SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

Les alternatives hi són, i de fet són per fer realiatt allò de què tot està per fer i tot és possible que deia Miquel Martí i Pol. La sobirania alimentària és una via per anar explorant i anar guanyany qualitat de vida, al Brasil, però també als Països catalans hi ha algunes iniciatives en marxa. Tot i amb això els brasilars ho tenen més avançat, tot plegat.

SANT VICENÇ FERRER: EL CLUB

Una de les coses que sempre m'han cridat l'atenció, és la denominació d'aquest club de carretera que de dia sembla un inofensiu restaurant per a camioners. Al capvespre, quan s'encenen les desenes de llums d'estridents coloraines, tot canvia.

Durant un temps el club en qüestió -situat prop de La Canonja, a la carretera de Tarragona a València- va mantenir el nom de "San Vicente Ferrer", actualment el nom és "Vicenç Ferrer", a seques i sense el "sant".

I és que de vegades el nom no fa la cosa...

Imatges: web de l'Ajuntament de València i Tondo Rotondo.

PLAÇA DE TOROS DE TARRAGONA: EN REFORMES

Aquesta és una fotografia actual de l'interior de la plaça de braus de Tarragona. A aquest tema ja n'he parlat algun cop, com podeu comprovar aquí (i no us perdeu el vídeo si no l'heu vist!). Reprodueixo la fotografia amb cert pesimisme doncs sóc conscient de què l'estan reformant no per tal de què la ciutadania en pugui gaudir sinó per tal que hi puguin continuar fent-s'hi "corridas de toros", en definitiva estem davant d'una reforma, no d'un canví d'ús de l'espai. Si voleu conèixer el cost d'aquestes obres cliqueu aquí.

Fotografia de Tondo Rotondo

VISITAR LA TABACALERA DE TARRAGONA

Durant dos caps de setmana, l'Ajuntament de Tarragona ha decidit obrir al públic les instal.lacions de la Tabacalera. Aquest edifici emblemàtic -seu de l'antiga fàbrica de tabacs- ha estat adquirit per a l'Ajuntament i sembla ser que serà destinat a acollir el Museu Nacional Arqueològic. És una bona notícia.

Aquest cap de setmana recomano visitar aquestes instal.lacions i fer-se amb la col.lecció de postals que l'Ajuntament regala agrupades en un magnífic estoig, tot plegat una bona pensada i edició.

El què ja no està tant bé és la presa de pèl que ha estat el màrqueting d'aquetes jornades de portes obertes: resulta que l'Ajuntament havia especulat en senyalitzar un petit recorregut per dins l'edifici però finalment s'ha tirat enrrere i per estupefacció dels visitants (vegeu foto que vaig fer) només és pot accedir als jardins, que d'altra bnada es veuen des del carrer. Ah! I els accessos des del carrer fatal, per la inexistència de voreres dignes i la quantitat de cotxes que aparquen de forma salvatge.

Va cridar-me l'atenció el que semblava tot un reguitzell de restes de metralla i vaig imaginar-me els fets: gent ametrallant l'alal esquerra de la façana, vidres esmicolats i gent amagant-se per dins. Tot plegat és imaginació, però ben bé podría haver estat realitat, les guerres ja ho tenen això.

Us animo doncs a visitar la Tabacalera, un espai de 44.000 metres quadrats en teoria propietat dels tarragonins i tarragonines des del 31 de març però a la pràctica tancat i barrat, com sempre i amb l'excepció del jardí. De fet és una zona on tot està tancat, com la Necròpolis, des de fa una tretzena d'anys: quina vergonya.

Fotos de Tondo Rotondo. Drets de reproducció.

LA TARRAGONA ENTRANYABLE

La ciutat de Tarragona encara te indrets singulars on les persones no s'extranyen amb facilitat entre elles, i alguns d'aquests llocs els trobem al casc antic de la ciutat, a la Part Alta.

De vegades les remodelacions dels espais urbans que pertanyen al poble sembla que es facin pensant amb els peus, però no: es fan per tal de facilitar que no hi hagi vida al carrer, en el sentit de que aquesta estigui plenament regulada per ordenances mal anomenades cíviques i si convé filmada amb vídeocàmera.

Potser per això m'entusiasma el blog Tarragona 2016, perquè de conya de conya va posant els punts sobre les is en molts petits punts que en conjunt són de vital importància per a una ciutat viva, amb vida al carrer. Penso que no és casual el blog Tarragona 2016 sigui amb diferència el primer blog tarragoní, tant per nombre de visites (36.000 en cinc mesos de vida!) com pel nombre dels comentaris, la major part dels quals procedeixen de persones que tasten per primer cop el que hom ha anomenat blogosfera.

La foto amb que acompanyo aquest post la vaig fet un diumenge al matí. Què us suggereix?