Les mateixes persones que volen què el català esdevingui un idioma folklorico-regional-espanyol són les mateixes persones que no volen què els xiquets i xiquetes sàpiguen ni qui era Andrés Estellés i que no volen que pensem. Ras i curt.
El millor homenatge a Vicent Andrés Estellés és estimar com ell va estimar, estimar tant i tant què les persones què ens volen tapar la boca amb la seva merda de sentències, decrets, crisi i mentida hagin d'anar a fer la ma a casa seva, i allí (a casa seva) es dediquin a deixar en pau no només els catalans, sinó també a la seva gent, que no en té cap culpa d'aquesta casta de polítics coruptes i dictatorials espanyolistes.
Homenatjar Vicent Andrés Estellés és un símbol de normalitat, un símbol del que aquesta gent que ho empudega tot no vol que fem.
Homenatjar, estudiar, llegir, compartir arreu els Països Catalans Estellés i els seus escrits és un símbol de maduresa d'allò més normal en un país tant poc normal com el nostre.
1 comentari:
Vénen temps difícils.
Vicent Andrés Estellés ens dóna l'enteresa per superar-los.
Publica un comentari a l'entrada