L'ESTAT DE DRET

Mentre continuo una mica atabalat i no disposo de gaire temps per blogejar vull compartir amb vosaltres aquest mini-post, a l'espera de trobar més espai per tal de reiniciar de forma més personal aquest Connexions gairebé de tardor.

Això de la defensa aferrissada del seu estat de dret i de la seva legislació que aquests dies estan fent els polítics que ens governen a tort i a dret em fa pensar en una cosa:

Vivim en un estat -l'espanyol- on la lliberat és un miratge, on ja no existeixen els barrots de la dictadura franquista que posà fi al govern democràtic republicà, però on existeixen fermes parets construïdes amb vidre blindat: Sembla que no hi siguin però són més efectives que els barrots franquistes.

No se si m'explico.

LA FOTO DE MARRES

De fet qui ha encès més les flames, els independentistes o l'Audiència Nacional de Grande Marlaska?

Mentre m'ho penso m'agrda veure com tothom en parla: Zapatero des de l'ONU, De la Vega des del Parlament espanyol, Montilla des del Parlament autonòmic català... I els cavernícoles des de les seves trinxeres mediàtiques.

I mentrstant en Saura fent de cap de la plicía política: Els Mossos, penso, estan per fer un servei, no per dedicar-se a perseguir al personal per opinions polítiques.

En tot cas, cal ser solidaris.

IMATGES DE LES CREMES REIALS

Suposo que haureu notat que aquests dies he baixat l'activitat blocaire... Malgrat tot no me n'oblido del Connexions i de totes les persones amb qui anem compartint enllaços i comentaris. Deixeu-me només un temps.

Mentrsrant reprodueixo un fragment de l'escrit d'Alerta Solidària sobre els fets de les cremes de fotos dels borbons. Aquest és el darrer episodi:

"Aquest migdia, al mateix temps que coneixíem la citació de l'EnricStern, com a segon implicat en les cremes de fotografies reials, hemtingut coneixement de la citació a l'Audiència Nacional d'un conegutfoto-periodista gironí. El periodista, veí de Girona, va estar present en les diferentsmobilitzacions anti-borbòniques realitzades en aquesta ciutat, tan eldia 13, el dia 16 i el passat dissabte 22. Dimarts, els Mossosd'Esquadra li van fer arribar una nota perquè lliurés el seu materialfotogràfic sense precisar però exactament quin volien. El periodista exigí llavors l'ordre judicial que l'obligués a fer aquest lliuramenti els Mossos d'Esquadra, passades 24 hores van informar-lo que ja la tenien i que es personés a comissaria.

Arribat a dependències policials, el periodista va comprovar que tal ordre judicial noexistia, que havia estat enganyat i que estava sent objecte depressions i coaccions per part dels agents. Per tant, va expressar la seva queixa als agents i va marxar. Els Mossos d'Esquadra però van trucar-lo passades unes hores. Livan fixar un ultimatum: el matí d'avui, 26 de setembre, com a darreraoportunitat per lliurar les fotografies. El fotògraf va posar en coneixement del Col·legi de Periodistes de Catalunya aquests fets i, considerant-se coaccionat pels Mossos d'Esquadra va confirmar que continuaria negant-se a lliurar el seumaterial fotogràfic."

Font: Alerta Solidària.

TARRAGONA A EUROPA

La fi de les festes de Santa Tecla és relativa doncs en negar-nos l'Ajuntament la traca final sembla que ara hagin de ser festes tot l'any. Els polítics que ens governen -i els que fan oposició- continuen entestats en fer de Tarragona la capital europea de la cultura l'any 2016. I quina és la millor forma de fer-ho? Doncs viatjar per europa a despeses pagades. En aquest sentit des de la candidatura oficial Tarragona 2016 han començat a contactar amb els 47 estats membres del Consell d'Europa.

Aquest porper cap de setmana se la foten a Transilvània, en concret a Sibiu, que per si algú no ho sap -amb Luxemburg- és la capital europea de la cultura d'enguany. El tour europeu continuarà amb la visita de Ballesteros a Frankfurt aquest 10 d'octubre. Una setmaneta després a Atenes, ciutat governada per Nikitas Kaklamanis, qui es postula com a millor alcalde del món.

La candidatura Tarragona 2016 seria molt engrescadora si realment s'haguéssin plantejat donar el protagonisme al poble, a la societat civil. Però com en el cas dels Jocs de la Mediterrània -pels que ara estan buscant responsables entre gent del Tennis Tarragona i el Nàstic, entre d'altres- sembla que aquest projecte sigui una entelèquia, una cosa que ens arriba des de l'estratosfera.

No vull cloure aquest post sense compartir unes paraules del recentment traspassat José Luis Navarro: "No hem de crear utopies, ni hem de ser romàntics en segons quines coses: Hem de ser pràctics". Espero doncs que aquests viatges dels nostres representants i dels representants què els representen siguin -com a mínim- pràctics.

TRASPASSOS

En aquestes festes dos personatges vinculats a Tarragona ens han deixat víctimes de sengles aturades cardíaques. L'un és en Francisco Garrido, home vinculat a la ràdio i que en la seva joventut era un dels reis de la música lleugera feta a Tarragona amb els conjunts "Orquesta Sensación" i "Francisco Garrido y su orquesta" i -entre d'altres- la divertida cançó Imperial Tarraco... "la de ciclópeas murallas...", la qual visqué una reedicio dins d'un CD amb els èxits d'aquest antic cantant ara fa uns anys.

L'altre traspàs -més mediàtic- ha estat el de José Luis Navarro, actual regidor d'urbanisme i que va donar-se a conèixer a la blogsfera per ser el responsable dels fets del Port (vegeu els posts dins d'exposicions), en els quals alguns personatges participants en la festa de la Hispanidad de la guàrdia civil van tacar els quadres d'una exposició amb salsa de tomaca, ou i d'altres productes comestibles durant una apagada elèctrica, aprofitant l'anoninmat.

Descansin en pau.

VISCA SANTA TECLA

El sagrat i el profà,
el cansament i la vitalitat,
el dia i la nit:
La festa, les festes...

Visca Santa Tecla!!!!

23 de setembre. Santa Tecla. Festa Major de Tarragona!
Fotos: Tondo Rotondo.

LA CREMÀ DEL BORBÓ

Doncs mireu aquesta foto... no coneixeu al Sr. de les ulleres de sol que està saludant? I al seu company de viatge?

La crema pública de la imatge del succesor de Franco i la seva esposa a Girona ha aconseguit una cosa: visualitzar a nivell mediàtic que no tothom pensa igual què els nostres benaurats líders, o liderets -vaja-. I també ha aconseguit visualitzar un cop més el trist paper del conseller Saura i d'ICV que han actuat novament com a policía política (contra rojos, verds i violetes). Que es dediquin a vigilar els robatoris silenciosos, el trànsit, els mafiosos, etc. No? Ai! Si els vells comunistes del PSUC que van lluitar a la guerra civil poguésin veure com ha derivat tot plegat... fliparien.

HEROIS: UN CURIÓS NOU BLOG

A diari neixen i moren blogs... i uns pocs aconsegueixen viure d'una forma estable -a nivell de posting i visites-. M'ha agradat poder llegir els continguts d'un nou blog temàtic tarragoní: Herois.

El blog -que ja ha començat a crear polèmica entre els incipients comentaristes- s'enceta amb un post dedicat a Pau Gasol. Penso que és un blog amb una base esportiva però que pot fer les delícies a persones que -com jo- no seguim massa -per no dir gens- l'actualitat esportiva del món mundial.

Doncs aquí el teniu, després de tres posts convidats dels quals us parlaré més endavant, tenia ganes de compartir amb vosaltres aquesta troballa blocaire que suposo farà les delícies dels qui vibren amb la selecció espanyola, amb cracks del tipus Luís Aragonés, etc.

ELS ARBRES QUE ES MOUEN

Puc viure d'un somni clarament projectat al demà.

Però m'enganyo.

No seré aquí per veure res.

No sabré mai si l'has fet teu.

No sabré mai si arribaràs amb el cor suat,

regalimant d'esforç

de menjar-te la ràbia i anar endavant.

Ho sabran els teus fills, o els meus,

si veuen al desert florir la userda,

daurar-se el blat,

i a les vores del camí mates de menta.

(benvingut a la colla dels arbres que es mouen)

Post obra de Zel.

EL GUST DE LA MIRADA

EL GUST DE LA MIRADA

M’he deixat bressolar per la immensitat blava.

Els meus ulls respirant en blau.

Les ones, com una mirada acariciadora de les últimes petjades de l’estiu.

Una brisa marina , sobre la meva pell bruna, anuncïa que el dia s’escurça.

M’he posat un jersei de lli, blanc i he continuat mirant l’horitzó…

Fins que el dia s’ha fos…

Aquest post és obra de Joana.

MOSSEGADES D'AMOR

Si les dones fòssin un fruit del bosc ... n'hi hauria prou amb un sol tast ???

Aquest post és obra de Mossèn.

TARRAGONA DES DE DALT

Pensant en les persones que no coneixeu Tarragona vull compartir amb vosaltres aquest vídeo amb imatges preses des de balcons i terrats...

Alba Vidal, Albert Segura, Carles Sànchez, Isa Alegret i Rubén Muñoz són els autors d'aquest reportatge, que tot i què no és de rabiosa actualitat -els tarragonins podem fixar-nos en alguns canvis que ha experimentat la ciutat- penso que dóna una imatge prou digna d'aquesta Tarragona per la que sovint caminem sense gosar aixecar el cap i mirar-la, gaudir-la.

A QUI VOLEU VEURE PER AQUÍ ?

Tinc una proposta a fer-vos.

He pensat en cedir un espai al Connexions a alguna persona del món blocaire en la forma d'un post puntual.

És a dir podria escriure un post, escollir una foto si vol i un servidor el penja aquí mateix durant un dia.

Cultrals, activistes, esportius, tarragonins, gastronòmics, polítics, personals, poètics... són tants els blogs d'aquest inabastable univers comunicatiu...

Podeu proposar qui voldríeu veure aquí penjant una entrada... Què us sembla aquest nou divertimento blocaire?

L'ALBA ENCARA TRIGA

... Ah, joves llavis desclosos després

de la foscor, si sabíeu com l'alba

ens ha trigat, com és larg d'esperar

un alçament de llum en la tenebra!

Però hem viscut per salvar-vos els mots,

per retornar-vos el nom de cada cosa,

perquè seguíssiu el recte camí

d'accés al ple domini de la terra...

Salvador Espriu (Inici de càntic en el temple).

Dedico el post d'avui, 11 de setembre, a Lluís Maria Xirinacs.

La segona fotografia és de l'acte d'homenatge a Xirinacs organitzat a Ogassa, en concret al coll de la Tuta. Extreta del Centre d'Estudis Joan Bardina.

LA FERA FEROTGE, D'OVIDI MONTLLOR

Per ordre de l´alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
del parc s´escaparà.
Es prega a les senyores
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el "bon temps."
Tot el que tinga cotxe
que fota el camp corrent,
i se´n vaja a la platja
a la torre o als hotels.
L´alcalde se´n carrega
fent ús dels seus poders
de la fera ferotge
deixar-la sense dents.
El que això no acompleixca
que no es queixe després
si per culpa la fera
ell rep algún torment.
Jo que no tinc ni casa
ni cotxe ni un carret
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.
Tremolant i mig mort
-Ai!déu, redeu la fera
i en veurem tan fotut
em va dir molt planera:
-Xicot, per què tremoles?
jo no te´n menjaré.
-I doncs per qué t´escapes
del lloc on tens marcat?
vull parlar amb l´alcalde
i dir-li que tinc fam
que la gàbia es petita
jo necessite espai.
Els guardies que la veuen
la volen atacar
la fera es defensa
no la deixen parlar.
Com son molts i ella es sola
no pot i me l´estoven
i emprenyats per la feina
a la gabia me la tornen.
Per ordre de L´alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
ja no ens treurà la son.
I gracies a la força
no ha passat de nou.
tot es normal i "maco"
i el poble resta en pau.

OVIDI MONTLLOR(Alcoi,1942 - Barcelona,1995).

VERSUS, UN RECORD A PEREJIL

François Caffiaux, Romain Noel i Thomas Salas són els autors de Versus, un curt d'animació editat a França l'any 2005 que he conegut a partir del blog felicituri.blogspot.com.

Aquest film m'ha recordat clarament el lamentable espectacle protagonitzat pels exèrcits marroquí i espanyol, que pel cas tenen moltes concomitàncies troglodítiques. La lluita per un illot va servir d'excusa al Marroc per continuar centrant l'atenció d'Espanya i garantir encara més la submissió del Sahara Occidental. Sort d'Algèria que dóna suport a la RASD -República Àrab Saharaui Democràtica- mentre els nostres polítics catalans s'aconformen en lluïr braçalets i anells saharauis la cosa continua com sempre.

Però tornant a "Versus"... Són cinc minutets entretinguts amb un final si més no curiós.

Que la disfruteu! Bon cap de setmana!

IDEES ANTIGUES EN AQUESTS TEMPS MODERNS

Hi ha persones que durant gairebé tota la seva vida són maltractades... per la vida. Patiments, malalties... N'hi ha d'altres que ho són de forma puntual. Potser és ingenu pensar-ho, però... existeix algun motiu? Per quin motiu uns si i d'altres no? I molts cops els que no, són realemnt uns cabrons. En Francisco Franco, per exemple, va morir al llit, vell i amb ràbia.

Des de sempre hem pensat en aquestes coses, per això vull compartir amb vosaltres un parell de cites de dos textos que he estat assaborint amb calma aquests dies: La modernament anomenada Teodicea Babilònia (anys 1400-1000 abans de Crist) i del Llibre de Job ("aprox. 500 abans de Crist").

Vull doncs compartir aquest parell de citacions:


"Es reforça el tirà que no és més que pecat, però s'aixafa el dèbil i es rebutja el que no produeix" (Teodicea Babilònia 273-275)

"¿T'agrada fer-me mal, rebutjar l'obra de les teves mans i afavorir els plans dels malvats?" (Job 10, 3)

Llegint aquests textos arribem a pensar que no hem inventat res de nou... Temps moderns, doncs, amb idees antigues.

HEINZ CHEZ ? CONDEMNAT A MORT TAL DIA COM AVUI

6 de setembre de 1973: al "Gobierno Militar" què l'exèrcit espanyol encara conserva en plena Rambla Vella es condemnava a mort un tal Heinz Ches , el veritable nom del qual era Georg Welzel. A Ches, però hi van afegir una "z".

Un altre dia dedicaré un post complert, basat en la investigació de Raúl M. Riebenbauer, les meves impressions personals i també -potser en un post independent- donaré cabuda als vostres comentaris.

Tarragona ha travessat la nit fosca del franquisme, i és per això que ara podem permetren's parlar-ne lliurement. Malgrat encara restin en vida persones que per activa o per passiva van formar part de l'engranatge que assassinà a Georg Welzel mig d'amagat a la presó de Tarragona, avui amenaçada pel POUM.

Per tal de presentar Georg com una bèstia negra criminal de forma artesanal se li va manipular l'aspecte físic, com podem veure en aquestes instantànies que ha recercat Mon. No existia el Photoshop, amics i amigues. Continuarà un altre dia!

DIVERTIMENTO BLOCAIRE

Seré breu:


Quina impressió us transmet aquest home, aquesta fotografia?

Be clik, my friend

EL MÓN HO HA DE CONÈIXER (2/5)

Penjo la segona part del vídeo sobre el cas d'Èric Bertran. La primera part, que podeu veure més avall està començant a circular en diversos blogs i de moment ja s'ha aconseguit arribar a 23.871 visionats en pocs dies. Aquests visionats fan que dins de Youtube comenci a guanyar posicions i sigui més fàcil que des d'arreu del món pugui trobar-se.

A disfrutar, amb aquesta segona part del vídeo del pressumpte membre català d'Al Qaeda.

SOBIRANISME INTERESSANT?

Duran i Lleida és un polític amb moltes cares. Tant apareix amb una bandera independentista catalana com amb un d'espanyola: L'important són els euros, és clar.

Ara s'esgargamella dient que el sobiranisme no interessa a la gent.

Qui és la gent? O el que és més fort: Qui decideix el que li interessa a la gent?

UNA OPORTUNITAT A LA PAU?

Mentre a l'estat espanyol el govern Zapatero no va estar disposat a aconseguir caminar en la direcció cap a la pau al País Basc i va acotar el cap als dictats del Partit Popular, a Colòmbia un bri d'aire fresc s'escola entre les arrels mateixes d'un conflicte que ha arribat a partir el territori en dos sectors: un dominat per l'estat i l'altre pels revolucionaris.

La pau cal cuinar-la allunyada de sorolls i a poquet a poquet, doncs no és poca cosa.

No m'he pogut estar d'escriure aquest petit post ja que estic esperançat doncs finalment tant el govern colombià com les FARC-EP i l'ELN han acceptat parlar, amb la mediació del president veneçolà. Els acords de caire humanitari, d'intercanvi de presoners, a que estan arribant poden ser un punt de partida per arribar a una solució més àmplia i que doni l'impuls definitiu a un canvi de rumb a Colòmbia, a una Colòmbia que s'incorpori al seguit de paísos d'Amèrica que cada cop opten per ser sobirans des d'una perspectiva certament progressista.

Un Acord Humanitari que permeti que tots els presoners de guerra siguin alliberats i retornin a les seves cases ha de ser un primer i ferm pas cap a la pau a Colòmbia. Però metre això passa l'exèrcit estatal ha assassinat a 17 guerrillers...

AQUEST ANY EL REI ENS COSTA 8,29 MILIONS D'EUROS

8,29 milions d'euros.

Oficialment aquest és el pressupost de la borbònica casa reial espanyola per aquest any 2007. És a dir -que com a mínim- durant un any han de gastar-se aquesta gens menyspreable quantitat.

El que desconec és si el que va costar retirar dels quioscs els exemplars censurats de la revista El Jueves li van descomptar d'aquest pressupost o va a banda.

Tot i amb això, si voleu conèixer què diu Time sobre tot plega linkeu aquest genial article i disfruteu.

Existeixen enguany 8.290.000 raons per ser borbònic?

La imatge correspon al quadre de Felip V que penja de cap per avall a Xàtiva, població que va ordenar cremar. Extreta de Seu de Xàtiva. Una visió diferent a la web anterior la podeu trobar aquí.

DE CÒMICS I SEGELLS

Doncs mireu, la felicitat de vegades arriba sota el nom de segell de correus... M'acaben de portar des dels Estats Units d'Amèrica un regal ben xulo: una fulleta de segells emesos per United States Postal Service que va ser presentada aquest 26 de juliol amb personatges de Marvel.

No col.lecciono segells de forma estable, però en tinc uns quants -potser milers-, sobretot de quan era petit doncs llavors vaig col.leccionar-ne durant una època. I fa una pila d'anys vaig deixar de fer-ho degut als cops de pala econòmics que suposava el voler millorar la col.lecció.

Tot i amb això m'agrada assaborir els bons segells. En aquest cas es tracta d'uns segells una mica especials, malgrat són autoadhesius -l'única pega que els hi trobo-. Com tots sabem els EUA és un estat prou modern, i la història anterior a ells, quan no se l'han carregat l'han ignorat. Ara bé, el poble nordamericà s'ha sabut dotar d'uns mites i d'una història recent que -acompanyada d'una potent indústria, entre d'altres coses- són referents a bona part del món: ens agradi o no.

Doncs bé aquests mites arriben en forma de personatge de còmic, pel.lícula de Hollywood -existeixen per exemple segells de Star Wars- o d'altres exquisiteses ianquis. Aquesta fulleta és composada per 20 segells, 10 dedicats a un personatge dels còmics Marvel i 10 dedicats a cobertes de comic books, donant-se la casualitat que algunes les tinc en paper... per la qual cosa deia en part allò de la felicitat.

I la competència? Tranquils, no tot és Marvel a USPS, la companyia de correus ianqui, doncs el 20 de juliol de 2006 ja van fer el mateix amb la casa DC -que engloba superherois com Batman, Superman, etc.-.

Mentrestant decideixo on col.loco aquesta fulleta d'acolorits segells penso en lo dissortats que som els catalans, doncs ni podem emetre segells propis ni podem decidir quins elements de la nostra cultura volem donar a conèixer internacionalment via institucional doncs les nostres institucions... Ai les nostres institucions!!

Gràcies pel regal!

EL CONNEXIONS, ENTRE ELS "MELHORES MOMENTOS VIRTUAIS".

A aquest ritme no podré postejar amb calma... i és què he rebut una nova nominació, la dels "melhores momentos virtuais", una iniciativa de Calimera. I realment em fa molta il.lusió doncs qui me la fa arribar és l'Antonio Delgado, d'Alcobaça: Ecos e Comentarios.

Antonio Delagado és una persona feta i dreta que amb els seus 49 anys participa en tres blogs de gran qualitat i sensibilitat, pel que fa al blog des d'on m'envia aquesta nominació ens aporta informació sobre la regió d'Alcobança i sobre d'altres temes, remarcant tot allò que toca de ple el món dels blogs. El seu blog pertany a la gran família de blogs activistes i és un blog singular on l'art i la cultura en sentit ampli hi són sempre ben rebuts.

No res, tinc pendent encara nominar els "Premio blog solidario" i -com no pot ser d'una altra manera- els meus millor moments virtuals... però deixeu-me una mica de temps.

Gràcies Antonio per pensar en el teu amic Tondo Rotondo...