ESTÀ TOT FATAL

M'ha sortit la vena reivindicativa! Està tot fatal! Per aquest motiu penjo aquest post i us convido a visitar la pàgina que parla de tot això.

Des de l'arribada de l'euro cada cop costa més arribar a fina de mes, mentre la majoria dels polítics dupliquen i tripliquen els seus sous: en blanc i en negre.

Cada cop més una vivenda és un luxe... cada cop més les ordenaces de civisme són una excusa per recloren's a casa, amorrats a la televisió.

Cada cop més la política crea bosses de persones sense dret a res, i no possibilitant la seva formació i desenvolupament.

Està tot fatal i polítics i administracions de tota mena -que ens representen, això si!- s'entesten en dir blanc i fer negre.

EL BLOC D'EN JOAN JUBANY

De tant en tant m'agrada parlar-vos d'alguns blogs -o blocs- que m'agraden. Avui vull presentar-vos El bloc d'en Joan Jubany. Amb un disseny impecable ens permet anar seguint el seu anar fent per Mataró, així com l'actualitat d'aquesta població del Maresme. El trobo interessant perquè -allunyat dels grans partits polítics tradicionals- ens mostra una manera prou digna d'implicar-se en la vida pública amb els problemes qütidians, amb els anhels diaris i amb les il.lusions d'allò que està per fer i encara és possible.

Petites coses del dia a dia: com una multa del també "cívic" Ajuntament de Mataró de 300 € pel simple fet de penjar un cartell amb cel.lo en un indret que s'havia d'enderrocar, un llibre sobre el bestiari de la festa major de Mataró (les Santes), i alguns postas sobre política municipal de Mataró que penso són exemplars d'una forma de fer política digna a la qual no hi estem gens acostumats doncs normalment associem política amb màfdies, endolls, corruptel.les, favors, euros i més euros...

Bé, us convido a visitar aquest bloc amic, i anar investigant els seus racons...

Fotografies extretes d'El bloc d'en Joan Jubany.

TAOUB: ACROBÀCIES DE TÀNGER

Si en el post anterior us parlava de l'espectacle protagonitzat per Blai Mateu, el fill de Tortell Poltrona, ara us faig cinc cèntims de "Taoub", del Groupe Acrobatique de Tanger, obra que vaig poder veure al Teatre Bartrina de Reus aquest cap de setmana.

De vegades diem que el món és un mocador i ens l'imaginem ple de mocs... Doncs no! Treieu-vos aquestya idea del cap! Els dotze acròbates de la companyida de circ de Tànger despleguen un mocador de colors, de trempera, d'alegria... un mocador que connecta allò més ancestral -l'acrobàcia del nord d'Àfrica- amb allò més actual, com pot ser la imatge de vídeo. La música, els ritmes, les expressions, els salts el vestuari -de fet els vestuaris antics i moderns-... ens transmeten una manera de fer que va aconseguir captar l'atenció del públic assitent.

So voleu saber millor del què us parlo us enllaço aquí i aquí uns vídeos de l'espectacle. Tot i amb això vaig marxar del Trapezi amb un punt d'enyor del circ més tradicional: el que es fa sota una carpa, amb pallassos i arriscats números, cada cop més arriscats números...

Taoub, Aurélien Bory, és una molt bona oportunitat per copsar com -a l'igual que l'obra Ï- a França la paraula circ s'escriu en majúscules, a diferència de casa nostra on això no passa i encara menys amb el circ més tradicional.

Fotografies extretes de Scènes de cirque, a qui agraeixo la gentilesa.

"Ï", DE BLAI MATEU i TRIAS

L’austeritat en la que transcòrren els seixanta minuts de l’obra “Ï”, de la companyia Baro d'Evel Cirk, no passa desapercebuda doncs ens trasllada a una època que és encara nostra i a un fet què ens ha marcat com a poble: l’exili republicà. Realment vaig trobar-lo un espectacle molt digne, amb una excel.lent qualitat i sobretot sobretot una manera de fer circ en la frontera amb el teatre –si existeix aquesta frontera-, una manera de demostrar-nos que encara no està tot inventat i què ens cal continuar avançant en la recerca de noves formes d'expressió i -com no- de la llibertat... I això darrer perquè ho dic? Mireu. En iniciar-se la representació el protagonista, Blai Mateu Trias, comença a pintar sobre un suport plàstic: utilitza bàsicament el color vermell –vermell, rojo, rouge, diu- com a metàfora de llibertat i amb aquest color ens va desgranant tota la sopa de lletres dels principals partits i moviments de l’esquerra, aconseguint un ritme fascinant que certament s’imposa al color negre –en referència a la dictadura franquista-. En aconseguir passar la frontera de l’exili el protagonista afirma sentir-se lliure, respira, està content i trenaca amb tot un món (representat pel plàstic pintat, el seu passat més proper) que més endavant necessitarà per tal de poder-se resguardar i protegir-se de les inclemències motivades per la manca de llibertat. El vent assota els camps de concentració que existíren a la Catalunya Nord, avui molts en concorregudes platges les onades de les quals ens canten un secret a veus, una vergonya a crits.

Aquesta representació vaig poder-la gaudir al Teatre Fortuny de Reus dindre del marc del festival de circ de Catalunya Trapezi, en la seva estrena a Catalunya després d’un quinzena de representacions a l’estat francès, on el llegat de l’exili republicà continua present en milers i milers d’històries personals. L’avi del pallasso Blai Mateu i Trias fou també un exiliat republicà, i va tastar l’amargura dels camps de concentració, la inclemència del vent... En Blai ha connectat amb aquest llegat tant real des de l’inconscient, endinsant-s’hi mentre anava implicant-se en el muntage dirigit per Michel Cerdà.

“Ï” es representarà al Teatre Metropol de Tarragona el 5 de juny. Curiosament l’entrada al Teatre Fortuny de Reus costava 7 euros i en canvi a Tarragona l’entrada costa 12 euros. A Reus el president del Parlament seia a la presidència acompanyat de polítics locals, a Tarragona potser no hi haurà tant de glamour però si vull repetir hauré de pagar una miqueta més que el que costava a Reus... A Girona -Joana no tens excusa!- es representarà el 20 de maig al Teatre Municipal (entrades de 6 a 14 €). Us ho recomano.

Fotos: Blai Mateu en la seva actuació, extretes de les webs del Teatre Municipal de Girona i del Trapezi.

SALÓ DELS PENJATS

Per a les persones que arribeu d'altres països heu de saver que d'aquí a pocs dies a l'estat espanyol s'hi duen a terme eleccions municipals. I què a Tarragona (actualment governada pels partits CiU i PP) hi ha hagut una renovació important de candidats i es disputen l'alcaldia CiU i PSC-PSOE, després de molts anys de govern de Joan Miquel Nadal, alcalde convergent (CiU). Info sobre blogs polítics catalans en general la trobareu a Poliblocs.

Feta aquesta introducció pels que ens visiten d'indrets llunyans, dir-vos que Saló dels penjats és un nou blog tarragoní que neix en plena precampanya electoral format per un col.lectiu de professionals del periodisme certament plural i divers: la qual cosa li dóna un molt bon catxé de sortida. Ivet Batet (qui va fer un interessant reportatge sobre la blocosfera tarragonina que puc enviar per e-mail a qui no l'hagi llegit), Montse Cartanyà, Cristina Centelles, Miquel Codolar (el descobridor del Tarragona 2016), Roser Matas, Òscar Messeguer, Lluís Milián, Maria Fernández Noguera, Òscar Palau, Azahara Palomares, Antoni Ramos, Jordi Salvat (autor d'un interessant blog que visito a diari), Josep Suñé, Octavi Saumell i Jordi Suriñach. Ells mateixos responen a aquesta pregunta: Per què el Saló dels Penjats? Doncs perquè és l'emblemàtica sala de l'Ajuntament de Tarragona, amb les parets plenes de quadres d'il·lustres tarragonins, on es reuneix la comissió de govern i, de tant en tant, s'hi fa alguna roda de premsa.

La fórmula utilitzada penso que deixa prou llibertat als autors per nedar i guardar la roba (se signa conjuntament) i això li donarà més color, segur. Si no voleu enganxar-vos a aquest blog, doncs feu cas a la foto i no us hi atureu. ;-) I si hi entreu doncs valtros mateixos. Jo en tot cas us ho recomano. Per molts anys!

UN MEME, UNA ESPERANÇA

He trigat una mica però finalment penjo el post amb el meme que va enviar-me l'amic brasiler Carlinhos Mederios per via de Bodega Cultural.

La fotografia què he escollit per il.lustrar el meme no és molt dolça precisament, però és un símbol -de tants- de que la pau ha d'arribar a Palestina. La foto mostra un nen palestí plorant després de què l'exèrcit d'Israel hagi enderrocat la seva casa. M'ha impressionat la cara del nen. L'autor de la fotografia és Nasser Shiyoukhi (d'AP Photo) i l'he extreta de MPJC. Podeu vere més treballs d'aquest fotoperiodista aquí o aquí. Nosaltres preocupats per expressar-nos al món i mentre, a aquest nen li han tirat la casa a terra... La blogosfera és de tots igual que el món, que malgrat no vulgui W.Bush és també de tots.

El meme consisteix en penjar una fotografia per a parlar d'això, de què la blogosfera és de tots.

Jo el passo a quatre blocaires encantadors: Metis, Currymaedchen, Èuria i Món. Què perquè quatre i no tres... doncs perquè sempre m'ha agradat el número quatre. I si algú més s'hi vol afegir doncs vinga... que els deures ens arriben del Brasil i volen aire fresc mediterrani.

Aprofito per a presentar-vos Palestineblogs, la pàgina que engloba la comunitat blocaire palestina, que podeu donar a conèixer des dels vostres blogs afegint-hi petits banners.

BLOGS I BLOGERS CURIOSOS DE MENA

Human Trash [Txus Garcia] ha estat qui primer va ubicar el divertimento blocaire que us vaig proposar, i del qual he donat la solució "oficialment" en el post anterior. Us vaig prometre que dedicaria un post a qui hagi encertat aquest petit joc, doncs aquí va. I a més ampliat amb quatre comentaris sobre els participants.

Human Trash ens connecta amb l'art més transgressor, amb la plipoesia, amb la rebel.lia què intentat incidir sobre les plàcides ments acomodades en idees fixes. A més ho fa des de Tarragona: m'ha agradat que sigui precisament una persona de la meva ciutat -a qui no conec-, un blog tarragoní el que hagi encertat que la fotografia corresponia a l'edifici de l'editorial Montaner i Simón.

Si resseguiu el blog Human Trash podreu copsar moltes mostres de poesia, d'art i d'accions culturals que -com les organitzades pel col.lectiu La Pell del Llavi- es duen a terme a Tarragona. Com a petita mostra us copio i enganxo un fragment de post extret d'aquest transgressor blog: "Cremes públiques de llibres -per què han de ser fatxes i funcionaris de duanes els qui monopolitzin aquesta arma? Novel·les sobre nens posseïts pel diable; la llista de llibres més venuts del New York Times; pamflets feministes contra la pornografia; llibres de text (especialment Ciències Socials, Civisme, Salut); piles de El Tiempo, El Mundo i altres diaris de supermercat; retalls seleccionats d'editorials cristianes; unes quantes novel·les rosa -atmosfera festiva, ampolles de vi i porros que es passen en una clara tarda de tardor. "

A banda d'Human Trash, Tia Cookie's també va encertar l'enclau... Aquesta blocaire te cura d'un blog personal variat i amb sensibilitat amanida amb un fi sentit de l'humor front al dia a dia que podem ubicar en "algun lloc d'Antigua i Barbuda". Tia Cookies s'autodefineix amb aquestes paraules: "Morena y mediterránea, mujer, es decir, casi siempre desaventajada. Feliz, no siempre, contrariada, madre, cabreada a ratos, declarante de hacienda, pagadora de multas y coopropietaria de una hipoteca con mi banco. Cansada de tanta ñoñería blandurria, de esa manía de lo políticamente correcto que nos convierte en estúpidos preparados para aceptar. "

Robertinhos i Mon doncs han encertat l'autor! Només animar al El Mostro, Maria, Carlinhos Medeiros a què puguin conèixer la nostra terra no ja a través del blogs catalans sinó en directe, copsant les olors i la gent. Animar a juarma a que la seva ironia no deixi mai d'estar present en els seus dibuixos, a Sir William Temple desitjar-li sort amb els ferrocarrils inpuntuals de la Renfe. A la Joana dir-li que no serà tant i que cap problema en acompanyar-la, i que de fet també ho pot fer acompanyada del El veí de dalt o del company sivuqueiro Daniel Mercado el comentari del qual m'ha arribat al cor... "Si no es per tu, no m'hauria adonat dels detalls d'aquest edifici, ahir vaig anar a veure-ho, i es certamente bonic". Una abraçada a euria, El veí de dalt i a Robertinhos.

Espero més endavant tornar amb un divertimento diferent. Llàstima que no tingui cap empresa patrocinadors que cedeixi un detall als encertants. Vaja a les encertants, que totes han estat dones...

Les dues fotografies han estat extretes del blog d'Human trash i las resta corresponen a avatars de diferents blocaires amics citats en aquest post.

L' EDIFICI DE L'ANTIGA EDITORIAL MONTANER SIMÓN

Lluís Domènech i Montaner (1850-1925) és l'arquitecte què dissenyà l'edifici de l'antiga Editorial Montaner i Simón (1881-1885), actualment seu de la Fundació Antoni Tàpies.

Pels qui som de fora de Barcelona i utilitzem el ferrocarril ho tenim molt senzill per a arribar a aquest edifici baixant al passeig de Gràcia i anant a peu fins el carrer d'Aragó 255 (en aquest link hi trobareu els detalls de com arribar-hi).

Personalment el trobo un edifici que sovint passa desapercebut però què sap captar l'atenció de vianants i sobretot turistes i viatgers. A mi el què més em crida l'atenció és la forma en com l'arquitecte va emprar els maons, combinant-los amb elements de ferro i donant un aire certament oriental a l'obra. També m'agrada l'ornamentació, molt lligada a la funcionalitat de l'edifici, i en la qual hi podem observar busts de Dante, Cervantes i Shakespeare, així com els noms de Malte Brun, La Fuente i Secchi. La simbologia fa clares referències a la llibertat, i ve rematada per símbols de la indústria i per l'au fènix coronada per un estel de cinc puntes, símbol de la Renaixença i del nacionalisme català què evoca la recuperació de la sobirania nacional.

Un capítol a banda mereix l'escultura Núvol i cadira (1990), d'Antoni Tàpies, que corona l'edifici tot respectant-ne la seva identitat i alhora posant-lo en solfa amb els edificis del costat, de més alçada. L'escultura representa un núvol amb les seves diferents testures sobre el qual hi ha una cadira.

Properament dedicaré un post als blocaires que han endevinat el divertimento que us vaig proposar ahir, en tot cas dir que han estat Human Trash [Txus Garcia] i Tia Cookie's. Aniré investigant els seus blogs -doncs no els coneixia- i us en parlo, d'acord? També felicitar a Robertinhos i Mon doncs han encertat l'autor i animar a la Joana a passejar per Barcelona... i tot arreu. Gràcies a tots i totes!

Imatge extreta de filosofia.org. Fotografia de Tondo Rotondo.

DIVERTIMENTO BLOCAIRE

Avui us proposo un divertimento, un petit joc...

Aquesta fotografia correspon a un detall d'un cèntric edifici emblemàtic de Barcelona. Vaig fer-la aquest 30 d'abril.

Us proposo què dispareu, a veure qui és la primera persona què l'encerta.

Prometo dedicar un post al blog de la persona que l'encerti, així com a l'edifici modernista en qüestió.

I tinc una curiositat: l'encertarà una persona de Barcelona o algú de fora... potser algú de Portugal, de Brasil... Qui sap?

Fotografia de Tondo Rotondo.

CITACIÓ DE L'ALCORÀ

Certament Déu no canvía la situació d'un poble,
si aquest poble no es canvía a ell mateix.

Alcorà 13:12

Aquesta citació em fa pensar en la llibertat de la persona humana, en el progrès, en l'avenç... i en la responsabilitat que no ens és aliena.

També en la idea de què som poble, formem part d'un poble: no som ciutadans individuals i aïllats de tot i tothom.

Què et sembla?

GROC, GROC, GROC

Al contrari del violeta, el color groc és color amb més llum. Quan parlant de sindicalisme algú utilitza el color groc com a adjectiu vol dir que el sindicat en qüestió no defensa els treballadors i si l'empresa, el poder...

El 1er de maig, uns activistes han pintat de color groc davant de desenes de càmeres de TV i premsa en general la pancarta de la manifestació de CCOO i UGT a Barcelona, al final de la qual va sonar la internacional en llengua castellana, per sorpresa d'alguns.

Dintre del món del teatre el groc te unes connotacions diferents: és portador de mala estrugança doncs Molière va morir mentre representava El malalt imaginari vestit de color groc.

La vida no deixa de ser teatre... i ben real!!

Foto: Maulets.

PLAÇA DE TOROS DE TARRAGONA: EN REFORMES

Aquesta és una fotografia actual de l'interior de la plaça de braus de Tarragona. A aquest tema ja n'he parlat algun cop, com podeu comprovar aquí (i no us perdeu el vídeo si no l'heu vist!). Reprodueixo la fotografia amb cert pesimisme doncs sóc conscient de què l'estan reformant no per tal de què la ciutadania en pugui gaudir sinó per tal que hi puguin continuar fent-s'hi "corridas de toros", en definitiva estem davant d'una reforma, no d'un canví d'ús de l'espai. Si voleu conèixer el cost d'aquestes obres cliqueu aquí.

Fotografia de Tondo Rotondo

LES LLISTES MUNICIPALS TARRAGONINES I EBRENQUES

En aquest post us adjunto un link al llistat de totes les candidatures què es presenten a les properes municipals a la "demarcació de Tarragona". És una informació interessant per a qui vulgui conèixer amb pèls i senyals l'arquitectura electoral de les comarques de l'Ebre i Tarragona. Aquí doncs podeu consultar la informació.

No vull cloure aquest post sense donar la meva opinió: sóc partidari de les llistes obertes i considero aquest sistema electoral encarcarat i dissenyat sempre a favor dels grans partits polítics. He dit. No n'estic segur, però potser m'animo a fer un post amb la llista oberta que m'agradaria... tot i què em fa una mica de mandra... Ah! Sabíeu que si et presentes a unes eleccions i treballes en una empresa pública pots demanar quinze dies de festa?

Imatge de J. Kalvellido extreta del blog "cretino".

VISITAR LA TABACALERA DE TARRAGONA

Durant dos caps de setmana, l'Ajuntament de Tarragona ha decidit obrir al públic les instal.lacions de la Tabacalera. Aquest edifici emblemàtic -seu de l'antiga fàbrica de tabacs- ha estat adquirit per a l'Ajuntament i sembla ser que serà destinat a acollir el Museu Nacional Arqueològic. És una bona notícia.

Aquest cap de setmana recomano visitar aquestes instal.lacions i fer-se amb la col.lecció de postals que l'Ajuntament regala agrupades en un magnífic estoig, tot plegat una bona pensada i edició.

El què ja no està tant bé és la presa de pèl que ha estat el màrqueting d'aquetes jornades de portes obertes: resulta que l'Ajuntament havia especulat en senyalitzar un petit recorregut per dins l'edifici però finalment s'ha tirat enrrere i per estupefacció dels visitants (vegeu foto que vaig fer) només és pot accedir als jardins, que d'altra bnada es veuen des del carrer. Ah! I els accessos des del carrer fatal, per la inexistència de voreres dignes i la quantitat de cotxes que aparquen de forma salvatge.

Va cridar-me l'atenció el que semblava tot un reguitzell de restes de metralla i vaig imaginar-me els fets: gent ametrallant l'alal esquerra de la façana, vidres esmicolats i gent amagant-se per dins. Tot plegat és imaginació, però ben bé podría haver estat realitat, les guerres ja ho tenen això.

Us animo doncs a visitar la Tabacalera, un espai de 44.000 metres quadrats en teoria propietat dels tarragonins i tarragonines des del 31 de març però a la pràctica tancat i barrat, com sempre i amb l'excepció del jardí. De fet és una zona on tot està tancat, com la Necròpolis, des de fa una tretzena d'anys: quina vergonya.

Fotos de Tondo Rotondo. Drets de reproducció.

CAMELLS FORA

He decidit posar aquest petit banner amb el lema "camells fora" per un motiu, no perquè tingui res en contra d'aquest savi animal, sinó perquè no tinc cap simpatia pels traficants de drogues, doncs les drogodependències afectes a milers i milers de persones i hipotequen cada cop més el progrés del país. Us apunteu a posar-lo uan temporadeta al vostre blog?

INTERVENCIÓ A "CALDO ALS APARADORS"

Aquests dies, si passeu carrer Major de Tarragona podeu veure l'exposició dels artistes de Caldo de Cultivo amb el títol de Caldo als aparadors. La majoria d'aparadors d'aquest cèntric i antic carrer de la Part Alta de Tarragona apareixen guarnits amb diverses obres dels qui han fet possible el segon lliurament del magazine Caldo de Cultivo, una publicació de qualitat què us recomano vivament.

Doncs bé, jo hi participo amb un collage què he volgut integrar plenament a l'aparador del supermercat Pròxim, casa Prats. El collage te el seu centre el el text què ja us vaig presentar i que publico íntegre a la revista caldodecultivo mgz, també ens mostra una fotografia de ketchup tot evocant les taques de ketchup i mostassa que membres del cos armat anomenat guàrdia civil van llençar contra els quadres de l'artista J.J. White durant el dia de la "Hispanidad".

L'aparador només pot visitar-se en horari comercial, doncs després resta engolit per la persiana metàl.lica. Des d'aquí vull donar les gràcies als propietaris del supermercat i als organitzadors de Caldo als aparadors, als propietaris d'alimentació Prats, a Pere Tarter i a Unai Reglero.

ELS FILMS DE TONDO ROTONDO

A la columna de la dreta de vegades hi amago alguna sorpreseta per a aquells que tingueu una estona per anar amunt i avall i xafardejar el Connexions. Aquest petit film a lo bolliwood l'hi vaig posar fa unes setmanes, i per si no l'havíeu vist doncs aquí us deixo l'enllaç, tot animant-vos a realitzar algún petit treball fílmic...

Foto d'Upperstall.

TERRA LLIURE

Diada de Sant Jordi, què per als que llegiu aquest post des de llocs llunyans significa molt per als catalans, doncs és el dia del llibre, dels enamorats i de la lluita per la llengua catalana... i sobretot és un dia laborable en el qual tothom qui pot surt al carrer a comprar i mirar llibres i roses, tot revivint una bella llegenda d'amor amb un drac, un cavaller, una princesa... i una rosa.

Doncs he volgut escollir aquest dia per tal de parlar-vos del darrer documental que he vist, i què us recomanao vivament. La revista Sàpiens l'inclou en el número de la revista d'aquest mes d'abril. Es tracta de Terra Lliure. Punt final, què amb una durada de 70 minuts ha dirigit i escrit David Bassa i realitzat Sergi Guix i Sergi Sala. El documental, que va ser emès el dia de la República (14 d'abril) pel Canal 33, està editat en format DVD per Batabal i Zeba produccions.

Sense entrar a valorar l'elecció de les persones entrevistades, penso que és del tot recomanable per tal de fer un apropament a l'organització armada catalana, i com a crítica diria que ha deixat de banda el paper jugat per Catalunya Lliure i les diferents organitzacions que la conformaren, les quals sempre es van mantenir fidels als seus principis.

No és l'únic reportatge sobre Terra Lliure, però si el més ambiciós i complert. Ho dic doncs existeix un altre reportatge "Terra Lliure 1975-1995" (25 minuts) que la setmana passada es va presentanr a la Universitat Rovira i Virgili en un acte del SEPC i en una aula plena de gom a gom amb persones dretes al corredor. És un documental fet per un grup d'estudiants de Cicles Formatius de Grau Superior de la branca Audiovisual en el seu treball de final d'estudis.

Terra Lliure penso que va jugar un paper important tot demostrant que la transició política del franquisme a aquesta democràcia maquillada actual va ser una cortina de fum i fent possible l'expanssió de l'esquerra independentista. És interessant doncs que sigui objecte d'estudi i investigació.

TARRAGONA 2016: L'OFICIAL

Quan hi ha una campanya electoral normalment els polítics que ens govenen (sigui on sigui) aprofiten els recursos institucionals per a mostrar l'obra feta, apuntar nos projectes, inaugurar, mirar-se el melic i cridar les seves virtuts als quatre vents.

Quan l'Ajuntament de Tarragona va divulgar la seva nova imatge corporativa jo només vaig llegir una crítica, feta per Jordi Martí i què podeu trobat al seu blog. I vaig veure com tots, tots els partits de l'Ajuntament tancaven files a favor d'aquesta imatge, de la mateixa manera que al seu dia van tancar files a favor de la candidatura Tarragona 2016 a capital europea de la cultura, aquest cop explicitada amb una encaixada de mans.

Després, la imatge corporativa, ha protagonitzat una gran polèmica doncs pressumptament estem davant d'un plagi pel qual l'Ajuntament pagat uns 50.000 euros a l'empresa Pierre Comunica, que ha amenaçat de denunciar a tothom que digui que el seu logotip és un plagi, en concret de la imatge del municipi espanyol de San Sebastián de los Reyes.

L'arquitectura comunicativa institucional prèvia a les eleccions municipals entrarà en una segona fase i a partir del dia 23 d'abril s'encetarà una gran campanya publicitària al voltant de la candidatura Tarragona 2016.

En tot cas l'oposició fa un trist paper doncs vota que si a la imatge corporativa i després la critica, vota que si a la candidatura Tarragona 2016 i en algns casos es mostra escepticisme en petit comitè. És allò de: qui es belluga no surt a la foto, que volem ser normals!!

Els amants de la cultura podran recollir el regalet d'Adecco, que distribuirà per Sant Jordi, mil exemplars d’un punt del llibre amb la inscripció i logotip de la candidatura tarragonina.

Dedico aquest post a Cèsar Llamborda & Pere Tarter, creadors del mediàtic blog Tarragona 2016.

BALÍSTICA A TARRAGONA

Avui, 20 d'abril finalitza el 23è Congrès Internacional de Balística, han estat cinc dies en què tot un seguit de sinistres personatges s'han reunit al Palau de Congressos de Tarragona (ciutat governada per CiU i PP, no ho oblidem) per parlar de com matar millor, amb més eficàcia, amb més disseny.

Si visualitzeu -per citar un exemple- l'escena del tret dintre del cotxe a Pulp Fiction tindreu un exemple de la utilitat de les bales, però lo fotut és que d'exemples reals n'hi ha milers a diari, sense ficció que valgui. El Patronat Municipal de Turisme també ha col.laborat amb aquest congrés, facilitant que els qui maneguen els fils de tants i tants assassins en potència puguin xalar i gaudir de Tarragona.

Des d'aquí -i amb amor- vull felicitar públicament la gent de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, que han sabut salvar la dignitat de Tarragona oposant-se a aquest congrès de balística. Mentre els polítics professionals continuen a la lluna de València.

Imatges extreta de Souflife i Ciao.

SKATBOY: PRECIOSES ESPURNES D'ART URBÀ

De fet la ciutat és una sala d'exposicions brutal, transgressora i ben propera... A més amb un afegit els serveis de neteja, seguint les ordres de la normativa "cívica" (1) de l'Ajuntament de Tarragona es dediquen a anar esborrant els millors graffitis. En aquest sentit cal valorar el temps que triguen en esborrar un graffiti doncs normalment tenen bon ull i esborren els millors, els més crítics... els més dignes.

Exposar als museus i espais públics de la ciutat no és gens fàcil si no tens padrins, i què a sobre s'editi un catàleg encara és més complicat. Des d'aquesta òptica veig molt bé que la ciutat es converteixi en una sala d'exposicions, en un museu en el qual s'hi mostren de forma efímera centenars de petites mostres d'art de carrer. Aquesta va aparèixer en un indret que no molestava a ningú, doncs és el bloc de formigó que de forma provisional apuntala les obres de l'edifici de l'INSS. Tot i amb això va ser esborrada de forma arbitrària.

Ja us he parlat dels graffitis signats per Skatboy, doncs aquest em suggereix un punt a partir del qual el seu art va inundant la ciutat, trencant -amb flaixos- la gris monotonia a cada instant.

(1) Si algú te curiositat en l'Ordenança general de convivència ciutadana i ús dels espais públics i articles que resten vigents de les ordenances de policia i bon govern, de neteja pública i de medi ambient (que aquest és el seu nom complert), se la pot descarregar en PDF clicant aquí.

CITIZEN MARY: DES DE LISBOA

De vegades hi ha frases que es perden per dins dels e-mails, o per dins dels comentaris. Avui he pensat de recuperar-ne un parell i compartir-les amb tots vosaltres en la seva versió original i convidar-vos a conèixer la seva autora, aquí les teniu:

"Todos nos cruzamos, o mundo é pequenino e nosso, estamos sentados à mesma mesa de partilha, falamos um esperanto de emoções e comove-nos encontrar ligações afectivas e causas comuns"

"É bom que façamos uma Babel positiva entre todos nós, com a dignidade que todas as línguas e culturas merecem"

Citizen Mary

Maria -més coneguda com a Citizen Mary- escriu el seu blog des de Lisboa, des de que el vaig conèixer que vaig enllaçar-lo al Connexions per tal de no perdre'n el fil... La Maria és una persona d'aquelles que adora la comunicació i d'altra banda te molt bon sentit de l'humor i l'esperança posada en un món millor, en una humanitat que avança... i a més a més escriu bé...

Pel que fa a internet Citizen Mary és d'aquelles persones que pensa que ens dóna humanitat i ens acosta si tenim voluntat de conèixer el món, d'altres cultues, d'altres lluites.

He pensat que pagava la pena compartir amb vosaltres aquesta petia joia de la blogosfera, atlàntica per més senyes, que va crear-se el febres del 2005. Espero què us agradi!

BUFAR EN CALDO GELAT

Tarragona ja no és una bassa d’oli on a tranques i barranques s’hi desenvolupa la cultura i el coneixement. En un brou de cultiu certament acollidor, on les coses han anant in crescendo en la mateixa mesura en que els aliens a qui s’enfrontava la tinent Ripley anaven millorant a cada lliurament de la quadrilogia nord-americana... Però tot procés necessita d’un aprenentatge i de vegades de generacions: quatre, diuen els entesos. D’aquesta Tarragona que era una “bassa” (sargento Blázquez dixit) encara en tenim mostres palpables, contundents. I per a mostra un... Tsunami!

A les darreries del 2006 el Tinglado núm. 1 del Moll de Costa va acollir l’exposició Tsunami, del tarragoní Jeffrey James White, organitzada pel Centre d’Estudis Marítims i d’Activitats del Port de Tarragona (CEMAPT), organisme que va rebre la pública felicitació de Josep Anton Burgasé amb unes paraules dramàticament premonitòries dels excessos barroers de l’Espanya més cañí: “Felicito al CEMAPT per haver portat aquesta exposició a Tarragona, i espero que el públic, aquest públic que ve al Moll de Costa atret per la gran oferta cultural existent, valori positivament aquesta mostra”. La casualitat va voler que la força del tsunami s’hi materialitzes -entre d’altres- en forma de mostassa i d’ou dur que un públic entusiasta de la cultura més transgressora va llençar contra les obres de J.J. White, però... anem a pams. Aquest atac a l’obra de J.J. White va produir-se durant la party institucional del dia de la Hispanidad que cada any organitza la Guàrdia Civil al Port: Si! A Tarragona encara es festegen animalades d'aquest tipus. I dic animalades a consciència doncs els assistents van arrencar etiquetes dels títols dels quadres, van fer rudimentaris graffitis a les parets i van atacar amb forquilles alguna obra, a banda de deixar abundoses petjades a sobre dels quadres i desdibuixar el carbonet d’altres. L’ou dur i la mostassa que va estampar als quadres doncs, és pura anècdota. Només hagués faltat que haguessin contractat els serveis de l’Home Stamping per acabar-ho d’arrodonir... però van preferir intervenir ells lliurement. Fins aquí l’ull de l’huracà, però el millor va arribar després: sublim, realment immillorable, digne d’una de les pàgines del Tarragona 2016 de Cèsar Llamborda i Pere Tarter.

(...)

Aquest post és un fragment de l'article publicat a la revista caldodecultivo mgz, on el podreu llegir senceret. En breu us aniré informant de més cosetes sobre les inciatives d'aquest magazine experimental d'art i pensament lliure. Fotografia de Tribe.

ESTÀ TOT FATAL

Qui no ha pensat això una i altra vegada... anant amunt i avall o des de casa mateix... Està tot fatal!

La meva pregunta és si d'aquí a a tres o quatre generacions algú coneixerà aquesta terra... amb tant totxo i totxana (en sentit literal i figurat).

Acabo de descobrir aquesta iniciativa i penso que pinta prou bé... què us sembla?

QUINES COSES PENSEU QUÈ ESTAN FATAL?

DEU VEGADES MIL = 10.000

Aquest blog ha arribat a les 10.000 visites des de que va nèixer, un no gaire llunyà 3 de novembre de 2006. M'agradaria poder-ho compartir amb tots vosaltres i és per això que us vull fer un petit regal: us convido a baixar-vos el llibre Derecho de ¿autor? El debate de hoy de Lilian Álvarez Navarrete, publicat per la cubana Editorial Ciencias Sociales.

Ara que en nom dels drets d'autor ens volen fer combregar amb rodes de molí, paga la pena fer-li un cop d'ull a aquest llibre. En la mateixa web hi podreu trobar d'altres publicacions gratuïtes. O sigui que, qui vulgui la pot investigar.

Gràcies a tots per les vostres visites, pels vostres comentaris, per les vostres propostes i col.laboracions... Aquí va el llibre, és el tercer de la pàgina...

I si voleu algun vídeo, doncs feu un cop d'ull per aquí. Qui hi busqui vídeos comercials millor que busqui pels canals habituals ;-)

PER UN AEROPORT INTERCONTINENTAL

De ben segur que algun cop us deu haver passat, què per a poder agafar un avió heu hagut de fer cap a la capital espanyola, amb la pèrdua de temps i diners que comporta.

És per això que he decidit afegir-me a aquesta campanya, malgrat no sóc massa partidari dels grans macro-aeroports penso que hi ha un greuge comparatiu en detriment de l'aeroport d'El Prat.