BLOGDAY2007: BLOG DAY ÉS EL NOSTRE DIA

Aquest mes d'agost és un mes d'aniversaris i múltiples històries relacionades amb els blogs... Blogger -la plataforma que utilitzo- compleix 8 anys de funcionament: aquí -de color blau- podeu veyre quin aspecte tenia la història fa 8 anys. D'altra banda Joomla -una altra plataforma- permet ja penjar-hi vídeos...

Però avui la conmemoració estrella dins de l'univers dels blogs és el Blog Day, una iniciativa sobre la que podeu llegir més informació al final del post. Sense trencar-m'hi massa el cap passo a mostrar-vos els cinc blogs que he escollit per tal de celebrar aquesta bella jornada...

Rimettermi in forma. Ara que el comú dels mortals finalitzem les vacances engeguen aquells projectes sempre aparcats... En aquest blog podeu anar seguint com qui el fa va explicant-nos la seva lluita amb la balança... dels 92 kg inicials als 81,2 d'avui. El protagonista: un home de 33 anys de la ciutat italiana de Cuneo que anomena el seu blog -iniciat aquest juliol- com a "diario di una dieta" i que com a passió fora de la xarxa cultiva un meravellós hort. Molta fortuna!

Going Underground's Blog. Al meu entendre Going Underground's Blog és un blog divertit i informal que afaga com a referència el metro de Londres, per -de forma irònica i a voltes irreverent- presentar-nos la cara més quotidiana i curiosa d'aquest mitjà de transport. Anne Mole és la creadora d'aquest llibre de com viatjar pel subsol de la capital de l'antic Imperi Britànic.

Con mis ojos. Maria Isabel Soldevila defineix el seu blog com un espai amb "pàgines de catarsis, d'anàlisi, de literatura i de tot lo que hi càpiga"... una definició generos per a un blog ampli, generòs i acollidor, fet des de Santo Domingo, a la República Dominicana... des d'on s'oloren els mars infinits. Una salutació doncs des de terres catalanes a aquesta taure apassionada per l'escriptura, pel peridisme... en definitiva per la ciomunicació.

Esquerda Festiva. És un blog eminentment cultural prenyat dels més diversos sons de l'anomenada cultura pop... un blog obert i que forma part de la xarxa "Blog Activista" i a partir del qual no és estrany assaborir alguna de les músiques que ens proposa en format MP3. una oportunitat doncs per anar investigant sons i idees i passejant-se per aquest costat afable de la vida, amb bones referències del món del còmic, bones instantànies i sobretot uns posts que comuniquen festa i alegria.

Living in Egypt. Maryanne Stroud Gabbani ens permet gaudir de la visió del món que te una dona de 58 anys, peixos i que viu a El Caire, amb interessants punts de vista des del dia a dia, des de la normalitat rutinària si és que pot existir una rutina en una ciutat tant i tant gegantina com El Caire...

click remeber click

T'hi apuntes? Instruccions del BlogDay
1.- Escull 5 blogs que trobis interessants.
2.- Informa a aquests 5 bloguers que els recomanaràs pel BlogDay 2007.
3.- Escriu una descripció curta pels blogs que recomanes, i enllaça'ls.
4.- Publica l'article el dia 31 d'agost.

5.- Publica l'article el dia 31 d'agost.http://technorati.com/tag/BlogDay2007 i enllaça la web del BlogDay: http://www.blogday.org

Què és el BlogDay?
El BlogDay ha estat creat perquè els bloguers tinguin un dia per conèixer d’altres bloguers, d’altres països o àrees d’interès. Aquest dia, els bloguers recomanaran altres blogs als seus lectors.

Què està passant durant el Blog Day?
Durant tot el 31 d’agost, els bloguers de tot el món publicaran un article recomanant 5 blogs nous, preferiblement diferents de la seva cultura, punt de vista o posició. Serà un dia on els lectors descobriran nous blogs i nous bloguers.

VACANCES A CASTELLÓ AMB J.Ma CANTIMPLORA

Després de la ressurrecció d'alguns cantants anats a menys ara li arriba el torn a l'intrèpid Josep Maria Cantimplora amb aquesta àcida cançó. M'agrada aquest home...

ÈL MÓN HO HA DE CONÈIXER (1/5)

Aquesta és la primera part d'un documental que el món ha de conèixer, i que molts blogs estem començant a penjar.

Clicant a sobre del vídeo podreu accedir a la resta de parts on podreu anar assaborint aquesta surrealista història on els supermercats DIA van aconseguir acusar de terrorista un xiquet.

THINKING BLOGGER AWARD: NOMINACIONS

Ja hi pensava, ja, en els Thinking blogger, i avui finalment vull compartir amb tots vosaltres -sense abandonar el màgic número set- les nominacions per a aquesta etiqueta, o aquest guardó: com vulgueu.

De fet li dec a la Joana, aquesta blocaire que és com una fada de les lletres, d'aquelles que viuen prop d'un nenúfar, i que aconsegueix transmetre des de la preciosa senzillesa tot un seguit d'històries i de paraules que relament enganxen. Doncs bé, aquí van els meus nominats i nominades. I podrien ser més...

D'altra banda, aviat donaré a conèixer les nominacions del "premio blog solidario"... Són com a medalles? Potser si... però jo entenc com una forma de fer taca d'oli, de fer un vincle i d'anar compartint, amunt i avall. Una història que la veig diferent és la dels "blog activista", que vaig nominar ahir, i a la que si volem li podem anar donant forma. De fet en Josep Maria ja n'ha proposat més.

And the "winners" are:

Tot és possible. Estem davant d'un blog jove però amb molta marxeta, que toca temes prou variats i -tot s'ha de dir- amb moltes coses m'hi he vist reflexat a nivell de gustos i concomitàncies. Ja vaig dedicar-li un post monogràfic, però ara he pensat que -si vol- pot compartir aquest banner.

Vida de juantxi. El Sr. Martínez el podem dfinir com un juantxi pensant. Què què és un juantxi? Mireu-ho a la Vikipèdia. Amb ell hi comparteixo l'interès per C.G. Jung, Vicent Andrés Estellés i com no podia ser d'una altra manera per la saga Star Wars... però sobretot m'agrada el bon rollo que irradia el seu blog, vaja: un dels seus blogs.

Deme algo. Segurament el blog amb més enginy del món, de la ma de Merucu i Karakola. Tot un punt de referència que connecta amb la meva vessat més friki... El primer blog a que vaig enganxar-me molt abans d'engegar el Connexions i que sense cap dubte va influir en la meva decissió de llençar-me a la blocosfera. Una de percebes!

Todo resplandece. Un bloc fet amb la seguretat de les coses ben fetes. Amb uns posts que a voltes t'arriben ben endins, a voltes et porten a passejar-te -a peu o en metro- amb una certa càrrega tel.lúrica d'aquelles que fa de ben portar. Un blog fet amb respecte i saviesa des del Xile més tendre.

Apatiamiento prosaico. Currymaedchen és una persona d'aquelles difícils d'etiquetar... però de fer quina utilitat te etiquetar? Ben poca. L'interessant es esperar a que torni de la pausa estiuenca i arrenqui un blog que sempre es planteja coses que normalment guardem ben endins, amb aquell regust irònic que gastem quan ens enfrontem a un suculent -i gegantí- plat de cuina alemanya.

Vist i no vist. Sovint l'Èuria li treu ferro a l'assumpte, però les seves reflexions de vegades són també les reflexions de comunes, però ella les comparteix, amant com és del debat i de la lliure expressió. Un espai d'aquells que aquest curs que engega pot arribar a donar molt de si si no deixa mai de lligar caps i plantejar-se coses.

La Xica. Un blog fresc, que va engegar el març d'enguany i que després d'uns moments de calma arrenca amb sentiment i molt bon rollo des de ben apropet de casa meva. Un blog amb formes cridaneres però eixerides, amb escaires arrodonits però amb colors que -post a post- combinen des de la modernor.

Aprofito per comentar-vos que he incorporat una mini-enquesta a la dreta, les vostres respostes m'ajudaran de cara a escollir temes dels propers posts. També més avall he intruduit uns vídeos, però si voleu una mica de tranquilitat deixeu-los per més endavant doncs són mogudets. Continuem en contacte!

click click click

LA FLAMA

M'ha agradat molt aquest vídeo casolà... qie ens acosta amb imaginació la música contundent de la formació Obrint Pas.

BLOG ACTIVISTA: NOMINACIONS

Fa ja unes setmanes que tinc pendent dur a terme les nominacions per a diferents blogs. Avui he començat amb la que em fa més il.lusió, i que vull diferenciar dels guardons que roden pel món dels blogs per un clar motiu: més enllà d'una nominació penso que es tracta de bastir una xarxa horitzontal de blogs que tinguin una sèrie de punts en comú, els que va enumerar el creador d'aquesta idea, el meu germà blocaire Moço da Bodega.

Aquesta llista no la tanco i més endavant espero que entre tots poguem anar proposant a d'altres blogs l'afegir aquest banner, aquest segell però penso que no cal còrrer doncs sinó potser s'edulcoraria la idea original. Un tema que penso que seria interessant seria el donar-li vida a aquest segell des del nostre mar Mediterrani, i per començar es podria crear -quan siguem uns quants- una relació de "blogs activistes" de les terres de parla catalana: algú s'hi apunta? Però vaja, primer aneu a visitar el blog del seu creador, busqueu-hi què és això del blog activista i, si esteu nominats i si us ve de gust el col.loqueu al vostre blog i en proposeu d'altres. Ok? I si no esteu nominats i us ve de gust no calleu, proposeu-ne d'altres.

Fins al moment -que jo sàpiga- els blogs activistes d'aquest raconet de món es fan i es desfan a Tarragona. A banda del Connexions són Waipueduca i Així ho penso... Anem doncs a ampliar aquest cercle amb criteri!

Bé aquesta és la meva relació. He escollit nomenar-ne set doncs és un número que engloba el quatre (home, terra) i el tres (Déu, univers) i que simbolitza la perfeció... Ole!

En el camino. En Boris -com a bon cavaller Jedi, com a bon profeta, com a bon mag merlí- és d'aquelles persones que, arrelades a la terra, no en deixen passar ni una i quan algú pretén amagar la història, doncs ell la recorda als qautre vents. Un blog realment fratern que fa present aquesta frase de l'argentí Ernesto Guevara de que la "solidaritat és la tendresa dels pobles".

La garrofa de Mont-roig. Mon no desconnecta la realitat local del context on està inserida i sap amanir-ho bé per tal de donar a conèixer el seu meravellós poble xarxa amunt i web avall. Fa posts i posts que segueixo aquest blog i m'agrada molt veure'l evolucionar, sempre a més: donant servei, denunciant quan cal i sempre, compartint i escoltant.

Te la Mà Maria. En Buster Keaton i en Llunas i Pujals segur que fliparien visitant aquest blog, de sorpresa en sorpresa. Un blog amic, solidari i que estima la llibertat però sense fer escarafall, amb sentit de l'humor però amb compromís i gosadia, representant d'alguna manera la llarga trajectòria de la premsa satírica reusenca, en la línia renovada de lo Campanar de Reus, La Tronada i tants i tants bells exemples que ha donat Reus.

Cambalache de ideas. Quan Indianala va néixer l'amor ja existia... però ara aquesta argentina es dedica a psicoanalitzar-lo! Donar una cosa i rebre'n a canvi una altra... aquesta és la filosofia que de ben segur ens ajuda a ser més humans i a viure no de forma tant compartimentada. En aquest blog hi trobareu una mica de tot però sobretot un fil roig conductor: l'ànima i el bon rollo d'Indianala.

Tales of Irak. El treball del brasiler Carlos Lattuf m'agrada, i molt. És redundant afirmar que estem davant d'un blog activista, però no puc fer altra cosa que pensar en ell, en el seu compromís, en els seus anhels. Obrigado Carlos!

Ara mateix. Zel és el nom que utilitza la Roser per tal de compartir la seva sesibilitat extrema tot mostrant-nos inquiets posts sobre el món, sobre la nostra terra... en definitiva sobre nosaltres, ara mateix.

Etiqueta. En Daniel Mercado ha escollit el cami recte, que deia Antoni M. Claret... un camí de compromís, de servei, colze a colze que més que solidaritat trasnspira fraternitat. Un blog excel.lent des de la sensibilitat de qui diu les coses clares tocant de peus a terra, amb un brillant anàlisi que busca qüestionar-se coses, plantejar temes -ajudat a voltes de la reflexió filosòfica i antropològica-.

Què us sembla aquesta nominació? Voleu més? Ben aviat realitzaré les nominacions per al "Premio Blog Solidario" i el "Thinking blogger award"... Amics i amigues: no oblideu mineralitzar-vos ni supervitaminitzar-vos.

Dedico aquest post al Moço da Bodega, la Joana i la Metis.

TAURÓ DE PAPER?

La creació de la notícia i com aquesta és retroalimenta fins a esdevenir record sempre és una cosa que m'ha cridat l'atenció. Aquests dies Tarragona ha estat notícia no ja a nivell estatal sinó fins-i-tot més enllà d'aquesta pell de brau de la que ens parlava Espriu. I la notícia no ha passat desapercebuda doncs ha estat i és tema de conversa a cafès, blogs i celoberts. El motiu: el tauró femella que alguns han batejat amb noms d'arrels cristianes: Miracle i Magineta...

Està clar que la notícia d'aquest tauró que va venir a morir a la costa encimentada de Tarragona i que va ser vilment vilipendiat és un fet anecdòtic si ho comparem -com he llegit al blog Així ho penso- amb els centenars de taurons que són massacrats ben apropet de casa nostra, però lluny de curiosos, flaixos i càmeres: uns 350.000 només a l'estat espanyol segons Oceana.

Però el més curiós és el que he llegit avui al Diari de Tarragona, de la mà d'Ivet Batet: l'alcalde ha proposat guardonar les persones que van capturar l'animal amb el Diploma de Serveis Distingits. El millor guardó que ha tingut l'Aquàrium de Barcelona és un: publicitat gratuïta a tort i a dret. Doncs ara els nostres representants decideixen reblar el clau atorgant-li aquest simbòlic diploma, suposo per aconseguir allargar una miqueta més la història i marcar el territori des del consistori.

Doncs bé, la decissió realment és sucosa de comentar però he optat per passar de la teoria a la pràctica: per escriure un e-mail a jballesteros@tarragona.cat -o sigui Josep Fèlix Ballesteros, el flamant alcalde de Tarragona- demanant-li que no es lliuri el Diploma de Serveis Distingits als capturadors del tauró... Així de senzill, sense massa rollo.

Fotos de Tondo Rotondo. A sota us adjunto un petit vídeo d'Oceana.

TAURONS EN PERILL

E-TE-TE

Aquest és l'himne per antonomàsia de les Empreses de Treball Temporal.

Quid pro quo!

UNA MICA DE JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clo
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Joan Salvat-Papasseit

EL MEU PETIT HOMENATGE A LLUÍS M. XIRINACS

Reprodueixo unes paraules de Maria-Gemma Bonet extretes de xirinacs.cat, lloc que us recomano. Si us ve de gust podeu anar resseguint la resta de posts sobre Xirinacs que durant aquests dies he anat penjant com a petita mostra d'homenatge. Ara el meu homenatge serà el silenci i aquest blog romandrà tancat en senyal de dol per reprendre la seva activitat habitual la setmana entrant. Me n'adono de què dedico masses hores a blogejar i m'anirà bé reflexionar una mica sobre coses més trascendents allunyat del blog, a un altre ritme: rellegint també alguns dels llibres de Lluís M. Xirinacs. Tornaré a penjar un post a mitjans de la setmana entrant, reprenent la línia habitual del Connexions. Us deixo amb les paraules de Maria-Gemma:

Escric aquesta lletres encara sota la tristesa que m’ha produït la mort de Lluís M. Xirinacs. He tingut la sort de poder seguir el seu pensament durant molts anys. Crec que la seva tesi filosòfica té un valor importantíssim per al pensament modern i és un dels aspectes menys coneguts i divulgats de la seva personalitat. Sempre he cregut que si no hagués estat català hauria tingut un gran reconeixement en qualsevol altra país menys gasiu amb els seus genis. Coneixent doncs el seu pensament i sabent la coherència de la seva vida em dol que la seva mort se la titlli de “suïcidi”. Entrava dintre del pensament pacifista i ecològic d’en Xirinacs morir dolçament en contacte amb la terra, en silenci total tal com ho feien o fan, no ho sé, en alguns llocs de l’Índia, que quan se senten morir se’n van a algun lloc solitari i acaben els seus dies en pau total. En Lluís M. així ens ho havia manifestat algun cop al grup que vàrem tenir la sort de tenir-lo per mestre més de deu anys. Lluís M. gràcies per tot el que has donat al teu, al nostre, poble!

LA TRAÏCIÓ DELS LÍDERS

Reprodueixo 4 citacions extretes de la trilogia La traïció dels líders, escrita per Xirinacs. Aquests llibres al meu entendre són molt importants per tal de poder copsar la història més recent del nostre país i per tal de veure com van actuar els polítics que ara es revesteixen d'ètica, democràcia i servei al ciutadà. Un altre llibre, editat per Abadia editors l'any passat: Amnistia 77. Franco ha mort? és el complement perfecte a aquesta trilogia i alhora una peça clau per ell mateix per entendre l'important paper jugat per Xirinacs durant la malanomenada transició. No cal dir que les citacions estan descontextualitzades i que el millor és acudir directament als llibres, que us recomano de tot cor. Parlant de llibres... a la Biblioteca Pública de Tarragona, per exemple, estan agrupats en un expositor els llibres de Xirinacs prestables, una bona iniciativa.

Per a les darreres notícies sobre els actes pòstums cliqueu aquí o aquí.

"Bells temps -tan breus!- en què s'anava construint el país de baix a dalt. On les infrastructures territorials tenien primacia sobre les superstructures sectorials o generals" (pàg 181) La traïció dels líders. Llibres del Segle.

"Jo no odio els policies que han torturat tanta gent al meu país. Vull dir-ho ben clar: quan al juliol de 1992 a Barcelona i Madrid es torna a tirturar com en temps del franquisme, els polítics tan pulcres dels ministeris, els asèptics alts responsables de l'administració i els jutges equànimes en són plenament culpables, encara que no hagin ordenat les tortures" (pàg. 348) La traïció dels líders. Llibres del Segle.

"Tanmateix, hi havia un element pertorbador que impossibilitaria la reeixida de la meva proposta. Els polítics amb opció real de poder en les democràcies eixides de la revolució francesa tradicionalment han menyspreat el poble i han governat sense el poble. No volen la participació ciutadana. Només conserven el ritual formal dels seus vots, obtinguts pel poder del diner, del control dels mitjans de comunicació, de l'abús del poder que ja es té i per una autolegislació per afavorir-se. Per això es parla de democràcia formal" (pàg. 270) La traïció dels líders II. Llibres del Segle.

"En tots els sistemes, per legals que siguin considerats, sempre es donen injustícies que justifiquen l'ús de procediments legítims però il.legals" (pàg. 288) La traïció dels líders II. Llibres del Segle.

Foto: Tondo Rotondo

SOBRE XIRINACS

A sota podeu llegir un interessant article sobre en Xirinicas i anar resseguint la resta de posts i links.

La missa funeral d’en Lluís Maria Xirinacs serà dijous 16 d’agost a les 10 del matí a Santa Maria del Mar i tot seguit hi haurà un acte de comiat del poble al Fossar de les Moreres.

ARTICLE DE LLUÍS BUSQUETS I GRABULOSA

L'última lliçó de Lluís M. Xirinacs"ELLS HAN PERDUT UN ESCLAU"

Per Lluís Busquets i Grabulosa

El dissabte 11-VIII, en un bosc proper a la pista d'Ogassa, vora el santuari de Santa Maria de Vidabona, una persona va veure un embalum que semblava el d'un home reposant. Era mort. Va avisar els Mossos d'Esquadra. El cadàver era el de Lluís M. Xirinacs. Portava aquesta carta al damunt: "En ple ús de les meves facultats/ marxo/ perquè vull acabar els meus dies/ en la soledat i el silenci./ Si em voleu fer feliç/ no em busqueu./ Si algú em troba/ li prego que,/ estigui jo com estigui, /no vulgui ell pertorbar/ la meva soledat/i el meu silenci./ Gràcies!"Òbviament els que el van trobar van deduir-ne un suïcidi. I, anteposant els deures cívics a la seva voluntat de fondre's ambla natura, no la van respectar. Alguns mitjans, prudents (per exemple TV3 i Catalunya Informació) no van donar detalls de la seva mort. D'altres van parlar de suïcidi tot seguit. Van saltar als diaris que estava malalt (era d'aquells malalts que ens podria haver enterrat a tots) i les dades biogràfiques. Lluís M. Xirinacs i Damians (1932), candidat al premi Nobel de la Pau 1975, impulsor de l'Assemblea de Catalunya (1971-1977), lluitador pacifista contra el franquisme mitjançant diferents vagues de fam així com de la de la Marxa de la Llibertat (1976), captaire de la pau i l'amnistia davant la presó Model de Barcelona durant gairebé dos anys des del Nadal de 1975, exsenador independent per Barcelona (1977-79), un dels promotors i dirigents del Bloc d'Esquerres d'Alliberament Nacional (1979-82), autor de llibres tan polèmics com La traïció dels líders, retirat de la política activa d'ençà de 1980, doctor en filosofia... Etcètera.

La gent es demanava si la seva cardiopatia se li havia agreujat, si havia sofert alguna crisi, si patia alguna depressió... Us puc ben assegurar que no. En Lluís Maria es trobava a ple rendiment del seu treball i en uns moments de felicitat extrema. Encara va dictar els cursos de "Globàlium" fa unes setmanes. El 19 de juliol vam dinar junts. Una setmana abans m'havia insistit que vinguessin a dinar la meva muller i el meu fill. (Lligant caps a posteriori, ara imagino el perquè!) Estava feliç d'haver reviscut la seva infantesa a Sant Felip Neri de Gràcia, feia pocs dies, gràcies al projecte-realitat d'"El Camí". Fins ens va parlar de l'orgue de casa el seu avi (Xirinacs provenia de la classe burgesa alta barcelonina), retrobat en una església de Barcelona. Va prendre la infusió amb el whisky habituals. (Xirinacs, menjant, cosa que pot sobtar, era un sibarita: un dels seus amics, amb qui es va asseure a taula no fa gaire, era Santi Santamaria.) Per sant Jordi havia sortit el seu llibre curt de Globalisme sobre les categories del seu model de realitat i estava enllestint el llarg. "Necessitaria un lexicògraf. Me'n veig un bull a l'hora de definir cada categoria perquè no sé prou filologia", em comentava. Era un home humil.Als amics ens costa de pair-ho, però en Lluís Maria se n'ha anat el dia del seu 75è aniversari perquè ha volgut. Millor dit: perquè ho tenia decidit així. L'endemà de la festa de la Transfiguració també s'havia volgut transfigurar en misteri, just en el territori del bressol de Catalunya, on es va forjar la nostra nació. Ara, lligant caps, ho veig claríssim. Cada estiu, a primers d'agost, d'ençà de la nostra retrobada l'any 2000, venia a la Garrotxa, ell. Hi fèiem una excursió amb el 4 x 4. Li agradava que el portés a Santa Bàrbara de Pruneres o a Baget, als contraforts del Puigsacalm o a la Mare de Déu del Món. Despre´s, el deixava a Ripoll o a sant Joan. "Enguany tinc ocupats els quinze primers dies d'agost", em va dir. "Ens trobem després, això rai! Quan et va bé?", que li faig. Va agafar l'agenda. "Després del 15, quan vulguis..." "Millor un dissabte perquè així en Lluc no té casal..." Vam quedar pel vint-i-cinc. Ara sé que, tot i que havia après a dir que no, tenia l'agenda plena de compromisos des del 15 d'agost en avall, inclòs tot el setembre.

Quan els amics van furetejar la seva taula de treball a Randa, hi van trobar aquesta carta datada el dia del seu aniversari: "ACTE DE SOBIRANIA"He viscut esclau setanta-cinc anys/ en uns Països Catalans/ ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)/des de fa segles./He viscut lluitant contra aquesta esclavitud/ tots els anys de la meva vida adulta./ Una nació esclava, com un individu esclau,/ és una vergonya de la humanitat i de l'univers./ Però una nació mai no serà lliure/ si els seus fills no volen arriscar/ llur vida en el seu alliberament i defensa./ Amics, accepteu-me/ aquest final absolut, victoriós,/ de la meva contesa,/ per contrapuntar la covardia/ dels nostres líders, massificadors del poble./ Avui la meva nació/ esdevé sobirana absoluta en mi./ Ells han perdut un esclau./ ella és una mica més lliure,/perquè jo sóc en vosaltres, amics!"Lluís M. Xirinacs i Damians/Barcelona, 6 d'agost de 2007"

Quan durant la plantada de la Plaça de Sant Jaume l'any 2000 es va començar a trobar malament, m'ho va deixar ben clar: "Morir-me no em faria por; em sabria greu fer un espectacle. No voldria, per culpa de les vèrtebres, per exemple, haver de caminar de quatre grapes i que m'haguessin d'evacuar públicament". Va anar d'un dit. Darrerament, hem parlat fins i tot de la mort, amb ell. L'any passat em va dur un escrit preciós sobre la tempiternitat, un concepte, crec, pouat de Panikkar. Vivia sol d'ençà d'anys i li empipava molestar a algú, tot i que sabia on anar a raure si es posava malalt. Hi tenia estança i sostre. "Això em dóna una gran seguretat per anar treballant..."

Em temo que ell pensava que el 15 d'agost ja s'hauria fos amb la natura, que el seu cadàver ja seria irrecognoscible, que hauria fet mutis sense que ningú pogués fer cap espectacle amb la seva mort. Se l'ha trobat abans de temps i, com sempre ho ha resultat ell, ara també resultarà molest aquest adéu. Josep-Lluís Carod-Rovira va escriure a l'"Avui" del 12-I-00: "Ell és un home dret pels gestos i per les idees que defensa; i sap, perfectament, que les úniques batalles que es perden són aquelles que prèviament han estat abandonades". I Josep-Maria Terricabras hi tornava, a l'"Avui", el 6-II-00, escrivint que si el seu gest d'aleshores, la plantada, creava mala consciència o incomodava a algú, s'ho hauria de fer mirar. I seguia: "Ja va bé que algú ens vulgui desvetllar del nostre son patriòtic de mel i mató. El gest de Xirinacs és un gest pacífic de llibertat sobirana. Fa goig de veure que encara hi ha algú capaç de plantar-se a favor dels seus ideals".

Plantar-se era la seva especialitat. Els darrers afers viscuts amb la justícia humana són de novel·la. El van detenir perquè li van robar la cartera i es va anar a refer el DNI. Estava en recerca i captura per les declaracions que havia fet l'11 de setembre. Extrec, de la seva declaració al jutge del 17-XII-02 aquests punts: 6).- La frase compromesa i conflictiva és: "Em declaro amic d'ETA i de Batasuna", que certament vaig dir, que havia d'anar acompanyada de "i em declaro enemic de l'Estat espanyol" i que em vaig oblidar de dir.7).- Aquesta frase és una aplicació de la més pura doctrina no violenta de Gandhi, que he predicat sempre: "El no violent, davant d'un conflicte violent, no pot restar neutral; cal que es declari amic de l'oprimit, de l'envaït, i que es declari enemic de l'opressor, de l'invasor". Són els tancs espanyols que ocupen el País Basc. Cap arma basca no vol conquerir Espanya. Ho poden llegir en un llibre d'editorial Mediterrània que no va tenir tota la difusió que mereixia: El terror, la pau i el sagrat (2003).

Ara s'ha plantat definitivament. Sense massificar ningú. I la seva darrera paraula ha estat "Gràcies!" amb admiració, us hi heu fixat?

lbusquetsg@campus.uoc.es. Extret de Centre d'Estudis Joan Bardina.

Enllaçat a:

ESQUELA, FUNERAL I COMIAT A XIRINACS

+
Lluís M. Xirinacs i Damians

(Barcelona, 6 agost 1932 - Bressol de Catalunya, 6 agost 2007)

Doctor en Filosofia, activista infatigable per la pau i pels nostres drets nacionals, fundador, ànima i impulsor de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, ex-senador, escriptor i pensador, va fer el seu darrer acte de sobirania davant del Taga vivint la pròpia transfiguració al Tabor d’una zona boscosa de les terres que foren el bressol de Catalunya. Alliberat de la submissió dels estats que esclavitzen la nostra nació, contraposà el seu coratge a “la covardia dels nostres líders, massificadors del poble” i es lliurà a mans de l’Eternitat.

Els seus companys de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, professors, alumnes i amics tots us preguen que el recordeu.

-------------------------

Us podem avançar que la missa funeral d’en Lluís Maria Xirinacs serà dijous 16 d’agost a les 10 del matí a Santa Maria del Mar i tot seguit hi haurà un acte de comiat del poble al Fossar de les Moreres.

Post confeccionat a partir d'informacions extretes de: Xirinacs.cat on podeu trobar més informació i Centre d'Estudis Joan Bardina, pàgina senzilla però amb interessants continguts. Properament penjaré un post de confecció pròpia.

PARAULES DE LLUÍS MARIA XIRINACS

http://es.youtube.com/watch?v=PaRNdOO1zhc

LLUÍS MARIA XIRINACS

Cedeixo la paraula -amb urgència i conmoció- adjuntant-vos l'e-mail que he rebut sobre el traspàs de Lluís Maria Xirinachs.

Missatge difós per la FUNDACIÓ RANDA-LLUÍS MARIA XIRINACS

Benvolguts amics,

Han trobat el cos sense vida d'en Lluís Maria Xirinacs, avui dissabte 11 d'agost de 2007, per la zona del Ripollès. Adjuntem la transcripció del text manuscrit que en Lluís Maria Xirinacs ha deixat al seu despatx de la Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs.Hi manifesta que ha estat un acte testimonial de caire nacional (encoherència amb el que ha fet al llarg de la seva vida).

Aquest text, que és públic, ja s'està difonent per la xarxa. Preguem en feu la màxima difusió arreu dels Països Catalans. Estem a la vostra disposició per si voleu més informació.

Telèfons de membres de la Fundació Randa: Lluís Planes (Germanies): 654 877 874, Antoni Aceves (Secretari): 649 39 81 01, Núria Roig, coordinadora de Germanies: 93 419 4747

Moltes gràcies,

FUNDACIÓ RANDA-LLUÍS MARIA XIRINACS

Aquests són els textos:

En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!

ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007

VA DE LLIBRES

Ja fa uns dies els amics de Waipueduca van proposar-me un complicat meme... recomanar 7 llibres. M'és molt complicat però he optar per fer una cosa: recomanar els set darrers llibres que he llegit: L'ordre és aleatori. No hi incloc el d'Orhan Pamuk, del qual ja us en vaig parlar en un post, com veureu hi inclou un parell de comics books, assajos i una novel.la.

1.- Pussey!, de Daniel Clowes. Ed. La Cúpula.

2.- Malas Tierras núm. 3, de Sergio Córdoba. Astiberri.

3.- El socialismo del siglo XXI, d'Heinz Dieterich. Ed. de Paradigmas y Utopias.

4.- El naixement del nou sindicalisme d'ordeno y mando. Anys quaranta a Valls i comarca, d'Antoni Gavaldà. Ed. El Mèdol.

5.-Sociedades movedizas. Pasos haca una antropología delas calles, de Manuel Delgado. Ed. Anagrama.

6.- La Clau Gaudí, d'Esteban Martín i Andreu Carranza. Ed. Rosa dels Vents.

7.- Anarquisme i alliberament nacional, d'autors diversos. Ed. col.lectiva.

Aprofito també per recomanar-vos un quadern, en concret: Converses amb Agustí de Semir, de Jaume Botey. Ed. Cristianisme i Justícia. De forma gratuïta us podeu baixar els quaderns d'aquesta excel.lent col.lecció clicant aquí. També els podeu adquirir en paper.

Sou lliures de continuar aquest meme! Mentrestant aprofito per a convidar-vos a passejar per Waipueduca, us sorprendrà!

Dedico aquest post a l'amiga Metis, com no podia ser d'una altra manera!

ANEM A L'ALGUER?

Quan arriben les festes veiem com un seguit de personatges enllustrats se sumen a les nostres autoritats: són les autoritats agermanades. És a dir, els representants de les ciutats agermanades amb Tarragona. Una de les pràctiques saludables que s'acostuman a dir a terme és que els regidors de Tarragona se'n van a les festes majors d'aquestes ciutats agermanades i aquests tornen la visita per Santa Tecla.

Una de les coses positives d'aquests agermanaments és que de tant en tant el poble ras pot gaudir -pagant- d'alguna activitat. En el cas de la ciutat de L'Alguer normalment s'organitza una anada de tarragonins a la seva festa major, activitat que cal valorar com a molt positiva. Tot sembla indicar que l'agost ha arribat i a l'Ajuntament de Tarragona encara no ha preparat aquest viatge.

Potser serà que els nostres polítics hi volen anar lliures de populatxo? Recordeu la visita institucional a Pompeia? Allí l'alcalde Nadal va adreçar-se en castellà en l'alte protocolari i en canvi la regidora Martorell va fer-ho en català... quedant aquest en clara evidència. Allí els nostres càrrecs electes sojornaven a certs indrets i el poble ras a d'altres, i és que cal tenir clar que en ser representants nostres han d'anar ben menjats i dormits, tal i com feia el difunt Pere Gibert a Rússia, doncs això simbolitza que els habitants de Tarragona són ben tractats.

Ironies a banda penso que tallar el migrat pont cultural que existia de Tarragona amb L'Alguer és una manca de responsabilitat doncs aquesta ciutat te llaços molt forts amb Tarragona, molt més enllà d'altres ciutats agermanades que només serveixen per fer-hi farres. S'organitzarà finalment el viatge institucional obert al populatxo cap a L'Alguer, o aquest s'haurà de conformar amb anar a Girona i agafar de forma individual el corresponent vol de Ryanair.

L'alcalde en funcions Sergi de los Rios podria trucar a Marco Tedde i enfortir la relació amb L'Alguer a nivell de ciutadania? Ho farà Ballesteros? Mentrestant us recomano un cop d'ull virtual a la web de l'Ajuntament de l'Alguer, per anar fent boca i anar resseguint els seus enllaços...

Fotografia extreta de David DXL i d'Alguer Info.

ORDEM E PROGRESSO

Helena Sthephanowitz és l'autora i editora d'un blog amb molta difussió al Brasil, parlem d'Os amigos do prtesidente Lula. El fenòmen dels blogs està creixent amb força arreu i també en aquest país. I aquest blog te l'actiu de malgrat parlar de política no ser un blog estrictament partidista sinó arribar a un espectre més ampli de pensament.

Com comentava una mica per sobre en el meu darrer post un bon grapat d'empreses -algunes d'elles europees, d'altres nord-americanes- han entrat a sac en una campanya mediàtica que comporta fins-i-tot anuncis televisius i mitjans de comunicació centrats dia i nit a divulgar-la com la cadena O Globo. D'altra banda aquestes empreses, entre les quals Philips o Carrefour, han impulsat un moviment anomenat Cansei, que tal i com denuncia l'amic sivucaire Luis Carlos Azenha a Vi o mundo, te moltes concomitàncies amb d'altres moviments impulsats per l'administració de W.Bush a països com Veneçuela (amb Súmate) o Geòrgia (amb Kmara).

La força dels blogs -al Brasil- està trencant una miqueta el monopoli informatiu dels grans media i aconsegueix amb iniciatives com Sivuca o els Blogs Activistes ser un punt de referència per a molts blocaires llatins, saltant l'oceà Atlàntic i arribant al mar Mediterrani. Potser per això alguns blocaires brasilers han començat a rebre comentaris amenaçant-los de mort. I no és això, amics meus, no és això...

Aprofito per a comentar-vos om us explicava fa uns dies tinc pendent de nominar els blogs per a els THINKING BLOGGERS i els BLOG ACTIVISTA, iniciativa aquesta que espero entri amb força entrer els blocaires catalans... aviat ho faré.

DE PHILIPS, BRASIL I MORTALS AMENACES

Philips, la meteixa empresa que pregona la "flexibilitat" dels seus soferts treballadors i que va decidir abandonar barcelona per traslladar els eu gruix de producció feta en terres catalanes cap a Polònia deixant fora del lloc de treball a 415 persones està involucrada en la campanya que des de sectors de l'extrema-dreta del Brasil es du a terme en contra del president electe Lula.

El colonialisme que des d'Europa va exercir-se cap a la resta del món avui encar és present, i en el cas d'empreses com Philips o Carrefour és quotidià doncs juguen molt fort dintre del camp polític atacant directament la figura del president brasiler per tal d'afavorir alternatives dretanes, que en tot cas és el poble qui ha de votar. Però aquestes grans empreses ho tenen tot: influència, diners i potents mitjans de comunicació, com la Cadena Globo que com si fos la COPE espanyola està bombardejant des de tots els seus mitjans, especialment el televisiu la figura del president del Barsil.

I perquè m'he decidit a escriure aquest post? Doncs perquè no m'agrada el que empreses com Philips o Carrefour estan fent, i que podeu llegir més detingudament en aquest blog brasiler. Però sobretot perquè el mosso que te cura del blog Bodega Cultural ha rebut amenaces de mort simplement perquè està denunciant totes aquestes campanyes neoliberals que s'estan duent a terme al Brasil. Pots estar a favor d'una cosa o en contra, però amenaçar de mort... I més en un país que encara te fresca la repressió de les juntes governatives militar i de tants i tants dictadors que hi han desfilat?

En tot cas vull mostrar-vos l'atenta carta que el Moço da Bodega ha enviat al president mundial de Philips. La resposta la podeu llegir al Bodega Cultural:

Dear Mr. Arent Jan Hesselink

Philips Corporate Communications arentjan.

arentjan.hesselink@philips.com

Cara senhor.

Como bem saberr, aqui na Brasil, sua presidente estarr a fazerr movimentacion políticas contra a povo brasileira, atentando contra o democracia, defendendo as interesses dos minoria burguesa e elitista, juntamente com outros entidades suspeictas como OAB – de SP, que deveria estarr a fazerr uma devassa em suas instituições, e outros madames que se utilizam de suas luminárias.Segundo as conceitos básicos da marketing, um propaganda negativa de uma cliente insactisfeito, geram na mínimo 200 pessoas do seu círculo de amigos a não mais comprar a sua producto.Observe nas comentários das amigos do bodega - que a partir de hoje usará lamparina para iluminar sua recinto -, a indignação com este pouca vergonha que seu funcionária estarr a fazerr, jogando na lixo 100 anos de trabalho da Philips, que agora irão boicotar suas produtos aqui e no exterior.Perdon pela meu inglês ruim.Enquanto isto vai tomando, papudo.

Abraços,

A moço do bodega.

A TARRAGONA, NO PASSA RES

Les darreres eleccions municipals van suposar un profund canvi a nivell de representants. Els votants van recolzar un canvi de timó radical, doncs hem passat d'estar governats per CiU i PP a ser-ho per PSC i ERC.

Malgrat tot sembla que a Tarragona no hi passi res doncs la platja Llarga serà "encimentada", un POUM que preveu que s'edifiqui a les inmediacions de la zona del pont del Diable tirarà endavant amb algun maquillatge, etc.

El motiu però d'aquest post és medul.lar. No passa res! En aquest moments ja s'està començant a moure la maquinària municipal per tal d'atorgar una sucosa subvenció a l'empresa privada Gimnàstic, Societat Anònima Esportiva. Sembla que aquesta subvenció tirarà oel camí dret saltant-se els processos reglamentaris per tal de poder atorgar ajudes d'aquest estil.

No n'hi ha hagut prous d'injeccions econòmiques al Nàstic en l'època de l'alcalde Nadal, on es va arribar a la paradoxa de que un regidor va presidir al mateix temps el club després de que l'alcalde "fes saltar" el president... Doncs tot sembla indicar que el PSC i ERC segueixen fil per randa el full de ruta marcat per CiU i PP, en aquest i en molts altres temes. Més dels que hom pugui imaginar-se.

El sargento Blasques, un dels personatges més nostrats del ball de Dames i Vells, ens ho recordarà d'aquí a un mes i escaig: "Tarragona ya vuelve a ser una bassa"... i és que no és per menys.

Foto: Tondo Rotondo

ENS PRENEN LES PLACES I ELS CARRERS

Els espais públics han de ser eminentment això: públics. Uns espais on poder compartir mirades, impressions i complicitats; uns espais on poder transitar o senzillament gaudir de tot el que ens uneix en aquest territori compartit i compartimentat que és la ciutat.

A la ciutat de Tarragona -i més sota el bat de sol de l'estiu- existeix un dèficit d'espais públics a l'aire lliure o al carrer en els quals hi podem gaudir d'una sensació de benestar mínima: sense sorolls, sense sol directe, sense brutícia, sense...

Sóc conscient de que moltes persones em llegiu des de llocs insospitats, esforçant-vos per entendre els meus posts... utilitzant el traductor automàtic... I de vegades us mortifico amb posts potser massa locals. Avui no faré una excepció doncs vull alçar la meva opinió en contra de la decissió de l'Ajuntament d'instal.lar el mercat municipal a la palça Corsini i el mercadet a la Rambla Nova.

I això què vol dir? Vol dir que per culpa d'unes reformes a un espai municipal -que és el mercat- però que l'exploten empreses privades -de forma molt digna, tot sigui dit- els ciutadans de Tarragona hem perdut el poder gaudir d'una de les poques àmplies places del centre de la ciutat doncs hi estan instal.lant un nou mercat provisional, i periòdicament hem perdut la possibilitat de passejar, seure o bé transitar amb comoditat per la Rambla Nova: artèria principal del centre de la ciutat.

Em pregunto per quins set sous hem d'aguantar aquesta pèrdua de l'espai públic i per quin motiu no han indemnitazat els paradistes del mercat i punt: potser els hagués sortit més barat que construïr un nou edifici i fer que els ciutadans de Tarragona deixem de gaudir dels pocs espais públics una mica dignes que ens queden. Per quins set sous ens prenen les places i els carrers?

Fotos: Tondo Rotondo.

L'ALCALDE DE TARRAGONA SE'N VA A FRANKFURT

El plató Fòrum de la Fira del Llibre de Frankfurt rebrà la visita el 10 d'octubre de l'alcalde de Tarragona, i suposem del seu sèquit. Una de les persones que també participarà en la taula rodona serà el responsable de Tarragona 2016, Xavier Tudela. Rosa M. Rossell, encarregada de la direcció i gestió de la candidatura Tarragona 2016 no ha anunciat encara la seva presència a aquest glamouros acte d'alta cultura -empresarial- frankfurtiana que, en paraules de l'escriptor Antoni Serra discrimina els escriptors illencs i a més "no és un esdeveniment literari sinó un mercadeig de títols".

Un dels lemes d'aquesta misteriosa candidatura és lapidari: "Tarragona, pont de l'Espanya pluricultural". Desconec quina serà la intervenció a Frankfurt del nostre alcalde i del responsable de Tarragona 2016 i desconec encara més si els empresaris del món del llibre deixaran de treballar per un moment per conèixer què és això de Tarragona 2016. Però sobretot desconec que te a veure aquesta història de la candidatura Tarragona 2016 amb la indústria editorial. Algú m'ho pot explicar...?

En tot cas me n'alegro doncs veig com van gastant-se els euros sense que els del poble ras en poguem fruir més enllà del "pa i circ" a que normalment ens tenen acostumats els nostres polítics.

I la veritat estic una mica desencisat amb aquest muntatge pretesament cultural de Tarragona 2016 en el qual hi participen empreses del món de la construcció, petrolieres, empreses de treball temporal, etc.

Mentre els diners els destinin a les farres per a quatre gats, tant sigui a Frankfurt com al sopar de lliurament del premis literaris ciutat de Tarragona, on no paga gairebé ningú ens trobarem davant d'una glamourosa alta cultura amb peus enfonsats en el fang.

Mentrestant aniré navegant pel blog Tarragona 2016, un punt de vista més arrelat a la ciutat.