Imagineu que poseu una denúncia contra l'empresa on treballeu des de ben jove doncs ara que teniu una edat us estan fent la vida impossible, que aquesta empresa és grossa i molt potent.
De tant en tant m'agrada endinsarme dins dels blogs de caire polític. És una forma d'anar creant-me jo mateix la informació a la carta a partir de la impressió que m'enduc d'aquests espais. I quan m'hi endinso no discrimino a nivell de tendència: penso que en tots els partits hi ha opinions interessants i persones amb ganes de debatre o si més no compartir. Després vindríen els blogs polítics del tipus aparador-façana, però aquest tema potser el deixem per a un altre post. 
aquest post i convidant-vos a conèixer els seus blogs, que són dos. Però no només ho faig així, perquè si, perquè em ve de gust... sinó que ho faig perquè ho tenia pendent, tenia pendent agraïr-li que hagi pensat en aquest blog, el Connexions per lliurar-li un d'aquests curiosos premis que circulen i que cada cop són més exòtics. Avui es tracta del "Blog dorado", un premi creat pel blocaire dominicà Valentín i dissenyat per Hambiory per valorar el bon treball realitzat en els escrits. El premi "Blog dorado" -i ara agafo paraules del seu creador- sibolitza també la unió, l'amistat, un pacte que referma els vincles dels enllaços que reben els premis. El premi "Blog dorado" també comunica un simbolisme mitjançant els colors. El daurat saviesa, claredat d'idees i riquesa (referida aquesta a emocions i punts de vista), el blau simbolitza en aquest cas pau, profunditat i immensitat.
Barcelona avui viurà una d'aquelles manifestacions que passaran a la història de la dignitat d'un poble, minimitzada i criminalitzada pels mitjans de comunicació (ahir el diari Aquí tractava el tema com a vandalisme).
El mateix que a escala de país, a escala de ciutat està passant també passa a nivell internacional. Parlo dels intents de desprestigiar, vilipendiar i fer passar per allò que no són a les persones més compromeses amb la realitat, més allunyades d'aquella frase que en Zaplana va fer famosa "estoy en politica para forrarme".
Els nostres mass media (que de fet són seus) ho tenen clar: l'enemic a batre és Bolívia, és Veneçuela, és Cuba... I en canvi no es fixen en la situació de Birmània, Aràbia Saudita o Rússia, per posar tres exemples.
La Guàrdia Urbana de Tarragona ha detingut aquest dijous 8 de maig quatre joves que acabaven de pintar un mural demanant l'alliberament del Franki de Terrassa. Els fets van produir-se en finalitzada l'execució del mural, moment en què un cotxe de la Guàrdia Urbana secreta i un altre d'explícit els van aturar.
A la foto podem veure un Joshua Bell molt jovenet... que de ben segur ni els seus fans podríen reconèixer si un dia -per exemple- estigués banyant-se a la platja. Molts n'haureu sentit a parlar de la seva estada de 45 minuts al Metro... jo he de reconèixer que fa una setmana no sabia ni qui era aquest tal Bell, en el seu dia nen prodigi del violí i reconegut violinista a nivell internacional, dins el top ten nord-americà. Però bé...
Força cops he tingut a les mans diccionaris d'aquesta casa, però mai se m'havia acudit consultar l'entrada "polaco" en castellà.
Aquí un exemple de la Catalunya optimista. Amb una reforma integral de l'edifici de la seguretat Social a la Rambla Nova de Tarragona.
El futbol me la rebufa bastant... Però vaja, trobo molt fort que quan hi ha una victòria d'algun campionat la guàrdia urbana no apliqui l'ordenaça de civisme als seguidors, en aquest cas realmadridistes. La contaminació acústica no és delicte? La conducció temerària pel centre de la ciutat no és punible?
Montilla diu lo que toca dir, desapassionat ell... en Saura està resant perquè plogui.En Saura hauria d'aplicar-se les paraules de Montilla (qui al seu torn també se les hauria d'aplicar a ell mateix) doncs un cop més ha enviat la seva policia a estomacar de valent (a cops de puny) uns manifestants pacífics (remarco lo de pacífics). Ni Aznar ho faria millor.
La fotografia, extreta d'aquí, ens mostra un dels cops de puny propinat per Mossos que -no ho oblidem- responen a les ordres de Saura.
Més informació sobre la camoanya de solidaritat amb Franki clicant aquí.
Aquest escut seria el que segons les normes de l'heràldica li correspòn a Tarragona. Els polítics, però, passen del tema i s'estimen més inventar imatges corporatives fashion.Sempre dic el mateix... i és que podem estar d'acord o no en una cosa, en la finalitat, en els mètodes, en el que calgui. Però trobo molt fort que la premsa de Tarragona no faci ni esment a la manifetsació que ahir a la tarda va circular per la ciutat. Això, ras i curt, és censura de la dura.
He trobat aquest vídeo i m'ha fet gràcia postejar-lo potser per deixar constància del silenci dels diaris tarragonins.
Si cliqueu damunt la foto podreu observar la política lingüística utilitzada pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. 
A tot arreu hi ha bona gent, també a CCOO i UGT. Ara, això no treu que per a mi simbolitzin el que simbolitzen: sindicats que apuntalen el sistema polític actual.
L'altra, la de la CGT, Esquerra independentista del Camp, USTEC i d'altres, no-oficialista. Aquesta sortirà en lletra petiteta aks diaris locals, que xifraran els assitents sempre com a menys que la la manifestació oficial.
Visitant el blog Prendre la paraula he trobat aquesta foto, que vull compartir amb valtrus. Sembla clar que al Franki l'han volgut escarmentar, i per això la policia del Saura l'ha detingut per portar-lo a la presó acusant-lo de cremar una bandera espanyola. Al cap i a la fi un tros de roba.Ja us ho dic ara... ni sóc músic ni se com tocar la guitarra... però m'agrada la música, i m'ho passo bé assaborint el treball amic de les persones que saben rascar-la -la guitarra-. I ara que arriba el primer de maig, amb el seu pont (i sóc afortunat doncs faig festa)... vull compartir amb vosaltres la música de l'amic bodegueiro, del Carlinhos Medeiros. Malgrat sóc conscient de què aquets dies estaré més proper a la taula de planxar (m'hi ha fet pemsar la que surt al vídeo) que no a la guitarra i l'hamaca... aquí us deixo aquesta bella cançó, aquí us convido a escoltar com en sap aquest Carlinhos, de comunicar tendresa.
Blocaire, periodista, músic... i per sobre de tot persona: aquí el teniu.
Vull dedicar el post d'avui a la *MaRiA*, per motius que més endavant explicaré.
S'escriu molt sobre el conflicte que enfronta Palestina i Israel, i jo no en se prou. Tot i amb això la meva opció a favor de Palestina és clara, potser per això dóno suport a la xarxa blocaire Palestine blogs.
Avui vull convidar-vos a donar-hi suport des del vostre blog. Com? Aneu a aquest enllaç i escolliu un banner que podeu penjar... i aneu investigant
Si cliqueu aquí podreu veure el vídeo que explica el cas del Franki de Terrassa, no m'extrendré a parlar-ne.
No acabo d'entendre a què juga en Saura... es diu ecologista i defensa xuclar aigua de l'Ebre, es diu d'esquerres i ordena carregues com en Franco... Aquest matí, aprofitant que la Rambla Nova no estava ocupada per les parades del mercat que no deixen gaudir de l'espai públic, he pogut conèixer la gent de Batek i moure'm una mica al ritme trepidant de la seva música. No duia càmera, ni vídeo... ni falta que feia, però per compartir-ho amb vosaltres he anat a la seva web i els he agafat un vídeo. El directe, és clar, molt millor!
Després d'un grapat de posts d'aquells potser massa actuals, a la contra del que ens estan fent doncs mireu... he pensat en dedicar-vos aquest "joropo" a valtrus, les persones que sovint o esporàdicamnet feu cap a aquest, el vostre blog.
Un joropo?... l'estic assaborint tot just ara, amb valtrus. En tot cas aquesta peça és un joropo tradicional veneçolà interpretat per Mónico Marquez i el seu "Grupo Estribillo" amb acordió, timbal quadrat anomenat "La caja"... però amb un protagonisme essencial de la veu, del missatge, de l'alegria.
Penso que darrerament he postejat massa a la defensiva, dient la meva a algunes barbaritats que veig, per no dir animalades. Però això mai, mai... ha de fer que perdem l'alegria, les ganes de viure i de treballar per un futur si més no que no sigui pitjor que el que ens dissenyen els de sempre. No? Vinga, aquest joropo per tots valtrus, blocaires de l'ànima.
Cada cop tinc més clar que a nivell de partits polítics -diguem-ne, tradicionals- no existeixen gaires diferències en allò bàsic. Un matís, una modulació, una paraula més agosarada són suficients per a que res de res faci cap canvi. O per dir-ho millor per a que tot canviï sense que canviï res.
Com ha anat la diada de Sant Jordi?
A les portes de Sant Jordi, el dia de la llengua, la rosa i el llibre per excel·lència vull compartir amb tots valtrus el desig de què poguem trobar estonetes que ens permetin gaudir de bons llibres en format paper a qualsevoll lloc, però en calma i tranquil·litat.
No time for love?
Potser si... però no per Sant Jordi!
La imatge és obra d'Amèlia, a qui li desitjo bona diada.
Els ecopijos ecosocialistes (l'eco dels socialistes, vull dir) ho tene claret claret... modifiquen el significat de les paraules per tal d'aplicar la política més insostenible possible camuflada de progressisme sostenibilista.
Què se n'ha fet de la gent del PSUC, què se n'ha fet de la gent del PCC, què se n'ha fet de la gent del MCC, què se n'ha fet de la gent de la LCR, què se n'ha fet de la gent de Revolta, què se n'ha fet de la gent de La Plataforma, què se n'ha fet de la gent del PORE, què se n'ha fet de... No puc creure'm que tantes espurnes de dignitat siguin ara puntals del neoliberalisme, siguin ara els que continuen el Plan Hidrológico Nacional del PP a la catalana...
La fuita radioactiva d'Ascó ha estat 100 vegades major que lo que va declarar-se inicialment.
Ahir els uns, avui els altres i el nostre territori cada cop més pudent, sec i deixat no de la mà de Déu... sinó de la mà del formigó, les canonades, les comissions i l'especulació.
14 d'abril i no us parlaré d'història... En Joan Martín ha entrat amb força al món blocaire tarragoní... pels continguts del seu Anades i tornades i també per alguns comentaris que amb gust he resseguit per aquests blogs de Déu... que neixen i es multipliquen que dóna gust. 
Tinc pendents algunes coses per repartir, alguns poosts per compartir... però no vull afegir-hi més fato.
Ja fa uns dies en Jordi Salvat, al meu parer un dels blocaires camptarragonins de referència, va enviar-me aquest meme; el meme de l'aigua, que amb certa fortuna ha anat rodant entre els blocaires tarragonins... Ara és el moment d'entomar-lo i donar-li resposta...
2) Creus que la ciutadania de Tarragona ha rebut informació suficient sobre com estalviar aigua i com contribuir a pal·liar la sequera?
3) Considera que s’ha fet una bona gestió de l’aigua i s’han adoptat mesures vàlides per pal•liar la sequera?
Han passat 15 anys... a Montanejos tallaren un a rosa roja, materen l'esperança, la il·lusió. La caverna fosca, pudenta, espanyolista i casposa de sempre assenyalà l'objectiu i el botxí actuà apunyalant en Guillem, apunyalant el jovent català.
Mostrant a la banda dreta del blog el penó de la conquesta el Connexions s'adhereix de cor al record del rei Jaume I, en el seu 800 aniversari.
Gabriel Xammar ens ha deixat... En Gabriel Xammar és una d'aquelles persones que han sabut propagar amb fermesa la flama de la llibertat de generació en generació. Nascut el 1910 a Juneda, s'establí a Tarragona procedent de l'exili. Gabriel Xammar va militar a Estat Català, s'integrà en la 123 Brigada Mixta i va ajudar a molts exilats a travessar aquesta absurda frontera, frontera de la vergonya que separa els estats espanyol i francès i ens divideix com a poble. Persona de neguit patriòtic, fou repressaliat però mai s'arronsà, defensant sempre la terra, quan va caldre amb les armes a la mà, fent vida associativa, organitzant actes culturals i de ressitència.
A Tarragona participà de forma activista en la defensa de la llengua, cultura i nació catalanes, formant part de la junta d'Òmnium Cultural en la clandestinitat i de moltes entitats ciutadanes, també al voltant de la Llibreria de la Rambla, enguany d'aniversari.
Podem veure bé l'ocupació, la podem veure malament... algú va dir que els okupes serien recordats com a els precurssors del dret a la vivenda digna, quan aquest dret sigui real. En tot cas avui vull comentar-vos una petita història. Resulta que un grup de persones ha ocupat un espai d'aquests destinats a especular i que quan va ser el moment van trucar a la guàrdia urbana per comentar les seves intencions, no sigui cas que algú els confonguñes amb uns xoríços qualsevol, d'aquets que tant abunden davant la passivitat policial.
Avui tinc ganes de presentar-vos un blog, el de Jordi Martí Font.És un dels blogs que visito força sovit, tot i que no hi comento massa doncs en ser de Vilaweb he de teclejar masses coses per deixar-hi un comentari... I és que mira que ens endropeix tota aquesta moguda que de vegades per no allarar el braç en busca d'un diccionari fotem quatre clics i ja tenim la parauleta buscada en dos o tres llocs diferents (jo utilitzo sovint el DIEC i el DCVB, aquest ja més com a divertimento encuriosit).
La hipocresia de vegades va aparellada amb un bon màrqueting que ensucra la seva amargor...Sempre paga la pena fer memòria, aquí us adjunto el vídeo amb les respostes de Josep Fèlix Ballesteros quan estava en campanya electoral. L'actual alcalde va respondre a una pregunta que li vaig formular i ara que ha passat el temps penso que és saludable -si sou de Tarragona- tornar a veure el vídeo doncs de ben segur apunta algunes de les tendències que seguirà la seva política.
En tot cas, i que quedi clar, agraeixo a l'alcalde la seva resposta. Malgrat penso que hauria de ser més agosarat.
