dimecres, de juliol 16, 2008

COLOM DE LA PAU

Les persones formem part d'una comunitat, que pot estar més definida o menys i que en tot cas és sempre plural. Potser per això penso que com a blocaire també m'agrade sentir-me part d'aquesta comunitat polièdrica: Tarragona, el Camp de Tarragona, els Països Catalans, Europa i la Mediterrània... i el món, el nostre pobre i massacrat món al qual encara li queda molta guerra, mai pitjor dit.

I amb els blogs, doncs mira... també hi ha una clara comunitat de referència, en aquest cas virtual, en xarxa. I ta,bé amb tots els colors de l'arc de Sant Martí.

Potser per això m'he fet meva aquesta imatge, pel desig de pau i el respecte a la diversitat simbolitzat pels diferents colors de les flors, totes relligades per un verd esperança, esperança de que algun dia en comptes de recular avançarem cap a la llibertat dels pobles. I mirarem la tele de tant en tant, i aquesta no comunicarà notícies d'odi doncs viurem en un món fratern. Utòpic? Moooolt! Però necessari per ananr fent... com a punt de referència.

9 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

ens hi adherim amb el cor

Cèlia ha dit...

Avui somnies el blau del mar, el verd del bosc, el blanc de la pau i el vermell del cor. M'agrada el teu somni i em poso a somniar també al teu costat. I encara hi ha més colors...

Joan Vicenç ha dit...

Havia començat... "El problema...." ja sé que és una imatge bella, d'agermanament en una idea de pau meravellosa, aproximable en la impossibilitat, o qui sap si possible. Tot això està molt bé.

El problema és que cal patir més que no fruir si es vol fruitar. Vull dir que els blogs, els carrers, els diaris i revistes, fins i tot espais de ràdio i televisió, són plenes d'idees belles, nobles... però el problema és que primer hi ha la llibertat, després la justícia i llavors, merescudament dolça i fructífer, la pau.

Roxi ha dit...

Hola tondo, no sé si actualizaste la estructura de tu blog o qué, pero ya no encuentro más la opción del traductor... y el catalán es hermoso pero me cuesta tanto entenderlo.
A ver si me ayudas, sigue por ahí el traductor?
Te dejo un abrazooooooo a los tiempos

Josep Maria Yago Suau ha dit...

apostem per l'utopia

Una ha dit...

El mòn avança gràcies a utopíes com aquestes.

zel ha dit...

Jo també hi sóc, adherida amb el cor, però és veritat que s'ha de patir per fruitar com diuen els nostres amics arbres...

Unknown ha dit...

Salut! Amics i amigues!

Roxi... el traductor continua perdido por la parte derecha, que espero arreglar este veranooooo.... O no....

merike ha dit...

Vull somniar com tu!
The Corries - Strangest Dream

Abraçades des d'Hèlsinki