La lluna s'ha identificat sovint amb els pensaments més utòpics. I justament és ara quan estem encetant una època en la què els pensaments més utòpics dels dolents s'estan fent realitat, en què els pensaments més utòpicament perversos dels nostres amos globals s'estan materialitzant i com si al front de milions de bulldozers estiguéssin anorreant la humanitat, la tendres d'aquest món nostre.
Però no podran, cada buldozer ensopegarà amb un cor, amb un puny, amb una persona... si amb una persona humana (la negreta és volguda).
El món és de les persones himanes i no pas dels titelles (en el mal sentit de la paraula) que ens mal-governen, bé sigui des dels estats, bé sigui des de les corporacions financeres, o bé sigui des dels poders ocults de sempre.
Guanyarem, i de la seva crisi en farem fum. I per això ara, justament ara, hem de demanar la lluna, però l'hem de demanar a nosaltres mateixos, als homes i dones que som poble i que farem possible la utopia, potser la utopia global (algun dia).
La foto és de la NASA, bons altres aquests...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada