PAPER

Sempre m'ha fet gràcia la manera que tenen algunes caixes i bancs de declarar-se amics del medi ambient... Mentre estan guanyant diners a partir de negocis d'alta volada una mica foscos a nivell ètic ens conviden a prescindir del paper en les trameses de correspondència. Però ho fan per un tema de sensibilitat ecològica o ho fan per estalviar-se -ells que en tenen tants- els diners que costa crear i enviar una carta.

Mentre La Caixa, via Port Aventura, està carregantse quilòmetres de pineda litoral a Vila-seca i a Salou per tal de poder-hi edificar es preocupen de no enviar-nos informació en paper per tal de defensar el medi ambient... Curiós.

HVALA, VULL QUE CAMPIS LLIUREMENT

Des d'aquí m'uneixo al grup de blocaires que està mostrant el seu suport a l'ossa Havala, com ara l'Assumpta. I ho faig testimonialment, des d'una ciutat, allunyada del Pirineu... però ho faig amb el coneixement de causa d'un fet prou vergonyòs: Mentre a la all d'aran s'utilitza la imatge d'aquests grans mamífers per a traure turisme i subvencions d'Europa, s'impedeix que puguin viure amb un mínim de dignitat i paral·lelament s'exhibeix un d'aquests animals engabiat, empresonat, com a esquer per atreure turisme familiar.

Mentre a L

LES TAQUES DEL SOL

Sovint te n'adones de què coses que des de sempre havies cregut, havies tingut col.locades, cal revisar-les. Posats a exemplificar-ho, parlem del sol? Qui no té al cas aquella imatge de les taques solars? Doncs ara resulta que el nostre estimat astre s'està quedant sense taques.

No patiu, però... el sol ens sobreviurà. Al ritme que anem...

IGNASI GUARDANS CAMBÓ

Hi ha polítics a qui de tant en tant sona la flauta i es poden situar a la cresta de l'onada, mediàticament parlant. Aquest és el cas d'Ignasi Guardans Cambó, qui aquesta setmana està sortint a tort i a dret per tots els mitjans de comunicació degut a l'atemptat ocorregut a terres índies, un altre cas pot ser el de la meva estimada (sic) Esperanza Aguirre.

Guardans, qui es presenta com una persona senzilla, ha passat un mal tràngol degut a l'atemptat terrorista, però haurà quedat descansat després de tant de rajar per teles i ràdios.

BOSSES DE PLÀSTIC

S'ha obert la guerra institucional contra la bossa de plàstic... i com sempre serà el poble qui n'assumirà les conseqüències.

Podría fer un cant a les virtuts d'aquesta nova normativa catalana contra la bossa de plàstic -tant utilitzada pels cossos policials per tal d'infligir tortures deixant momentàniament sense respiració a detinguts per motius polítics-. De fet l'ús desmesurat de bosses de plàstic no el trobo bé... ara bé... que en dieu dels embalatges, de la quantitat de cartró i plàstic innecessari... perquè no es fa una normativa per tal d'obligar les empreses a reduïr embalatges innecessaris?

Penso però una cosa: Personalment sempre reutilitzo les bosses de plàstic i utiltzo un d'aquests enginys de l'Ikea que et permet acumular-les fàcilment i tindre-les sempre a mà. D'aquesta manera la meva economia s'estalvia comprar gran part de les bosses de la brossa què hauría de menester si les bosses de plàstic dels supers s'haguéssin de pagar.

Suposo què a Catalunya s'incrementarà doncs el consum de bosses de la brossa, aquestes d'un sol ús -a diferència de les del super-. Desconec però a qui pertanyen les empreses que es dediquen a fabricar les bosses de la brossa, en tot cas els ha tocat la grossa.

SUPER RATÓN

L'únic ratolí que menja formatge super-vitaminat.... em porta records d'infantesa :-)

Quin revival, no?

MIRAR LES ESTRELLES

Me n'assabento de que el blocaire Pinel a partir d'ara haurà d'alçar més el cap cap a les estrelles per poder buscar-hi allí el seu pare. Les persones se'n van, traspassen, moren... però d'alguna manera continuen vives i tinc la creença de què ens hi retrobarem en un misteriós futur que ningú coneix.

No res, aquest post d'avui, senzill i breu és per acompanyar a Pinel i la seva família en el sentiment.

De tot cor,


Imatge extreta d'Apa Noi

EL CONGO BASC

No sóc massa futboleru, i no sóc massa masses coses... però aquest vídeo m'ha agradat. I és que de vegades la globalització també té una part positiva, d'acostament entre els pobles. I el que us deia, el vídeo m'ha fet gràcia.

Volia dedicar el vídeo al Salvador Guinart, però veig què és de la Reial Societat... però vaja, li dedico igual, segur que li fa gràcia.

I parlant de vídeos, futbolístiques passions abanda, aquest desprén una energia i vitalitat que Déu n'hi do... Ai! Si encara m'interessaré pel futbol!

ELS MOSSOS S'ESTRENEN

Els Mossos d'esquadra ja s'han estrenat a Tarragona i han detingut un grup de joves de la ciutat. Va ser dissabte i no m'ha arribar gaire informació del tema, però es veu que és un tema relacionat amb una penya ultradretana de seguidirs del Saragossa, que dissabte passat va jugar a Tarragona contra el Nàstic.

Per les informacions de què disposo aquest grup de joves tarragonins (tres o quatre) porten més de 48 hores als freds calabossos dels Mossos.

Els ultradetans, suposos, en aquests moments deuen fer de les seves per Saragossa.

Descobec el que va passar però em pregunto perquè la policía sempre es posa "de costat" de l'ultradreta, com ho vam veure a la manifestació nazi del passat 12 d'octubre.

Si algú disposa de més informació pot deixar-la als comentaris.

EL BLOG DE LA JAKA

Posats a mirar-se el melic puc dividir els blogs què conec en quatre fases, per dividir-los d'alguna manera.

1. Els blogs recents, nous, acabats de crear, amb dos o tres mesos de vida.

2. Els blogs creats amb posterioritat al Connexions [From Tarragona] (ja us parlava del melic, no?).

3. Els blogs que més o menys van néixer en la meteixa època que el Connexions i vam fer le sprimeres passes plegats.

4. Els blogs més clàssics, pioners.

I El blog de la Jaka ho és d'aquests, és un blog pioner (amb blogs en diverses plataformes, com Tinet o Blogger). A nivell de Taragona deu ser dels primers blogs que han aconseguit tenir prèdica més enllà de l'entorn inmediat, convertint-se en una mena de rferents del món blocaire tarragoní. Forma part del grupet de blogs que em segueixen per aquest aplicatiu d'aquí a la dreta i jo... content de tenir-la per aquí. Amb un puntet d'enveja pel dinar que ens explica en una de les seves entrades més recents, amb la Montserrat Abelló.

Disculpeu-me doncs si m'he mirat massa el melic i mireu el seu, de melic.

DES DE L'AMPIT DE LA FINESTRA

Des de l'ampit de la finestra és el curiós títol dun per a mi nou blog dque he descobert gràcies a l'aplicatiu de la columna de la dreta que permet seguir blogs... I m'ha agradat, i no ha estat l'únic dels que he descobert així i dels quals vull parlar.

Aquest blog l'he trobat fresc i amb les idees força clares a nivell de sinceritat, d'una sinceritat d'aquella que clava les arrels en el poble, en la terra humida on ens ha tocat viure i que alguns vold´rien seca, d'idees especialment.

No res, si us hi voleu passar la seva darrera entrada la trobo molt encertada, plena de reflexions que a voltes m'he fet i que lliguen amb la vida mateixa de les persones... la comoditat, la recerca de l'estabilitat que esquiva qualsevol ombra de risc. I ja ho sabeu "qui no s'arrisca, no en pisca"... o dit d'una altra manera, en boca de les meves heroïnes particulars, les Madres de Plaza de Mayo: "La unica lucha que se pierde es la que se abandona".

ROLLITO DE TARDOR

Els polítics que ens governen ens porten pel camí de l'amargura, les seves receptes, refundacions i històries diverses no aconsegeixen socialitzar el seu ritme de vida amb el poble, creant-se cada cop una més evident esquerda entre el món dels polítics professionals (excepcions a banda), els seus acòlits llepaculs i el poble.

A mi m'interessa poder accedir a una sanitat pública i he de pagar sanitat privada doncs la saturació és evident... a mi m'interessa poder caminar tranquil i veig cada cop més violència i inseguretat... a mi m'interessa que l'educació pública funcioni i cada cop va camí d'estar més externalitzada.

I la vivenda, i el cistell de la compra...?

Aquest sistema polític no s'ha de refundar, s'ha de millorar canviant-lo des de l'arrel i ho dic doncs crea milers i milers de persones insatisfetes, i això no és bó per a la salut. Desconec qui és el millor sistema, però el que tenim no m'agrada. Vull un demà millor!

Тондо Ротондо

Si fa uns dies us proposava esbrinar com és el vostre nom e rus, avui ha estat la Milu Duarte qui ha donat una nota de seriositat al tema i m'ha escrit el meu, de nom en rus: Тондо Ротондо.

M'agrada!

Parabéns, Milu!

JUBILATS

Mentre la televisió ens bombardeja amb el mite de l'eterna joventut és saludable veure com el món no funciona com volen els qui ens manen.

A Mallorca s'ha creat Jubilats per Mallorca, una entitat que ha sabut donar cabuda al potencial de tantes i tantes persones que per motius d'edat són discriminades en la presa de decissions, però que no volen quedar al marge de la lluita més noble que existeix: intentar per tots els mitjans que la terra que lleguem a les futures generacions no estigui feta una merda.

JOSEP FRANCESC FERRER VAL, SÍNDIC

D'entre els personatges públics en trobem de diversa mena i condició, per a tots els gustos. N'hi ha que només pensen en els diners, i n'hi ha que prefereixen sortir al màxim de fotos possibles. No conec personalment el nou síndic de greuges de l'Ajuntament de Tarragona, però tinc la sensació de què és una persona que es deixa estimar per les taules ben parades i per les càmeres fotogràfiques, especialment per les càmeres fotogràfiques. I que quedi clar: No penso que sigui una persona d'aquelles que flirtegen amb la política pels diners.

Si teniu a mà qualsevol programa de Setmana Santa n'hi trobareu un grapat de fotos de persones que xalen lluint el palmito. També hi trobareu el nou síndic en la seva faceta més "pietosa", per dir-ho d'alguna manera. I és que els polítics del bipartit municipal dónen força peixet als "líders" setmana-santerus de la nostra Tarragona. I per a mostra... el Senat.

En tot cas sort i bona feina, a ser possible amb un esperit crític potent.

ECHENLE SAL, DE LILIANA FELIPE

Brujas rameras
Esfinges y quimeras
Traidoras ratas muertas, callejeras
Que emponzoñan las buenas maneras

También pueden decirme
pinche culera
histérica jodida, retorcida
que fabrica puras mentiras

Berna lechona
cerda cabrona
tortilla vieja puta desgraciada
vete mucho…a la chingada

Callen culebras callen
no soy como imaginan, callen
soy pior de lo que opinan, hablen!

Y me da igual
si soy banal
si tal por cual
como animal
y si hago mal
total total total
así soy yo..profesional

Muerto por hambre
lamo por vicio
y duermo a ver si sueño que me caigo al precipicio
por ejercicio

Pior quel infierno
pior quel gobierno
yo soy la pior de todas en la ternura se me adora
en la impresora

Por pecadora, violenta y vengadora
no tengo ni un amigo y tampoco tengo ombligo
soy mi ene, soy mi ene, soy mi ene
soy mi enemigo

Callen culebras callen
no soy como imaginan, callen
soy pior de lo que opinan hablen ratas!

Y me da igual
el coito anal
ser virginal
ser anormal
échenle sal al animal
total total total
así soy yo...convencional


Liliana Felipe

UN VÍDEO GLOBAL

De cara al cap de setmana, he pensat en compartir aquest vídeo amb vosaltres. No perquè sigui especyacular, ni perquè us aporti grans idees, no. Senzillament perquè el tingueu una estona en marxa mentre bloguejeu per aquest o aquell blogs, mentre escriviu aquell e-mail endarrerit, mentre esteu per aquí... Una vaca europea cada dia costa 4 euros de subvenció i un terç de la humanitat viu amb menys d'un euro al dia... curiós, no?

L'ILLA DE LES NINES

De tot se'n pot treure partit, només cal una bona campanya de màrqueting per desvirtuar l'autèntic... D'un home que buscava nines als fems per espantar un fantasma, a l'actual indústria turística. De l'ànima al diner, vaja. Curiós!

CARTA A L'OBAMA

Hi ha fotos d'aquelles que per elles mateixes parlen... i aquesta n'és una. La del manaies amb l'escolanet.

Mireu, Obama ha guanyat... i Zapatero ja ha fet públic el desig de ser un bon escolanet seu, com Aznar ho fou de W. Bush.

En canvi Chavez ja ha demanat a Obama que aixequi l'embargament a Cuba. Quina diferència: dos presidents parlant de subordinat a superior, o dis presidents parlant de tu a tu, al mateix nivell.

L'Obama transmet bon rollo, però durarà molt? tant de bo sigui així i les seves bones paraules i desitjos es converteixin en realitats palpables. És el meu desig, ara que tothom fa cartes dels reis adreçades a l'Obama. Llàstima que alguns desitjos no es fan gairebé mai realitat...

L'AIXETA

Tinc com un record llunyà d'haver sentit emprar la paraula "aixeta" per parlar d'allò també anomenat interruptor.

De fet n'hi ha de ben curiosos d'interruptors, o d'aixetes...

Post dedicat a Toni, que no se si el llegirà.

OBAMA

Posats a triar m'agrada més l'Obama què el seu competidor amb nom que recorda unes papates fregides, en Mc Cain. Però vaja, sense massa entusiasme doncs no penso què la victòria d'Obama faci canviar gaires coses... en tot cas pot donar una mica més d'oxígen al gegant nordamericà en època de "vaques flaques". No seré jo qui faci un anàlisis sobre el tema, per això existeixen especialistes, però a hores d'ara, a les portes dels resultats vull apostar -desmotivat- per Obama des de la certesa de què en tot cas només aplicarà una mica de maquillatge, com ha fet en zapatero. De fet qui mana: els Obames i els Zapateros o les Shells, les Caixes i els Mc Donalds Douglas de torn?

M'aconformaria, i seria una mica més feliç a nivell mental, si Obama aixequés l'embargament contra Cuba i retirés l'exèrcit nordamerià del tants i tants llocs. Vist que no es preveu una invasió ianqui a terres catalanes per alliberar-nos de segons qui... Vinga doncs, Obama.

PER A LA ZEL

Avui, de forma especial, dedico aquest post a la Zel, amiga blocaire amb qui comparteixo somnis i il·lusions blogosfèriques. Us deixo amb unes sentides paraules extretes del seu blog:

T'estimo, papa. M'he quedat les teves claus, allò que més tocaves cada dia.

M'he quedat la teva olor, la que m'ha quedat a les mans quan t'amanyagava tot plorant, i t'eixugava la suor freda.

Sigues forta, sigues tendre, Roser.

Foto extreta d'aquí.

2 ANYS AMB VALTRUS

El 3 de novembre de 2006 començava a existir aquest blog... parlant-vos de cinema i explorant la versió antiga de la casa Blogger. I amb els anys -ja en són dos!- hem anat tocant diversos temes, resseguint diverses històries i -me n'adono- cada cop toco temes més polititzats... i no se si és prou bo pel cap. Tot és política diria algú... però la veritat és que blogejant n'aprens molt de com està el pati.

No se... dos anys postejant són moltes hores, i de fet les vostres visites i comentaris penso que ara per ara és el que dóna sentit a l'aventura blocaire de Tondo Rotondo. I si voleu, ens acompanyem en les nostres aventures virtuals particulars, que sense saber-ho conformen quelcom més ampli que algú ha batejat com a catosfera.

Una cosa, però, m'intriga... us sentiu a gust per aquí?

Ho faig prou bé, o sóc un petardo de la blogosfera?

I com sempre dir-vos que tinc pendent endreçar el blog, la columna de la dreta en concret... a veure quan m'hi poso! De moment he afegit l'aplicatiu per a que us sigui més còmode seguir-me, a dalt de tot de la columna de la dreta: Us animeu?

Un petonàs, wapes i wapos!

EL TEU NOM EN RUS

Els ordinadors que tenim per casa estan preparats per escriure en caràcters llatins però si de caràcters ciríl.lics es tracta ho tenim un pelet més magre... però vaja, sobeviurem.

El que si que podem fer, a partir d'ara, i amb un parell de clics és conèixer com s'escriu el nostre nom en rus, en caràcters ciríl.lics.

Feu la prova clicant en aquest enllaç.