AMB LA MIRADA I AMB LES LLETRES

I després de veure el nostre planeta des de dalt de tot, des del mateix cosmos que fou visitat per primer cop pel gran Iuri Gagarin... La casulaitat va voler que dediqués un post al blogger brasiler amic. I això m'ha fet pensar en la importància de mantenir un correcte equilibri entre allò global i allò concret, entre l'Altrament Altre, el cosmos, la terra, els grans conceptes... i la comunitat humana, en definitiva les persones...

M'agrada aquesta foto i penso que simbolitza una mica l'esperit dels blogs: no parla, observa... i comunica: amb la mirada i amb les lletres. Què en penseu?

Fotografia de Xbeeba.

CARLINHOS MEDEIROS & BODEGA CULTURAL

El blocaire brasiler Carlinhos Medeiros no deixa de sorprendre'm: Vaig conèixer el seu Bodega Cultural per casualitat en el moment en que acabava de penjar un post: va cridar-me l'atenció el nom. Ara visito sovint Bodega Cultural senzillament perquè m'hi trobo a gust: ofereix informació local de la seva ciutat d'Aracati, que he conegut gràcies a aquest blog, però també ofereix informació i opinions sobre Brasil i el món, en un sa exercici de globalització positiva i amb un toc d'ironia de la sana. Quan disposo de temps també m'agrada anar investigant els seus links.

M'agrada la manera de fer de Carlinhos i el seu respecte per les coses més senzilles de la vida, i el seu entusiasme per la cultura entesa en un sentit ampli. Avui -però- Carlinhos m'ha dedicat un post ben especial, que no puc estar-me de compartir amb tots vosaltres, tot convidant-vos a visitar el seu blog. Obrigado, irmão!

Quinta-feira, Janeiro 25, 2007

DIRETO DE TARRAGONA URGENTE!

O amigo Tondo, lá de Tarragona - Catalunha - tem se mostrado o amigo número um da bodega cultural. Ele a encontrou navegando por aí, e desde então, nunca mais deixou de freqüentá-la para tomar sua "caipirinha informativa", ouvir umas e outras de "arrepiar" sobre o Brasil e o mundo e deixar seu comentário, quando o assunto lhe chama a atenção, é claro. Tondo, ao que tudo indica, é uma pessoa sensível e preocupada com o destino do Mundo, suas guerras estúpidas, suas desigualdades (...). É só visitar o seu blog "Connexions [ From Tarragona ] " e ver as postagens inteligentes, sobre os mais diversos assuntos da sua terra natal e do mundo globalizado, que nos remetem a uma reflexão saudável e construtiva. O Tondo, é quem mais comenta as postagens da "bodega" que inclusive, é publicado em sua lista de blogs recomendados. Falarei com o Luis Carlos, nosso comandante mor, para instituir a medalha "grã sivuca" e condecorarmos o Tondo e sua "Connexions", por sua participação nos blogs do mundo.Abraço, irmão da Catalunha.

LA CROSTA D'UN PLANETA

De vegades cal deixar de mirar a terra per ser conscients d'on estem ubicats. Cal estar ben arrelats -és cert- i això és garantia d'un món més fraternal, però sense deixar d'entendren's també de forma global.

Què en penseu d'aquesta instantània del nostre planeta captada per la NASA? L'escriptora Olga Xirinacs -per exemple- ens pregunta si hem pensat mai, quan sortim a passeig, en que estem caminant per la crosta d'un planeta: evocadores paraules.

Estem molt acostumats a veure aquesta imatge, però... i si ens aturem un instant davant d'ella? Què us suggereix la terra vista des de l'espai?

T'HO LLEGEIXO ALS ULLS

He escollit aquesta cançó interpretada per Franco Battiato per a inaugurar els posts sonors. La peça és del clàssic cantautor italià Sergio Endrigo (1933-2005). La música i la manera de fer de Battiato sempre m'han cridat l'atenció, remixos a banda.

Te lo leggo negli occhi
(Sergio Endrigo)

Finirà me l'hai detto tu
ma non sei sincera,
te lo leggo negli occhi
hai bisogno di me.

Forse vuoi dirmi ancora no
ma tu hai paura,
te lo leggo negli occhi stai soffrendo per me.

E nei tuoi occhi che piangono
mille ricordi non muoiono
perdonami se puoi
e resta insieme a me.

Tra di noi forse nascerà
un amore vero,
te lo leggo negli occhi
tu lo leggi nei miei.

Ma non sei sincera
te lo leggo negli occhi
stai soffrendo per me.

E nei tuoi occhi che piangono
mille ricordi non muoiono
perdonami se puoi
e resta insieme a me.

Tra di noi forse nascerà
un amore vero,
te lo leggo negli occhi

tu lo leggi nei miei.

Treball pertanyent a l'àlbum Fleurs, editat per Universal Music Italia l'any 1999. Lletra extreta de la web oficial de Franco Battiato i música extreta de Radio.blog.club. Les fotografies estan extretes de la web oficial (caràtula), Cormorano (blanc i negre), de la web de la ciutat de Verona (fons vermell) i de la revista de la Università degli Studi di Udine (llibre).

REBAIXES

Sempre m'ha apassionat el món dels graffitis, i si aquests tenen contingut, doncs millor.

Aquest divertit ninot ha aparegut a diversos indrets de Tarragona coincidint amb la voràgine consumista nadalenca, però ben bé es pot aplicar a les rebaixes, no creieu?

Photo by Tondo Rotondo (CC)

SES ÒRBITES EN SINCRONIA

Alegria, ses òrbites en sincronia,
sa inèrcia tendeix a sa pausa i reposen
immòbils tempestes i climes.

Alegria, en calma per sempre ses hores,
i es cosmos s´atura i per tots es planetes
ingràvids s´acaba sa vida ... I alegria.

Fragment de la cançó Alegria, d'Antònia Font.

defender la alegría como una trinchera
defenderla del caos y de las pesadillas
defender la alegría como un estandarte
defenderla del rayo y de la melancolía

Del poema Defensa de la alegría, del gran Mario Benedetti. Preguntas al azar .
Photos by Tondo Rotondo (CC)

SOBRE ELS BLOGS DE TARRAGONA

En l'edició del mes de gener de la guia cultural de Tarragona Públics hi apareix un interessant article sobre els blogs de Tarragona. Se'n citen set, entre els quals el que esteu llegint, el qual hi apareix dintre de l'apartat dedicat als blogs culturals amb aquestes paraules "i al bloc http://cucadellum.blogspot.com/ hi ha comentaris sobre grups de música, pel.lícules, exposicions de Tarragona...".

La resta de blogs que s'hi esmenten són Quadern de Tarragona, Poètiques, Cultura i tradicions, El bloc de la Jaka, i el ja mític Tarragona 2016, que Públics qualifica com a "indispensable" i "actualment la bitàcola segurament més famosa de la ciutat".

Us recomano que li feu un cop d'ull a aquest article (cliqueu aquí i aneu a la pàgina 26) doncs a banda de conèixer una mica el pati blocaire tarragoní fa referència a unes dades prou interessants de Blog Census que situa la llengua catalana com la segona en importància dintre de l'univers dels blogs, després de l'anglès. A veure si els amics d'AdSense en prenen nota.

No res, només vull cloure aquest post amb el propòsit de fer els deures i anar coneixent la resta de blogs tarragonins. I com no podia ser d'altra manera vull dedicar-lo (el post) a l'equip de la revista Públics. Malgrat no ens coneixem, dir-los que la seva iniciativa és molt digna, de qualitat i alhora una molt bona i objectiva radiografia del panorama cultural tarragoní.

Fotografies de Vyxvalita i Elfitoh.

Bibliografia: "Tarragona a la blocosfera" dins de Públics, núm. 77, gener de 2007, pàg. 26. Edita: Ajuntament de Tarragona. Àrea de Cultura.

CARLES FONTSERÈ, FINS SEMPRE

Amb 90 anys ha mort Carles Fontserè (1916-2007), polifacètic cartellista català, els cartells del qual s'han convertit en objectes de culte per als col.leccionistes.

Fa anys vaig conèixer a una de les persones que van editar el cartell que apareix en aquesta foto. Va ser llavors quan vaig relacionar l'obra del polifacètic cartellista Fontserè -qui també dibuixà còmics i pintà escenaris de Hollywood- amb la seva autoria, amb la seva persona. Fontserè, en retornar del seu exili es va instal.lar a Porqueres (localitat propera a Banyoles), valorant la tranquil.litat i la proximitat a la frontera que divideix els estats espanyol i francès. Doncs bé un grup de joves de la zona el van anar a trobar i li van proposar de fer un cartell per a un concert de caire independentista català. Fontserè va accedir, engrescat, connectant d'aquesta manera -i a nivell simbòlic- la seva obra dels anys trenta amb l'actualitat. Anys després vaig tenir la possibilitat d'assistir a la presentació del primer llibre de les seves memòries, publicades en tres volums.

Els cartells originals de Fontserè li van ser requisats per l'exèrcit franquista i dipositats al famós arxiu de Salamanca, no fa pas masses anys el propi Fontserè va desplaçar-se a Salamanca per tal d'exigir que aquests cartells (propietat seva) li fóssin retornats.

Avui me n'assabento de la seva mort i això m'ha mogut a penjar aquest post com a senzill homenatge personal a una gran persona, a un gran artista. Si cliqueu els links podreu anar trobant més informació, així com aquest vídeo de 90 segons sobre Fontserè.

Imatge d'EFE extreta de Kaosenlared corresponent a l'any 2004 i cartell extret de la Universitat Autònoma de Barcelona.

JUGANT AMB LES LLETRES

Fotografia i text d'Albert Saludes, col.laborador.

Si posem atenció en l'eslògan de la tanca publicitària, quasi que podem veure al "tergiversador nocturn" enfilat a l'escala i jugant amb les lletres del missatge tot aprofitant-se de la foscor.

Albert Saludes

TARRAGONA, PLATÓ CINEMATOGRÀFIC

Una manera de donar a conèixer una ciutat és que aquesta es converteixi en plató cinematogràfic. Fa anys -en una estada a Venècia- una amiga va dir-me: mira aquí hi van filmar part d'Indiana Jones and the Last Crusade. Aquesta localització cinematogràfica va convertir-se -doncs- en un actiu per a Venècia, en una nova forma de donar a conèixer aquesta ciutat mundialment coneguda. Més enllà dels diners que la troupe de Steven Spielberg va gastar-se a la ciutat, penso que l'important és que la ciutat adquireix noves etiquetes per ala seva imatge de marca i de retruc moltes persones tindran un motiu més per a passejar, visitar i gaudir de Venècia.

40.000 euros és la partida per a l'any 2007 que l'Ajuntament de Tarragona destina a la flamant Tarraco Film Office, oficina que treballarà per a atreure les productores del sector cinematogràfic a Tarragona, un centenar de quilòmetres al sud de la capital catalana.

Un repte: fer de Tarragona un plató cinematogràfic, oferint localitzacions a productores, venent-los la imatge de la ciutat per a les localitzacions de les seves pel.lícules. Tarragona, l'antiga Tarraco romana, és una ciutat amb actius interessants... vegem-los doncs a la pantalla com a teló de fons!

Imatges: La Fran i Bebo.

TOMAS STEARNS ELIOT PER AL 2007

Mai pararem d'explorar
i la fi de totes les nostres exploracions
serà arribar al lloc des d'on vam començar
i conèixer-lo per primer cop.


Não pararemos de explorar
e o fim de toda a nossa exploração
será chegarmos onde começámos
e conhecer esse lugar pela primeira vez.


Nunca pararemos de explorar
y el final de todas nuestras exploraciones
será llegar al lugar desde dónde comenzamos
i conocerlo por vez primera.


We shall not cease from exploration
And the end of all our exploring
Will be to arrive where we started
And know the place for the first time.

T.S. Eliot (1888-1965)

Sempre m'han cridat l'atenció aquests suggerents versos, i enguany vull compartir-los amb vosaltres precisament ara que encetem l'any. Es tracta d'un fragment de Little Gidding en la seva versió original i traduccions al català, portugès i castellà. Little Gidding forma part de Four Quartets (1944) de Tomas Stearns Eliot. La resta de quartets són East Coker, Burnt Norton i Dry Salvages.

Imatges: Modern American Poetry i corresponent al retrat de T.S. Eliot fet per Wyndham Lewis (Tate Gallery). La fotografia està extreta de Nobelprize.org.