cas. Sort en tenim que les hòsties les foten en calalà, normalitzant així la llengua a base de garrotades.

EXPEDIENT BOLONYA

Aquí va el trailer d'Expedient Bolonya, que demà podreu veure al Canal 33.