dimarts, de gener 30, 2007

AMB LA MIRADA I AMB LES LLETRES

I després de veure el nostre planeta des de dalt de tot, des del mateix cosmos que fou visitat per primer cop pel gran Iuri Gagarin... La casulaitat va voler que dediqués un post al blogger brasiler amic. I això m'ha fet pensar en la importància de mantenir un correcte equilibri entre allò global i allò concret, entre l'Altrament Altre, el cosmos, la terra, els grans conceptes... i la comunitat humana, en definitiva les persones...
M'agrada aquesta foto i penso que simbolitza una mica l'esperit dels blogs: no parla, observa... i comunica: amb la mirada i amb les lletres. Què en penseu?

Fotografia de Xbeeba.

dijous, de gener 25, 2007

CARLINHOS MEDEIROS & BODEGA CULTURAL

El blocaire brasiler Carlinhos Medeiros no deixa de sorprendre'm: Vaig conèixer el seu Bodega Cultural per casualitat en el moment en que acabava de penjar un post: va cridar-me l'atenció el nom. Ara visito sovint Bodega Cultural senzillament perquè m'hi trobo a gust: ofereix informació local de la seva ciutat d'Aracati, que he conegut gràcies a aquest blog, però també ofereix informació i opinions sobre Brasil i el món, en un sa exercici de globalització positiva i amb un toc d'ironia de la sana. Quan disposo de temps també m'agrada anar investigant els seus links.

M'agrada la manera de fer de Carlinhos i el seu respecte per les coses més senzilles de la vida, i el seu entusiasme per la cultura entesa en un sentit ampli. Avui -però- Carlinhos m'ha dedicat un post ben especial, que no puc estar-me de compartir amb tots vosaltres, tot convidant-vos a visitar el seu blog. Obrigado, irmão!

Quinta-feira, Janeiro 25, 2007

DIRETO DE TARRAGONA URGENTE!

O amigo Tondo, lá de Tarragona - Catalunha - tem se mostrado o amigo número um da bodega cultural. Ele a encontrou navegando por aí, e desde então, nunca mais deixou de freqüentá-la para tomar sua "caipirinha informativa", ouvir umas e outras de "arrepiar" sobre o Brasil e o mundo e deixar seu comentário, quando o assunto lhe chama a atenção, é claro. Tondo, ao que tudo indica, é uma pessoa sensível e preocupada com o destino do Mundo, suas guerras estúpidas, suas desigualdades (...). É só visitar o seu blog "Connexions [ From Tarragona ] " e ver as postagens inteligentes, sobre os mais diversos assuntos da sua terra natal e do mundo globalizado, que nos remetem a uma reflexão saudável e construtiva. O Tondo, é quem mais comenta as postagens da "bodega" que inclusive, é publicado em sua lista de blogs recomendados. Falarei com o Luis Carlos, nosso comandante mor, para instituir a medalha "grã sivuca" e condecorarmos o Tondo e sua "Connexions", por sua participação nos blogs do mundo.Abraço, irmão da Catalunha.

diumenge, de gener 21, 2007

LA CROSTA D'UN PLANETA

De vegades cal deixar de mirar a terra per ser conscients d'on estem ubicats. Cal estar ben arrelats -és cert- i això és garantia d'un món més fraternal, però sense deixar d'entendren's també de forma global.
Què en penseu d'aquesta instantània del nostre planeta captada per la NASA? L'escriptora Olga Xirinacs -per exemple- ens pregunta si hem pensat mai, quan sortim a passeig, en que estem caminant per la crosta d'un planeta: evocadores paraules.
Estem molt acostumats a veure aquesta imatge, però... i si ens aturem un instant davant d'ella? Què us suggereix la terra vista des de l'espai?

dissabte, de gener 13, 2007

T'HO LLEGEIXO ALS ULLS

He escollit aquesta cançó interpretada per Franco Battiato per a inaugurar els posts sonors. La peça és del clàssic cantautor italià Sergio Endrigo (1933-2005). La música i la manera de fer de Battiato sempre m'han cridat l'atenció, remixos a banda.

Te lo leggo negli occhi
(Sergio Endrigo)



Finirà me l'hai detto tu
ma non sei sincera,
te lo leggo negli occhi
hai bisogno di me.


Forse vuoi dirmi ancora no
ma tu hai paura,
te lo leggo negli occhi stai soffrendo per me.


E nei tuoi occhi che piangono
mille ricordi non muoiono
perdonami se puoi
e resta insieme a me.


Tra di noi forse nascerà
un amore vero,
te lo leggo negli occhi
tu lo leggi nei miei.


Ma non sei sincera
te lo leggo negli occhi
stai soffrendo per me.


E nei tuoi occhi che piangono
mille ricordi non muoiono
perdonami se puoi
e resta insieme a me.


Tra di noi forse nascerà
un amore vero,
te lo leggo negli occhi
tu lo leggi nei miei.
Treball pertanyent a l'àlbum Fleurs, editat per Universal Music Italia l'any 1999. Lletra extreta de la web oficial de Franco Battiato i música extreta de Radio.blog.club. Les fotografies estan extretes de la web oficial (caràtula), Cormorano (blanc i negre), de la web de la ciutat de Verona (fons vermell) i de la revista de la Università degli Studi di Udine (llibre).

divendres, de gener 12, 2007

REBAIXES

Sempre m'ha apassionat el món dels graffitis, i si aquests tenen contingut, doncs millor.
Aquest divertit ninot ha aparegut a diversos indrets de Tarragona coincidint amb la voràgine consumista nadalenca, però ben bé es pot aplicar a les rebaixes, no creieu?
Photo by Tondo Rotondo (CC)

dimecres, de gener 10, 2007

SES ÒRBITES EN SINCRONIA

Alegria, ses òrbites en sincronia,
sa inèrcia tendeix a sa pausa i reposen
immòbils tempestes i climes.


Alegria, en calma per sempre ses hores,
i es cosmos s´atura i per tots es planetes
ingràvids s´acaba sa vida ... I alegria.


Fragment de la cançó Alegria, d'Antònia Font.

defender la alegría como una trinchera
defenderla del caos y de las pesadillas
defender la alegría como un estandarte
defenderla del rayo y de la melancolía


Del poema Defensa de la alegría, del gran Mario Benedetti. Preguntas al azar .
Photos by Tondo Rotondo (CC)

dimarts, de gener 09, 2007

SOBRE ELS BLOGS DE TARRAGONA

En l'edició del mes de gener de la guia cultural de Tarragona Públics hi apareix un interessant article sobre els blogs de Tarragona. Se'n citen set, entre els quals el que esteu llegint, el qual hi apareix dintre de l'apartat dedicat als blogs culturals amb aquestes paraules "i al bloc http://cucadellum.blogspot.com/ hi ha comentaris sobre grups de música, pel.lícules, exposicions de Tarragona...".
La resta de blogs que s'hi esmenten són Quadern de Tarragona, Poètiques, Cultura i tradicions, El bloc de la Jaka, i el ja mític Tarragona 2016, que Públics qualifica com a "indispensable" i "actualment la bitàcola segurament més famosa de la ciutat".
Us recomano que li feu un cop d'ull a aquest article (cliqueu aquí i aneu a la pàgina 26) doncs a banda de conèixer una mica el pati blocaire tarragoní fa referència a unes dades prou interessants de Blog Census que situa la llengua catalana com la segona en importància dintre de l'univers dels blogs, després de l'anglès. A veure si els amics d'AdSense en prenen nota.
No res, només vull cloure aquest post amb el propòsit de fer els deures i anar coneixent la resta de blogs tarragonins. I com no podia ser d'altra manera vull dedicar-lo (el post) a l'equip de la revista Públics. Malgrat no ens coneixem, dir-los que la seva iniciativa és molt digna, de qualitat i alhora una molt bona i objectiva radiografia del panorama cultural tarragoní.
Fotografies de Vyxvalita i Elfitoh.
Bibliografia: "Tarragona a la blocosfera" dins de Públics, núm. 77, gener de 2007, pàg. 26. Edita: Ajuntament de Tarragona. Àrea de Cultura.

divendres, de gener 05, 2007

CARLES FONTSERÈ, FINS SEMPRE

Amb 90 anys ha mort Carles Fontserè (1916-2007), polifacètic cartellista català, els cartells del qual s'han convertit en objectes de culte per als col.leccionistes.

Fa anys vaig conèixer a una de les persones que van editar el cartell que apareix en aquesta foto. Va ser llavors quan vaig relacionar l'obra del polifacètic cartellista Fontserè -qui també dibuixà còmics i pintà escenaris de Hollywood- amb la seva autoria, amb la seva persona. Fontserè, en retornar del seu exili es va instal.lar a Porqueres (localitat propera a Banyoles), valorant la tranquil.litat i la proximitat a la frontera que divideix els estats espanyol i francès. Doncs bé un grup de joves de la zona el van anar a trobar i li van proposar de fer un cartell per a un concert de caire independentista català. Fontserè va accedir, engrescat, connectant d'aquesta manera -i a nivell simbòlic- la seva obra dels anys trenta amb l'actualitat. Anys després vaig tenir la possibilitat d'assistir a la presentació del primer llibre de les seves memòries, publicades en tres volums.
Els cartells originals de Fontserè li van ser requisats per l'exèrcit franquista i dipositats al famós arxiu de Salamanca, no fa pas masses anys el propi Fontserè va desplaçar-se a Salamanca per tal d'exigir que aquests cartells (propietat seva) li fóssin retornats.

Avui me n'assabento de la seva mort i això m'ha mogut a penjar aquest post com a senzill homenatge personal a una gran persona, a un gran artista. Si cliqueu els links podreu anar trobant més informació, així com aquest vídeo de 90 segons sobre Fontserè.

Imatge d'EFE extreta de Kaosenlared corresponent a l'any 2004 i cartell extret de la Universitat Autònoma de Barcelona.

JUGANT AMB LES LLETRES

Fotografia i text d'Albert Saludes, col.laborador.
Si posem atenció en l'eslògan de la tanca publicitària, quasi que podem veure al "tergiversador nocturn" enfilat a l'escala i jugant amb les lletres del missatge tot aprofitant-se de la foscor.
Albert Saludes

dimecres, de gener 03, 2007

TARRAGONA, PLATÓ CINEMATOGRÀFIC

Una manera de donar a conèixer una ciutat és que aquesta es converteixi en plató cinematogràfic. Fa anys -en una estada a Venècia- una amiga va dir-me: mira aquí hi van filmar part d'Indiana Jones and the Last Crusade. Aquesta localització cinematogràfica va convertir-se -doncs- en un actiu per a Venècia, en una nova forma de donar a conèixer aquesta ciutat mundialment coneguda. Més enllà dels diners que la troupe de Steven Spielberg va gastar-se a la ciutat, penso que l'important és que la ciutat adquireix noves etiquetes per ala seva imatge de marca i de retruc moltes persones tindran un motiu més per a passejar, visitar i gaudir de Venècia.
40.000 euros és la partida per a l'any 2007 que l'Ajuntament de Tarragona destina a la flamant Tarraco Film Office, oficina que treballarà per a atreure les productores del sector cinematogràfic a Tarragona, un centenar de quilòmetres al sud de la capital catalana.

Un repte: fer de Tarragona un plató cinematogràfic, oferint localitzacions a productores, venent-los la imatge de la ciutat per a les localitzacions de les seves pel.lícules. Tarragona, l'antiga Tarraco romana, és una ciutat amb actius interessants... vegem-los doncs a la pantalla com a teló de fons!
Imatges: La Fran i Bebo.

dilluns, de gener 01, 2007

TOMAS STEARNS ELIOT PER AL 2007

Mai pararem d'explorar
i la fi de totes les nostres exploracions

serà arribar al lloc des d'on vam començar
i conèixer-lo per primer cop.


Não pararemos de explorar
e o fim de toda a nossa exploração
será chegarmos onde começámos
e conhecer esse lugar pela primeira vez.


Nunca pararemos de explorar
y el final de todas nuestras exploraciones
será llegar al lugar desde dónde comenzamos
i conocerlo por vez primera.


We shall not cease from exploration
And the end of all our exploring
Will be to arrive where we started
And know the place for the first time.

T.S. Eliot (1888-1965)

Sempre m'han cridat l'atenció aquests suggerents versos, i enguany vull compartir-los amb vosaltres precisament ara que encetem l'any. Es tracta d'un fragment de Little Gidding en la seva versió original i traduccions al català, portugès i castellà. Little Gidding forma part de Four Quartets (1944) de Tomas Stearns Eliot. La resta de quartets són East Coker, Burnt Norton i Dry Salvages.

Imatges: Modern American Poetry i corresponent al retrat de T.S. Eliot fet per Wyndham Lewis (Tate Gallery). La fotografia està extreta de Nobelprize.org.

dijous, de desembre 28, 2006

10.013.734 AMB 96

Al post 1964 us vaig prometre que parlaria del tema. Recuperat parcialment del visionat del didàctic vídeo (que us recomano vivament) penso que estic en condicions de fer-ho. Després del post nadalenc amb el text de Gabo (llarg), penso que no convé (ni a mi ni a valtros) abusar de la paciència mutua: per tant seré breu.
Tarragona, la meva ciutat, no es decideix a arraconar la pràctica de la tauromàquia. I penso que els motius són de caire econòmic essencialment.
L'Ajuntament i la Diputació veuen bé què la plaça de braus s'empri per a espectacles taurins (estan en el seu dret): però m'estranya doncs cada cop més aquesta pràctica està rebutjada a nivell d'opinió. L'euro -però- és l'euro!
La plaça de braus s'està remodelant per tal de que s'hi puguin continuar fent curses de braus (entre d'altres moltes coses). Si cliqueu damunt la foto veureu les dades, però el més espectacular és el cos del muntatge: 10.013.734,96 euros. Més de 10 milions d'euros a pagar entre totes les persones que vivim a la demarcació de Tarragona.

dilluns, de desembre 25, 2006

AQUEST NADAL SINISTRE

Coincidint amb el Nadal penjo aquest post, reproduint un article de Gabriel García Márquez amb el que m'hi identifico bastant i que m'acaba d'enviar per e-mail un amic cubà. A veure que us sembla!


ESTAS NAVIDADES SINIESTRAS, de Gabriel García Marquez


Ya nadie se acuerda de Dios en Navidad. Hay tanto estruendo de cornetas y fuegos deartificio, tantas guirnaldas de focos de colores, tantos pavos inocentes degolladosy tantas angustias de dinero para quedar bien por encima de nuestros recursos reales que uno se pregunta si a alguien le queda un instante para darse cuenta de que semejante despelote es para celebrar el cumpleaños de un niño que nacio hace 2.000 años en una caballeriza de miseria, a poca distancia de donde habia nacido, unos milaños antes, el rey David. 954 millones de cristianos creen que ese niño era Dios encarnado, pero muchos lo celebran como si en realidad no lo creyeran. Lo celebran ademas muchos millones que no lo han creido nunca, pero le gusta la parranda, y muchos otros que estarian dispuestos a voltear el mundo al reves para que nadie losiguiera creyendo. Seria interesante averiguar cuantos de ellos creen tambien en elfondo de su alma que la Navidad de ahora es una fiesta abominable, y no se atreven adecirlo por un prejuicio que ya no es religioso sino social.


Lo mas grave de todo es el desastre cultural que estas Navidades pervertidas estancausando en America Latina. Antes, cuando solo teniamos costumbres heredadas de España, los pesebres domesticos eran prodigios de imaginacion familiar. El niño Dios era mas grande que el buey, las casitas encaramadas en las colinas eran mas grandeque la virgen, y nadie se fijaba en anacronismos : el paisaje de Belén era completado con un tren de cuerda, con un pato de peluche mas grande que un leon quenadaba en el espejo de la sala, o con un agente de transito que dirigia un rebaño decorderos en una esquina de Jerusalén. Encima de todo se ponia una estrella de papeldorado con una bombilla en el centro, y un rayo de seda amarilla que habria deindicar a los Reyes Magos el camino de la salvacion. El resultado era mas bien feo,pero se parecia a nosotros, y desde luego era mejor que tantos cuadros primitivosmal copiados del aduanero Rousseau.


La mistificacion empezo con la costumbre de que los jugetes no los trajeron los Reyes Magos - como sucede en España con toda razon -, sino el niño Dios. Los niños nos acostabamos mas temprano para que los regalos llegaran pronto, y eramos felices oyendo las mentiras poeticas de los adultos. Sin embargo, yo no tenía más de cinco años cuando alguien en mi casa decidió que ya era tiempo de revelarme la verdad. Fue una desilusión no solo porque yo creía de veras que era el niño Dios quien traía losjugetes, sino también porque hubiera querido seguir creyendolo. Además , por pura lógica de adulto, pensé entonces que también los otros misterios católicos eran inventados por los padres para entretener a los niños, y me quedé en el limbo. Aquel día -como decían los maestros jesuitas en la escuela primaria - perdía la inocencia, pues descubrí que tampoco a los niños los traían las cigueñas de París , que es algoque todavia me gustaría seguir creyendo para pensar más en el amor y menos en la píldora.


Todo aquello cambió en los últimos treinta años, mediante una operación comercial deproporciones mundiales que es al mismo tiempo una desvastadora agresión cultural. El niño Dios fué destronado por el Santa Claus de los gringos y los ingleses, que es el mismo Papa Noel de los franceses , y a quienes todos conocemos demasiado. Nos llego con todo: el trineo tirado por un alce , y el abeto cargado de juguetesbajo una fantastica tempestad de nieve. En realidad , este ursurpador con nariz decervecero no es otro que el buen San Nicolás, un santo al que yo quiero mucho y porque es el de mi abuelo el coronel, pero que no tiene nada que ver con la Navidad, y mucho menos con la Nochebuena tropical de la América Latina. Según la leyenda nordica, San Nicolas reconstruyó y revivió a varios escolares que un oso habia descuartizado en la nieve , y por eso lo proclamaron el patron de los niños. Pero su fiesta se celebra el 6 de diciembre y no el 25. La leyenda se volvioinstitucional en las provincias germanicas del Norte a fines del siglo XVIII , junto al arbol de los juguetes , y hace poco mas de cien años paso a Gran Bretaña y Francia . Luego pasó a Estados Unidos , y estos nos lo mandaron para América Latina, con toda una cultura de contrabando: la nieve artificial, las candilejas de colores, el pavo relleno y estos quince dias de consumismo frenetico al que muy pocos nos atrevemos a escapar. Con todo, tal vez lo mas siniestro de estasNavidades de consumo sea la estetica miserable que trajeron consigo: esas tarjetaspostales indigentes , esas ristras de foquitos de colores, esas campanitas devidrio, esas coronas de muérdago colgadas en el umbral, esas canciones deretrasados mentales que son los villancicos traducidos del inglés; y tantas otras estupideces gloriosas para las cuales ni siquiera valia la pena de haber inventadola electricidad.


Todo eso , en torno a la fiesta más espantosa del año. Una noche infernal en que los niños no pueden dormir con la casa llena de borrachos que se equivocan de puertabuscando donde desaguar, o persiguiendo a la esposa de otro que acaso tuvo la buenasuerte de quedarse dormido en la sala . Mentira : no es una noche de paz y amor ,sino todo lo contrario . Es la ocasion solemne de la gente que no se quiere . La oportunidad providencial de salir por fin de los compromisos aplazados por indeseables: la invitación al pobre ciego que nadie invita, a la prima Isabel quese quedo viuda hace quince años, a la abuela paralítica que nadie se atreve a mostrar. Es la alegría por decreto, el cariño por lástima, el momento de regalar porque nos regalan, y de llorar en público sin dar explicaciones. Es la hora feliz de que los invitados se beban todo lo que sobro de la Navidad anterior : la crema dementa , el licor de chocolate , el vino de plátano . No es raro, como sucede amenudo, que la fiesta termine a tiros . Ni es raro tampoco que los niños - viendo tantas cosas atroces - terminen por creer de veras que el niño Jesus no nació en Belén , sino en Estados Unidos.


Imatges extretes de: http://www.themodernword.com/gabo/, http://www.ananova.com/, http://www.cdrwxp.co.pt/ i http://ridiculisme.org/tio.html (Escamot Tió, del qual vaig sentir a parlar per primer cop al Bloc de la Txell)

diumenge, de desembre 24, 2006

L'INVASOR DE L'ESPAI

Space Invader, qui es considera a ell mateix un "virus urbà", és el pseudònim d'un anònim parisenc que -sense fer soroll- està envaint diferents ciutats del món amb les seves petites obres figuratives dels jocs arcade de primera generació, i en especial del clàssic Space Invaders, popular joc de vídeo creat per Toshihiro Nishikado l'any 1978 i també conegut amb el genèric "marcianitus" en el qual crancs i calamars alienígenes duen a terme una inexorable invasió.

La idea de Space Invader és senzillament envair ciutats arreu del món amb els Invaders inspirats principalment en els quatre personatges d'aquest ja clàssic joc de vídeo. La invasió s'està duent a terme en solitari, però també han sortit alguns seguidors espontanis. Així malgrat Space Invader ha actuat en 35 ciutats moltes d'altres ja han començat a patir el simpàtic atac dels invasors, que lluny del tradicional esprai es materialitzen amb uns materials ben singulars: tesel.les de colors -del tipus rajoleta de piscina per entendren's- que formen un personatge d'arcade què és posteriorment encimentat a diferents indrets d'una ciutat.
Barcelona, és pel moment l´única ciutat catalana que ha entomat un atac de l'invasor de l'espai, mostrem aquí un parell de fotografies, del Palau de la Música Catalana i del MACBA, aquesta darrera -feta per Xavi- mostra un cívic (sic) operari assassinant un dels Space Invaders.

Realment estem davant d'una exposició global d'obres d'art. Per a qui tingui el mono i en vulgui una de pròpia la pot adquirir -numerada- pel mòdic preu de 75 euros la unitat.
Fotos de Barcelona extretes de: http://www.space-invaders.com/

divendres, de desembre 22, 2006

PER A LA SELPHY

He aconseguit centrar-me! Arriba el solstici de nadal i avui és el dia assenyalat per desvetllar el nostre blocaire invisible (the world famous Alepsi's idea called "invisble blogger"). Doncs aquí la teniu, eixerida i balladora! La Selphy! Autora del blog Routines, que destil.la un aire fresc com la vida mateixa i amb un disseny molt acurat. A banda d'altres projectes, que he conegut gràcies a aquesta iniciativa invisible.
Aquí van els meus regals. Com que li agraden els animals he decidit regalar-li un vídeo i un llibre, que faig extensiu a tots vosaltres. Una abraçada!
Castellano: (libro + video)

divendres, de desembre 15, 2006

EL MEME MUSICAL

Dóno molta raó a Merucu, una de les víctimes del meme que va passar-me el veí de dalt: Dicen por ahí que cuando te llega el primer meme, es que empiezas a dedicar demasiado tiempo a lo que son los blogs y empiezas a descuidar aspectos de tu vida. Justament per aquest motiu he trigat una mica a respondre l'amic Robertinhos, que -no sense sorpresa- va rebotar-me el meme musical que li havia passat:

Es tracta d'un meme musical. Busca un CD, ves a la tercera cançó i transcriu els tres primers versos.

Doncs bé, aquí va el resultat:

Disc: La terra és plana.
Autor: Quimi Portet.
Edició: Música Global Discogràfica, SL.
Cançó 3: Àfrica, 11 de la tarda. De Q. Portet & Ll. Massana.

Deures fets, aquest és el meme (de marres, com diu Jbauer):

Àfrica, 11 de la tarda.
Una mèdium troba finalment un lloc per aparcar. A 5000 quilòmetres d'allà, mor un ànec amb el seu somriure estúpid


I passo els deures, per si els hi ve de gust el rollo del meme, a les amigues:

Freyja, Soy.una.Quijote. i Bettina Perroni

dimarts, de desembre 12, 2006

Ce Hache I


Molt s'està escrivint en els blogs del món mundial sobre el traspàs del tal Pinochet. Carlinhos Medeiros, a la seu blog Bodega, reprodueix un acudit de Maringoni prou divertit on un parell de diables li barren el pas a l'infern. El blogger brasiler d'Aracata -potser per fer més consciència de la mort del dictador- després ha canviat l'acudit per una foto del funeral.


En tot cas, el què va fer aquest home no te nom. Una salutació amiga a Carlinhos des del Connexions

AdSENSE: SENSE AND SENSIBILITY

Avui la casa Google ens obsequia amb una adaptació de l'obra de Munch "El crit" (1893). Jo avui també he rebut cridaneres notícies dels amics de Google. En concret la decisió d'AdSense de què aquest blog que esteu llegint no compleix les polítiques del programa AdSense degut a què està escrit en llengua catalana. Penso que no cal que faci més comentaris, aquí us copio l'e-mail rebut. Realment des de què he obert el Connexions estic aprenent molt... Què en penseu, amics i amigues?


Gracias por el interés mostrado en AdSense de Google. Tras revisar su solicitud, nuestros especialistas han comprobado que no cumple las políticas de nuestro programa, por lo que de momento no podemos aceptarla. A continuación detallamos las razones por las que no hemosaceptado su solicitud:


- Idioma no disponible. Más detalles:


Idioma no disponible: hemos detectado que el contenido principal de susitio se encuentra en un idioma para el que no ofrecemos asistencia enestos momentos. Si desea obtener la lista completa de idiomas disponibles consulte https://www.google.com/support/adsense/bin/answer.py?answer=9727 . Si es propietario o administra otro sitio en uno de los idiomas disponibles, puede reenviar su solicitud como se describe acontinuación. actualizar y reenviar su solicitud, por favor, acceda a su cuenta en (aquí surt un altre link) mediante la dirección de correoelectrónico y la contraseña que indicó en su solicitud. Nuestros especialistas revisarán su cuenta para comprobar que cumpla con las políticas de nuestro programa. Por ello, le recomendamos resolver todoslos problemas relacionados con su solicitud antes de reenviarla.
Si tiene alguna duda al respecto, no dude en escribirnos a la dirección mailto:direcciónadsense-es@google.com
Atentamente,


El equipo AdSense de Google