dimarts, de febrer 27, 2007

ARIEL TOAFF I LA SEVA PASQUA DE SANG

La polèmica ha donat a conèixer fora dels àmbits més acadèmics l'historiador israelià Ariel Toaff, que és professor universitari a Tel Aviv i acaba de retirar del mercat -concretament el proppassat 14 de febrer- el seu darrer treball, degut a intestines polèmiques a premsa, ràdio i televisió. Pasqua di Sangue (Pasqua de sang) és el títol del polèmic llibre publicat a Itàlia que avui només es pot aconseguir a llocs com Ebay a preus que poden arribar als 450 euros. Toaff sosté en aquest llibre -que no he tingut la sort de llegir- que algunes comunitats jueves del nord-oest de l'actual estat italià van realitzar sacrificis rituals amb infants cristians, que eren prèviament segrestats per tal d'utilitzar la seva sang en el ritus de la pasqua jueva. En concret es tracta de comunitats jueves askhenazites, petits grups fonamentalistes que Toaff ha investigat a partir de documentació processal medieval cristiana. Toaff sostè que l'acusació d'aquests crims de sang no sempre era una invenció per a perseguir els jueus, i que alguns casos deurien ser reals per a passar a parlar-nos del significat ritual de la sang en la cultura jueva.



Malgrat el seu orígen jueu Toaff ha estat titllat d'antisemita i de fer una lectura ni crítica ni contextualitzada de la documentació, la qual cosa li ha valgut una forta campanya des de postulats sionistes aixó com la desautorització de molts medievalistes italians, que li tiren en cara que no ha contemplat l'utilització de la tortura per tal d'obtenir informació, la qual no sempre podria ser certa. En tot cas Toaff -que és fill d'un rabí italià que també ha condemnat el llibre- ha afirmat que no vol que des de l'antisemitisme s'utilitzi la seva recerca.


La imatge del gravat ha estat extreta de www.jpost.com i correspòn a un boix que representa com un grup de jueus extreu la sang a un nen.

dijous, de febrer 22, 2007

LA SAVIESA DEL COS

"Apareix de manera invisible i subtil una nova forma de religió, amb els seus sacrificis, els seus temples, la seva fe i el seu paradís. També, però, te el seu infern" (p. 21-22). Aquesta cita es refereix al culte al cos, i val a dir que d'aquest infern en sentim parlar a diari en els titulars de la premsa, però el nostre cos significa molt més, sense ell no som persones, per exemple, no existim com a tals.
La saviesa del cos és el llibre que aquesta darrera setmana m'ha acompanyat i que he anat llegint a estones -no d'una tirada- però si a estones i anant païnt bé el seu contingut. Tot això malgrat és un llibre àgil i entenedor... d'aquells que entren bé, vaja. Són 150 pàgines que penso que haurien de ser recomanades a qualsevol persona (i creieu-me què són mooolteees) que en algun moment s'hagi plantejat preguntes sobre el seu cos, en el sentit més ampli de la paraula: quina relació hi mantenim, existeix dicotomia entre cos i ànima, existeix una religió del cos? I tantes d'altres...

Els autors, Armand Puig i Francesc Torralba posen el cos en solfa, al lloc just que li pertoca en tot aquest ball de bastons que és la vida, que és la societat de consum i que som naltrus mateixos... Un llibre, doncs, que ens apropa a nosaltres mateixos a partir del cos, d'aquest espai d'afecte i llibertat que -no ho oblidem- ens ha estat donat.
PUIG, Armand i TORRALBA, Francesc, La saviesa del cos, Barcelona: Proa 2006. ISBN-10: 84-8437-901-9 ISBN-13: 978-84-8437-901-0

diumenge, de febrer 18, 2007

L'ENTRANYABLE CIRC CRIC

A Tarragona estem de sort i en poques setmanes ens han visitat dos circs, el circ Deros i Cric. Enceto aquest post anomenant els dos circs malgrat només parlaré d'un, però ho faig per tal d'il.lustrar una mica el matxambrat de cartells de la primera instantània, en la qual els encarregats de distribuïr la publicitat del Deros van tapar la informació del Cric: curiós, si més no.

Però anem a pams. Personalment va marcar-me molt la gira del Circ Cric 2005-06, doncs l'espectacle va entusiasmar-me, tant per la qualitat com per la sensibilitat i sobretot per estar tant i tant ben fet, ben plantejat... 65.625 van ser els espectadors d'aquesta gira, poca broma! Des de llavors, i anant llegint els escrits del crític de circ Marcel Barrera, que m'he interessant pel món de la faràndual més tradicional.
De la mà de l'entranyable pallassa blanca Senyoreta Titat i del genial pallasso august Tortell Poltrona va transcorrent la màgia dins la carpa del Cric. L'optimisme és la marca de la casa d'aquesta parella de valents que s'han atrevit a fer una cosa que semblava de bojos: estimar el circ i fer de la pràctica l'esglaó més alt de la teoria. Barra, trapezi, acrobàcies i malabars formen part de l'espectacle d'aquest circ sense animals (si exceptuem la clàssica puça).
És un circ amb ànima, amb el sabor de les coses fetes amb professionalitat i amb rigor, un circ que dóna cabuda a artistes excepcionals, com la companyila de trapezistes Els Tigres, formada per Boris Ribas, Igor Buzato, Arnaldo da Costa i Isabel Jardim. És un circ amb música en directe, dirigida pel "maestro" Victor Ammann, la qual cosa aporta aquell punt de màgia que es barreja amb el minúscul polsim blanc que cau des de dalt de la carpa cada cop que un trapezista enllaça amb un altre.
I com que m'ha agradat tant, doncs vull compartir-ho amb tots vosaltres i aquí us copío el calendari d'actuacions més properes: del 24 al 25 de febrer a Cambrils, del 3 al 4 de març a Tortosa, del 10 al 11 de març a Reus, del 17 al 18 de març a Valls i del 24 al 25 de març a Vilafranca del Penedès. I que consti que això no és "pay x post"!!
I vosaltres, fa temps que no aneu al circ?

dimarts, de febrer 13, 2007

SKATBOY I LES GENIALS PLANTILLES DE TARRAGONA

Dintre del món del street art de Tarragona cal destacar les genials plantilles amb que ens obsequia Skatboy. En un sa exercici de masoquisme els serveis de neteja les eborren ràpidament, i dic masoquisme doncs es fan mal a ells mateixos en no poder gaudir de l'art quotidià de Skatboy i en canvi amnistien d'altres mostres de graffitis ben grises, ben prescindibles.
L'Skatboy originari va començar enganxant per tota la ciutat adhesius manufacturats artesanalment amb un retolador, alguns dels quals encara resisteixen el pas dels anys. Després han vingut murals i excel.lents plantilles. Avui us presento la més recent, senzillament perquè m'agrada!
Què us suggereix?

dilluns, de febrer 12, 2007

QUICO EL CÉLIO: DIRECTE AL COR

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, juntament amb el repartiment de centenars de raccions de xarró -una mena d'escudella- sota les ordres del xef Josep Vinyoles, van ser els encarregats de donar el tret de sortida al Carnaval tarragoní. Això dels plats típics, les begudes típiques... doncs està molt bé. Però no vull penjar aquest post sense sortir en defensa de la beguda típica del Carnaval de Tarragona: la sagnía del tascaman Boada (qui va ser el tercer carnestoltes), tant lligada a la recuperació carnavalera. A una època en que dins del Carnaval tarragoní hi havía més crítica, més sarcasme i no tants lluentons i plomes.

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries no defrauden: mai! Quan vaig arribar a la plaça Corsini vaig veure una forta aglomeració de gent disposada a assaltar el ranxo, i com s'anava formant una important cua. M'hagués agradat -de fet duia el val del Més Tarragona a la butxaca- però vaig pensar: Agafar cadira amb solet a primera línia i gaudir del concert o gaudir del xarró, fer cua i no poder gaudir del concert totalment. I vaig optar per lo primer.

Per als qui no conegueu quest grup ja clàssic, clicant aquí podeu accedir a un petit vídeo promocional. Només dir-vos que estem davant d'un grup ben arrelat a la terra, defensor de la terra -vaja-. Estem davant d'un grup entranyable que entra directe al cor i ens arrenca la rialla, tot revitalitant per uns instants les nostres consciències, i que ha sabut posar-se a la butxaca no ja només a molta gent de les comarques centrals dels Països Catalans sinó a molta gent del cap i casal barceloní (i això és un mèrit en aquesta època de globalització i màrqueting de disseny).

El Quicos, com també són coneguts, duen al seu farcell lo bo i millor dels nostres ancestres, aquest sabor d'abans que s'està perdent, que estem deixant perdre. Però connecten des de la ironia amb la modernitat, especialment amb els irònics i innocents comentaris. Connecten amb aquesta terra alegre i combativa que ha esdevingut la terra de l'Ebre, especialment a partir de la lluita a favor del riu Ebre, en el sentit més ampli de la paraula.

Només una cosa milloraria: en finalitzar el concert els Quicos es van dispersar ràpidamnet i no vaig aconseguir que em signésin Lo llibre de música, però hi haurà d'altres oportunitats, sortosament.

divendres, de febrer 09, 2007

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Vagi des d'aquí el meu suport fratern a l'Oleguer Presas i la meva crítica a la decissió de l'empresa Kelme i el meu desig de que Iñaki De Juana sigui alliberat, doncs escriure no ha de ser delicte.

He decidit deixar els links a sota, per a què cadascú es conformí una idea pròpia del tema.

M'uneixo als posts de blocaires amics que tracten el tema, com monculturals i Jordi Salvat,

Fotorafia extreta de PAT, banner extret de Vilaweb.

+ info a: http://web.partal.cat/oleguer/
Links relacionats:
+
Kelme, l'empresa que el PP va treure del pou
+
La bona fe, article d'Oleguer Presas
+
Represàlia a Oleguer, article a El Periódico
+
Qui hi ha darrere de Kelme?, Llibertat.cat

dimarts, de febrer 06, 2007

WILLIAM PETERSEN: EL GRISSOM MÉS PROPER

William Louis Petersen (Evaston, Illinois, 1953) és l'actor que interpreta el shakespearià Grissom a la sèrie d'èxit CSI... El que molta gent no sap és que Petersen va estar vivint al País Basc durant la seva època d'estudiant -si és que hi ha una època determinada per això...-. Resulta que uns companys d'universitat de Petersen eren d'orígen basc i van decidir investigar les seves arrels, Petersen amb vint anys s'hi va afegir, i va casar-se amb una de les noies d'aquella expedició (la seva ex Joanne Brady) amb qui va tenir el 1975 la seva filla Maite.

Actualment Petersen afirma que aquesta èpocava ser la "llavor de la seva carrera professional". En William Petersen va conèixer el professor i dramaturg John Woodworth (antic combatent de les Brigades Internacionals) i va estar treballant amb ell, involucrat el el món del teatre, interpretant obres de Shakespeare, d'Arthur Schnitzler. William Petersen va crear una companyia de teatre i tingué diverses topades -no teatrals- amb la Guàrdia Civil.

La Guàrdia Civil va ser l'encarregada de tancar-li el tetare diversos cops, especialment arran d'un nu parcial -amoral, clar- que apareixia a La Ronde, d'Arthur Schnitzler. Sobre aquest tema el periodista Manuel de Luna afirma què "segurament rebre uns bons cops de la Guàrdia Civil al País Basc el van ajudar per ser o no ser un forense d'èxit a Las Vegas".

Ja ho diem de vegades que aprenem a cops!

Imatges extretes, per aquest ordre de: http://www.spookyweb.de/ i www.graveshiftcsi.com/

Més informació als treballs de Manuel de Luna "Grissom, 'el basc'" i a l'entrevista que li ha realitzat Paz Mata. Ambdós al Dominical d'El Periódico núm. 225 de 07-01-07.

dilluns, de febrer 05, 2007

POST LOCAL SOBRE TRANSPORT MUNICIPAL

Mireu quina cosa més curiosa m'ha passat agafant el bus municipal de Tarragona (EMT), el transport públic de Tarragona, la meva ciutat...
Pujo al bus a la parada de la plaça dels Carros, un bell indret que malgrat està tocant al mar Mediterrani per a mi te un cert aire atlàntic, especialment en la seva confluència amb el carrer d'Apodaca, destil.la encara restes de la Tarragona portuària que s'està esfumant. El bitllet senzill costa 1,10 euros des de la darrera pujada de tarifes aquest gener: el compro. Baixo a l'avinguda Pau Casals per connectar amb un altre bus que m'havia de portar a la Diputació: és la línia 8.
El xòfer m'indica que si vull fer la correspondència (pujar, vaja) he de tornar a pagar un bitllet senzill, que costa 1,10 euros: el compro. Ja porto invertits en el bell trajecte 2,20 euros.
Quina serà la meva sorpresa què -sense indicar-ho en cap cartell, sense avisar- el bus -degut a unes obres- passa de tot i s'atura ben lluny de la Diputació doncs enfila la via Augusta avall direcció cap al Nàstic.
Total, pago 2,20 euros per no res! Coses del transport públic mal gestionat...
A tot arreu és així el transport públic?

dissabte, de febrer 03, 2007

EN DEFENSA DE LA MÚSICA AL CARRER

Segons l' Ordenança general de convivència ciutadana de l'Ajuntament de Tarragona aquest bon home és un incívic(*) doncs està cantant al carrer sense l'autorització pertinent. Segons el meu parer aquest senyor ens alegra una miqueta la vida amb la seva música i amb les seves cançons.
Segons l'ordenaça municipal, en el seu article 127, "la prestació de serveis no requerits, sense autorització ni llicència, a canvi d'un preu o donatiu" estan prohibits a Tarragona. Aquest dur article equipara vilment les "interpretacions musicals i artístiques" a la neteja de vidres de vehicles, per citar un exemple.
Humilment, amb aquest post, vull sortir en defensa dels artistes i músics anònims que -sense estridències pertorbadores- ens fan el nostre transitar per la ciutat una mica més alegre i distés.
(*) I s'exposa a una sanció de 30 a 300 euros.

Si algú te curiositat en l'Ordenança general de convivència ciutadana i ús dels espais públics i articles que resten vigents de les ordenances de policia i bon govern, de neteja pública i de medi ambient (que aquest és el seu nom complert), se la pot descarregar en PDF clicant aquí. El problema radica en saber de què serveix aquesta ordenaça en la pràctica, doncs guaitant la web Tarragona 2016 no veig molt de civisme a la ciutat.

divendres, de febrer 02, 2007

PASSIÓ PEL CONNEXIONS

El món dels blogs és inabastable i alhora curiós, ben curiós. Avui us parlaré del blog Passion i ho faré servir d'excusa per tal de comentar-vos quatre coses al voltant de l'ús que faig del material d'altres persones i del que m'agradaria es fes amb el meu. resulta que el blog Passion te una curiositat: és un clonatge a mig fer del blog que esteu llegint, el Connexions. El problema és que el clonador o la clonadora no cita d'on provenen els textos que copia.

El present blog està sota una llicència Creative Commons. Però això què diantre significa? És molt senzill: Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament els continguts del blog i de fer-ne obres derivades. Però amb dues clares condicions:
1.- Heu de reconèixer els crèdits de l'obra. Això significa que podeu utilitzar lliurement els meus textos, les meves fotografies però reconeixent-ne la procedència, citant que provenen d'aquest blog, vaja. Per exemple d'aquesta manera: "Photo from Connexions by Tondo Rotondo" tot linkant el blog.

2.- No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Abans necessito rebre la proposta per e-mail.
Personalment intento sempre posar-me en contacte amb els autors i propietaris dels drets del material que no és meu. Sempre he tingut respostes positives i amistoses: Quid pro quo!

dimarts, de gener 30, 2007

AMB LA MIRADA I AMB LES LLETRES

I després de veure el nostre planeta des de dalt de tot, des del mateix cosmos que fou visitat per primer cop pel gran Iuri Gagarin... La casulaitat va voler que dediqués un post al blogger brasiler amic. I això m'ha fet pensar en la importància de mantenir un correcte equilibri entre allò global i allò concret, entre l'Altrament Altre, el cosmos, la terra, els grans conceptes... i la comunitat humana, en definitiva les persones...
M'agrada aquesta foto i penso que simbolitza una mica l'esperit dels blogs: no parla, observa... i comunica: amb la mirada i amb les lletres. Què en penseu?

Fotografia de Xbeeba.

dijous, de gener 25, 2007

CARLINHOS MEDEIROS & BODEGA CULTURAL

El blocaire brasiler Carlinhos Medeiros no deixa de sorprendre'm: Vaig conèixer el seu Bodega Cultural per casualitat en el moment en que acabava de penjar un post: va cridar-me l'atenció el nom. Ara visito sovint Bodega Cultural senzillament perquè m'hi trobo a gust: ofereix informació local de la seva ciutat d'Aracati, que he conegut gràcies a aquest blog, però també ofereix informació i opinions sobre Brasil i el món, en un sa exercici de globalització positiva i amb un toc d'ironia de la sana. Quan disposo de temps també m'agrada anar investigant els seus links.

M'agrada la manera de fer de Carlinhos i el seu respecte per les coses més senzilles de la vida, i el seu entusiasme per la cultura entesa en un sentit ampli. Avui -però- Carlinhos m'ha dedicat un post ben especial, que no puc estar-me de compartir amb tots vosaltres, tot convidant-vos a visitar el seu blog. Obrigado, irmão!

Quinta-feira, Janeiro 25, 2007

DIRETO DE TARRAGONA URGENTE!

O amigo Tondo, lá de Tarragona - Catalunha - tem se mostrado o amigo número um da bodega cultural. Ele a encontrou navegando por aí, e desde então, nunca mais deixou de freqüentá-la para tomar sua "caipirinha informativa", ouvir umas e outras de "arrepiar" sobre o Brasil e o mundo e deixar seu comentário, quando o assunto lhe chama a atenção, é claro. Tondo, ao que tudo indica, é uma pessoa sensível e preocupada com o destino do Mundo, suas guerras estúpidas, suas desigualdades (...). É só visitar o seu blog "Connexions [ From Tarragona ] " e ver as postagens inteligentes, sobre os mais diversos assuntos da sua terra natal e do mundo globalizado, que nos remetem a uma reflexão saudável e construtiva. O Tondo, é quem mais comenta as postagens da "bodega" que inclusive, é publicado em sua lista de blogs recomendados. Falarei com o Luis Carlos, nosso comandante mor, para instituir a medalha "grã sivuca" e condecorarmos o Tondo e sua "Connexions", por sua participação nos blogs do mundo.Abraço, irmão da Catalunha.

diumenge, de gener 21, 2007

LA CROSTA D'UN PLANETA

De vegades cal deixar de mirar a terra per ser conscients d'on estem ubicats. Cal estar ben arrelats -és cert- i això és garantia d'un món més fraternal, però sense deixar d'entendren's també de forma global.
Què en penseu d'aquesta instantània del nostre planeta captada per la NASA? L'escriptora Olga Xirinacs -per exemple- ens pregunta si hem pensat mai, quan sortim a passeig, en que estem caminant per la crosta d'un planeta: evocadores paraules.
Estem molt acostumats a veure aquesta imatge, però... i si ens aturem un instant davant d'ella? Què us suggereix la terra vista des de l'espai?

dissabte, de gener 13, 2007

T'HO LLEGEIXO ALS ULLS

He escollit aquesta cançó interpretada per Franco Battiato per a inaugurar els posts sonors. La peça és del clàssic cantautor italià Sergio Endrigo (1933-2005). La música i la manera de fer de Battiato sempre m'han cridat l'atenció, remixos a banda.

Te lo leggo negli occhi
(Sergio Endrigo)



Finirà me l'hai detto tu
ma non sei sincera,
te lo leggo negli occhi
hai bisogno di me.


Forse vuoi dirmi ancora no
ma tu hai paura,
te lo leggo negli occhi stai soffrendo per me.


E nei tuoi occhi che piangono
mille ricordi non muoiono
perdonami se puoi
e resta insieme a me.


Tra di noi forse nascerà
un amore vero,
te lo leggo negli occhi
tu lo leggi nei miei.


Ma non sei sincera
te lo leggo negli occhi
stai soffrendo per me.


E nei tuoi occhi che piangono
mille ricordi non muoiono
perdonami se puoi
e resta insieme a me.


Tra di noi forse nascerà
un amore vero,
te lo leggo negli occhi
tu lo leggi nei miei.
Treball pertanyent a l'àlbum Fleurs, editat per Universal Music Italia l'any 1999. Lletra extreta de la web oficial de Franco Battiato i música extreta de Radio.blog.club. Les fotografies estan extretes de la web oficial (caràtula), Cormorano (blanc i negre), de la web de la ciutat de Verona (fons vermell) i de la revista de la Università degli Studi di Udine (llibre).

divendres, de gener 12, 2007

REBAIXES

Sempre m'ha apassionat el món dels graffitis, i si aquests tenen contingut, doncs millor.
Aquest divertit ninot ha aparegut a diversos indrets de Tarragona coincidint amb la voràgine consumista nadalenca, però ben bé es pot aplicar a les rebaixes, no creieu?
Photo by Tondo Rotondo (CC)

dimecres, de gener 10, 2007

SES ÒRBITES EN SINCRONIA

Alegria, ses òrbites en sincronia,
sa inèrcia tendeix a sa pausa i reposen
immòbils tempestes i climes.


Alegria, en calma per sempre ses hores,
i es cosmos s´atura i per tots es planetes
ingràvids s´acaba sa vida ... I alegria.


Fragment de la cançó Alegria, d'Antònia Font.

defender la alegría como una trinchera
defenderla del caos y de las pesadillas
defender la alegría como un estandarte
defenderla del rayo y de la melancolía


Del poema Defensa de la alegría, del gran Mario Benedetti. Preguntas al azar .
Photos by Tondo Rotondo (CC)

dimarts, de gener 09, 2007

SOBRE ELS BLOGS DE TARRAGONA

En l'edició del mes de gener de la guia cultural de Tarragona Públics hi apareix un interessant article sobre els blogs de Tarragona. Se'n citen set, entre els quals el que esteu llegint, el qual hi apareix dintre de l'apartat dedicat als blogs culturals amb aquestes paraules "i al bloc http://cucadellum.blogspot.com/ hi ha comentaris sobre grups de música, pel.lícules, exposicions de Tarragona...".
La resta de blogs que s'hi esmenten són Quadern de Tarragona, Poètiques, Cultura i tradicions, El bloc de la Jaka, i el ja mític Tarragona 2016, que Públics qualifica com a "indispensable" i "actualment la bitàcola segurament més famosa de la ciutat".
Us recomano que li feu un cop d'ull a aquest article (cliqueu aquí i aneu a la pàgina 26) doncs a banda de conèixer una mica el pati blocaire tarragoní fa referència a unes dades prou interessants de Blog Census que situa la llengua catalana com la segona en importància dintre de l'univers dels blogs, després de l'anglès. A veure si els amics d'AdSense en prenen nota.
No res, només vull cloure aquest post amb el propòsit de fer els deures i anar coneixent la resta de blogs tarragonins. I com no podia ser d'altra manera vull dedicar-lo (el post) a l'equip de la revista Públics. Malgrat no ens coneixem, dir-los que la seva iniciativa és molt digna, de qualitat i alhora una molt bona i objectiva radiografia del panorama cultural tarragoní.
Fotografies de Vyxvalita i Elfitoh.
Bibliografia: "Tarragona a la blocosfera" dins de Públics, núm. 77, gener de 2007, pàg. 26. Edita: Ajuntament de Tarragona. Àrea de Cultura.

divendres, de gener 05, 2007

CARLES FONTSERÈ, FINS SEMPRE

Amb 90 anys ha mort Carles Fontserè (1916-2007), polifacètic cartellista català, els cartells del qual s'han convertit en objectes de culte per als col.leccionistes.

Fa anys vaig conèixer a una de les persones que van editar el cartell que apareix en aquesta foto. Va ser llavors quan vaig relacionar l'obra del polifacètic cartellista Fontserè -qui també dibuixà còmics i pintà escenaris de Hollywood- amb la seva autoria, amb la seva persona. Fontserè, en retornar del seu exili es va instal.lar a Porqueres (localitat propera a Banyoles), valorant la tranquil.litat i la proximitat a la frontera que divideix els estats espanyol i francès. Doncs bé un grup de joves de la zona el van anar a trobar i li van proposar de fer un cartell per a un concert de caire independentista català. Fontserè va accedir, engrescat, connectant d'aquesta manera -i a nivell simbòlic- la seva obra dels anys trenta amb l'actualitat. Anys després vaig tenir la possibilitat d'assistir a la presentació del primer llibre de les seves memòries, publicades en tres volums.
Els cartells originals de Fontserè li van ser requisats per l'exèrcit franquista i dipositats al famós arxiu de Salamanca, no fa pas masses anys el propi Fontserè va desplaçar-se a Salamanca per tal d'exigir que aquests cartells (propietat seva) li fóssin retornats.

Avui me n'assabento de la seva mort i això m'ha mogut a penjar aquest post com a senzill homenatge personal a una gran persona, a un gran artista. Si cliqueu els links podreu anar trobant més informació, així com aquest vídeo de 90 segons sobre Fontserè.

Imatge d'EFE extreta de Kaosenlared corresponent a l'any 2004 i cartell extret de la Universitat Autònoma de Barcelona.

JUGANT AMB LES LLETRES

Fotografia i text d'Albert Saludes, col.laborador.
Si posem atenció en l'eslògan de la tanca publicitària, quasi que podem veure al "tergiversador nocturn" enfilat a l'escala i jugant amb les lletres del missatge tot aprofitant-se de la foscor.
Albert Saludes

dimecres, de gener 03, 2007

TARRAGONA, PLATÓ CINEMATOGRÀFIC

Una manera de donar a conèixer una ciutat és que aquesta es converteixi en plató cinematogràfic. Fa anys -en una estada a Venècia- una amiga va dir-me: mira aquí hi van filmar part d'Indiana Jones and the Last Crusade. Aquesta localització cinematogràfica va convertir-se -doncs- en un actiu per a Venècia, en una nova forma de donar a conèixer aquesta ciutat mundialment coneguda. Més enllà dels diners que la troupe de Steven Spielberg va gastar-se a la ciutat, penso que l'important és que la ciutat adquireix noves etiquetes per ala seva imatge de marca i de retruc moltes persones tindran un motiu més per a passejar, visitar i gaudir de Venècia.
40.000 euros és la partida per a l'any 2007 que l'Ajuntament de Tarragona destina a la flamant Tarraco Film Office, oficina que treballarà per a atreure les productores del sector cinematogràfic a Tarragona, un centenar de quilòmetres al sud de la capital catalana.

Un repte: fer de Tarragona un plató cinematogràfic, oferint localitzacions a productores, venent-los la imatge de la ciutat per a les localitzacions de les seves pel.lícules. Tarragona, l'antiga Tarraco romana, és una ciutat amb actius interessants... vegem-los doncs a la pantalla com a teló de fons!
Imatges: La Fran i Bebo.