ENS NECESSITEM

He rebut un comentari en el post anterior i tinc el deure moral de divulgar-lo, de parlar-vos, amb el cor a la ma! Aquest proper diumenge l'AVE anirà plenet plenet... amb bitllet gratuït arribaran un grup de neonazis des de Madrid a pregonar el seu nacionalsocialisme (si, amb totes les lletres) per la ciutat de Tarragona. Ideològicament, aquestes persones són les que van matar el meu germà Carlos i aquest diumenge camparan, arraulits i escortats per la seva policia per la ciutat. En un estat on es prohibeixen els partits polítics que els convé, el ribot censurador no actua per igaul contra els seus, contra els que neguen l'holocaust, aboguen pel racisme i defensen l'Espanya més tronada, la guardiana d'Europa (hahahahah) del nacionalcatolicisme franquista.

La Tarragona més digna, més humana, més tendra els inundarà i com monstres de la nit aniran a bordar al fons del mar, que deia en Paco Ibáñez. A Galopar, amics! A Galopar, amigues!


Us convido a visitar el blog que parla de tot plegat i a fer-vos ressò de tot això.

LA DONA DEL COTXE NEGRE

Aquesta foto, extreta del blog Bodega Cultural, h'ha fet pensar una cosa...

Sempre he sentit ha dir que qui de jove no és d'esquerres està una mica fora de lloc i qui d egran no és de dretes està boig... Bé els adjectius potser no són els exactes, però la idea si.

Doncs això, la dona de la foto, joveneta ella, m'ha fet pensar en què les ganes de treballar per un futur una mica millor que el present no tenen edat.

I que consti que reconec que això de les etiquetes de vegades, per no dir sempre, no fa el producte: Cal anar a la persona i al comportament pràctic, que no teòric.

I parlant d'intencions i de futur... a veure si postejo una kica més sovint!

QUIM SÀNCHEZ

Els dies passen i el record de vegades s'escola, soterrat per l'oblit o per la intenció. O qui sap, molts cops no arribem ni a recordar doncs no l'hem estat capaços de conèixer doncs la realitat és senzillament amagada, emmascardada...

Sempre he pensat què un poble, un país, es manté viu pel voluntarisme; potser no de tots els seus habitants, però si d'un grup que no perd la consciència i què són capaços de donar-ho tot sense rebre res a canvi. D'un grup que no deixa de ser poble, d'estar-hi immers tot atiant-lo (el poble).

Potser per això m'ha vingut al cap recordar en Quim Sànchez, fer visible el record ni què sigui en aquest blog tarragoní, perdut en un univers de blogs i blocs.

VINE AMB MI

Avui he tingut un matí entretingut… he viatjat en un bus urbà, en un trajecte que començava a les 09:07 del matí… des de mig bus veia una imatge de l’Àliga de la ciutat i els divertits dibuixos dels personatges que protagonitzen la campanya de Tarraconins. I com que la màquina encara no havia engegat se sentia la conversa dels professionals del transport, doncs congregats hi havia el conductor, un inspector i un altre home que semblava del ram però no duia uniformne.

Aquest darrer ensec espeta: “Hay que ver la cantidad de mamones que nos han colocado” y tot segiuit rebla el clau amb un “estoy hasta los huevos de tanto adhesivo” i mig arranca la imatge de l’Àliga que guarnia la part de darrere de la cabina del conductor, per després continuar criticant la tarifa integrada que puposa realment, al meu entendre, un bon impuls al transport públic. L’home ha baixat front a l’aparcament d’autobusos que hi ha devant de l’edifici de la Brigada municipal al Polígon Francolí.

UN DIUMENGE AMB SIR SIMON RATTLE

No cal dir que el títol d'aquest post és una mica incert, però no del tot. Aquest diumenge al matí (i ja en van tres!) m'ho he passat d'allò més bé gaudint de la música de la Filharmònica de Berlín dirigida pel polifacètic Sir Simon Rattle. No us penseu... veient-lo per la petita pantalla.

I m'ha agradat la seva forma de dirigir, suau, alegre i combativa quan cal...

Va ser l'any 1999 quan Rattle va substituir Abbado al front de la Filharmònica de Berlín i, per als qui estimeu el setè art dir-vos què en Rattle és el culpable de la banda sonora de la pel·lícula El Perfum, interpretada per l'excel·lent filharmònica que dirigeix.

MÉS SOVINT

La Joana esperava la meva invitació... i jo a la parra!!

I és que hauria de llegir els comentaris més sovint, més ràpid, vaja!

El món del blog ja ho te això, en segons quins moments molt enganxat, a tope... en d'altres més de traqui... però sempre regant-lo, cuidant-lo ni que sigui espaiadament...

Ben aviat seran dos anyets, tu!

SANTA TECLA

Especialment als blocaires tarragonins, però també a totes i tots valtrus, compartir una espurna d'alegria i de festa, de la festa major de Tarragona.

Visca Santa Tecla!

Èric and the Army of the Phoenix

Des de fa uns mesos s'està duent a terme una campanya a internet a través de la plataforma YouTube per internacionalitzar el cas d'Èric Bertran.

Amb el lema "El món ha de saber-ho" el vídeo "Èric and the army of the phoenix" s'ha convertit en pocs mesos en el quart més comentat del món, el que té més vídeorespostes amb 8.300 i el sisè més vist de política a nivell estatal.


Amb mes d'un milió de visionats i més de 257.000 comentaris registrats, aquest vídeo té l'aspiració d'arribar a ser el vídeo més comentat del món

"Èric and the army of the phoenix" descriu en català i amb subtítols en anglès els abusos patits per Èric Bertran quan tenia 14 anys per part d'Espanya pel simple fet d'haver demanat a tres empreses l'etiquetatge en català.

És per tot això, que hem iniciat una campanya de difusió entre els mitjans de comunicació per a arribar al màxim nombre de persones i, d'aquesta manera poder arribar al número 1 del rànquing mundial del YouTube.

Confiem que ajudaran a internacionalitzar encara més aquest cas ja que per fi, el món ho està sabent, i ara és hora d'aconseguir tenir aquest important altaveu que pot representar arribar a ser el número 1. Amb la vostra ajuda arribarem a un major nombre de persones i és per això que comptem amb vosaltres.

CARLA BRUNI, L'ANDORRANA DE RETRUC

Avui vull compartir amb vosaltres la música de la copríncipesa d'Andorra, i és que en sap. Diuen però les males llengues que la seva casa de discs ha inflat les xifres de vendes per tal de donar una mica més el pego, però vaja... de tothom és sabut que els discs tradicionals ho tenen difícl per competir amb d'altres mètodes d'aconseguiment de la música per la cara.

En tot cas, passeu-ho bé amb aquesta cançó de la coprincipesa andorrana. I si us atreviu a tararejar-la... aquí va la lletra...

QUELQU'UN M'A DIT

On me dit que nos vies ne valent pas grand chose,
Elles passent en un instant comme fanent les roses.
On me dit que le temps qui glisse est un salaud que de nos chagrins il s'en fait des manteaux pourtant quelqu'un m'a dit...

Refrain
Que tu m'aimais encore,
C'est quelqu'un qui m'a dit que tu m'aimais encore.
Serais ce possible alors ?

On me dit que le destin se moque bien de nous
Qu'il ne nous donne rien et qu'il nous promet tout
Parais qu'le bonheur est à portée de main,
Alors on tend la main et on se retrouve fou
Pourtant quelqu'un m'a dit ...

Refrain

Mais qui est ce qui m'a dit que toujours tu m'aimais?
Je ne me souviens plus c'était tard dans la nuit,
J'entend encore la voix, mais je ne vois plus les traits
"Il vous aime, c'est secret, lui dites pas que j'vous l'ai dit"
Tu vois quelqu'un m'a dit...

Que tu m'aimais encore, me l'a t'on vraiment dit...
Que tu m'aimais encore, serais ce possible alors ?

On me dit que nos vies ne valent pas grand chose,
Elles passent en un instant comme fanent les roses
On me dit que le temps qui glisse est un salaud
Que de nos tristesses il s'en fait des manteaux,
Pourtant quelqu'un m'a dit que...

Refrain

1.012.243

Recordeu aquest vídeo?

En el moment d'escriure aquest mini-post ha estat visualitzat 1.012.243 cops.

Quan es dobli a diversos idiomes serà la riota dels guardians de l'ordre i la llei (del seu ordre i la seva llei).

BARBANEGRA

Donaré resposta als vostres comentaris del post anterior, però aquests dies vaig una mica atabalat... i la perspectiva d'unes festes de Santa Tecla que avancen inexorablement fins al moment culminant de l'entrada del braç el dia 23 a la catedral no se a nivell blocaire lo que em depararà.

Però posats a parlar de banderes, vull compartir amb tots valtrus aquesta, que era utilitzada pel pirata Barbanegra. M'intriga el cor roig!

Imatge extreta d'aquí.

VULL VIURE EN UN PAÍS NORMAL, PER AIXÒ PENJO L'ESTELADA

Avui molt especialment, recordant les persones que ho han donat tot pe ser el que som, penjo l'estelada.

I he escollit una imatge concreta, la dels alpinistes Xavi Arias i Xavi Aymar al cim de l'Everest.

Necessitem perviure com a poble, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, si volem llegar a les futures generacions la nostra cultura, la nostra llengua.

Necessitem espolsar-nos els grillons!

JO TAMBÉ PENJARÉ L'ESTELADA AL BLOG

Aquí podeu anar seguint el desenvolupament del centenari de la senyera estelada, símbol de llibertat del nostre poble.

"Fora grillons!" cridaven els nostres avantpassats, serem menys?

Us animo a seguir l'exemple dels més de cent ajuntaments catalans que democràticament han optat per hissar la nostra bandera de lluita aquest onze de setembre. Tarragona, malgrat ara hi governin ERC i el PSC continua engalanant la Rambla Nova únicament amb la bandera local, relegant la senyera a d'altres espais, i fent-la voleiar amb normalitat al costat de bandera espanyola, que des de que les tropes franquistes la van entrar a Tarragona és present institucionalment a la ciutat.

Seguint l'exemple de molts blocaires que en parlen, de diferents maneres de pensar, us animo a penjar, demà onze de setembre la senyera estelada al vostre blog.

I deixant enrrere el món virtual, us animo a sortir al carrer i participar en els diversos actes de dignitat nacional que se celebren. Al Camp de Tarragona s'han convocat a Reus.

MALENI & CORBACHO ENS VISITEN

Tarragona avui és notícia per l'enfonsament d'un vaixell al Port i el consegüent empudegament de les aigües amb el cru del barquet de marres.

Qui hagi d'investigar que investigui, i qui hagi de fer rodolar caps, contractes o concessions, doncs que els faci rodolar; que l'estel·la del Prestige és allargada.

El post d'avui, però, és per expressar en veu alta el meu sentiment de què vivim en una mena de reserva índia, on enganyats pensem que vivim governats des de casa, però on realment vivim sota els dictats de Madrid.

Qui gestiona tota la història de l'empudegament amb fuel de les aigües del nostre port? Doncs Madrid, Espanya. I la prova és que la ministra de torn aquesta tarda arriba a la ciutat per marcar territori. Com ho ha fet el ministre de torn que avui ha vingut a inaugurar l'edifici de la Seguretat Social de la rambla Nova, retolat únicament en la lengua del imperio. I és que al Corbacho i la Maleni em sembla que sel's hi emfum una mica el nostre dret a decidir.

DROPO

Darrerament estic una mica dropo, blogejantment parlant, i mentres he tingut èpoques molt molt actives penso que aquest inici de setembre es l'altra cara de la moneda...

Per això he escollit aquest contundent títol per aquest breu post!

CENTENARI DE L'ESTELADA

A les portes de l'onze de setembre i mentre camionades de merda mediàtica són abocades a diari contra tothom qui gosa a dir qui és, reprodueixo el post que vaig penjar el 16/08/08:

Un grapat d'ajuntaments s'estan començant a adherir als actes del centenari de la senyera estelada. Això vol dir que, per damunt de partidismes, aquest onze de setembre la bandera estelada lluïrà en alguns ajuntaments.

Groga, blava, estrella, triangle, barres... tota la informació sobre l'orígen de la la clàssica bandera estelada la trobareu en aquesta pàgina.

Més enllà del tema polític, que podeu compartir o no, aquesta és una pàgina força interessant a nivell de contingut, del coningut d'una bandera amb solera que ja forma part de la nostra història més recent. I si voleu pillar un banner per al vostre blog... doncs trieu-lo aquí.

SHUT THE HELL UP!

Curiosa la utilització de les paraules, i del seu contingut.

Llibertat no sempre vol dir llibertat.

Poble no sempre vol dir poble.

Terrorisme no sempre vol dir terrorisme.

Democràcia no sempre vol dir democràcia.

Per posar quatre flagrants exemples.

US IMAGINEU?

Us imagineu, al vespre, poder dedicar unes horetes -poques, cal dir-ho!- a blogejar des d'aquest entorn? A recordar que existeix una cosa que es diu catosfera... Jajjajaja

Molt autèntic no és, però bé de gust...

És irreal per molts motius, però bé... com a mínim a Tarragona no tenim aquest coloret d'aigua...

SENTIMENT

Agafo aquest vídeo del blog de Carlinhos Medeiros per un doble motiu, per la música i pel seu contingut... Trobo que la simbiosis és molt tendra, malgrat els sentiments que ens pugui traslladar el vídeo...

Us convido a descobrir les músiques d'aquest amic blocaire brasiler. Un altre dia us en parlaré, doncs vaig encarregar els seus dos discs i estic satisfet de poder-los escoltar a casa, al cotxe... música suau però gens lleugera, amarada de força d'aquella què passa bé.

PUTINADES

El juliol de 2007 vaig penjar un divertimento blocaire motivat per una interessant qüestió: Amb quin d'aquests 3 polítics dedicaríeu 2 hores hores de la vostra vida compartint una cervessa (amb o sense alcohol), uns calamars a la romana i unes patates braves?
A.- Lech Kaczynski. President de Polònia.
B.- George Walker Bush. President dels Estats Units d'Amèrica.
C.- Vladimir Vladimirovich Putin. Presiden de Rússia.



La lleugeresa de la pregunta no era gratuïta... per això avui vull parlar-vos de Putin, personatge que només se m'acut comparar a Hitler, però amb pàtina de demòcrata acceptada pels nostres "estats de dret". No és normal que, es parli de si Fidel ensopega, de si Evo du un jersei a ratlles, de si Chavez fa un acudit i els noistres mitjans de comunicació guardin silenci sepulcral sobre la massacre que Putin du a terme a Txtxènia.

MARIO RIGAU DIU QUÈ NO DIMITIRÀ MAI

En aquest post cito tres fragments de la notícia apareguda a Tot Tarragona sobre l'afer de la candidatura Tarragona 2017:

"A la pregunta d'on estan els 580.000 euros que han estat destinats per finançar el projecte, Rigau ha respòs que 500.000 d’aquesta partida han estat adjudicats a l’empresa d’enginyeria Técnicas Reunidas , per l’elaboració del dossier organitzatiu."

O sigui, mig milió d'euros!

"Aquestes explicacions paradoxals han vingut acompanyades de l’anunci que el gabinet jurídic CuatreCasas (una de les assessories més cares i importants d’Europa), està estudiant emprendre accions legals contra els suposats canals difusors de la difamació. Encara que “en ares del consens”, Rigau ha dit que podrien aturar aquest tipus d’accions."

Curiós mètode aquest de judicialitzar i desjudicialitzar per consensuar.

"Finalment, Rigau ha expressat el seu malestar per la reputació que està agafant la Candidatura, i que no dimitirà mai en ares del consens. Tal i com ha dit “ jo no dimitiré per capricis de ningú”. Per altre part ha afegit que està d'acord en que l'Ajuntament tingui més pes dintre de la Candidatura."

D'això se'n diu aferrar-se al càrrec... i escolta, és una opció legal.

Informació citada extreta de: Tot Tarragona

BÉ PER CiU, BÉ PEL PP

Mentre el president executiu de Tarragona 2017 amenaça amb querellar-se a tort i a dret la candidatura Tarragona 2017 va perdent pistonada a nivell de recolzament ciutadà real, que no institucional.

Havia optat per donar un vot de confiança a la candidatura Tarragona 2017 i per això no he postejat sobre el tema durant força dies, però ara hi torno. I hi torno recomanant-vos vivament la lectura del diari digital Tot Tarragona, on descobrireu coses força interessants.

I des d'aquí animar l'alcalde de Tarragona a actuar amb fermesa en l'afer de Tarragona 2017 tot felicitant -cal dir-ho- els partits polítics CiU i PP doncs han demostrat saber estar a l'alçada -precisament- del que demanava l' Associació per a la Promoció de la Candidatura als Jocs Mediterranis "Tarragona 2016": Rigor, paraula que rima amb Rigau.

UN BLOG HEROIC

Aprofito per copiar i enganxar aquesta imatge del blog Herois, amb la què m'hi identifio força, més que res com a contrast amb tanta tocada de pera mediàtica amb lo de la "roja".

I és què Herois és un blog heroic, no?

SANT MAGÍ MOS GUARDE

Sant Magí per als tarragonins significa festa major -petita- i significa estiu, calor, càntirs, mides i aigua... l'aigua que els hi volíen fotre als ebrencs i l'aigua que van aconseguir robar a cop de vaixell dels aquífers subterranis.

I mentrestant la sal va guanyant territori i de ben segur què des del costat fosc, des d'acondicionats despatxos ja se les empesquen per tornar a l'atac i intentar interconnectar la misèria, transvassant l'aigua i deoxant la sal.

Potser per això, per connectar el Camp de Tarragona amb l'Ebre he casat el Sant Magí amb el "mos guarde"...

Bona festa major!

JBAUER, EN EL RECORD

L'octubre de 2006 JBauer penjava aquest post... gairebé un parell d'anys després em resisteixo a oblidar-me d'aquest blog que tant vaig anar seguin, justament en l'època en que un grapat de blocaires catalans començavem a fer camí en el món dels blogs... aprenent, comentant, postejant, trobant-nos a le fetses del veí de dalt i picant l'ullet a la Candela, qui va suprimir el seu blog.... (snif) per tornar aquest estiu amb més anys a l'espatlla, un marit i... qui sap si amb més canya.

Aquest és el post de JBauer, a Vimir, que he volgut recuperar per tots valtrus...

OHHH!!!!!!

Com enyoro aquestes imatges.

Els arbres nevats, la neu caient indiscriminadament, amb una mica de vent que fa que les volves de neu, perdudes, vagin variant la seva direcció i expectant a on es deixen caure...

El fred... la gent ben abrigada, els guants, les bufandes, els gorros...

I tu, a casa amb una llar de foc, sentint el cruixir de la llenya mentre disfrutes d'una bona ampolla de vi negre.

Ell, al teu costat, cada cop més a prop, et comença a descordar els botons de la brusa. Música del mestre Dylan de fons. Comença a fer calor, molta calor.En aquell mateix moment el temps s'atura. Tan sols son dos cossos que es busquen i es troben. Dos cossos que es deixen portar per la passiò, per l'amor, pel moment...

Quan es desperten, l'un al costat de l'altre, fa fred, el foc s'ha apagat, no queda vi i en Dylan s'ha esfumat... a fora segueix nevant i a vegades se sent el soroll de la ventisca. Ja és fosc...Ell, s'aixeca i comença a fer foc de nou, ella torna a posar Dylan i se'n va cap a la cuina. Segur que trobarà una altre ampolla de vi...

LA HISTÒRIA DE LES COSES

El treball de l'Annie Leonar és realment bo... descobriu-lo aquí i mireu, mireu el vídeo... que us copio en tres parts i en castellà... així podeu anar-lo tastant a trossos, si voleu.

CHRISTIAN PANNIER

Aquesta foto -Abandoned Alberta I, l'he tret d'aquest àlbum, i pertany a al fotògraf alemany Christian Pannier. Fotograf, si... i blogger també. Aquest és l'enllaç del seu blog on podreu continuar deixar anant la imaginació amb belles instantànies, especialment si a aquestes alçades d'agost formeu part de la ingent massa de persones que treballen o que malgrat no fer-ho fan une svacances, diguem-ne properes, discretes...

Us deixo doncs amb aquesta suggerència procedent de Hanover...
photo ©2008 christian pannier

PAPERS DE SALAMANCA

Els lladres que van entrar per Almansa han sembrat llavors arreu, i Salamanca no n'és aliena... Aquí en Mikimoto es va fer passar per un reporter argentí... Vegeu-lo.

XIRINACS

Ara fa un any l'opinió pública era coneixedora del traspàs de Xirinacs, avui Tarragona encara no li ha dedicat cap carrer ni li ha fet cap homenatge... Ni les institucions ni l'anestesiat associacionisme, deutor de subvencions i favors.

En Xirinacs es mereix un record, com a filòsof, com a religiós, com a lluitador, com a candidat al Nobel de la Pau... Però la seva memòria és poc còmoda als polítics que ens governen.

Imatge extreta d'aquí.

FERRAN MONEGAL, CARLES CUNÍ & MIQUEL CALZADA

Ferran Monegal, Miquel Calzada i Carles Cuní... tres grans comunicadors. Els uns entrevistats, l'altre entrevistador. Potser sense la ironia que els caracteritza a ambdós...

COLOM, BILBENY I MIKIMOTO

Un dia n'hauré de parlar més en calma, però si voleu seguir el fil us recomano vivament aquest enllaç.

PER RIURE

He rigut, amb aquest vídeo... I mira que de vegades costa amb tanta cosa que trobes remenent amunt i avall... jejjeje

TELEMONEGAL

Quan puc m'agrada veure en Ferran Mknegal a la televisió... i sempre em pregunto perquè no el fitxen a TV3...

Y DE REPENTE... DANIELÍ

De tant en tant m'agrada visitar el blog de Danielí... Amb temps, assaborint els seus versos, la seva sensibilitat... aquestes petites coses que ens descobreixen com a éssers humans, integrats en un món més senzill, més planer, més clar... tot plegat escrit des de xile.

I avui vull convidar-vos a assaborir-lo també. Si voleu... hi trobareu un grapat de versos d'aquells que entren directament, sense gens de barroquisme ni giragonces estranyes... hi trobareu també d'altres coses, d'altres colors sobre la base del verd, de l'esperança... anem-hi?

MOSSOS O GUÀRDIES CIVILS?

El blocaire mataroní Joan Jubany, en el seu punyent blog ens ofereix un detall força interessant... És la culata de la pistola d'un mossos dels que van segrestar l'anada a ofici de les Santes d'enguany, la festa major de Mataró.

És aquesta simbologia la imatge corporativa desitjada per Joan Saura?

Imatge extreta d'aquí.

QUIM MONZÓ I REIALESA

L'any 1994 Quim Monzó va ser censurat després de participar amb aquest simpàtic monòleg sobre la reialesa a TV3, la seva. Si l'escolteu descobrireu perquè la "reialesa no se'n va de vacances".

MÉS TARRAGONA 2017 !

De l'escrit que la junta directiva de la candidatura Tarragona 2017 ha presentat als mitjans, i què podeu trobar íntegre al blog de Salvador Guinart voldría destacar-ne alguns punts:

Com ja ho ha fet en un comentari en Josep Maria Yago, el punt núm. 2, en el qual ja d'entrada es deixa clara les ganes de judicialitzar el tema per part de la junta directiva. Però de judicialitzar-lo a nivell de fer callar el personal no afí. Entenc que si existeix insult, mentida, etc. s'hi pugui arribar... però si les dades són objectives, i les opinions són opinions... doncs costa d'entendre. Llegiu: 2) Aquest organisme de direcció ha posat en mans d’experts jurídics la possibilitat d’emprendre accions legals contra les persones i mitjans que han estat originadors o col·laboradors de la desagradable polèmica, causant un clar perjudici a l’entitat, al seu president executiu, Sr. Mario Rigau, i a terceres persones i entitats.

Sembla que moltes entitats, persones i empreses s'han solidaritzat amb la candidatura. Però quines empreses? Quines entitats? Potser les que en treuen -legalment, és clar- un benefici? Hagués estat inetressant mostrar-ne el llistat, però ens haurem de quedar amb les ganes doncs ja han afirmat que no faran més declaracions. 7) Agrair la gran quantitat de mostres de suport de clubs, entitats, empreses i persones que s’han adreçat a la candidatura per tal de mostrar la seva confiança i suport al projecte i a les persones que hi treballen per fer-lo realitat.

I posats a citar coses que he llegit, doncs, de la pàgina oficial mateix de la candidatura... els 500.000 eurets. Mig milió d'euros per fer un dossier, per molt interactiu i ben dissenyat què estigui...: "Entre les qüestions tractades a la sessió, destaca l'adjudicació del disseny del Dossier de Candidatura (la proposta organitzativa dels Jocs Mediterranis que fa Tarragona) a un consorci empresarial integrat per Técnicas Reunidas i Tecnigenia per un valor inicial de 500.000 euros, i que estarà supervisat pel director general, Vicent Añó.

Per cert, que el fill d'Agustí Malloll també treballa a aquesta candidatura. I això de ben segur amaneix desenes de converses a les barres dels bars amb més solera de la ciutat.

I mentrestant, com ens comenta l'Òscar Ramírez en un post sobre un altre tema, el passat mes de juliol "l'atur a la nostra demarcació es va incrementar en 1.358 persones".

TARRAGONA 2017

En més de dos i tres blogs tarragonins s'està parlant de la candidatura Tarragona 2017. No seré jo qui dispari bales, necessito més informació i la veritat no tinc gaires contactes que me la puguin aportar.

Ara bé... l'alcalde de Tarragona és el president d'honor d'aquesta història, i precisament pel bé d'aquesta història, hauria de posar-hi una mica d'ordre.

N'estic tip de tant d'amiguisme, enxufisme i similars. I necessito saber que existeix una mica de transparència en la gestió econòmica d'aquest projecte ciutadà.

I sap greu per les persones que realment creuen en el projecte d'aconseguir els Jocs Mediterranis per a Tarragona. A elles els hi vull dedicar aquest post.

L'ANASAGASTI HO DIU CLAR

Aquí teniu a l'Iñaki Anasagasti dient quatre senzilles veritats... que com ningú gosa dir van aixecar polèmica.

CANDELA DE VACANCES

L'estiu depara alegries, i és la de retrobar velles amistats... com l'enyorada i ja mítica Candela, que ens va captivar a molts amb les seves històries, que espero algún dia publiqui en un llibre.

Sorneguera, irònica, valenta, intel·ligent, guapa... què més voleu que us digui d'aquesta barcelonina ara de vacances... i amb nou blog!

Doncs que l'he enyoradaaaa!!!!

CURS DE BILINGÜÍSME

Per a tothom el qui estigui interessat a conèixer la llengua catalana... he pensat que aquest vídeo pot servir d'ajuda. Ànim en el vostre aprenentatge, la formació és important.

TIGRES DE PAPER

En l'argot periodístic més clàssic quan es parla de "tigres de paper" es fa referència a notícies atiades des dels mitjans mateix, fetes grosses, creant-les i no recollint-les.

Els periodistes enquadrats en l'òrbita de la Cope i el vidalquadrisme pur i dur en saben d'això: tenen mitjans i audiència per fer-ho.

He dedicat uns quants posts al tema, i al principi m'han fet gràcia els comentaris més cavernaris. Ara però vull parlar-vos de flors, de cels oberts, d'aire i llibertat.

Aquest és el futur que vull, amb els núvols negres continguts, nodrint de pluja quan calgui el territori. I amb la caspa riu avall, cap a aquest mar què ho engull tot, fins-i-tot l'inengullible.

TORREDEMBARRA, EL FÒRUM

L'Ajuntament de Torredembarra, al seu lloc web, disposa d'un forum on els cibertnautes més cavernícoles de l'estat hi estan deixant comentaris ofensius contra el regidor acusat pel govern extremeny d'haver penjat una foto que no ha fet ni ell al seu blog.

Aquest forum, segons el propi Ajuntament... "és una eina participativa, des de la qual podeu expressar lliurement les vostres queixes, idees o suggeriments, amb total llibertat i sobre el tema que considereu oportú.Per tal que aquesta eina funcioni i permeti una comunicació fluïda i enriquidora, us demanem que els comentaris siguin fets des del respecte, sense insults o paraules feridores cap a persones o col·lectius. Cas que aquest mínim requisit no es compleixi, entenem que aquesta llibertat queda minvada i, per tant, ens veurem obligats a esborrar aquests comentaris."

La negreta és meva, i l'utilitzo doncs en aquest forum hi he llegit coses que no tenen ni nom.

NOTA afegida amb posterioriatt al post: Finalment el fòrum ha estat moderat per l'Ajuntament no permetent missatges sobre el tema. Moderació barroera i pel broc gros, doncs. Tampoc m'agrada.

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ, TAMBÉ PER A ELLS

Voldría analitzar perles convivencials com la d'aquest comentari. Però l'exercici me l'estalvio... Mireu que diu l'anònim, tú...

La constitucion es intocable; es la carta magna de la libertad de los españoles, los extremistas como vosotros haceis daño y no lo quereis ver. Aunque te duela ni tu ni NADIE va a cambiar las cosas.Yo soy catalán y me da asco el vivir con gente como vosotros normal que estemos mal mirados ;es por vuestra culpa.

LLUÍS SUÑÉ NO HA FET RES DOLENT

En Lluís Suñé pot estar content: avui dimecres, a les 19:47 el seu blog havia estat visualitzat 1605 cops... i el dia no ha acabat... I demà serà titular el la premsa, i qui sap, potser en Losantos destil.larà el seu odi contra el torrenc... El mateix dia del mes passat, per fer una mica de comparativa el seu blog va ser visualitzat 195 vegades. Rebentant estadístiques, doncs.

Ara, però, ha retirat la fotografia de marres que podeu observar aquí i que demà sortirà als diaris. Penso que en Lluís Suñé no ha fet res dolent i que el govern extremeny gasta un sentit de l'humor nefast. Us imagineu el govern català denunciant a les persones que ataquen el país? Però no en broma, ni irònicament... com qui llegeix El Jueves, no. Amb odi, rencúnia... són centenars els blogs que ho fan, desenes els programes de ràdio i diaris... I de tant en tant amenaces, violència i morts. Recordeu Guillem Agulló?

EXTREMADURA ATACA

El sentit de l'humor d'alguns és d'encefalograma pla... Podem tenir una opinió política o no podem tenir-la, però penso que a ningú no se li escapa que penjar una imatge no et converteix en el seu autor. Però vaja...

Maria Dolores Pallero és la vice-presidenta de la Junta d'Extremadura i acaba de fer públic que la Junta d'Extremadura emprendrà accions legals contra el blocaire Lluís Sunyé pel fet d'haver penjat al seu blog la imatge que acompanya aquest post. Per Pallero aquesta foto -que ja ha converit en campaña- "es un insulto a los extremeños, a la dignidad de esta tierra". En Sunyé ha comés un cúmul d'errors fatals... És català, és digne, és coherent i te sentit de l'humor. Però no és l'autor de la foto de marres... Però tant se val... la Junta d'Extremadura i els seus altaveus l'assenyalen perquè és regidor de Torredembarra. O sigui, polític.

Personalment no m'agrada massa el muntatge, però si més no el trobo divertit. No com d'altres procedents de les Espanyes que són directament criminals. Però el búnquer cavernícola de la caspa no pensa el mateix, ho te clar. Cal denunciar, és un insult i bla, bla, bla... Ells tenen tots els mecanismes, naltrus res. I si no que li ho diguin a un altre blocaire tarragoní d'aquests que és dedica a la política, en Jaume renyer, que està rebent amenaces de mort... a casa seva.

Ells mil mitjans de comunicació, naltrus ben pocs.

L'AMOR I L'ODI

Potser anomenar-los criminals, o assassins sigui massa lleuger... ha d'existir una paraula més dura. Monstres?

La defensa de Milosevik ahir, com la de Karadzic avui... és bandera d'un dels nacionalismes més agressius i tronats d'Europa: el nacionalisme serbi. I per defensar-los els identifiquen amb Sèrbia, com si no fos possible que a Sèrbia hi pugui haver persones normals, persones amb somnis i projectes que no passin per la violència i el despreci pel gènere humà.

Avull vull ser dur, he esmorzat atònit davant la televisió veient imatges de la gran manifestació sèrbia a favor del seu ídol Karadzic. I m'he emprenyat no per això, doncs era d'esperar. M'he emprenyat per la lleugeresa amb que s'utilitza la paraula feixista, la paraula nazi. Els radicals serbis l'utilitzen per a adjectivar l'OTAN, l'estat espanyol l'utilitza per adjectivar els grups d'esquerra què se'l volen carregar, a Colòmbia els narcotraficants que són al govern l'utilitzen per adjectivar la guerrilla, també d'esquerres... I és que les paraules estan cada cop més tergiversades, més buides de contingut. Telecinco va ser taxativa barrejant la notícia: "Cae el comando Vizcaya y atrapan a Karadzic".

I si teniu fetge feu la prova i visiteu blogs i webs del búnquer cavernícola de l'Espanya negra, i trobareu defenses enceses dels criminals de guerra serbis´com ara aquesta: "Por la dignidad de la Vieja Europa, contra el terror musulmán financiado desde Riyad, amparado por Washington y silenciado en Bruselas... ¡Kosovo siempre serbia!.". Estan nerviosets ells, doncs quan les barbes del veí veus afaitar...

Però vaja... en recordeu més de paraules tergiversades? Democràcia, potser. Llibertat? Ai... la llibertat... aquesta dama de què ens parlava Lluís Llach:

CANÇÓ D’AMOR A LA LLIBERTAT

Ni sé com, Llibertat,
hem vestit la teva imatge en el temps;
per no haver-te conegut
t’hem ofert cançons d’amor
per a fer-te un poc menys absent.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.
I el teu nom,
Llibertat,
poc a poc l’abarateixen, meu amor;
sabent-nos enamorats,
venen ombres del teu cos
per calmar la nostra antiga set,
però així no ets tu.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.
I potser, Llibertat,
ets un somni fet bandera, tant se val.
Cridarem sempre el teu nom
com si viure només fos
ésser pelegrí a la teva font.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.

ESPORT CONTRA NATURA

He rebut un missatge, d'aquests que boten i reboten... i que parla d'una concentració el dimecres al migdia per demanar que no es destrueixi la Platja Llarga, aquest cop amb nous projectes sota l'excusa dels jocs del Mediterrani, als quals opta Tarragona.

El motiu? Dimecres ve a Tarragona una d'aquestes persones que pot fer decantar la balança a favor d'això de Tarragona 2017... La del 2016 la dónen per perduda!

No tinc molta informació ni sobre aquesta candidatura ni sobre la concentració, però he decidit compartir-ho amb valtrus, que potser en tingueu més -d'informació-, o de temps...

El missatge és aquest, no l'he editat, el copio i enganxo a lo "cutre":

DEMÀ 30/7/08. A LES 12

A LA PORTA DE L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA,

CONCENTRACIÓ URGENT

*"JOCS del MEDITERRANI: NO a la PLATJA LLARGA"

*Hola des de la "Plataforma Salvem la Platja Llarga, cala Fonda (Waikiki) iRocaplana"!(com veieu hem tornat a ampliar una mica el nom de la plataforma:el bosc de la Marquesa, continuació de la Platja Llarga,s'ha de salvar també, encara amb més raó per què és encara més natural) Aquest dimecres ve a TGN un alt dirigent del comitè organitzador dels Jocsdel Mediterraniper considerar la candidatura de la ciutat a aquests jocs.Volem que sàpiguen que poden tenir problemes si pensen a posar el granCentre aquàtic que volen construir al costat de la Platja Llarga.Per què no ho fan al costat de l'Arrabassada, o millor encara,al lloc on està la lletja edificació de la platja del Miracle,aprofitant la gran base de ciment que els va costar més de 10 vegades elpressupostat?De passada complirien el que es va dir en període electoral: que esderruiria si guanyaven les eleccions. Així que *farem lliurament a l'Ajuntament d'un estudi que hem confeccionatsobre els**"VALORS NATURALS i SOCIALS de la PLATJA LLARGA i els seus voltants"* ***a les 12 a la porta de l'Ajuntament de Tarragona*per tal que ho facin arribar a aquest alt càrrec com a argumentació de lanecessitat de preservar aquests indrets.Hem fet una pancarta que posa:***"JOCS del MEDITERRANI: NO a la PLATJA LLARGA" ** *Igual ens dóna temps a fer una altra que posi:*"RESPECTEU el PAISATGE del Bosc de la Marquesa NO al CAMÍ de RONDA projectat"*i així aprofitem la foto si aconsegum que vinguin els mitjans decomunicació. Per descomptat que quanta més gent siguem pel lliurament del llibre, moltmillor,així que no deixeu de venir tots i totes les que pugueu, dir-lo a amistats,famíliars...remaileeu el que pugueu..... truqueu.... *Bon estiu, gràcies pel vostre suport!!*

INDRETS DE TARRAGONA

El Cementiri dels Jans, la Tabacalera, els refugis de la Guerra Civil... són tres exemples d'indrets se suposa recuperats peral poble però als quals es barra el pas sota l'excusa de la seguretat i d'altres galindaines. Penso que els tarragonins i tarragonines no hem de ser ciutadans de segona i què si tècnics, polítics i periodistes poden visitar aquests indrets també ho hem de poder fer els tarragonins abans de que siguin edulcorat amb les reformes i adeqüacions que -d'altra banda- necessiten.

Que no passi com amb la Cova urbana. Diuen que persones amb les claus han aprofitat el tema per ensenyar-la a d'altres persones i un cop a dins han aprofita per tirar els trastus... Us imagineu algú fotent-se el bacallà al Cementiri dels Jans? O a la Tabacalera? Millor a la Tabacalera...!

Un altre tema seria en Banc d'Espanya, que continua deixat de la mà de no se qui -soposo- debatent-se entre el seu futur com a mesquita, centre cultural o oficines pures i dures. I pel que fa a l'edifici de la Seguretat Social de la Rambla Nova... Ai!! Molta reforma, però el rètol només en la lengua de l'imperio, com en temps de Franco.

I el poble? A pagar i a callar! Que els nostres gestors ja ens representen prou bé... O no!

I aquesta foto? Vegeu-la en el context original.

ARENGADA + ORXATA + SOBRASSADA = PP.CC.

Visitant el blog Té la mà Maria he descobert aquest vídeo, que penso pot ser d'utilitat als guiris i no tant guiris que de tant en tant visiten el Connexions i és pregunten que coi és Catalunya. Doncs bé si enteneu què és Catalunya us apropareu més a saber què són els Països Catalans... si a les arengades i els rovellons, els hi sumem taronges, orxata, ensiamades i sobrassada... això són els Països Catalans.

RELK

Ara feia dies que no penjava cap vídeo de Relk... doncs que no sigui dit! A gaudir-lo!

EL FUTUR

En Joan Vicenç ho ha dit clar: "cal patir més que no fruir si es vol fruitar"... i tant... unes belles paraules que vull lligar amb les de l'Ernesto Guevara quan va dir -en castellà, suposo- allò d'"el presnet és lluita, el futur és nostre"... I ho vull amanir amb un punt musical amb el vídeo de més amunt que m'ha fet pensar amb una cançó del grup Coses, que no pic escolatr doncs la tinc, com tots els vinils lluny de casa meva. La cançó de Coses deia quelcom de que el futur no arribarà si no el premem fort, amb les dues mans, fetes urpes de veritat. I això, lo del Joan Vicenç, lo del Che, lo del Serrat... penso que ens han d'omplir d'alegria per viure, d'optimisme vital per anar fent nostre un present que des de molts àmbits només volen televisat, un present que no podem hipotecar en ares d'un hipotètic futur que continuaran dissenyant els de sempre si no ens espabilem fora d'aquest món blocaire, en la vida real. Jo sé el que no vull en aquest futur que els qui ens governen ens volen dibuixar, i això ja és molt. I també se el que no vull en el meu futur més íntim, més personal, i això també és molt.

COLOM DE LA PAU

Les persones formem part d'una comunitat, que pot estar més definida o menys i que en tot cas és sempre plural. Potser per això penso que com a blocaire també m'agrade sentir-me part d'aquesta comunitat polièdrica: Tarragona, el Camp de Tarragona, els Països Catalans, Europa i la Mediterrània... i el món, el nostre pobre i massacrat món al qual encara li queda molta guerra, mai pitjor dit.

I amb els blogs, doncs mira... també hi ha una clara comunitat de referència, en aquest cas virtual, en xarxa. I ta,bé amb tots els colors de l'arc de Sant Martí.

Potser per això m'he fet meva aquesta imatge, pel desig de pau i el respecte a la diversitat simbolitzat pels diferents colors de les flors, totes relligades per un verd esperança, esperança de que algun dia en comptes de recular avançarem cap a la llibertat dels pobles. I mirarem la tele de tant en tant, i aquesta no comunicarà notícies d'odi doncs viurem en un món fratern. Utòpic? Moooolt! Però necessari per ananr fent... com a punt de referència.

DIES DE POSTS

Hi ha dies de posts, d'anar amunt i avall llegint blogs, fent comentaris...

Hi ha dies d'aquells més off-line.

I aquest cap de setmana la cosa ha anat més per aquí...





Foto extreta d'aquí.

EL GORDO, DETINGUT A TARRAGONA

Darrerament tot un seguit d'assassins i perturbats perillosos diversos campen sens econtrol de cap mena per casa nostra, per això és d'agraír la tasca realitzada per la Guàrdia urbana de Tarragona, que ahir al vespre va detenir el pressumpte autor del brutal assassinat de Federica Squarise, a Lloret de Mar.

La detenció va dur-se a terme poc després de que l'assassí anomenat Víctor Díaz El Gordo fes una menjada a l'establiment que serveix kebabs del carrer Pere Martell, Kebab House, on va ser reconegut per clients. El Gordo, que va escollir el benigne clima de Tarragona per a fer més grata la seva fugida, que sortosament fou truncada per la Guàrdia urbana a la cantonada del carrer Pere Martell amb Eivissa.

És un plaer veure com personatges d'aquesta calanya són posats al seu lloc, esperem ara que no torni a ser posat en llibertat. "Volem viure en pau i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana". És un plaer veure també que la Guàrdia urbana se centra més en temes de seguretat i no en temes de persecució dels moviments socials per la seva activitat política a Tarragona. Felicitats, urbanus!

Imatge genèrica, extreta d'aquí.