AMB ELS ESTUDIANTS

Aquest post no vol ser altra cosa que el meu senzill però sincer homenatge a en Tomàs Sayes, qui ha donat veu amb la seva vaga de fam a les reivindicacions del moviment estdiantil, ara cada cop més assumides pel conjunt de la població.

Bolonya és una estafa i els polítics que ens governen pretenen robar encara més, aquest cop als estudiants del futur.

En Tomàs, bri de dignitat, entronca amb la lluita a favor dels drets democràtics que durant la inexistent transició van protagonitzar tantes i tantes persones, aconseguint tombar el franquisme. I els polítics que ens governen van revestir aquesta petita victòria de merda edulcorant-ho tot sota l'embollcall de lleis que ni hem votat i de monarquies i crisis que no van amb naltrus... i que han converit el sistema actual en una continuació maquilalda del franquisme: I tant que ho tenia "Atado y bien atado" el dictador... el que mai hauria pensat és que partits polítics com Iniciativa o Esquerra Republicana fóssin mers titelles d'aquest sistema que ens fa a tots més pobres, de butxaca i d'esperit.

I aquests polítics que es diuen demòcrates, i que roben les paraule si els diners; com diu el genial comentarista "Un altre anònim" ara estan ensinistrant els Mossos d'Esquadra per tal d'impedir qualsevol mena de canvi social qe ens meni a un futur una miqueta més lliure, o si de cas una miqueta més digne. Saures, Huguets... què ha canviat?

Us recomano llegir aquest post del blog de Jordi Martí.

TODO RESPLANDECE

Els vostres comentaris, juntament amb les visites són una prova de que aquest blog està viu, traspua vida i dinamisme... I de tant en tant d'entre els comentaris n'hi ha algun d'aquells que guardes ben endins, que et fa il·lusió llegir. I des de Xile, l'amiga Roxi (el seu blog s'anomena Todo Resplandece)és una d'aquelles persones que quan s'hi posa s'hi posa... Mireu sinó, quin comentari més xulo va penjar al post "Cop de destral"... el vull compartir amb tots valtrus rescatant-lo i fent-ne un post.

Que linda entrada !!! Brindemos por la libertad, en la calle, con música, con alegría, con corazones jóvenes y espontáneos. Y a seguir luchando por la libertad, por esa libertad que le prometió Bernat a Arnau cuando entraron fugitivos a Barcelona. ¿Viste? Me estoy leyendo un libro que me recomendaste hace muuucho tiempo. ¿fuiste tú o no? Ya no estoy segura. Como sea, el tema central hasta el momento es LA LIBERTAD, así que estoy en sincronía con tu entrada, además cada vez que en el texto mencionan a tarragona y otras partes de Catalunya, te recuerdo a ti y a tu casa de letras. Un abrazo!

I no res... la vida continua... Potser per això vull proposar-vos un petit joc, i mireu... a qui l'encerti primer li dedicaré un post... què us sembla?

La pregunta és: De quin llibre ens parla la Roxi en aquest comentari?

CANVIS A L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA

El barri del Carme llueix cartells a dojo de la conferència que la regidora Carme Crespo durà a terme ben aviat sobre el sempre apassionant tema dels "Residus urbans" (no confondre amb els urbanos incontrolats que van atonyinar gent durant les rebaixes). M'agrada que el propi Ajuntament se salti "a la torera" -per dir-ho d'alguna manera- la normativa del "civisme" que impedeix penjar cartells a la ciutat, perquè sempre he pensat que aquesta normativa és del tot recalcitrant, una eina per tal d'impedir la llibertat d'expressió.

Però bé... l'entrada d'avui efectivament era per parlar-vos de dues regidores del nostre Ajuntament: Carme Crespo i Sandra Coloma, a qui tots recordem per la seva colpidora frase "quina ciutat més maca que tenim", d'altra banda gens faltada de raó.

Tot sembla indicar (rumore, rumore) que ben aviat hi haurà canvis a la casa gran i Sandra Coloma deixarà d'encarregar-se de la regidoria de Cultura per tal de dedicar-se a Joventut i Cooperació. De fet ara Sandra Coloma ja és consellera delegada de Joventut i Cooperació, per tant la pèrdua de les competències a Cultura pot portar a fer-ne apassionades lectures, donades les polèmiques que darrerament esquitxen la regidoria de Cultura. En tot cas, per respecte, no hi entraré a fer conjetures gratuïtes sobre el tema.

La persona escollida per fer-se càrrec de la conselleria de Cultura serà la tercera tinent d'alcalde, Carme Crespo.

Si tot plegat es confirma, desitjar sort a aquestes dues persones en la bella tasca de servir el poble, per la qual han estat escollides per tots naltrus. I posats a demanar un desig... a escriure la carta als reis, demano que la revista Públics torni al format i contingut que tenia abans, recuperant el tarannà obert a la ciutadanía i no només a una determinada manera de concebre la paraula "cultura".

Fotos extretes de la web municipal, a excepció de la del cartell, cedida per un amic blocaire que prefereix restar en l'anonimat.

FINS SEMPRE, BARTOLOZZI

Avui diumenga ha mort l'artista Rafael Bartolozzi, qui també va exercir la seva vessant de polític com a alcalde de Vespella de Gaià.

D'ell recordarem el seu dinamisme, la seva personalitat i el seu llegat: l'art trencador però arrelat al territori.

Descansi en pau!

PARLEM AMB JOAN PARÉS

Une sparaules força interessants... en aquest vídeo de Joan Parés, secretari del Centre d'Estudis Joan Bardina.

TRANSPARÈNCIA

Els qui et governen ha prestat 1000 € teus als bancs per afrontar la crisi!

Vols saber què fan amb els teus diners?

A COP DE DESTRAL

Dedico aquest pesnament al jovent que és fa seu el carrer, amb alegria, amistat, amor i bon rollo, amb somnis personals i de país: amb anhels i projectes, amb ganes de tirar endavant en aquest panorama tant i tant gris a que ens ha abocat aquest sistema de merda (i disculpeu la parauleta...).

Perquè ara més que mai cal garantir que el carrer ha de ser del poble, de la gent... i que els cops de porra de la policía política del Saura no han de servir per recular, sinó que han de servir per fer créixer l'esperança en un demà millor.

Dedico aquest posts molt especialment al Tomàs i a l'Enric, però també als milers de persones que s'ho treballen, a cop de tecla, a cop de colzes, a cop de destral... trencant-se les banyes per fer realitat allò a que els nostres polítics fa anys que van renunciar: la llibertat.

JOAN SAURA: L'HONOR I LA GLÒRIA

Joan Saura, juntament amb la resta d'amics del tripartit, són darrere dels centenars de bastonades que aquests dies reparteix la seva policía, tal i com diu Jordi Martí convertida en policía política. Blogejant m'ha fet gràcia aquest dibuix, extret del blog Bandera Negra, de Xavier Borràs. Algun cop he discrepat amb en Xavier, però m'agrada i força el seu punt de vista quan d'abordar temes de política catalana es tracta. I parlant de blogs... n'he conegut un de força inetressant, fet pel Toni de Torredembarra: poca broma la torresfera, tu! I també he xafardejat sovint el Des de l'àmpit de la finestra. també he visitat el blog del Lluís Sunyer, i com sempre m'agrada, però no entenc per quin motiu la seva formació continua vinculada a EPM, la marca blanca del partit polític dels hooligans regionalistes i violents d'Iniciativa per Catalunya.

I mentrestant me n'adono que gràcies al Saura blogejo bastant per informar-me de les coses... justament ara que arriba la primavera, que vull respirar vida... veig com la vergonya i el totalitarisme plana pels carrers de la mà dels nostres governants. Això era el Pacte del Tinell?

Honor i glòria, Saura... honor i glòria.

JUANITU SAURA

Mentre en Tomàs està ja pel 28 dia de vaga de fam, el govern tripartit s'està cobrint de glòria: bastonada va, bastonada ve.

Joan Saura un cop més ha enviat els Mossos d'Esquadra, la seva policía, a reprimir. Ara els afortunats són els estudiants.

L'home deu estar content ja que es dedica a reprimir tot allò que existeix a l'esquerra dels partits ERC i ICV: ocupes, feministes, independentistes, ecologistes i tantes i tantes persones que amb raó o no volen un futur diferent. Per això Saura acaba d'enviar a la presó Enric Duran, el Robin Hood català. En canvi els fatxes violents no van tindre cap problema per passejar-se pels carrers de Tarragona el passat 12 d'octubre.

I mentrestant Huguet, el conseller d'Universitats, vell progre com Saura, se n'ocupa de dur a terme una política de porta tancada, que exclou qualsevol possibilitat de diàleg per tal d'aconseguir una universitat pública que no tanqui la porta als qui no ens podem permetre desembutxacar milions -en plural- de les antigues pessetes per formar-nos.

TOTS SÓN IGUALS

Mentre tot sembla indicar que la Generalitat Valenciana del PP ha pagat 6 milions d'euros (mil milions de pessetes) al grup Levantina de Seguridad, la Generalitat de Catalunya del tripartit li segueix les passes. Ja ho vaig postejar més avall.... però és què ho he vist amb els meus propis ulls!

Finalment els progres d'ERC han aconseguit què la vergonya plani sobre les seves històriques sigles. M'explico! La Biblioteca Pública de Tarragona també és vigilada per membres de Levantina de Seguridad.

I m'explico més... el clàssic segureta que vigila l'entrada de la biblioetca del carrer Gasòmetre ha canviat d'uniforme i ara lluiex els colors de Levantina de Seguridad. He pensat... bé, l'hone no haurà canviat pas... i supsoo així és. L'escàndol és què no m'entra al cap per quins trons un partit independentista com ERC no ha fet res per desautoritzar el conseller Tresserras, el qual està empudegant un munt de llocs emblemàtics per a la cultura amb vigilants llogats per una companyia que qüestiono pels vincles amb l'ultradreta més virulenta.

O sigui: Si a València és el PP qui ingressa pasta a aquesta companyía de seguretes, a Barcelona és ERC qui fa tres quarts del mateix.

Tots són iguals?

TOT ÉS POSSIBLE, I TANT!

Avui volia parlar-vos del meu armari, o d'El Salvador, o de tantes i tantes coses que em ballen pel cap... Però acabo de rebre un regalet, i amb coses com aquesta m'enorgulleixo dels meus amics i amigues blocaires... a voltes em feu tocar de peus a terra, i sempre em feu sentir amb les connexions a punt. Fa ja una pila de posts, un dia d'estiu de 2007, vaig topar amb el blog de l'Òscar Ramírez i us el vaig presentar... ja que va agradar-me.... i no m'he equivocat. Vaig encertar-ho.

Avui comparteixo amb valtrus aquest petit regal de part de l'Òscar, persona a qui no conec físicament. Però vaja... en conec més aviat pocs de blocaires a nivell físic. I a voltes m'ha passat que n'he conegut algun en persona i m'explica coses boniques sobre aquest enganxifós món dels blogs (en el bell sentit de la paraula)... i finalment acabem parlant de naps i cols, i descobreixo que em llegeix... i m'agrada.

Diu l'Òscar... "No és cap premi, és un reconeixement a aquells i aquelles que us preocupeu pel vostre espai quasi a diari i/o que m'heu sorprès i captivat amb els vostres escrits".

Gràcies Òscar, gràcies a valtrus!

GANES DE PRIMAVERA

Hi ha ganes de primavera, del dia llarg... de donar-li la volta a aquesta època de nit i canviar-la per la llum. Per deixar enrrere sabatots, forros polars i donar la benvinguda poquet a poquet a albarques i xancles.

I l'hivern tornarà... i potser per això necessitem la primavera, hi ha ganes de primavera, de connectar-se amb la natura en esclat vital. O jo en tinc ganes, vaja... valtrus també?

Excel·lent foto de: Chris Radburn/PA, extreta de The Guardian.

ELS BANCS ET ROBEN?

El 17 de març torna a l'atac l'Enric Duran amb un nou número de Crisi. A Tarragona se'n repartiran 5.000... Aquí podeu veure el primer número i aquí informar-vos una mica sobre les trapelleries d'aquest digne i eixerit jove.

I parlant de joves... una abraçada pel Tomàs, qui porta més de 20 dies en vaga de fam per una universitat pública.

Mentrestant els nostres polítics continuen d'esquenes al poble, només preocupats en els diners i en com quedar bé de cara a la galeria.

FORTÍ DE LA REINA

Es veu que aquest disabte 14 al migdia finalment es presenta la CUP a Tarragona...I dic finalment perquè vist que el tant cacarejat canvi a l'Ajuntament de Tarragona no ha existit de la mà del bipartit format pel PSC i ERC potser serà bo tenir d'altres opcions que puguin aportar aire fresc, gent nova i sobretot projecets nous.

Me n'assabento pel mail i això és d'agraïr, ja que el món dels blogs penso que pot ajudar a la vida política municipal.

Cal dir en favor seu que han escollit un indret força original i mediàtic: El Fortí de la Reina, símbol del nostre passat però també símbol de l'especulació urbanística, del "mangoneo".

Per als qui no ho conegueu dir-vos que aquest indret ha estat i és l'espineta clavada de mala gestió de l'Ajuntament.

El menú se centra en una amanida i fideuà, però suposo se servirà a l'exterior, i està clar que res a veure amb la web del restaurant: avui encara activa.

10.000

M'hagués agradat anar-hi ! Guanyarem, no?

CONTRAST

Sóc partidari del vel islàmic, i dels bikinis. M'explico: Sócpartidari de que cadascú vesteixi com bonament li plagui. Sempre hi quant no hi hagi obligació: L'obligar a una persona a vestir amb vel islàmic o amb bikini, no m'agrada. Ha de sortir de cadascú.

I a voltes no és fàcil.

HE REBUT MAIL !

Noèlia Sugranyes, del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, m'envia un atent però insípid e-mail, en resposta al correu que vaig enviar al conseller Joan Manuel Tresserras pel polèmic tema de contractar una empresa de seguretat involucrada en la trama feixista per tal de "vigilar" elements tant emblemàtics com Escornalbou, Escala Dei o Miravet. Aquest és el correu rebut, que un cop més em a pensar què els amics d'ERC han perdut el nord i han quedat engolits pel sistema constitucional espanyol. ERC es va convertint cada cop més en un partit polític regionalista?

Acusem rebuda i agraïm el correu que adreceu a la bústia del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, del qual en prenem nota. Al mateix temps us informem que l’adjudicació del servei de vigilància i seguretat als departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya s’ha realitzat mitjançant procediment negociat.

En aquest procediment administratiu hi participen les empreses homologades per la Comissió Central de Subministraments, empreses que han resultat adjudicatàries de l’Acord Marc de serveis de vigilància i seguretat (expedient 2008/10) convocat pel departament d’Economia i Finances a través de la Comissió Central de Subministraments.

Si us interessa aquest és el mail del conseller que s'ha venut la vigilància dels nostres monuments a una més que qüestionada empresa amb vincles feixistes: consellertresserras@gencat.cat

ZARA

Encertadament hi ha qui no es resigna als designis dels qui ens han abocat a la crisi. Piquets convocats per Comissions Obreres defensen els llocs de treball que està destruïnt i carregant-se l'amo de la cadena Zara, un dels paios més forrats de la península.

Curiosament aquí els guàrdies urbanos, que també n'hi havien, no han fet el mateix que amb les participants en la performance de les rebaixes. A elles hòstia viva, als de CCOO, respecte.

UN PETÓ, TOMÀS

Avui dimecres es compleix el desè dia de vaga de fam del Tomàs, un estudiant que es dóna a les futures generacions del país, amb el seu exemple posa un important granet de sorra, granet de vida a la lluita per una universitat pública.

Els mateixos polítics que dónen diners als qui han causat la crisis estan privataitzat a marxes forçades l'ensenyament (externalitzant, diuen ells).

Sort e tenim de gent com els del SEPC o d'accions tant coherents, netes i clares com la d'en Tomàs... de la qual me n'acavo d'assabentar ara mateix, deu dies després de que engegués aquesta valenta decissió tant i tant silenciada.

Un petó, Tomàs.

LA TARRAGONA INHOSPITA

Hi ha una cosa que m'agradava molt de la manera de fer del bipartit que governa Tarragona, dit d'altra manera, no sinònima del tot: del nostre ajuntament.

Aquesta cosa era i no és. Era la manera d'enfocar el tema del transport públic de la ciutat, en concret de l'EMT. Era i no és ja que es van vendre les cotxeres i a sobre castiguen el poble amb una nova -i desorbitada- pujada de tarifes.

S'ha acabat el quedar bé: Comença la mentida i l'espectacle. Si incrementen les tarifes doncs endavant, però que ho defensin així: tal com sonape. Al final ens volen vendre gat per llebre ja que he arribat a llegir a la premsa local que les tarifes no s'incrementen, quan és mentida.

Un cop més PSC i ERC estan marcant diferència amb les polítiques d'esquerra i fan el mateix que hauria fet CiU i PP, amb una diferència, ara CiU i PP també s'oposa a aquesta poc ètica mesura.

Els aires nous que semblava representar en Carles Castillo es queden en fum, després de la impune pallissa de la guàrdia urbana durant les rebaixes, i després de la baixada de pantalons que suposa aquest increment de les tarifes, acompanyat de la desaparició del popular Bono-10.

Caldrà contaminar més, agafar menys el bus i entre tots fer de la nostra Tarragona un lloc cada cop més semblant a Mèxic DF, en lo que a contaminació respecta. Fem doncs una Tarragona inhòspita, políticament correcta però podrideta, ben podrideta?? Ho pregunto amb pretesa ironia.