TORTURA S'ESCRIU AMB "Ç"

Mentre Barcelona es manifesta en contra de les curses de braus, la Diputació de Tarragona continua endavant amb les obres de cobriment de la plaça de toros de Tarragona per poder d'aquesta manera acollir millor el poc públic que s'interessa per aquest tipus d'espectacles.

Actualment l'Ajuntament de Tarragona, que és qui autoritza les curses, ha deixat d'estar governat per CiU i PP i ara manen PSC i ERC... Hi haurà algun canvi? O continuaran matant toros públicament -això si- amb una "Ç" com a símbol de la plaça de toros? En campanya l'ara nou alcalde ja va tirar pilotes fora com a reposta a una pregunta que li vaig formular...

Fotos: Telenotícies i Diputació de Tarragona.

VIA DEL CAMPO, DE FABRIZIO DE ANDRÉ

Vegeu la lletra a sota.

Via del Campo c'è una graziosa / gli occhi grandi color di foglia / tutta notte sta sulla soglia /vende a tutti la stessa rosa.

Via del Campo c'è una bambina / con le labbra color rugiada / gli occhi grigi come la strada / nascon fiori dove cammina.

Via del Campo c'è una puttana / gli occhi grandi color di foglia / se di amarla ti vien la voglia / basta prenderla per la mano

e ti sembra di andar lontano / lei ti guarda con un sorriso / non credevi che il paradiso / fosse solo lì al primo piano.

Via del Campo ci va un illuso / a pregarla di maritare / a vederla salir le scale / fino a quando il balcone ha chiuso.

Ama e ridi se amor risponde / piangi forte se non ti sente / dai diamanti non nasce niente / dal letame nascono i fior / dai diamanti non nasce niente / dal letame nascono i fior.

Text extret de Via del Campo. Vídeo: Direcció i muntatge de Lorenzo Santori.

PER UN PETÓ MAI DONAT

Aquests versos de l'enyorat Fabrizio De André m'han fet pensar en les bogeries que fem durant la "fase d'enamorament", si és que es pot anomenar així... Malgrat ell parla d'abandonament en aquesta lletra.

I serà la primera que trobis pel carrer,
que tu cobriràs d'or
per un petó mai donat,
per un amor nou.


E sarà la prima che incontri per strada,
che tu coprirai d'oro
per un bacio mai dato,
per un amore nuovo.
Fabrizio De André
Fragment de "La canzone dell'amore perduto" de Fabrizio De André.
Foto extreta de: Llum de dona, meravellos blog que us recomano vivament.

WOODY ALLEN A BARCELONA

A Taragona existeix una oficina per fer de la ciutat un plató cinematogràfic, però a Barcelona ja molts anys que s'està treballant en aquest sentit. I són moltes les pel.lícules, documentals i anuncis televisius que s'hi filmen. Ara el gran Woody Allen està instal.lat a Barcelona, ciutat que ja ha visitat diverses vegades i on hi ha actuat amb la seva banda.

El fet de que Woody Allen hag montat ja la seva oficina a Barcelona (a la torre Agbar) i estigui buscant localitzacions per a la seva pel.lícula és notícia. De totes maneres penso que tampoc cal perseguir el personatge a nivell mediàtic. Avui ha dinat aquí, i entrevista al cambrer. Ha comprat uns pantalons, i panoràmica de la botiga... La seva dona prenia el sol al Parc Güell... Al final fins-i-tot en Montilla haurà d'anar a fer un cafè amb Allen per a poder sortir a la tele en plan informal.

Una flor no fa estiu, i jo no tinc gaire clar que aquest seguiment mediàtic al treball d'Allen no pugui girar-se en contra i que l'home acabi fart de Barcelona.

És positiva aquesta persecució mediàtica a Woody Allen?

Foto: Wikipedia.

FRANCESCO JODICE & THE SECRET TRACES

Francesco Jodice exposa a Tarragona el seu projecte "Secret Traces 1997-2007", en el qual ens mostra a través de la fotografia imatges quotidianes de diverses ciutats, com ara Nàpols, Nova York o Tarragona. Jodice es dedicar a seguir sense ser vist uan persona durant un trajecte determinat, i ho ha fet amb un centendar de persones. Alguns d'aquests seguiments incògnits es mostren en pantalla gran al Tinglado 2 del Port de Tarragona. En concret, i pel que fa a Tarragona, l'arquitecte napolità exposa una siccessióde fotografies digitals que ens mostren el seguiment que va fer a una estudiant de la Universitat Rovira i Virgili, des de l'avinguda d'Estanislau Figueres fins a l'antic Simago, sense que la noia sembli perecebre el seguiment. Francesco Jodice no va tenir cap impediment -a diferència del blogger Llamborda- per anar fent fotografies pels carrers de Tarragona, al contrari: ha rebut l'encoratjador suport del Port, l'Ajuntament, la Generalitat i la Diputació. A Cèsar Llamborda va estar-lo seguint un militar; però el militar no devia dur càmera sinó mala baba, com podeu veure a la foto.

L'exposició -de la qual no hi havia cap catàleg a disposició dels visitants- us la recomano tant per la temàtica com perquè ens permet endinar-nos per la quotidianetat de diferents ciutats a partir de l'ull de Jodice.

Imagineu-vos l'escena: un dia qualsevol, en una ciutat de qualsevol continent... espereu davant d'un portal i quan surt alguna anònima persona us dediqueu a anar-la seguint tot retratant-la constantment. Curiosa manera de fer-se seva una de les milers i milers d'històries que sorgeixen -en qualsevol moment- dels carrers de qualsevol ciutat! Cal felicitar doncs Francesco Jodice pel treball.

Tinglado 2 del Port de Taragona. Del 8 d ejuny al 31 d'agost.

Fotografies de Tondo Rotondo.

VILAWEBTV : UN ENLLAÇ INTERESSANT

Si no coneixeu aquesta web us la recomano doncs hi ha un seguit de vídeos informatius prou interessants i ben editats. Per a les persones que accediu des d'altres països crec que us pot interessar per tal de sentir una mica com sona la llengua catalana i conèixer una mica la realitat d'aquest racó mediterrani.

Personalment cada cop més m'informo a la carta: una mica d'aquí, una mica d'allà; i entre ràdio, algun diari, els vostres blogs i algun vídeo que miro per la xarxa cada cop miro menys la televisió. I realment VilawebTV és una bona font d'informació.

MAC : EL CARTELLISME DE MACARI GÓMEZ

Ara feia dies que no us parlava de cap exposició, que no us comentava cap llibre o cap concert... Paradoxalment la tasca del centre cultural de la Fundació Caixa Tarragona a la nostra ciutat no pot equiparar-se amb la vitalitat i qualitat del de "La Caixa". A més tinc constància de què Fundació Caixa Tarragona va intervenir -tot censurant- en la magnífica exposició que va dur-se a terme sobre el carlisme, obligant a presentar un carlisme -certament- ancorat en la història però passant de puntetes pel carlisme actual o per l'actitud del carlisme més esquerranós durant la transició. I per aconseguir-ho van censurar el catàleg de l'exposició.

En tot cas avui vull recomanar-vos la visita a tota una petita joia: L'exposició de cartells de l'artista reusenc Macari Gómez, o Mac, qui amb una dilatada trajectòria ha il.lustrat centenars de cartells cinematogràfics durant anys i panys, del 1955 al 1980. Pesno que és de justícia divulgar els cartells de Macari Gómez, que -no ho oblidem- es mereix també ser present als diversos museus d'art contemporani existents al país.

Fotos: Tondo Rotondo. Més info sobre l'exposició aquí.

SUBSEUS CULTURALS? TARRAGONA 2016?

És ben curiós... 44 municipis principatins volen ser subseu de la candidatura de Tarragona a capital europea de la cultura de l'any 2016. Poblacions com Torrelavit, Vilabella, Mont-roig del Camp, Brunyola, Valls, El Papiol o Badalona frisen per ser subseu d'una cosa que ningú sap exactament què és. Però que, això si, no para de rebre adhesions, euros i suports d'empreses tant nostrades com Port Aventura, Addeco o Repsol YPF.

Personalment aquest tipus de projectes opacs, organitzats d'esquenes a la gent i als que tothom ha de donar suport a ulls clucs sense poder-hi participar em recorden massa al Fòrrum de les Cultures. Tant de bo m'equivoqui.

En tot cas us convido a tots, i especialment a Mon i Talaia 43300 a investigar una mica tot això de la subseu.

Foto extreta de Ojovago.

CARTELLS

L'aparador d'una farmàcia de la ciutat de Tarragona.

Què us sembla la combinació?

Foto: Tondo Rotondo.

PER MEDELEINE McCANN !

Us recomano vivament fer un cop d'ull a aquestes webs i memoritzar les fotos. Hem de trobar a la Madeleine, des d'aquí el meu més sincer suport a la seva família.

La solidaritat és la tendresa dels pobles!
Fotos extretes de Missing Madeleine.

LA "JEPERSUIGE 3": UN HAPPENIG MILITAR AMB MALA BABA

Acción Captación/Información - UMIC 2 JEPERSUIGE 3 , o sigui reclutar incauts per a l'exèrcit espanyol. El que li ha passat al blogger Cèsar Llamborda ens pot passar a tots. Ha fet una foto pel seu blog, Tarragona 2016, i a partir d'aquí l'individu que veieu amb el diari a la ma se li ha tirat a sobre acusant-lo de terrorista. El blocaire s'ha identificat i ha dit que la foto era pel blog però a ulls del militar ha continuat sent un terrorista doncs segons ens explica Cèsar Llamborda al seu blog l'ha estat seguint pel carrer durant una bona estona.

Més enllà de parlar sobre si és idoni que aquesta gent instal.li el seu xiringuito a casa nostra penso que el més greu és que està en joc l'ús del carrer per part de la població. Com a persones penso que hem de ser lliures per caminar per la nostra ciutat -amunt i avall- i si ens ve de gust doncs poder fer fotografies, parlar o meravellar-se si convé. Ni militars ni normatives falsament cíviques ens han d'impedir caminar tranquil.lament pels carrers de la nostra ciutat.

Foto de Cèsar Llamborda extreta de Tarragona 2016.

TARRAGONA 2016: EL BLOG CÍVIC.

Tarragona 2016 -com molts de vosaltres coneixeu- és per a mi el blog tarragoní més original, doncs els seus irònics i enginyosos posts són un exercici de compromís cívic amb la ciutat des del bon rollo. I ja en porten 378, de posts penjats a la xarxa des de que el passat 29 d'octubre van iniciar el blog.

Ara, aquest original invent de Cèsar Llamborda i Pere Tarter arriba a la màgica xifra de 50.000 visites, la qual cosa significa que s'ha convertit en tot un espai de referència per a moltes altres persones que busquen conèixer amb més detall la ciutat de Tarragona.

Feliciteu-los, s'ho mereixen!

Dedico aquest post a tota la gent que fa possible el Tarragona 2016 i especialment als seus creadors, en Cèsar Llamborda i Pere Tarter.

QUÈ EN FEM DEL BANC D'ESPANYA?

Durant la darrera campanya electoral un partit polític va proposar destinar l'edifici del Banc d'Espanya com a mesquita.

Per les persones que no sigueu de Tarragona comentar-vos que aquest edifici està situat al centre de Tarragona i actualment no s'utilitza doncs des de l'arribada de l'euro aquest tipus d'edificis van perdre utilitat per a l'administració central.

Tarragona penso que pateix un dèficit d'equipaments culturals públics especialment al centre de la ciutat. Proveu sinó d'anar una tarda d'agost a consultar un llibre en una biblioteca...

Que s'hi podria instal.lar en aquest edifici... Una delegació del club Vicenç Ferrer? Un centre d'art? Una biblioteca? Un centre cívic? Una sinagoga? Micropisos de 30 metres?

Foto: Tondo Rotondo.

SKATBOY: SINCE 1993

És agradable veure com la ciutat es transforma malgrat les nostres pròpies rutines, malgrat les nostrs dèries. Darrerament Skatboy ha anat deixant el seu rastre per diverses senyals de trànsit i cartelleres tarragonines. Aquest cop les plantilles, les enganxines artesanals, les marques amb retoladors o els murals han deixat pas a un original sistema que podeu veure a la fotografia. Les tipiques bosses que ens podem trobar en l'embalatge de qualsevol producte o caixa estan situades als llocs més inevrsemblants i contenen un full procedent d'una empresa però segellat amb les lletres utilitzades per un Skatboy que ens recorda els seus orígens del 1993, amb aquells adhesius carabasses pintats a retolador amb un traç senzill però cridaner.

Una bella mostra d'art de carrer, o de street art, com li volgueu dir.

Foto: Tondo Rotondo.

SANT VICENÇ FERRER: EL CLUB

Una de les coses que sempre m'han cridat l'atenció, és la denominació d'aquest club de carretera que de dia sembla un inofensiu restaurant per a camioners. Al capvespre, quan s'encenen les desenes de llums d'estridents coloraines, tot canvia.

Durant un temps el club en qüestió -situat prop de La Canonja, a la carretera de Tarragona a València- va mantenir el nom de "San Vicente Ferrer", actualment el nom és "Vicenç Ferrer", a seques i sense el "sant".

I és que de vegades el nom no fa la cosa...

Imatges: web de l'Ajuntament de València i Tondo Rotondo.

MESQUITA IRAQUIANA

Aquest és el diàleg que proposa en Doubleyou Bush a nivell religiós. Si teniu uns estoneta us recomano aquest link a una cançoneta sobre en Doubleyou.

LEONARDO BOFF I EL CANVI CLIMÀTIC

Leonardo Boff aquests dies està en terres catalanes divulgant el seu missatge. Penso que es tracta d'un dels grans personatges del cristianisme contemporani, i que ha estat capaç de tocar de peus a terra amb dignitat tot conjugant teoria i pràctica.

Amb una seixantena de llibres publicats, el teòleg brasiler ens alerta de la necessitat de la consciència ecològica, que tanta falta li fa a la humanitat doncs la terra està canviant els seus ritmes i ara ens toca adaptar-nos al canvi climàtic en el qual ja hi estem posats de quatre grapes. El país de Boff -per exemple- te una mitjana de 250 dies de sol anuals, per la qual cosa serà una de les zones més afectades pel calentament climàtic, amb lo que això suposarà de pèrdua de massa forestal amazònica.

Els nostres fills i filles -ens recorda Genezio Darci Boff, que aquest és els eu nom civil- podran preguntar-nos per quin motiu nosaltres coneixíem la gènesi i els efectes del canvi climàtic però no hem fet res per.

Mireu quina terra deixem als nostres descendents...

Fotografia extreta de LeonardoBOFF.com.

MESQUITES PRINCIPATINES

El dissabte 2 de juny un seguit de mesquites del Principat de Catalunya obriran les seves portes un parell d'horetes. Penso què és una excel.lent notícia. M'agradaria poder visitar-ne alguna doncs només he tingut la sort de visitar mesquites turques i penso que poder visitar algunes mesquites catalanes pot ser una bona idea de cara a facilitar tant el diàleg inter-religiós com l'apropament de la comunitat islàmica catalana al país.

Les persones de Tarragona que vulguin visitar alguna mesquita que sàpiguen que s'hauran de desplaçar a Valls, Roda de Berà, Reus o El Vendrell.

No cal dir què al Camp de Tarragona existeixen més comunitats islàmiques, i molt diferents entre elles, però encara no tothom participa en aquesta iniciativa.

VOSALTRES LES DONES

Vous les femmes és una sèrie francesa d'humor. Què us sembla aquest gag?

LA CASA DE LA FESTA

550.000 euros és el pressupost per a executar les obres de la Casa de la Festa, a la Via Augusta. L'espai finalment sembla que serà inaugurat el setembre. Com podem veure a les fotografies les obres han arrencat -l'arrencada ha estat sostinguda fins abans de les eleccions-. Cal destacar-ne els sostenibles aparells d'aire condicionat i refrigeració que podem veure a la primera foto i el rètol gegant de la portalada.

La història d'aquest espai -antiga concessionària de vehícles- quedarà enrrere quan s'inauguri la Casa de la festa, que acollirà els elements del Seguici Popular i tot allò relacionat amb les festes de Santa Tecla.

Només espero que al vestíbul de l'Ajuntament hi continuïn els gegants moros i els negritos, doncs s'ha convertit ja en un punt de peregrinatge per part dels xiquets i xiquetes de Tarragona, que ara és extensiu al Pati del rei Jaume I.

Nota: Linko imatges del wàter públic més proper a la Casa de la Festa. Poden ferir la sensibilitat, especialment si preneu un cafè o piqueu alguna cosa absteniu-vos.

Fotos de Tondo Rotondo.

ADÉU NADAL

Finito. Les musiquetes eixordidores de furgonetes electorals i els serveis de neteja a tot drap a les 8 del matí de diuemenge deixaran de pertorbar la calma d'una Tarragona que no deixa de ser una bassa d'oli.

Felicito públicamet el guanyador de les municipals a Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros i a la resta de partits que han aconseguit representació parlamentària. El que més m'ha cridat l'atenció és:

1.- El PSC guanya de carrer però no obté la majoria absoluta, per tant hi haurà una mica de joc. Decidiran si pacten amb ERC o governen en minoria, doncs no crec que la ciutadania entengués un pacte amb CiU, malgrat no seria el primer cop.

2.- Els nois del kubotan no han obtingut representació. Entre la proposta d'ubicar una mesquita a l'antic Banc d'Espanya, el vot útil i la política repressora del Saura han punxat perdent els dos regidors.
3.- El PP i ERC revaliden els seus regidors, tot i baixar en percentatge de vot.
4.- El 47% d'electors han escollit l'abstenció, pels motius que siguin.

Finito. El Nàstic a segona divisió.

Mentre això passa a les altres dues capitals del Camp de Tarragona la CORI, i la CUP dónen color als respectius ajuntaments.

NOMÉS UN PARTIT S'OPOSA ALS TOROS A TARRAGONA

Trobo una mica trist que només una candidatura hagi fet campanya a Tarragona per tal de que la plaça de toros no s'utilitzi més per a torturar animals, parlo de Nosaltres Som-Assemblea d'Unitat Popular, que agrupa gent de diferents moviments socials. Política a banda trobo molt bona la iniciativa que resumeix aquest lema aplicat als toros: "la tortura no és cultura", però també penso que aquest hauria de ser un tema transversal entre la majoria de partits.

En tot cas trobo desencisador que el candidat Aregio sigui afeccionat a la tauromàquia i no desvinculi les seves aficions personals del seu càrrec com a màxim responsable d'una plaça de braus que està en reformes per tal d'acollir millor futures "corridas". Però és què el màxim cap de l'oposició, en Ballesteros, escorre el bulto i no farà res per tal de prohibir les corrides de toros. Pel que fa a la resta de partits amb possibilitats d'obtenir escó -o no- la tònica és similar: o bé defensen els toros a Tarragona o callen i deixen fer.

La meva opinió és clara. No vull que a la meva ciutat i amb els meus diners s'emprin espais públics que són de tots (la plaça és propietat de la Diputació) per tal de que s'hi matin toros després d'una cruenta tortura. Per quin motiu: no em dóna la gana, senzillament.

Realment, si no penses no et compliques massa la vida, tot és més senzill. No? Si us atreviu us convio a mirar aquesta web, amb vídeos.

Fotos procedents de Ayuda animales i Tondo Rotondo. Cartell antitaurí de Nosaltres Som-AUP.

CADÀVERS EXQUISITS

Us proposo un petit divertimento... es tracta de continuar aquesta història. A veure a quin port arriba... Us animeu?

Els ulls cansats, la boca seca i l'estòmac enganyat per un bon grapat de galetes i dos gots d'aigua, l'esmorzar d'un matí de desembre, d'un matí diferent.

Assegut, mig deixat anar en el vagó de l'antiga primera classe del Catalunya Exprès de les 08:08... després d'haver-me endinsat gairebé d'esma per la boira que separa el poble de l'estació.

Dedico aquest post a Roxi. Foto extreta de Superwillyfoc.

15.000 VISITES: DE POSTS, BLOGS I KUBOTANS

Ahir va ser un dia molt especial per a aquest blog per diferents motius... Mai havia penjat tres posts en un dia i mai havia obtingut tantes visites, e-mails i comentaris com a feedback.

El gràfic que us adjunto és d'avui dijous a les 9 del matí, i el primer sorprès he estat jo mateix: 297 pàgines visitades procedents de 140 ordinadors diferents. Mai m'hagués imaginat ser tant mediàtic... i tot gràcies a vosaltres.

Moltes gràcies amics i amigues! Més enllà de la sempre estimulant xifra de 15.000 visites a que el blog va arribar ahir el que més m'agrada d'aquest vistge són les persones que he conegut i les coses què estic aprenent...

Sóc conscient de que encara tinc alguns deures per fer: Violette Moulin, Jaka, Josep Maria i Robertinhos molt amablement m'han convidat a alguns memes i encara no m'hi he posat. Tot arribarà?

Ahir us parlava de Dante (i li dedicava el post a Currymaedchen) de la resposta "políticament correcta" a la pregunta que li vaig fer al candidat socialista a alcalde de Tarragona i d'unes visites que havia tingut procedents d'ordinadors vinculats a la policia. Ahir vaig plantejar-me quin és el paper que ha de fer la policia, que no ha de ser d'altre que ajudar a la gent i vetllar per la seguretat de tota la població, no només dels poderosos que no notaran mai a la seva pell la dolça pressió del kubotan roig-verd-violeta.

Gràcies a tots i totes!

IL:LUSTRES VISITANTS

He publicat alguns comentaris i un post criticant la deriva autoritària d'alguns agents de la policía autonòmica catalana, els Mossos d'Esquadra, dirigits per l'antisistema Joan Saura.

La meva sorpresa ha estat que des de llavors rebo visites d'ordinadors relacionats amb policies, com ara Miquel Tomàs. Des d'aquí donar la benvinguda a tant il.lustres visitants.

Espero poder continaur amb el blog i que no m'obliguin a tancar-lo pel fet d'expresar-me lliurement. A pròpsit... gràcies per fer possible que ben aviat arribi a les 15.000 visites. Ho podré cel.lebrar?

BALLESTEROS DEFENSA ELS TOROS PER PASSIVA?

He de donar la raó a Metis, que comentava que podem tenir per segur que si reformen la plaça de toros hi hauran "corridas". Hi ho he de fer a contracor, doncs tant Aregio com Ballesteros, per activa o per passiva, es mostren partidaris de que la tortura d'animals continuï amb el rang d'espectacle públic a Tarragona.

I això per quin motiu ho comento? Com vau veure en el post que enllaço vaig adreçar una pregunta al candidat Ballesteros. Finalment he obitingut una resposta en format de vídeo. Cal valorar molt positivament -malgrat la resposta no m'agrada- el feedback donat, la qual cosa demostra el servei dels blogs bidireccionals, i espero i desitjo que això sigui també així passades les eleccions en els diversos blogs de candidats.

La meva pregunta, com sabeu, va ser aquesta: Tondo Rotondo Says: Maig 11th, 2007 at 7:58 am Al meu blog he parlat en alguns posts sobre les corrides de toros a Tarragona. Us he enviat una pregunta sobre el tema i m’agradaria rebre una resposta, doncs ho considero un tema prou important.La plaça pertany a la Diputació però crec que el permís per les curses el dóna l’Ajuntament.Acabareu amb les curses de braus a Tarragona?

I la resposta de l'alcaldable aquesta: "Com a alcalde respectaré la llei i per tant el que no em tocarà a mi és decidir si la plaça de braus seguirà sent plaça de braus o no perquè és un edifici de la Diputació de Tarragona, per tant dependrà més del senyor Aregio que de mi mateix".

En tot cas la llicència per tal de que es duguin a terme curses de braus la dóna l'Ajuntament. Agraeixo a en Ballesteros la seva amable resposta. I vosaltres, què en penseu?

UNES PARAULES DE DANTE ALIGHIERI

Aquests dies estic recol.locant i ordenant llibres i papers de tota mena. És un exercici certament esgotador però t'ajuda a retrobar-te amb llibres i papers que no tocaves des de fa anys... Una de les cites que m'han anat a parar a les mans i què l'any 2003 vaig apuntar en un full és aquesta que he volgut compartir amb vosaltres, prou suggerent.

Així doncs, lector, si no et creus el que t'explicaré, no em sorprendrà pas, car jo que ho he vist quasi tampoc m'ho crec.
Dante Alighieri

Fotografia extreta de Biografias y vidas. Dedico aquest post a Currymaedchen.

EVA FOREST (1928-2007)

Ens ha deixat Eva Forest. L'Eva, nascuda a Barcelona l'any 1928, és una d'aquelles persones imprescindibles per entendre la solidaritat entre els pobles, per copsar el treball cultural fet realitat mitjançant la seva tasca intel.lectual com a escriptora i editora de la petita editorial independent Hiru.

Curiosament ha estat un amic cubà qui -via e-mail- m'ha assabentat del seu traspàs. No cal dir que els mitjans de comunicació catalans estan atrafegats amb les eleccions i a banda no els interessen massa segons quin tipus de titulars: és la llei del silenci.

Aquí podeu accedir a la seva bibliografia, i en aquest altre enllaç a la notícia sobre el seu traspàs amb esbòs biogràfic. Us recomano també la seva pàgina web, bé: seva i del seu company inseparable, l'Alfonso Sastre. En aquest lloc web podreu endinsar-vos pel món de Forest i Sastre, un món que ens anuncia la possibilitat d'un demà millor. Vagi des d'aquí el meu mes sincer homenatge a aquesta catalana universal.

Fotografies extretes de Gara, Sastre&Forest i Cubadebate.

PREGUNTA A BALLESTEROS

Ho comentava al blog de Jordi Salvat i he pensat... perquè no dedicar-hi un post? Com sabeu aviat són les eleccions municipals, Tarragona escollirà un nou consistori, un nou alcalde i nous regidors.

Molts dels polítics candidats disposen de blogs, alguns oberts de cara a la campanya, d'altres més antics. Els uns renovats constantment, els altres no gaire, els uns personals, els altres en mans de l'equip de premsa...

Com molts tarragonins de tant en tant visito els blogs dels polítics, i de tant en tant hi deixo algun comenatri. Llegint el diari personal de Josep Fèlix Ballesteros, el candidat del PSC, vaig veure que es convidava els cibernautes a fer preguntes. Jo així ho vaig fer i vaig traslladar la meva inquitetud pel que fa a l'organització de curses de braus a Tarragona, doncs que jo sàpiga només una candidatura (vegeu cartell) s'ha mostrat en contra de la tortura que suposen les curses de braus. En aquest post, i aquest altre he parlat de la meva opinió sobre el tema dels toros a Tarragona.

No se si el candidat respondrà la meva pregunta, si ho fa -sigui en el sentit que sigui- demostrarà que realment els blogs són una bona eina de comunicació. Aquesta era la pregunta, que també vaig enviar per e-mail:

Tondo Rotondo Says: Maig 11th, 2007 at 7:58 am Al meu blog he parlat en alguns posts sobre les corrides de toros a Tarragona. Us he enviat una pregunta sobre el tema i m’agradaria rebre una resposta, doncs ho considero un tema prou important.La plaça pertany a la Diputació però crec que el permís per les curses el dóna l’Ajuntament.Acabareu amb les curses de braus a Tarragona?
Fotos: Cartell antitaurí de Nosaltres Som-AUP, feta per Tondo Rotondo. Banners extrets del blog de Ballesteros.

SÍ A LA MÚSICA AL CARRER

En el post que us enllaço ja us vaig parlar sobre la meva visió al voltant de la música al carrer. En una ciutat com Tarragona penso què és del tot desmesurat que l'autoritat municipal es dediqui a foragitar persones que ens fan la vida una mica més alegre amb la seva música i el seu bon humor, i que ho fan sense estridència, sense molestar a ningú. Personalment trobo més molest l'elevat soroll nocturn del trànsit que segueix a l'inevitable concurs de focs d'artifici amb que l'ajuntament ens obsequia cada any, o els maquinerus conduint amb la música a tot drap... Però és més senzill aplicar la normativa de "civisme" a una persona afable, pacífica i la veu i música de la qual ni se sentia a pocs metres del banc on seia.

Les fotografies mostren com la Guàrdia Urbana de Tarragona, seguint ordres de l'Ajuntament, convida a que l'home plegui la seva guitarra i foti el camp del centre de la ciutat. Aquí penso jo que els incívics són els qui han aprovat aquesta normativa, i que ara pugnen per governar la ciutat i per obtenir els nostres vots.

Si algú te curiositat en l'Ordenança general de convivència ciutadana i ús dels espais públics i articles que resten vigents de les ordenances de policia i bon govern, de neteja pública i de medi ambient (que aquest és el seu nom complert), se la pot descarregar en PDF clicant aquí. El problema radica en saber de què serveix aquesta ordenaça en la pràctica, doncs guaitant la web Tarragona 2016 no veig molt de civisme a la ciutat.