EL MUSEU DE LLEIDA, SENCER

De què serveix l'autonomia, els estatuts i tota la patuleia si encara existeixen a Salamanca documents que fóren robats pels militars irredents espanyols als seus legítims propietaris, per "derecho de conquista" i en canvi, per contra ara obligaran a desmebrar el Museu de Lleida.

El Museu de Lleida serà expoliat de peces d'art sacre que pertanyen de forma legítima als seus propietaris actuals, i no per tornar a les parròquies d'orígen (lo qual no estaria malament), sinó per bastir un museu nou. És a dir, les obres d'art sacre van ser comprades legalment, a l'igual que d'altres peces van ser comprades per col·leccionistes d'arreu del món doncs els seus propietaris no les valoraven i les teníen en estat de deixadesa. Però a banda del tema de la legítima i legal propietat, ningú ha d'oblidar que les comarques de la Franja de Ponent també van ser separades, expoliades administrativament parlant i que per sobre d'autonomies i d'altres galindaines tenen en Lleida la seva capital de referència (estudis, sanitat, etc.) i a més tenen un índex de catalanoparlants molt superior al que pugui tenir Tarragona, Alacant o la mateixa Barcelona.

Més info aquí.

DE CÒMICS I SEGELLS

Doncs mireu, la felicitat de vegades arriba sota el nom de segell de correus... M'acaben de portar des dels Estats Units d'Amèrica un regal ben xulo: una fulleta de segells emesos per United States Postal Service que va ser presentada aquest 26 de juliol amb personatges de Marvel.

No col.lecciono segells de forma estable, però en tinc uns quants -potser milers-, sobretot de quan era petit doncs llavors vaig col.leccionar-ne durant una època. I fa una pila d'anys vaig deixar de fer-ho degut als cops de pala econòmics que suposava el voler millorar la col.lecció.

Tot i amb això m'agrada assaborir els bons segells. En aquest cas es tracta d'uns segells una mica especials, malgrat són autoadhesius -l'única pega que els hi trobo-. Com tots sabem els EUA és un estat prou modern, i la història anterior a ells, quan no se l'han carregat l'han ignorat. Ara bé, el poble nordamericà s'ha sabut dotar d'uns mites i d'una història recent que -acompanyada d'una potent indústria, entre d'altres coses- són referents a bona part del món: ens agradi o no.

Doncs bé aquests mites arriben en forma de personatge de còmic, pel.lícula de Hollywood -existeixen per exemple segells de Star Wars- o d'altres exquisiteses ianquis. Aquesta fulleta és composada per 20 segells, 10 dedicats a un personatge dels còmics Marvel i 10 dedicats a cobertes de comic books, donant-se la casualitat que algunes les tinc en paper... per la qual cosa deia en part allò de la felicitat.

I la competència? Tranquils, no tot és Marvel a USPS, la companyia de correus ianqui, doncs el 20 de juliol de 2006 ja van fer el mateix amb la casa DC -que engloba superherois com Batman, Superman, etc.-.

Mentrestant decideixo on col.loco aquesta fulleta d'acolorits segells penso en lo dissortats que som els catalans, doncs ni podem emetre segells propis ni podem decidir quins elements de la nostra cultura volem donar a conèixer internacionalment via institucional doncs les nostres institucions... Ai les nostres institucions!!

Gràcies pel regal!

MÉS D'UN CENTENAR DE BARBIES ENS VISITEN

Diumenge al matí l'exposició de barbies va aprovar l'exàmen: èxit de públic amb una mitjana de dues-centes persones cada hora. Jo no se si -com afirma el president de l'Autoriat Portuaria- la barbie és "la nina més famosa del món", però si que és obvi que aquesta nina de 29 centímetres és una de les icones de la nostra societat contemporània. Icona controvertida pels seus cànons i les seves mides, però icona. L'exposició de fet es composa de tres petites exposicions diferenciades, a saver:

1.- Passarel.la Barbie amb tot el glamour i la fantasia de totes les èpoques, amb seixanta nines de diferents èpoques de la col.lecció privada de Mattel.
2.- Escala B. Amb fotogafies d'Edel Dévora i Mikel Cans.
3.- El Carnaval de Tenerife. Amb nines de Fran Romero vestides amb fantasies carnavaleres.

Potser el què més m'ha cridat l'atenció són les fotografies, on se'ns presenta una Barbie en diferents ambients, de tal manera que sembla talment de mida humana gràcies al joc dels fotògrafs amb l'escala. Pel que fa a les altres dues exposicions, el què m'havia imaginat: diferents nines amb els més inversemblants vestits i amb molt de glamour, això sí. Potser he trobat a faltar un catàleg rigorós, contextualitzant la nina amb la seva història, que parlés de les polèmiques sobre l'anorexia, però també de l'alta costura en miniatura i del col.leccionisme. El que si què he notat a faltar és alguna nina procedent de l'antiga col.lecció de Ietje i Marina Raebel, només per la curiositat.

Glòria Bosch, directora de màrqueting de Mattel agraeix "l'entusiasme i l'interés que han demostrat des del primer moment el Port de Tarragona per acollir aquesta exposició única". A ningú no se li escapa que a nivell comercial estem en plena campanya de Nadal, època en què el màrqueting és vital per a assegurar un increment de vendes de barbies, com de tants altres juguets i objectes de tot tipus. I tampoc a ningú no se li escapa que organitar aquesta exposició és sinònim d'èxit a nivell de visites.

Només una cosa: d'acord que aquesta és una exposició d'aquelles què ja et venen donades, però no costava gens oferir les explicacions sobre cada nina en la llengua pròpia. El propi servei lingüístic del port ho hagués fet de franc.

Tinglado 4 del Moll de Costa de Tarragona. Fins el 31 de desembre.

Fotografies: http://cucadellum.blogspot.com/