Tondo! No sé com, però el teu blog no se mactualitza! Quina alegria la visita! Amb el teu permís, em guardo la omatge. És una alegria també llegir i veure que no sóc un ésser tann estrany, jo penso com tu i ningú em deixa argumentar res. Vusca Chávez, sí senyor, model en el record!
Molt petons.
Ah, la foto xula... és que intento pintar, allò és meu...
Ara ja n'hi haurà un altre de comentari. Tu penja quan vulguis que sempre hi ha algú per aquí o per allà. Ja saps...el valor de les paraules. Que lluny que arriba i arriben :) Una abraçada!!!Com és això d'abraçar intermitent???
Intermitentement, quan els parèntesis no virtials pemeten tornar de cap a un blog que fou potent i ara més que res és record de les i dels qui vau compartir tantes il·lusions que encara hi són...
5 comentaris:
Apareixes quan algú se'n va...i no comptes amb els que t'esperem :)
No saps què em provoca veure't als comentaris jejej
una abraçada Tondo
Tondo! No sé com, però el teu blog no se mactualitza! Quina alegria la visita! Amb el teu permís, em guardo la omatge. És una alegria també llegir i veure que no sóc un ésser tann estrany, jo penso com tu i ningú em deixa argumentar res. Vusca Chávez, sí senyor, model en el record!
Molt petons.
Ah, la foto xula... és que intento pintar, allò és meu...
Ostres, quins comentaris més xulos. penjo alguna cosa i encara hi ha algú. Heheheheh
Una abraçada (intermitent)
Ara ja n'hi haurà un altre de comentari.
Tu penja quan vulguis que sempre hi ha algú per aquí o per allà.
Ja saps...el valor de les paraules. Que lluny que arriba i arriben :)
Una abraçada!!!Com és això d'abraçar intermitent???
Intermitentement, quan els parèntesis no virtials pemeten tornar de cap a un blog que fou potent i ara més que res és record de les i dels qui vau compartir tantes il·lusions que encara hi són...
Publica un comentari a l'entrada