QUE CAP OCELL TRENQUI L'HARMONIA DEL SEU CANT

Som moltes les persones que continuem tirant endavant malgrat la hipocresia i la manca de tendresa dels polítics i multinacionals que ens governen (Caixacorp inclosa). Mentre es dediquen a insuflar diners a les seves carteres, als seus amics... som molts i moltes els qui anem fent amb dignitat entomant les retallades, consolant-nos, reconeixent-nos i teixint xarxes de suport mutuu amb amics, coneguts i familiars que pateixen la cruesa d'aquest sistema capitalista, si... capitalista, o neoliberal o com trons vulgueu anomenar-lo.

I mai, mai... mai cap ocell hauria d'haver trencat l'harmonia del seu cant. Tots els cants han de ser-hi, amb la força i la pluralitat que ens fa potents i fràgils alhora. Amb la tendresa d'un poble que a hòsties i garrotades comença a connectar amb la rebel·lia, amb la rebel·lia d'aquell "tot està per fer i tot és possible", amb la rebel·lia de dir el nom del porc a la cara dels qui ens ho roben tot, dels qui fins-i-tot ens roben les paraules i no ens deixen ser.