Compartim aquesta reflexió d'Antoni Gomis:Els catalans fa tres segles que no hem exercit cap mena de comandament polític ni militar. A casa nostra les cireres sempre les ha remenat el colonitzador.De vegades, com ara, han delegat alguna funció a tall d'òpera bufa, perque els titelles-col·laboracionistes nostrats hi puguin participar. Tot depèn de si espanya, comparant-la amb un ramat de bens, és aconduïda per un marrà o per un marranís. El marrà és el mascle no capat que mena el ramat. El marranís és el mascle castrat que, en ser més fort i violent que el marrà, el desbanca a trompades i es fa l'amo. Com que espanya encara està per civilitzar - domesticar - no entén la figura del pastor, i això l'incapacita per l'exercici de la democràcia. Ja els hi podeu anar fent pedagogia ja! De fet ells tenen un vocable idoni per a batejar als seus pretesos "pedagogs": "jilipollas".
Però nosaltres els catalans, el poble més civilitzat del món - l'any 1027 ja vam fer l'Assemblea de Pau e Treva -, després dels 300 anys d'inactivitat política i militar hem perdut el sentit directiu. No oblidem que la política és el cafè-cafè de la direcció humana. I és per això que som un poble molt difícil i molt mediatitzat. Ens costa molt discernir i acceptar un líder de la nostra corda i, consequentment, sempre ens acaben dirigint forasters i botiflers. De fet el 3er punt de l'esclau de
qualsevol època ja ho defineix molt bé: "negar que entre els seus puguin sorgir personalitats innovadores i alliberadores". Ens va costar Déu i ajuda i 25 anys de lluita ferma i dreturera acceptar a Francesc Macià. Ens costarà molt acceptar i coadjuvar a Joan Laporta? Si badem gaire ja no hi serem a temps. Què més ha de fer perquè ens deixem de punyetes i de falsos purismes? Que no ho veieu que tret de quatre desorientats i algun rebentador empedreït, tots els enemics d'En Laporta també ho són de Catalunya?
La força cabdal del lideratge rau en la concentració i potenciació de l'energia col·lectiva d'un grup humà, projectada i dirigida cap a l'objectiu model a través d'una persona. Quan no hi ha lideratge l'energia es dispersa i s'allunya de l'objectiu model. Això l'enemic ho sap molt bé, per això ataca a Joan Laporta. Als catalans no ens en calen de raons i d'arguments per a trencar amb espanya. El que ens falta és arrenglerar-nos com un sol home al costat del president de Solidaritat Catalana per la Independència.
Antoni Gomis
21 d'octubre del 2010