dissabte, de novembre 15, 2008

ROLLITO DE TARDOR

Els polítics que ens governen ens porten pel camí de l'amargura, les seves receptes, refundacions i històries diverses no aconsegeixen socialitzar el seu ritme de vida amb el poble, creant-se cada cop una més evident esquerda entre el món dels polítics professionals (excepcions a banda), els seus acòlits llepaculs i el poble.
A mi m'interessa poder accedir a una sanitat pública i he de pagar sanitat privada doncs la saturació és evident... a mi m'interessa poder caminar tranquil i veig cada cop més violència i inseguretat... a mi m'interessa que l'educació pública funcioni i cada cop va camí d'estar més externalitzada.

I la vivenda, i el cistell de la compra...?

Aquest sistema polític no s'ha de refundar, s'ha de millorar canviant-lo des de l'arrel i ho dic doncs crea milers i milers de persones insatisfetes, i això no és bó per a la salut. Desconec qui és el millor sistema, però el que tenim no m'agrada. Vull un demà millor!

5 comentaris:

Cèlia ha dit...

Hem de trobar nous camins de canvi, camins que no s'hagin fet fins ara. Quan fem revolucions traspassem el govern que estava en mans d'uns a mans d'uns altres (i els donem les nostres vides, les nostres passions, les nostres idees perquè se'n surtin). L'únic camí, penso, ha de ser de pau...

Jesús M. Tibau ha dit...

en gran part cal començar per refundar-nos les masses, que ja fa temps que hem caigut en l'apatia, l'egoisme, i el tantfotisme.

Albanta ha dit...

Pense com el Jesus Mª, que el canvi ha de vindre de les masses, del poble mateix, però per això fa falta una revolta, i estem en una societat massa acomodada en aquests moments per moure masses.
Malauradament hauriem d'estar moltíssim pitjor encara per pensar això.
Per tant, malgrat el meu espèrit revolucionari, hauré de confiar en els petits canvis de no sé ben bé quins polítics.

Mon ha dit...

ells volen refundar el capitalisme i ho faran perque tenen el poder...ara es hora de que les masses també posem el crit i juntem les mans

Unknown ha dit...

No us manca raó, ni raons... A mi, però no m'agrada tant parlar de masses, sinó de poble, de la gent que és conscient.