TIGRES DE PAPER

En l'argot periodístic més clàssic quan es parla de "tigres de paper" es fa referència a notícies atiades des dels mitjans mateix, fetes grosses, creant-les i no recollint-les.

Els periodistes enquadrats en l'òrbita de la Cope i el vidalquadrisme pur i dur en saben d'això: tenen mitjans i audiència per fer-ho.

He dedicat uns quants posts al tema, i al principi m'han fet gràcia els comentaris més cavernaris. Ara però vull parlar-vos de flors, de cels oberts, d'aire i llibertat.

Aquest és el futur que vull, amb els núvols negres continguts, nodrint de pluja quan calgui el territori. I amb la caspa riu avall, cap a aquest mar què ho engull tot, fins-i-tot l'inengullible.

TORREDEMBARRA, EL FÒRUM

L'Ajuntament de Torredembarra, al seu lloc web, disposa d'un forum on els cibertnautes més cavernícoles de l'estat hi estan deixant comentaris ofensius contra el regidor acusat pel govern extremeny d'haver penjat una foto que no ha fet ni ell al seu blog.

Aquest forum, segons el propi Ajuntament... "és una eina participativa, des de la qual podeu expressar lliurement les vostres queixes, idees o suggeriments, amb total llibertat i sobre el tema que considereu oportú.Per tal que aquesta eina funcioni i permeti una comunicació fluïda i enriquidora, us demanem que els comentaris siguin fets des del respecte, sense insults o paraules feridores cap a persones o col·lectius. Cas que aquest mínim requisit no es compleixi, entenem que aquesta llibertat queda minvada i, per tant, ens veurem obligats a esborrar aquests comentaris."

La negreta és meva, i l'utilitzo doncs en aquest forum hi he llegit coses que no tenen ni nom.

NOTA afegida amb posterioriatt al post: Finalment el fòrum ha estat moderat per l'Ajuntament no permetent missatges sobre el tema. Moderació barroera i pel broc gros, doncs. Tampoc m'agrada.

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ, TAMBÉ PER A ELLS

Voldría analitzar perles convivencials com la d'aquest comentari. Però l'exercici me l'estalvio... Mireu que diu l'anònim, tú...

La constitucion es intocable; es la carta magna de la libertad de los españoles, los extremistas como vosotros haceis daño y no lo quereis ver. Aunque te duela ni tu ni NADIE va a cambiar las cosas.Yo soy catalán y me da asco el vivir con gente como vosotros normal que estemos mal mirados ;es por vuestra culpa.

LLUÍS SUÑÉ NO HA FET RES DOLENT

En Lluís Suñé pot estar content: avui dimecres, a les 19:47 el seu blog havia estat visualitzat 1605 cops... i el dia no ha acabat... I demà serà titular el la premsa, i qui sap, potser en Losantos destil.larà el seu odi contra el torrenc... El mateix dia del mes passat, per fer una mica de comparativa el seu blog va ser visualitzat 195 vegades. Rebentant estadístiques, doncs.

Ara, però, ha retirat la fotografia de marres que podeu observar aquí i que demà sortirà als diaris. Penso que en Lluís Suñé no ha fet res dolent i que el govern extremeny gasta un sentit de l'humor nefast. Us imagineu el govern català denunciant a les persones que ataquen el país? Però no en broma, ni irònicament... com qui llegeix El Jueves, no. Amb odi, rencúnia... són centenars els blogs que ho fan, desenes els programes de ràdio i diaris... I de tant en tant amenaces, violència i morts. Recordeu Guillem Agulló?

EXTREMADURA ATACA

El sentit de l'humor d'alguns és d'encefalograma pla... Podem tenir una opinió política o no podem tenir-la, però penso que a ningú no se li escapa que penjar una imatge no et converteix en el seu autor. Però vaja...

Maria Dolores Pallero és la vice-presidenta de la Junta d'Extremadura i acaba de fer públic que la Junta d'Extremadura emprendrà accions legals contra el blocaire Lluís Sunyé pel fet d'haver penjat al seu blog la imatge que acompanya aquest post. Per Pallero aquesta foto -que ja ha converit en campaña- "es un insulto a los extremeños, a la dignidad de esta tierra". En Sunyé ha comés un cúmul d'errors fatals... És català, és digne, és coherent i te sentit de l'humor. Però no és l'autor de la foto de marres... Però tant se val... la Junta d'Extremadura i els seus altaveus l'assenyalen perquè és regidor de Torredembarra. O sigui, polític.

Personalment no m'agrada massa el muntatge, però si més no el trobo divertit. No com d'altres procedents de les Espanyes que són directament criminals. Però el búnquer cavernícola de la caspa no pensa el mateix, ho te clar. Cal denunciar, és un insult i bla, bla, bla... Ells tenen tots els mecanismes, naltrus res. I si no que li ho diguin a un altre blocaire tarragoní d'aquests que és dedica a la política, en Jaume renyer, que està rebent amenaces de mort... a casa seva.

Ells mil mitjans de comunicació, naltrus ben pocs.

L'AMOR I L'ODI

Potser anomenar-los criminals, o assassins sigui massa lleuger... ha d'existir una paraula més dura. Monstres?

La defensa de Milosevik ahir, com la de Karadzic avui... és bandera d'un dels nacionalismes més agressius i tronats d'Europa: el nacionalisme serbi. I per defensar-los els identifiquen amb Sèrbia, com si no fos possible que a Sèrbia hi pugui haver persones normals, persones amb somnis i projectes que no passin per la violència i el despreci pel gènere humà.

Avull vull ser dur, he esmorzat atònit davant la televisió veient imatges de la gran manifestació sèrbia a favor del seu ídol Karadzic. I m'he emprenyat no per això, doncs era d'esperar. M'he emprenyat per la lleugeresa amb que s'utilitza la paraula feixista, la paraula nazi. Els radicals serbis l'utilitzen per a adjectivar l'OTAN, l'estat espanyol l'utilitza per adjectivar els grups d'esquerra què se'l volen carregar, a Colòmbia els narcotraficants que són al govern l'utilitzen per adjectivar la guerrilla, també d'esquerres... I és que les paraules estan cada cop més tergiversades, més buides de contingut. Telecinco va ser taxativa barrejant la notícia: "Cae el comando Vizcaya y atrapan a Karadzic".

I si teniu fetge feu la prova i visiteu blogs i webs del búnquer cavernícola de l'Espanya negra, i trobareu defenses enceses dels criminals de guerra serbis´com ara aquesta: "Por la dignidad de la Vieja Europa, contra el terror musulmán financiado desde Riyad, amparado por Washington y silenciado en Bruselas... ¡Kosovo siempre serbia!.". Estan nerviosets ells, doncs quan les barbes del veí veus afaitar...

Però vaja... en recordeu més de paraules tergiversades? Democràcia, potser. Llibertat? Ai... la llibertat... aquesta dama de què ens parlava Lluís Llach:

CANÇÓ D’AMOR A LA LLIBERTAT

Ni sé com, Llibertat,
hem vestit la teva imatge en el temps;
per no haver-te conegut
t’hem ofert cançons d’amor
per a fer-te un poc menys absent.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.
I el teu nom,
Llibertat,
poc a poc l’abarateixen, meu amor;
sabent-nos enamorats,
venen ombres del teu cos
per calmar la nostra antiga set,
però així no ets tu.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.
I potser, Llibertat,
ets un somni fet bandera, tant se val.
Cridarem sempre el teu nom
com si viure només fos
ésser pelegrí a la teva font.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.

ESPORT CONTRA NATURA

He rebut un missatge, d'aquests que boten i reboten... i que parla d'una concentració el dimecres al migdia per demanar que no es destrueixi la Platja Llarga, aquest cop amb nous projectes sota l'excusa dels jocs del Mediterrani, als quals opta Tarragona.

El motiu? Dimecres ve a Tarragona una d'aquestes persones que pot fer decantar la balança a favor d'això de Tarragona 2017... La del 2016 la dónen per perduda!

No tinc molta informació ni sobre aquesta candidatura ni sobre la concentració, però he decidit compartir-ho amb valtrus, que potser en tingueu més -d'informació-, o de temps...

El missatge és aquest, no l'he editat, el copio i enganxo a lo "cutre":

DEMÀ 30/7/08. A LES 12

A LA PORTA DE L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA,

CONCENTRACIÓ URGENT

*"JOCS del MEDITERRANI: NO a la PLATJA LLARGA"

*Hola des de la "Plataforma Salvem la Platja Llarga, cala Fonda (Waikiki) iRocaplana"!(com veieu hem tornat a ampliar una mica el nom de la plataforma:el bosc de la Marquesa, continuació de la Platja Llarga,s'ha de salvar també, encara amb més raó per què és encara més natural) Aquest dimecres ve a TGN un alt dirigent del comitè organitzador dels Jocsdel Mediterraniper considerar la candidatura de la ciutat a aquests jocs.Volem que sàpiguen que poden tenir problemes si pensen a posar el granCentre aquàtic que volen construir al costat de la Platja Llarga.Per què no ho fan al costat de l'Arrabassada, o millor encara,al lloc on està la lletja edificació de la platja del Miracle,aprofitant la gran base de ciment que els va costar més de 10 vegades elpressupostat?De passada complirien el que es va dir en període electoral: que esderruiria si guanyaven les eleccions. Així que *farem lliurament a l'Ajuntament d'un estudi que hem confeccionatsobre els**"VALORS NATURALS i SOCIALS de la PLATJA LLARGA i els seus voltants"* ***a les 12 a la porta de l'Ajuntament de Tarragona*per tal que ho facin arribar a aquest alt càrrec com a argumentació de lanecessitat de preservar aquests indrets.Hem fet una pancarta que posa:***"JOCS del MEDITERRANI: NO a la PLATJA LLARGA" ** *Igual ens dóna temps a fer una altra que posi:*"RESPECTEU el PAISATGE del Bosc de la Marquesa NO al CAMÍ de RONDA projectat"*i així aprofitem la foto si aconsegum que vinguin els mitjans decomunicació. Per descomptat que quanta més gent siguem pel lliurament del llibre, moltmillor,així que no deixeu de venir tots i totes les que pugueu, dir-lo a amistats,famíliars...remaileeu el que pugueu..... truqueu.... *Bon estiu, gràcies pel vostre suport!!*

INDRETS DE TARRAGONA

El Cementiri dels Jans, la Tabacalera, els refugis de la Guerra Civil... són tres exemples d'indrets se suposa recuperats peral poble però als quals es barra el pas sota l'excusa de la seguretat i d'altres galindaines. Penso que els tarragonins i tarragonines no hem de ser ciutadans de segona i què si tècnics, polítics i periodistes poden visitar aquests indrets també ho hem de poder fer els tarragonins abans de que siguin edulcorat amb les reformes i adeqüacions que -d'altra banda- necessiten.

Que no passi com amb la Cova urbana. Diuen que persones amb les claus han aprofitat el tema per ensenyar-la a d'altres persones i un cop a dins han aprofita per tirar els trastus... Us imagineu algú fotent-se el bacallà al Cementiri dels Jans? O a la Tabacalera? Millor a la Tabacalera...!

Un altre tema seria en Banc d'Espanya, que continua deixat de la mà de no se qui -soposo- debatent-se entre el seu futur com a mesquita, centre cultural o oficines pures i dures. I pel que fa a l'edifici de la Seguretat Social de la Rambla Nova... Ai!! Molta reforma, però el rètol només en la lengua de l'imperio, com en temps de Franco.

I el poble? A pagar i a callar! Que els nostres gestors ja ens representen prou bé... O no!

I aquesta foto? Vegeu-la en el context original.

ARENGADA + ORXATA + SOBRASSADA = PP.CC.

Visitant el blog Té la mà Maria he descobert aquest vídeo, que penso pot ser d'utilitat als guiris i no tant guiris que de tant en tant visiten el Connexions i és pregunten que coi és Catalunya. Doncs bé si enteneu què és Catalunya us apropareu més a saber què són els Països Catalans... si a les arengades i els rovellons, els hi sumem taronges, orxata, ensiamades i sobrassada... això són els Països Catalans.

RELK

Ara feia dies que no penjava cap vídeo de Relk... doncs que no sigui dit! A gaudir-lo!

EL FUTUR

En Joan Vicenç ho ha dit clar: "cal patir més que no fruir si es vol fruitar"... i tant... unes belles paraules que vull lligar amb les de l'Ernesto Guevara quan va dir -en castellà, suposo- allò d'"el presnet és lluita, el futur és nostre"... I ho vull amanir amb un punt musical amb el vídeo de més amunt que m'ha fet pensar amb una cançó del grup Coses, que no pic escolatr doncs la tinc, com tots els vinils lluny de casa meva. La cançó de Coses deia quelcom de que el futur no arribarà si no el premem fort, amb les dues mans, fetes urpes de veritat. I això, lo del Joan Vicenç, lo del Che, lo del Serrat... penso que ens han d'omplir d'alegria per viure, d'optimisme vital per anar fent nostre un present que des de molts àmbits només volen televisat, un present que no podem hipotecar en ares d'un hipotètic futur que continuaran dissenyant els de sempre si no ens espabilem fora d'aquest món blocaire, en la vida real. Jo sé el que no vull en aquest futur que els qui ens governen ens volen dibuixar, i això ja és molt. I també se el que no vull en el meu futur més íntim, més personal, i això també és molt.

COLOM DE LA PAU

Les persones formem part d'una comunitat, que pot estar més definida o menys i que en tot cas és sempre plural. Potser per això penso que com a blocaire també m'agrade sentir-me part d'aquesta comunitat polièdrica: Tarragona, el Camp de Tarragona, els Països Catalans, Europa i la Mediterrània... i el món, el nostre pobre i massacrat món al qual encara li queda molta guerra, mai pitjor dit.

I amb els blogs, doncs mira... també hi ha una clara comunitat de referència, en aquest cas virtual, en xarxa. I ta,bé amb tots els colors de l'arc de Sant Martí.

Potser per això m'he fet meva aquesta imatge, pel desig de pau i el respecte a la diversitat simbolitzat pels diferents colors de les flors, totes relligades per un verd esperança, esperança de que algun dia en comptes de recular avançarem cap a la llibertat dels pobles. I mirarem la tele de tant en tant, i aquesta no comunicarà notícies d'odi doncs viurem en un món fratern. Utòpic? Moooolt! Però necessari per ananr fent... com a punt de referència.

DIES DE POSTS

Hi ha dies de posts, d'anar amunt i avall llegint blogs, fent comentaris...

Hi ha dies d'aquells més off-line.

I aquest cap de setmana la cosa ha anat més per aquí...





Foto extreta d'aquí.

EL GORDO, DETINGUT A TARRAGONA

Darrerament tot un seguit d'assassins i perturbats perillosos diversos campen sens econtrol de cap mena per casa nostra, per això és d'agraír la tasca realitzada per la Guàrdia urbana de Tarragona, que ahir al vespre va detenir el pressumpte autor del brutal assassinat de Federica Squarise, a Lloret de Mar.

La detenció va dur-se a terme poc després de que l'assassí anomenat Víctor Díaz El Gordo fes una menjada a l'establiment que serveix kebabs del carrer Pere Martell, Kebab House, on va ser reconegut per clients. El Gordo, que va escollir el benigne clima de Tarragona per a fer més grata la seva fugida, que sortosament fou truncada per la Guàrdia urbana a la cantonada del carrer Pere Martell amb Eivissa.

És un plaer veure com personatges d'aquesta calanya són posats al seu lloc, esperem ara que no torni a ser posat en llibertat. "Volem viure en pau i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana". És un plaer veure també que la Guàrdia urbana se centra més en temes de seguretat i no en temes de persecució dels moviments socials per la seva activitat política a Tarragona. Felicitats, urbanus!

Imatge genèrica, extreta d'aquí.

AGUSTÍ MALLOL SE'N VA A SIRUSA

Llegeixo al blog de Joan Aregio que al popular ex-regidor Agustí Mallol ja li ha sortit una nova ocupació, en aquest cas a Sirusa, Serveis d'Incineració de Residus Urbans, SA. Desconec si en Mallol aconseguirà que Sirusa deixi d'emetre dioxines o acabi de fer-se seu allò que pregona, però a nivell general: "La transparència informativa ha estat sempre un dels puntals de Sirusa en quan a la divulgació de les seves activitats".

Recordarem Agustí Mallol com a un regidor simpàtic, mediàtic, una mica regionalista i molt preocupat per tot allò que podríem resumir en el "sortir a la foto"... Però per sobre de tot el recordarem com a hooligan nastiqueru i tarragoní. Ens havíem acostumat a veure'l en els indrets més peculiars del món representant el nostre Ajuntament, la nostra ciutat: Japó, Estats Units, Orient Mitjà, Europa... I li vam començar a perdre la pista després de que se li acabés la feina com a regidor tot canviant la camisa, doncs com recordareu va passar a donar suport a Ballesteros en detriment d'Aregio.

Ara el podrem trobar a la Incineradora treballant com a "Responsable d'activitats pedagògiques".

Curiós i envejable! Jo també vull una feina d'aquestes, que em permeti arribar a final de mes sense gaires problemes.

Foto extreta de Sirusa.

CANAL SOLIDARI

La xarxa permet el feedback... i des de fa temps que ho tinc pendent això! Sovint passejo per la web Canal Solidari, i sempre acabo aprenet alguna història, o trobant alguna pista d'aquelles que t'agradaria poder investigar i ampliar si disposesis de tot el temps del món...

Avui doncs us convido a passejar-vos pel Canal Solidari, un espai que no és gens alié al que s'hi bull, a la blogosfera i que setmanalment recomana posts de temàtica ecològica, humanitària... posts que potser sense saber-ho són un granet e sorra en pro de laconsciènciació a favor del canvi social.

I per tal d'amanir-ho, adjunto el vídeo de la campanya 350, que he descobert gràcies a Canal Solidari.

Avui

NATHALIE CARDONE

Nathalie Cardonone ha fet una reeixida versió de l'Hasta siempre comandante de Carlos Puebla. Aquí us la deixo...

AMB COLÒMBIA AL COR

Vull parlar-vos de Colòmbia, però tinc por d'allargar-me massa, i tampoc en se prou. Ho faré doncs dient-ne quatre de fresques i proposant-vos uns enllaços.

Me n'alegro de l'alliberament d'Ingrid Betancourt, l'ex candidata presencial que estava molt malalta però que sortosament ara ja fa més bona cara (ens ho recorda la Zel). Me n'alegro també de l'alliberament dels contractistes ianquis de la CIA i dels comandaments militars i policials colombians (aquests darrers si que són terroristes)... I penso que les FARC haurien d'haver-los alliberat abans per donar un cop d'efecte mediàtic, abans de que el narcotraficant Uribe ho fes gastant-se 20 milions (milions!) de dòlars i activés una campanya mediàtica que li permetrà allargar una temporada més el seu mandat, capejant la tempesta judicials que te a casa seva i presentant-se al món com un gran demòcrata, a l'estil de les democràcies amigues de Rússia i Arabia Saudita, clar. Uribe, com tots sabem, forma part de l'inmaculat eix del bé, beneït pels Estats Units.

M'uneixo però a les paraules del president de Nicaragua, Daniel Ortega, que es pregunta per l'alliberament dels 500 guerrillers avui en mans del govern del mafiós Uribe, un dels quals va aconseguir denunciar les tortures i fam a una ràdio basca, que suposo en Garzón intentarà tancar aviat.

M'uneixo a la pau que busquen persones com Piedad Cordoba, una pau carregada de vida i d'il·lusió, a les antípodes de la pau que regna als cementiris. No és curiós que a la televisió de casa nostra generalment sigui vetada, la Piedad Cordoba, i en canvi l'estat major del mafiós Uribe hi te via lliure? Llegiu la seva web i resseguiu el seu blog.

La insurgència a Colòmbia entona aquest dies la campanya més dura que mai ha patit, en els fronts militar i informatiu, d'aquí que els enllaços que ofereixo no incloguin els favorables a Uribe, els quals podeu trobar facilment en qualsevol mitjà de comunicació. Potser per això he escollit un parell de vñideos, un sobre l'ELN i l'altre de les FARC, aquest cal contextualitzar-lo en l'ambient per tal de copsar-lo millor.

44aniversario
Cargado por frenteantv

Voces de Colombia

Web de les FARC-EP.

Web de Piedad Cordoba.

Post de setembre de 2007.

El que ha costat alliberar-los.

Alvaro Uribe

Blog del Frente Antonio Nariño.

Web del Frente Antonio Nariño.

Movimiento bolivariano por la nueva Colombia.

Resistencia en la red

CONDEMNEN L'AUTOR D'UN BLOG A PAGAR 9.000 €

Poquet a poquet els qui ens governen van modelant això tant revolucionari que és la llibertat d'expressió a la xarxa, a internet: Webs prohibides, blogs censurats i denunciats comencen a estar a l'ordre del dia. I no parlo de rollos pederastes i similars, del tot censurables, no!

Com a exemple, un blog: el de Julio Alonso. Els corsaris anomenats SGAE, faltats de la pàtina de glamour amb que veiem avui corsaris i pirates, l'han denunciat... pels comentaris dels altres blogers! Flipeu! L'han denunciat i l'han condemnat a pagar 9.000 euros. Poca broma.

22 comentaris contraris als corsaris de la SGAE han motivat la complicitat judicial i la sentència comdenatòria al blocaire Julio Alonso.

Des d'aquí us convido a conèixer el seu blog i llegir de primerà mà aquesta història, més pròpia de l'antic Tribunal de Orden Público que d'una pretesa democràcia. No deixeu de visitar-lo!

Julio, estem amb tu!

NI NADAL NI SETMANA SANTA

El dia a dia de vegades no ens permet aturar-nos a reflexionar sobre el que ens estan fent, i anem aturant garrotades. A voltes entomant-les i rarament fotent-les. I informativament acabem -si podem- vivint al dia, desmemoriats i desmemoriades.

Aquest llibre ens ajuda precisament a això, a activar-nos mentalment tot resseguint punyents articles escrits amb sinceritat des de la part més roja del cor, des de la part més negra de la nit. El blocaire Jordi Martí Font ens aporta aplegats en un volum un grapat d'articles que retraten allò que els mitjans de comunicació tradicionals no han gosat mai retratar.

Ni Nadal ni Setmana Santa és un llibre que alguns llegirem a gust, i que d'altres llegiran d'amagatotis, sense fer-ne massa publicitat, doncs hi surten retratats. O què es pensaven, que al Camp deixem fer i deixem passar? Cada cop menys!

Llibre especialment recomanat per als seguidors/es de l'ex-alcalde Nadal.